Sobre l’Aikido: Art de la Pau (4) (Carmelo Rios)

by Martí Olivella | juny 2, 2023 | 1. La Vida

Del llibre ARTES MARCIALES Y NO-VIOLENCIA Carmelo Ríos 2009

O-sensei Morihei Ueshiba:

“Els exèrcits contemporanis comporten una sèrie d’individus que se serveixen cegament de la violència. Han oblidat que la seva missió és acudir en ajuda dels que pateixen. Protegir la nostra pàtria és defensar-la per amor, mai atacar, aquesta és la regla”.

“L’esperit mateix de l’Aikido: Ban-Yu-Ai-Go: “protecció amorosa de tot allò que existeix”.

“La veritable autodefensa no és només l’estudi o l’aplicació de tècniques corporals, és, sobretot, la modificació completa de la ment. Cal canviar de consciència. Algunes tècniques o un cos vigorós no són suficients, només són instruments al servei de l’esperit”.

Mitsuji Saotome, mestre d’Aikido i deixeble d’O-Sensei, ens ofereix una visió profunda del concepte d’autodefensa:

“La veritable força resideix en el món espiritual i la veritable força de la defensa consisteix a protegir-se contra el Karma de l’enemic. Si aquest intenta donar-vos mort, l’única elecció és la vida o la mort. Si sou febles no podreu defensar el vostre Karma ni el de l’enemic. Si sucumbiu a un atac, l’enemic és culpable i es converteix en un assassí però també vosaltres haureu pecat a causa de la vostra debilitat ja que l’heu obligat a matar-vos, el seu Karma i el vostre no són sinó un. Si l’enemic us ataca i el mateu, sou vosaltres els assassins. El resultat és el mateix: una vida ha estat destruïda. No importa qui hagi tingut la raó, l’enemic és la nostra ombra. Vosaltres i ell no formeu sinó una sola vida i matant-lo cometeu també un suïcidi. El vostre deure és defensar-vos tot defensant el vostre enemic”.

Andre Nocquet, mestre d’Aikido, il·lustre deixeble occidental de Morihei Ueshiba que visqué diversos anys com a deixeble intern del fundador, va escriure:

“Aikido és la victòria per la pau. Aquest concepte no permet vèncer sinó convèncer que l’atac és inútil. Cal projectar en el cor de l’adversari i en la consciència més fosca, una força benèfica tal, que vencerem per la seva causa i també per la nostra”.

Terry Dobson, un mestre d’Aikido deixeble intern d’O-Sensei, que va viure els darrers nou anys de la vida amb el fundador, ens diu sobre la força de la compassió:

“És la teva responsabilitat protegir la persona que t’està atacant. Si ets acusat injustament, pots protegir la persona que t’acusa mirant-la amb compassió. Intenta entendre perquè t’està acusant injustament. Aleshores renuncies a la malvolença en la teva resposta a ell. Això és extremadament sofisticat, perquè és molt difícil per al teu enemic atacar-te quan estàs en estat compassiu”.

Dalai Lama:

“Si un individu posseeix la base espiritual necessària, no es deixarà vèncer per la temptació tecnològica i la bogeria de posseir. Sabrà trobar el just equilibri, sense demanar gaire. El perill constant és obrir la porta a la cobdícia, un dels nostres enemics més aferrissats, i aquí rau el veritable treball de l’esperit”.

André Nocquet, va escriure al seu meravellós llibre “Presència i Missatge d’O-Sensei Morihei Ueshiba”, aquestes paraules que bé poguessin aplicar-se a totes les arts marcials que posseeixin aquesta recerca transcendent, i als problemes de la societat actual:

“Un veritable aikidoka s’ha de deixar guiar pel ki fins al perill de mort mateix. Aquesta és l’única manera de passar de la mort a la vida. La fe en aquesta creença, la certesa absoluta que el ki protegeix i no abandona mai aquell que ha renunciat a la voluntat pròpia, torna a l’akidoka fort i resolt. Si l’Aikido és amor cal complir la nostra missió unint-nos sense parar al Cor de l’Univers”

“Si fent front al vostre adversari, l’emboliqueu en el vostre cor, podreu endevinar els vostres actes, esquivar els seus cops… Si l’emboliqueu al vostre cor podreu dirigir-lo cap a la Via que heu rebut de l’Absolut”.

Martin Luther King va pronunciar aquestes remarcables paraules, durant el seu famós discurs “Tinc un somni” llegit a les grades del Lincoln Memorial, el 28 d’agost de 1963, durant la històrica Marxa sobre Washington.

“Hi ha alguna cosa que he de dir a la meva gent que espera al càlid llindar que condueix al palau de la justícia. Hem d’evitar cometre actes injustos en el procés d’obtenir el lloc que ens correspon per dret. No busquem satisfer la nostra set de llibertat bevent de la copa de l’amargor i l’odi. Hem de conduir per sempre la nostra lluita pel camí elevat de la dignitat i la disciplina.

No hem de permetre que la nostra protesta creativa degeneri en violència física. Una vegada i una altra hem d’elevar-nos a les majestuoses altures on es trobi la força física amb la força de l’ànima. La meravellosa nova militància que ha envoltat la comunitat negra no ens ha de conduir a la desconfiança de tota la gent blanca, perquè molts dels nostres germans blancs, com ho evidencia la seva presència aquí avui, han arribat a comprendre que el seu destí està unit al nostre i la seva llibertat està inextricablement lligada a la nostra. No podem caminar sols. I en parlar, hem de fer la promesa de marxar sempre cap endavant. No podem tornar enrere.

Sé que alguns de vosaltres heu vingut fins aquí a causa de grans proves i tribulacions. Alguns heu arribat acabats de sortir d’angostes cel·les. Alguns heu arribat de llocs on en la vostra recerca de la llibertat heu estat copejats per les tempestes de la persecució i enderrocats pels vents de la brutalitat policíaca. Vosaltres sou els veterans del patiment creatiu. Continuem treballant amb la convicció que el patiment que no és merescut, és emancipador.

Somnio que un dia aquesta nació s’aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo: Afirmem que aquestes veritats són evidents: que tots els homes són creats iguals!

Somnio que un dia, als vermells turons de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d’esclaus, es puguin asseure junts a la taula de la germandat.

Somnio que un dia, fins i tot l’estat de Mississipí, un estat que se sufoca amb la calor de la injustícia i de l’opressió, es convertirà en un oasi de llibertat i justícia.

Somnio que els meus quatre fills viuran un dia en un país on no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat. Avui tinc un somni! Quan repiqueu la llibertat i la deixem repicar a cada llogaret i a cada caseta, a cada estat i a cada ciutat, podrem accelerar l’arribada del dia quan tots els fills de Déu, negres i blancs, jueus i cristians, protestants i catòlics, puguin unir les seves mans i cantar les paraules del vell espiritual negre: “Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu omnipotent, som lliures per fi!”

Sobre l’Aikido: Art de la Pau (3) (Moriteru Ueshiba)

by Martí Olivella | maig 20, 2023 | 1. La Vida

Del llibre Aikido paso a paso. Una guía práctica. Moriteru Ueshiba (2009)

L’Aikido com a art marcial “preserva els millors aspectes del passat en el marc de les condicions actuals i es converteix en un budo pur, modern i universal”.

Com a mètode d’entrenament, “ l’objectiu és harmonitzar-se amb la natura, integrar cos i ment, manifestar la bondat interior d’un mateix, activar el poder espiritual i mantenir-se en un estat de l’ésser, segur i impertorbable”.

Com a autodefensa, “ajuda a desenvolupar presència de ment i ens ensenya a moure’ns de la forma més eficient, i per tant pot funcionar com autodefensa davant d’atacs imprevistos”.

L’Aikido en la salut mental “l’equilibri entre cos i ment es re-estableix de manera natural; els practicants tendeixen a tenir un caràcter alegre i no depressiu”.

En la salut física, “és un mètode d’entrenament equilibrat i, per tant, saludable; ajuda a mantenir-nos flexibles, estimula el sistema nerviós i afavoreix una bona circulació sanguínia.”

Com educació per a tota la vida “és bo per a tothom; tingui l’edat que tingui es beneficia del desenvolupament del caràcter i de la integració de cos i ment”.

Com a foment de les relacions “en el marc d’un entrenament amb dedicació, creix un esperit d’harmonia i una amistat genuïna… que crea relacions duradores. Actualment es practica Aikido arreu del món, unint les persones, és un art internacional”.

Sobre l’Aikido: Art de la Pau (2) (Morihei Ueshiba)

by Martí Olivella | maig 12, 2023 | 1. La Vida

Del llibre: Aikido. L’art de la pau. Morihei Ueshiba. Ed Ahimsa, 2000.

A diferència dels textos clàssics d’antics guerrers que accepten la inevitabilitat de la guerra i emfasitzen l’estratègia de l’astúcia per aconseguir la victòria, Morihei Ueshiba comprengué que la lluita contínua -amb altres, amb nosaltres mateixos i amb el medi- arruïnaria la terra. Heus ací algunes cites:

“Com que ai (harmonia) és igual a ai, (amor) he decidit anomenar Aikido al meu únic budo (art marcial)”.

“Aikido no és una tècnica per lluitar amb l’enemic o per derrotar-lo, sinó una via per a reconciliar el món i fer dels éssers humans una família”.

“Malgrat que l’enemic em pugui atacar molt ràpidament, mai soc vençut, però no perquè la meva tècnica sigui més ràpida que la seva; no és una qüestió de velocitat, sinó de que la lluita ha acabat abans de començar”.

“L’Aikido és no-resistència. Com que és no resistent, sempre és victoriós”.

“Els qui tenen la ment retorçada i sembren la discòrdia estan vençuts d’antuvi”.

“El veritable budo no coneix la derrota. Mai derrotat, significa no haver lluitat mai. Guanyar vol dir vèncer a la ment que és la discòrdia que hi ha dins teu. Aconseguir això és complir la missió que t’ha estat encomanada”.

“Això no és una simple teoria. Practica-ho i rebràs el gran poder de la unitat amb la Natura”.

“Si penses que el budo vol dir tenir adversaris i enemics, i ser fort i tombar-los, estàs equivocat. El veritable budo és ser ú amb l’Univers, és a dir, estar units amb el Centre de l’Univers”.

“En l’Aikido cal tenir mentalitat de servei a la pau entre tos els éssers humans i no el desig de ser forts o de practicar per tombar l’adversari.”

“El veritable budo és la protecció amorosa de tots els éssers amb un esperit de reconciliació, que significa permetre que cadascú realitzi la seva missió”.

“Desitjo que les bones persones escoltin la veu de l’Aikido, no per a corregir els altres, sinó per a corregir-se a si mateixes”.

“Quan t’ocupes del “bé” i del “mal” dels teus semblants crees una escletxa en el teu cor per la qual entra la malícia. Examinar, competir i criticar els altres et debilita i et derrota.”

“Si el teu cor és tan ampli com per abastar els teus adversaris, pots veure a través d’ells i evitar els seus atacs.”

“L’Art de la Pau és la medicina per a un món malalt. En el món hi ha mal i desordre perquè la gent ha oblidat que totes les coses brollen d’una sola font. Retorna a aquesta font i deixa enrere tot pensament auto-centrat, tot desig mesquí i tota ira. Aquells que son posseïts pel no-res ho posseeixen tot.”

“L’Art de la Pau no es recolza ni en armes ni en la força bruta per a triomfar; ens refermem en l’Univers, mantenim la pau en els nostres àmbits, nodrim la vida i evitem la mort i la destrucció. El veritable significat de la paraula samurai és la d’aquell que serveix i s’adhereix al poder de l’amor”.

“Ferir a un oponent és ferir-te a tu mateix. L’Art de la Pau és controlar l’agressió sense produir danys”.

“Agraeix sempre, fins i tot les derrotes, les penúries i les persones dolentes. Aprendre a moure’s amb aquests obstacles és una part essencial de l’entrenament de l’Art de la Pau”.

“En l’Art de la Pau mai ataquem. Atacar és prova de que estem fora de control. No fugis mai d’un repte, però no tractis d’eliminar o controlar a un oponent de manera antinatural. Deixa que els atacants s’apropin tan com vulguin i mescla’t amb ells. No persegueixis mai a un oponent. Reorienta tot atac. I mantén-te ferm al darrera”.

“El veritable Art de la Pau és no sacrificar ni un sol dels teus guerrers per a vèncer l’enemic. Derrota els teus enemics mantenint-te en una posició inatacable i fora de perill; aleshores, cap bàndol patirà pèrdues. El Camí del Guerrer, l’Art de la Política, és detenir el conflicte abans que s’iniciï. Consisteix a derrotar l’adversari espiritualment, fent-li veure la bogeria de la seva acció. El Camí del Guerrer és establir l’harmonia”.

“Domina les tècniques divines de l’Art de la Pau, i no hi haurà enemic que s’atreveixi a desafiar-te”.

“En el teu entrenament no t’apressis, ja que dominar el més bàsic i pujar el primer graó porta un mínim de 10 anys”.

“L’Art de la Pau és una religió que no és una religió; inclou i completa totes les religions”.