Apoyo al Consenso de Barcelona – alternativas interculturales a la globalización neoliberal

          Estamos organizando el Proceso de elaboración participativa del Consenso de Barcelona sobre alternativas interculturales a la globalización neoliberal. Queremos informarle sobre el estado del proyecto e invitar a su organización a formar parte de la Red de Organizaciones Colaboradoras.

          El proyecto sigue tomando forma. El Consejo Asesor Internacional ya cuenta com la participación de un grupo sugerente de personalidades, 9 mujeres y 12 hombres de cada uno de los continentes: Adolfo Pérez Esquivel (Argentina), Aminata Touré Barry (Mali), Anwarul Chowdhury (Bangladesh), Aung San Suu Kyi (Birmania), Boaventura de Sousa Santos (Portugal), Cândido Grzybowski (Brasil), Federico Mayor Zaragoza (España), Gertrude Mongella (Tanzania), Hazel Henderson (EEUU), Ibrahima Coulibaly (Mali), Mustafa Barghoutti (Palestina), Pan Guang (China), Pierre Beaudet (Canadá), Rajagopal (India), Ruth Bamela Engo (Camerún), Samir Amin (Egipto – Senegal), Shirin Ebadi (Irán), Susan George (EEUU – Francia), Vandana Shiva (India), Virginia Vargas (Perú) y Walden Bello (Filipinas).

            También contamos con el apoyo de las siguientes organizaciones: Ubuntu, IDHC, Fundació Alfons Comín, Revista Illacrua, Fundación Cultura de Paz, PATRIR, CRID, Ibase y CAD-Mali.

          Como verá en el proyecto anexo, la credibilidad y la viabilidad de este proceso dependen de algunos factores clave y, entre ellos, algunos que queremos afrontar con organizaciones como la suya, formando una Red de Organizaciones Colaboradoras.  Para adherirse como organización a la Red de Organizaciones Colaboradoras del Consenso de Barcelona por favor rellene y envíe el documento anexo “Aceptación Red de Organizaciones Consenso de Barcelona” (si precisam de copias vía email contacten com nosotros).

          Pedimos a las organizaciones de la Red de Apoyo al Consenso de Barcelona que nos proporcionen un   listado de posibles participantes en el proceso que cumplan los criterios de pluralidad (anexo 1 del proyecto). Sería de gran ayuda si también fuera posible obtener sus contactos. Dado que buscamos expandir la Red de Organizaciones de Apoyo, agradecemos sugerencias de otras organizaciones que compartan el ethos del proyecto y puedan interesarse en apoyarlo. Por favor no duden en reenviar este mensaje en caso que lo crea apropriado.

          Después de 8 meses de preparación, todo está a punto  para empezar  la consulta multilingüe con 300 expertos de todos los continentes sobre las propuestas que serán debatidas en el Consenso de Barcelona. Cada dos meses y durante 18 meses (hasta diciembre de 2010), a través de internet y con el apoyo de 5 facilitadores, se construirá un consenso sobre los valores, objetivos, reglas del juego internacional e instituciones en relación a cómo organizar la economía, las finanzas, La política, La cultura y La comunicación en un contexto de  sostenibilidad global, para ver cómo garantizar la cobertura de las necesidades humanas básicas de toda la población mundial.

          En enero de 2011 habrá un encuentro en Barcelona de todos los expertos que participen en el proceso con el objetivo de presentar al mundo un documento que aportará propuestas generadas para influir no sólo en el Forum Social Mundial, sino también en las distintas instituciones internacionals (NN.UU., G20, gobiernos, FMI, BM, gobiernos locales) y en la opinión pública (a través de una serie de televisión y un libro).

          Estoy a vuestra disposición para aclarar cualquier duda y para recibir sus sugerencias. Espero que, conscientes del reto histórico que afrontamos, den su apoyo al proyecto del Consenso de Barcelona.


Cordialmente,
Martí Olivella Solé

Director of NoVA – Centre per a la innovació social

Ningú no ho farà per nosaltres

Potser fa més de 30 anys, o només fa uns mesos, que saps que estem cercant i promovent nous models d’organització social, política i econòmica; que estem apostant per impulsar la innovació social, amb estratègies noviolentes, participatives i interculturals.
Probablement compartim la visió que estem vivint una crisis molt profunda i complexa; unacrisi en que la majoria de respostes conegudes per fer-hi front no s’estan mostrant adequades per convertir-la en oportunitat d’avançar cap a un món habitable per a tothom.
Davant el que estem vivint, ens preguntem quin món volem?, com fer-lo possible? i quina és la nostra responsabilitat?.
En aquest moment històric tan especial, tan dramàtic i decisiu, volem compartir quina és l’estratègia que estem endegant per intentar respondre aquestes tres preguntes.
Amb la lluita pel dret a l’objecció de consciència al servei militar obligatori varem aprendre la força de l’estratègia noviolenta: davant una injustícia, davant una situació inacceptable, podem restar passius o podem (a) definir públicament una objecció, (b) plantejar una alternativa viable, (c) estar disposats a arriscar temps, diners, presó, la vida… desobeint i no cooperant i, (d) aprofitar una crisi per influir en la transformació desitjada.
En aquell moment, els anys 70, aplicàrem aquesta estratègia per objectar a la violència armada del exèrcits, i en 40 anys aconseguírem un somni impossible: acabar amb el servei militar quan 30.000 insubmisos i un milió d’objectors feren impossible trobar soldats per anar a la mili.
Durant els darrers 30 anys hem estat preparant una nova objecció, en aquest cas, a la violència estructural del financers i a les seves armes subtils, però no per això menys destructores ni letals que les dels militars.
Hem après que més enllà de les democràcies o tiranies, més enllà de capitalismes i socialismes, hi ha una plutocràcia – un poder del diner-, un sistema monetari i financer que influeix decisivament en els governs, les empreses i la vida de la gent, i ho fa, gràcies a dues armes subtils molt poc conegudes:
  • La moneda anònima i desinfomativa –peces i bitllets– que facilita tota mena de crims i delictes, de corrupcions i fraus, que posen en perill l’estat de dret i que agreugen la inequitat econòmica i social.
  • El crèdit com a sistema de creació monetària en mans de molt pocs i el tipus d’interès que obliga a un creixement ilimitat i que, tard o d’hora, sotmet a servitud per deute a gran part de les persones, empreses i estats.
Al llarg d’aquests 30 anys hem cercat, recollit, sistematitzat i difós -amb moltes limitacions pròpies- un conjunt de propostes de models socioeconòmics alternatius. Ho hem fet des del Centre d’Estudis Joan Badina, des d’EcoConcern i, en la darrera dècada, des de Nova – Innovació Social. La veritat és que no hi havia gaire demanda social per aquestes propostes amb una societat o bé ancorada en antigues receptes fracassades o bé expectant amb les promeses del capitalisme neoliberal que es presentava com la via “natural” superadora de totes les ideologies “artificials”.
La crisi actual mostra l’obscenitat d’aquesta violència estructural dels financers, que una vegada més, amb la combinació de les seves armes subtils, aconsegueixen endeutar les majories mentre ells incrementen la concentració i l’acumulació de diners i de poder.
La resposta espontània ciutadana del 15M expressa la necessitat de canvis molt profunds. Intueix on hi ha el nucli del problema quan diu “polítics i banquers no ens representen”, però cal que identifiqui els mecanismes pels quals una nova política no depenguin dels banquers i posi el sistema monetari-financer al servei de les persones i dels pobles.
Ara, tenim la responsabilitat de compartir aquests coneixements amb tots els àmbits de la societat. Ja no podem continuar esperant a tenir les alternatives molt elaborades per evitar crear falses expectatives –com tants projectes polítics han produït-. Ara és el moment: la crisi indica on hi ha l’origen del problema i gran part de la societat ja no es creu les seves solucions, però quasi l’han convençut que no hi poden haver alternatives.
Sentim que hem estat 30 anys preparant la segona transició, aquesta vegada no sols política ni nacional, també econòmica i global; preparació que ens permet donar una resposta a les 3 preguntes: quin món volem?, com fer-lo possible? i quina és la nostra responsabilitat?.
A. Quin món volem. Des de 2008 hem posat en marxa el procés d’elaboració participativa del Consens de Barcelona sobre alternatives interculturals a la globalització neoliberal. Partírem del convenciment que els qui han creat la crisi no poden ser part de la solució. Si el Consens de Washington, que ens ha portat a l’actual crisi, va ser creat per homes blancs del nord, vinculats als centres de poder financer, el Consens de Barcelona ha estat elaborat per 150 experts i activistes, tants homes com dones, proporcionals a la població de les diferents regions del món.
El primer resultat del Consens de Barcelona ha estat el Compromís per un món habitable per a tothom 1.0, que convida la ciutadania i les seves organitzacions a emprendre o articular 7 grans transicions a: 1. Una democràcia participativa i deliberativa 2. Una sostenibilitat ambiental 3. Una economia social, equitativa i sostenible 4. Un sistema financer no especulatiu 5. Una societat del coneixement compartit i de la comunicació democràtica 6. Un món que superi les guerres i la violència 7. Una governança global democràtica.
B. Com fer possible el món que volem. Des de l’experiència de la lluita per l’objecció a la violència armada dels militars, hem apostat per l’estratègia noviolenta, ara aplicada a un objectiu molt més ambiciós: acabar amb la violència estructural dels financers. Amb el Consens de Barcelona no sols plantegem una objecció, sinó que oferim una visió alternativa. Però, sobretot, oferim tres vies complementàries, per a persones i per a organitzacions, d’àmbit local i global, per concretar aquesta visió:
  1. Impulsar Plans de Transició sobre els 35 objectius de les 7 transicions, per tal que cadascú, cada col·lectiu, cada poble, pugui emprendre o articular el seu camí de construcció d’alternatives.
  2. Afavorir Accions Comunes Transformadores (ACT!), el més global possibles, proposades i triades participativament per aquelles organitzacions que vulguin anar més enllà de la dispersió de les campanyes, sovint només locals o sectorials; les ACT! són accions orientades a la transformació concreta d’algun element clau de la violència estructural.
  3. Promocionar, amb un premi, l’articulació de propostes en un model socioeconòmicinnovador, que permeti visualitzar la viabilitat del món que volem i algunes pistes sobre com fer-ho.
C. Quina és la nostra responsabilitat per fer possible el món que volem. La majoria de partits i de governs es mouen en el curt termini i només en la proximitat, per satisfer els desitjos dels seus electors. Les grans empreses es mouen pel lucre a curt termini dels seus accionistes. Només una ciutadania activa ben informada, conscient, organitzada i compromesa pot emprendre les urgents transicions a un país i un món habitables per a tothom. Ningú no ho farà per nosaltres.
Si sintonitzes amb aquesta visió, et convidem a aportar el teu coneixement, experiència, energia i voluntat per fer-la possible, i a proveir recursos que garanteixin la independència de l’entitat i dels seus projectes.
Per facilitar-ho, estem preparant un conjunt d’activitats que t’oferim, per ordre cronològic, per si connecten amb les teves inquietuds:
  • Estem col·laborant intensament amb el Fòrum Social Català 2012. Després d’uns mesos de preparació i de recollida de propostes, els dissabtes 14, 21 i 28 d’abril es presenten les quasi 90 propostes per facilitar la seva articulació i millora, per suscitar el suport. Especialment el dia 21 presentem propostes sobre transparència. El 5 de maig es posaran en comú les conclusions i el dia 6 es presentaran en públic.
  • Dins el cicle Alternatives al Sistema, el dia 3 de maig, Jordi Garcia Jané presentarà el nou llibre “15M 2031. Adéu, capitalisme” que ha obtingut el Premi a la Innovació en Models Socioeconòmics atorgat per Nova, la Fundació Cultura de Pau, l’Associació Josep Vidal LLecha i la Xarxa d’Economia Solidària. Ofereix una atractiva i viable visió sobre com podem viure d’aquí a 20 anys si hem estat capaços de reforçar i articular les alternatives emergents.
  • El 31 de maig, per cloure el cicle Alternatives al Sistema, oferirem una visió general sobre els 29 anys de recerca i articulació de models socioeconòmics i exposarem amb més detall les propostes per fer front a les armes subtils de la violència estructural dels financers. També plantejarem com, més enllà de models tancats, podem contribuir a dissenyar i aplicar sistemes que cerquin l’equilibri dinàmic per aconseguir els objectius que desitgem. Especialment veurem com articular i no confrontar les les tendències i motivacions “egoistes i altruistes”, “competitives i cooperatives” que han configurat les sagnants batalles del segle XX.
  • Durant el mes d’abril les organitzacions que ho desitgin podran indicar quines són les 3propostes d’Acció Comuna Transformadora (ACT!) que estarien disposades a recolzar per a 2012. Així, després, es podrà iniciar una campanya global d’incidència concreta en la qual pugui implicar-s’hi la ciutadania activa d’arreu del món.
  • A mitjans de setembre (possiblement el dissabte 15) et convidem a la inauguració de l’exposició fotogràfica Transicions a un món habitable per a tothom que anirà acompanyada d’una guia i d’uns tallers per fer Plans de Transició. Serà una jornada per iniciar el curs amb més empenta i, esperem, amb la teva implicació.
  • Per a finals d’octubre, estem convocant una curs intensiu per formar un equip intercultural de joves que vulguin impulsar i articular les transicions en les diferents regions del món, amb capacitat per adaptar coordinadament aquestes estratègies en els seus llocs d’origen.
Gran part d’aquestes activitats les estem fent a l’espai Àgora Catalunya, cedit a precari per un col·laborador, amb el compromís d’oferir-lo a entitats per fer-hi actes i reunions. També aquest és un servei que podem oferir.
Hem pogut fer aquest procés durant 30 anys gràcies a una xarxa de col·laboradors que hi han aportat idees, feina i diners. També, puntualment, hem comptat amb el suport d’algunes institucions públiques i fundacions privades que han apostat per experimentar altres vies de cooperació internacional.
Gràcies a aquest impuls inicial, ara entenem que l’estratègia de transició cap a un món habitable per a tothom només té sentit si moltes persones hi sintonitzen i s’impliquen en la seva aplicació, per qualsevol dels camins suggerits o a inventar.
Aquesta serà la prova de foc. Que moltes persones i col·lectius considerin que estem plantejant un camí de compromís per sortir de la impotència, un camí que els permet aportar la seva energia i creativitat.
Comptem amb tu?
Ningú no ho farà per nosaltres.
Sí, un altre món no sols és possible sinó que és necessari!
I ens cal enfortir els camins per fer-lo possible!
Civís, Pasqua 2012
Martí Olivella
director de Nova – Innovació Social
www.nova.cat

El Consens de Barcelona: camí local i global de transició

El Consens de Barcelona un camí local i global de transició cap a un món habitable per a tothom

Durant 3 anys, discretament, hem endegat un procés de diàleg intercultural sobre alternatives a la globalització neoliberal, donant veu a homes i dones de totes les regions del món, fins ara menystingudes.


El 3 de maig, sense cap ressò mediàtic, varem aprovar i signar a Barcelona el Compromís per un món habitable per a tothom.


El darrer mes hem estat participant i recolzant el moviment 15M, que expressa a nivell proper la mateixa indignació d’un món inacceptable, d’un món estructuralment injust, violent i insostenible.


Convidem totes les persones i organitzacions que a Catalunya han seguit i recolzat el procés del Consens de Barcelona, però també aquelles persones que volen canalitzar amb propostes i amb accions locals i globals la indignació que ens provoca que el sistema polític no pot representar els interessos de la gent, perquè està sotmès al sistema econòmic i financer.


Si no has llegit ni signat aquesta Declaració 1.0 del Consens de Barcelona, aquí pots fer-ho.


La reunió serà demà dimarts 21 de juny, a les 19h a la Confederació Catalana d’ONG – Casa del Món, al  carrer de les Tàpies número 3 (M. L2 i L3 Paral·lel). Confirmeu assistència a info@barcelonaconsensus.org


Comentarem també les propostes que he plantejat a la roda de premsa de divendres 17, adreçades al Parlament, a les Assemblees, a la Ciutadania indignada i als mitjans de Comunicació.


Cordialment

Inici d'un camí de transicions

Inici d’un camí de transicions cap a un món habitable per a tothom


Acabo de revisar i publicar al web la versió final de la Declaració del Consens de Barcelona : Compromís per un món habitable per a tothom. Han estat 3 anys de creació col·lectiva amb 150 homes i dones d’arreu del món que en ha portat a una trobada a Barcelona de l’1 al 3 de maig.


Rebo missatges de que a la Plaça Catalunya de Barcelona hi ha una acampada i assemblees diàries d’indignats. Al vespre quedo impactat per l’assemblea de tanta gent i tan ben portada. Inèdit!


Després de molts anys d’experimentar i aprendre sobre noviolència, participació deliberativa, promoure propostes socialment innovadores, models socioeconòmics i financers alternatius… el que està passant és un somni!!  Un moviment d’indignació espontani que es declara noviolent, que rebutja tota violència com a provocació, que planteja canvis radicals perquè la democràcia sigui real ja!


Per tots aquests motius inicio aquest bloc per compartir aquesta nova etapa d’un camí personal i col·lectiu de transicions cap a un món habitable per a tothom.

Manifest 2010: Per un món habitable per a tothom

Ja no és moment de més estudis i anàlisis: és moment de concertar una acció urgent. Un grup d’Organitzacions amb un Consell Assessor Internacional de 15 homes i 15 dones de tots els continents, ha començat un procés per intentar crear un consens sobre alternatives concretes al consens “globalitzador” basat en el mercat. Aprofitant les possibilitats de comunicació i deliberació que ofereix el ciberespai, convida 300 persones, meitat homes i meitat dones.

Federico Mayor, Martí Olivella y Roberto Savio.

 

Un nou Consens

La història ens jutjarà severament si no som capaços de donar resposta als reptes i oportunitats que la crisis global ens planteja. En comptes de finançar amb 50.000 milions de dòlars la reducció de la pobresa, pactada com un dels Objectius del Mil·lenni, el consens governant ha dedicat 50 vegades més per salvar als bancs especuladors perquè “són massa grans per deixar-los caure”, contradient la seva pròpia doctrina neoliberal de que el mercat s’autoregula i que els governs no deuen intervenir. Els “rescatadors” empobrits es veuen ara encalçats per les institucions financeres que, a través d’agències de qualificació de dubtosa objectivitat, porten l’especulació al màxim. Està clara la necessitat de elaborar un nou consens que substitueixi  el fracassat Consens de Washington, principal causant de la crisis múltiple (financera, mediambiental, política, democràtica, ètica) que vivim. En comptes de regular el sistema financer, eliminar los paradisos fiscals i iniciar un procés de desarmament propi de una nova estratègia de defensa, es segueix permetent una economia d’especulació i guerra (4,000 milions de dòlars al dia en armes i en despeses militars al temps que moren de fam 70,000 persones). Es una situació èticament inadmissible. Després de les “bombolles” de les TIC en 1993 i de la immobiliària en 2007, ara resulta que, tot i haver “rescatat” amb els diners de tots les institucions finançares, aquestes no només no concedeixen crèdits sinó que continuen especulant i encalçant als mateixos poders públics que les han estès la mà.

La crisi provocada per l’actual consens -per la seva acció, per la seva omissió o per la seva complicitat- ha incrementat encara més el número d’éssers humans que passen fam. Som còmplices de l’“homicidi involuntari” de qui per inanició i per viure en condicions humanament inadmissibles, formen el “caldo de cultiu” del qual sorgeixen fluxos d’emigrants desesperats que tracten de llegar, posant en risc la pròpia vida, a costs de l’abundància o, en d’altres casos, recorren a la violència armada contra la violència estructural que pateixen. La civilització del carboni està molt arrelada i correm el risc de continuar vivint per sobre de les nostres possibilitades, malversant l’energia del sol acumulada fa milions d’anys en forma de carburants fòssils (carbó, gas, petroli). Els mateixos països que van canviar els principis democràtics per les lleis del mercat i les Nacions Unides per grups de les nacions més riques i poderoses de la Terra (G7, G8,…), continuen pensant que els beneficis de les empreses transnacionals son més importants que la vida de l’actual població empobrida o de les generacions esdevenidores. Desoint reiterades advertències, no emprenen acció alguna per a un canvio de cultura de l’energia (reducció, eficiència, renovables, etc.) ni per a moderar el canvio climàtic que aguaita a la supervivència de tots, rics i pobres.

L’actual consens ha conduit a una gravíssima situació, en la qual el 20% de la població consumeix i acumula el 80% de la riquesa mentre que el 80% malviu, en un gradiente que arriba a situacions límit, amb el 20% dels recursos. En el Consens de Washington, set grans consorcis multimèdia controlen la producció cultural, publicitària i informativa del món, influent en las percepcions, emocions, visions, desitjos i decisions de la ciutadania, de tal forma que adopten pautes de consumo i comportaments que no reflecteixen les pròpies reflexions sinó els “models” uniformitzants rebuts. Ha estat aquest consens, inqüestionable i hegemònic, qui durant les darreres dècades ha produït o agreujat la crisi global -financera, econòmica, energètica, ambiental, alimentària, democràtica, ètica- que patim. El consens governant es va originar en universitats i grups d’analistes molt conservadors, en alts cercles del poder públic i privat, i es va difondre als mitjans de comunicació controlats per unes quantes empreses, prenent forma a l’anomenat “Consens de Washington”, que recull el conjunt de polítiques i estratègies preconitzades per institucions de la capital nord-americana (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, Departament del Tresor, Reserva Federal, etc.) dirigits i assessorats per (ex) directius dels grans bancs i especuladors de Wall Street. És, doncs, evident, que el Consens de Washington, que ha orientat les polítiques que ens han portat a la crisi global amb les  seves funestes conseqüències per a la ciutadania i per al medi ambient, no pot continuar dirigint el nostre destí ni orientant el món.

Cal crear un nou consens sobre els valors democràtics i regles de joc polítiques, econòmiques, financeres, maniàtiques, etc. adequades a un món lliure i finit. Però aquest nou consens no pot provenir dels que han generat o se n’esforcen en mantenir l’actual a qualsevol cost. El nou consens cal que es realitzi amb nous actors: amb aquells que han advertit que no anàvem pel bon camí, amb aquells que han proposat alternatives, amb aquells que viuen els efectes més destructors de la globalització neoliberal, guiats principalment per interessos a curt termini. Unes poques persones van elaborar el Consens de Washington, en la seva immensa majoria homes del Nord, governants, empresaris i financers.

El nou consens cal que sigui elaborat per actors molt diversos: homes i dones de totes les regions del món, procedents de diferents sectors de la societat civil, que garanteixen diferents formes de pensar però que busquin l’interés comú, que proporcionin elements per orientar les polítiques públiques cap a un planeta habitable per a totes les persones. Es difícil, però no impossible: “Cap desafiament es troba fora de l’abast de la capacitat creadora de la espècie humana”, va proclamar el President John Fitzgerald Kennedy en 1963, pocs meses abans de ser assassinat. Ja no és moment de més estudis i anàlisis: és moment de concertar una acció urgent. Un grup d’Organitzacions amb un Consell Assessor Internacional de 15 homes i 15 dones de tots els continents, ha començat un procés per intentar crear un consens sobre alternatives concretes al consens “globalitzador” basat en el mercat. Aprofitant les possibilitats de comunicació i deliberació que ofereix el ciberespai, convida 300 persones , meitat homes i meitat dones. Les persones participants en el “nucli” del nou consens seran proporcionals a la població de cada regió del món (180 d’Àsia, 46 d’Àfrica, 42 d’Amèrica i només 32 d’Europa i 2 d’Oceania) i han de pertànyer a diferents sectors socials com moviments, associacions, ONGs, sindicats, sector econòmic, financer, comunitat cultural i científica, universitats, Fòrums Socials, ex responsables de governs i d’organitzacions internacionals… Amb un coneixement rigorós de la realitat –per a la seva transformació profunda-.

Aquests primers participants estan aportant solucions per fer front als grans poders actuals a escala mundial: militar, energètic, econòmic i mediàtic (el “gran domini”). Algunes de les solucions proposades en aspectes clau son:

1) al militar: el desarmament nuclear i en l’adaptació tecnològica de la defensa a la naturalesa dels conflictes presents, disminuint de forma successiva la imposició d’armament propi de confrontacions pretèrites;

2) a l’energètic: reducció del consum de carburants fòssils amb producció de gasos d’efecte hivernacle, particularment CO2, substituint-lo -especialment al consum urbà- per fonts renovables d’energia (solares, eòlica, geotèrmica, cicles “virtuosos” del metà, etc.);

3) a l’econòmic: transició des d’una economia basada en la especulació, la deslocalització productiva i la guerra a una economia de desenvolupament global sostenible, amb regulació dels mercats i eliminació dels paradisos fiscals, al temps que es promou un millor abastiment d’aliments per agricultura, aqüicultura i biotecnologia, així com la recollida, gestió i producció d’aigua;

4) al mediàtic: assegurar la independència d’expressió i l’accés a informació veraç tot combatent la concentració de mitjans de comunicació en molt poques mans, pels greus riscs d’uniformització cultural ciutadana, especialment per la desmesurada indústria de l’entreteniment.

Junt a aquestes mesures, es proposa una autèntica refutació, segons s’estableixi a un gran pacte global, d’un Sistema de Nacions Unides fort, dotat dels mitjans personals, tècnics i financers necessaris, de tal manera que desaparegui l’actual sistema plutocràtic i s’enforteixi un sistema multilateral, que segueixi el disseny del President Franklin Delano Roosevelt; una estructura que permeti una acció ben coordinada i ràpida en  cas de catàstrofes naturals, disposant dels artificis tecnològics adequats i el personal preparat per fer front a terratrèmols, inundacions, incendis….; que promocioni finançaments alternatius, en especial els procedents de les transaccions electròniques, l’estudi de les quals ha demostrat que és factible la seva procedència; una vegada comprovat que el seu  cost no té el menor efecte dissuasori en el consum, que s’aconsegueixi la “normalització” del preu de les drogues, amb el fi de procurar eliminar en un termini breu la desestabilització produïda per la violència, així com els esparracaments socials que el narcotràfic representa…

En resum, els participants estan presentant propostes per a decidir com abordar adequadament cinc grans qüestions: partint del món que volem (sistema de valors), que ens ubiquin en el món finit que tenim (sistema ecològic), per veure com volem organitzar-nos (sistema polític), com volem administrar-nos (sistema econòmic) i com volem comunicar-nos (sistema comunicatiu). Aquestes propostes, enviades per correu electrònic, seran analitzades, classificades i traduïdes a l’anglès, castellà, francès, àrab i xinés i seran sotmeses, finalment, a deliberació en una plataforma informàtica, de tal manera que es pugui conèixer el grau d’acord assolit.

El 31 de gener de 2010 !!! s’haurà elaborat un esborrany de Declaració, que serà presentat al Foro Social Mundial que es realitzarà a Dakar a partir del 6 de febrer de 2011 i posteriorment se aprovarà, per Internet, el nou Consens de Barcelona. La versió 1.0 del “Consens de Barcelona” orientarà els diferents sectors i països sobre com substituir l’actual Consens de Washington per un nou consens que permeti, en pocs anys, anar forjant un món habitable i pacífic per a tots. Serà el primer fruit d’una naixent comunitat intercultural i intersectorial, que considera que ha arribat el moment d’una gran mobilització cívica a escala planetària. Deurà ampliar-se i enfortir-se per anar avançant en consensos de valors, de regles de joc polítiques, econòmiques, comunicatives, ecològiques… que assegurin una cobertura sostenible de les necessitats humanes bàsiques de tota la població mundial en un món finit. El procés es troba obert, per això, a les aportacions de la societat civil mundial.

Esperem que el Consens de Barcelona, contribueixi a articular els nous punts de referència que el món necessita. Federico Mayor, President de la Fundación Cultura de Paz, Martí Olivella, Director de Nova –Centre d’Innovació Social , Roberto Savio, President emèrit de IPS i publisher de Othernews

 

Notes:

[i] Alliance for Freedom and Dignity (Barcelona, España), Ubuntu – Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil (Barcelona, España), IDHC – Institut de Drets Humans de Catalunya (Barcelona, España), Fundació Alfons Comín (Barcelona, España), Centre d’Estudis sobre Moviments Socials, UPF (Barcelona, España), Illacrua (Barcelona, España), Fundació Cultura de Pau (Madrid, España), Patrir – Peace Action, Training and Research Institute of Romania (Cluj, Romania), CRID – Centre de Recherche et d’Information pour le Developpement (París, Francia), Association européenne pour la défense des Droits de l’Homme (Brusselas, Bélgica), ALOP – Asociación Latinoamericana de Orgs. de Promoción al Desarrollo (Ciudad de México, México), IBASE – Instituto Brasileiro de Análises Sociais e Econômicas (Rio de Janeiro, Brasil), CAD – Coalition des Alternatives Africaines Dette et Developpement (Bamako, Mali), Palestinian Medical Relief Society (Ramallah, Palestina) y CETRI – Centre Tricontinental (Lovain-la-Neuve, Bélgica).

[ii] Adolfo Pérez Esquivel (Argentina), Ahmed Rahmani (Francia – Marruecos), Aminata Touré Barry (Mali), Anwarul Chowdhury (Bangladesh), Ana Esther Ceceña (México), Aung San Suu Kyi (Birmania), Boaventura de Sousa Santos (Portugal), Cândido Grzybowski (Brasil), Cynthia McKinney (EE UU), Fatma Alloo (Tanzania), Federico Mayor Zaragoza (España), François Houtart (Bélgica), Gertrude Mongella (Tanzania), Hazel Henderson (EE UU), Ibrahim Coulibaly (Mali), Ioanna Kuçuradi (Turquía), Lau Kin Chi (China), Luisa Morgantini (Italia), Mustafa Barghoutti (Palestina), Pan Guang (China), Pierre Beaudet (Canadá), Ruth Bamela Engo-Tjega (Camerún), P. V. Rajagopal (Índia), Samir Amin (Egipto – Senegal), Shirin Ebadi (Irán), Sultan Bakarat (Reino Unido – Jordania), Susan George (EE UU – Francia), Vandana Shiva (Índia), Virginia Vargas (Perú), Walden Bello (Filipinas).

[iii] El procés està obert a la contribució de totes les persones i organitzacions que comparteixin el Manifest 2010: per un món habitable per a tots. Són benvingudes les propostes de candidatures al grup de les 300 persones participants, però la organització només pot invitar aquelles persones que permetin anar mantenint els equilibris de gènere, de procedència geocultural i de coneixements temàtics propis del projecte.