Cal enfortir l’economia catalana, especialment la del comerç de proximitat, la de la petita i mitjana empresa, la dels treballadors autònoms i la dels consumidors amb pocs ingressos; també la de les inversions sostenibles en sectors sostenibles estratègics
La digitalització dels mitjans de pagament, tant privats com públics, és una tendència imparable que es consolidarà amb l’Euro Digital emès properament pel Banc Central Europeu i que allunyarà encara més la sobirania monetària i financera de qualsevol vell o nou estat independent. La sobirania política cada vegada tindrà menys contingut sense sobirania monetària i financera.
La creació d’estructures alternatives – com la d’una moneda – és una de les 5 vies de l’estratègia noviolenta per aconseguir objectius polítics, amb menys risc que altres vies (com la desobediència civil) i, que per tant, pot ser assumida per una àmplia part de la població amb l’avantatge que alhora està exercint sobirania des d’ara, ja està construint el país i la república desitjada.
Es proposa la creació d’una moneda digital ciutadana catalana complementària i equivalent a l’euro, amb la seguretat de la cadena de bloc però, no especulativa.
En una primera etapa serà adquirida amb euros i permetrà comprar i vendre tots aquells bens i serveis que les empreses catalanes vulguin oferir.
Serà una moneda no convertible a euros. Això significa que es duplicarà la massa monetària per activar l’economia: quants més euros canviats a la moneda catalana més euros disponibles per a inversions estratègiques o per a suport a emergències socials.
L’element clau, com en tota moneda, està en la confiança de les persones i organitzacions usuàries en qui governa la moneda. Cal que alguna(es) – o totes – de les grans associacions catalanes sigui(n) qui llanci(n) el projecte i aconsegueixi(n) una resposta prou àmplia perquè la moneda sigui útil i alhora tingui impacte, tant en els intercanvis comercials com en les inversions estratègiques.
Per exemple, si en 1 any 100.000 persones canvien una mitjana de 10€ a la moneda ciutadana catalana (per abreujar, ara en podem dir, M2C), els resultats seran:
1.000.000 de M2C per activar el consum en els comerços i serveis de proximitat que, en la mesura que aquests també l’han d’emprar per comprar productes i serveis, augmenta la velocitat de circulació… i augmenta el valor dels intercanvis per 2, 3, 4 … convertint-se en 2, 3, 4… milions de compra-vendes.
I, alhora,
1.000.000 d’€ per a inversions estratègiques segures (p. exemple en projectes d’energia renovable autogestionats territorialment) o per ajuts d’emergència social (que activen també el consum bàsic si es distribueixen convertits de nou en M2C).
La governança d’aquesta moneda catalana pot ser assumida per algunes de les grans associacions o per un entitat específica ja constituïda o a constituir, amb seu a Catalunya o a un país europeu per blindar la seguretat jurídica.
El llançament de la M2C depèn de la capacitat comunicativa i de la confiança de l’entitat promotora i gestora entre les seves persones associades i entre la ciutadania catalana.
L’extensió de l’ús de la M2C dependrà en bona part de l’adhesió d’associacions d’empreses, de comerços i de serveis que acceptin la M2C i de la demanda dels consumidors sobre els seus comerços i serveis habituals perquè entrin a formar part de la xarxa d’intercanvis amb M2C.
Hi ha diverses plataformes de monedes complementàries funcionant a Catalunya. La inversió inicial pot ser molt reduïda si s’adapta alguna d’aquestes plataformes monetàries existents. El funcionament i millora de la plataforma pot ser assumit per una petita part del fons en euros.
En un segona etapa, les persones, les empreses i les organitzacions membres i associades de confiança de la xarxa poden atorgar-se crèdit mutu sense interès, per afavorir els seus intercanvis sense haver de recórrer a les entitats financeres.
promoure efecte multiplicador de la despesa pública, fent circular prestacions a població entre el teixit econòmic de proximitat.
facilitar el crèdit mutu entre pimes i entre l’economia social
Segons relació amb la divisa principal
Monedes complementàries a l’euro (equivalents a l’euro)
Monedes especulatives (varien en el seu valor en relació a l’euro)
Segons la combinació de tecnologia i del marc legal (o al·legal)
Monedes digitals o de paper
Monedes virtuals (un tipus legal)
Diner electrònic (un tipus legal)
Amb cadena de bloc (segures i descentralitzades)
Crypto-monedes (amb cadena de bloc i “mineria” retribuïda)
Problemes als que les monedes complementàries volen fer front
Els sobre costos i alentiments de la gestió d’ajudes i subvencions
La dificultat per orientar els recursos públics a l’economia de proximitat, sigui a la població en general o a sectors determinats, tot fent circular el consum en l’àmbit proper i evitant fugues cap a grans distribuïdors
La impunitat del frau, l’evasió fiscal i la corrupció quan l’efectiu circula
La limitació dels recursos públics per manca d’ingressos (incapacitat de les polítiques fiscals) i per la dependència de la creació monetària bancària (sigui banca comercial o del BCE)
La manca de recursos pel manteniment i millora de les prestacions contributives i assistencials que són impulsores importants de la demanda.
La manca de crèdit amb interessos i garanties abusives a la petita i mitjana empresa, i a l’economia social.
Perquè la Plataforma pot pronunciar-se sobre aquests temes?
Perquè l‘ús de l’efectiu afavoreix el frau, l’evasió fiscal i la corrupció
Perquè certes modalitats de monedes complementàries redueixen l’ús de l’efectiu
Perquè certes modalitats de noves monedes encobreixen nous tipus de frau i d’evasió fiscal
Perquè cal un acord amb tots els sectors interessats en potenciar una economia de proximitat i en afrontar la crisi amb noves eines més eficients i transparents
Perquè donades les dificultats i lentitud de tramitació del paquet de mesures fiscals proposats per la Plataforma, cal assajar canvis instrumentals que permetin millorar l’impacte de la despesa pública i l’obertura de noves fonts de finançament que no suposin més endeutament.
Perquè demanar un compromís dels partits i candidatures sobre aquestes temes?
Que deixi de ser un tema descontrolat que està creixent sense regulació, i, per tant que el Parlament reguli aquestes noves realitats per fer front a vells i nous reptes, assegurant en tot moment la necessària transparència, control i supervisió, així com el compliment de la legislació aplicable i la seva prohibició per a usos especulatius. La regulació ha de donar seguretat jurídica als seus usuaris i assegurar la correcta tributació de les operacions.
Que es puguin considerar els beneficis de certes modalitats de monedes complementàries locals-socials-ciutadanes en l’àmbit català, i, per tant, que el Govern pugui impulsar, avalar o crear una moneda complementària catalana amb objectius semblants als de les monedes locals-socials-ciutadanes amb la segura tecnologia de la cadena de bloc i com alternativa a les criptomonedes especulatives.
Que el Govern pugui adoptar o recolzar certes modalitats de moneda complementària local-social-ciutadana per facilitar una ràpida i eficient redistribució del pla de xoc a les persones i les empreses que estan en situació d’emergència.
Consulta ingressos i sortides diaris a compensa.cat
Les aportacions poden ser:
públiques o confidencials,
de persones físiques o persones jurídiques (empreses, fundacions…)
Es pot sol·licitar certificat per a desgravació fiscal
Organitzen: (a confirmar)
Taula d’Entitats del Tercer Sector Social; Lafede. Entitats per la justícia global.
Patrocinen: (a confirmar)
Associació de l’Economia Social de Catalunya (AESCAT). Cambra de Comerç. Òmnium…
Eurocat. 23/11/2020
[i] A l’estat espanyol, sense comptar paradisos fiscals, segons la llista Forbes 2020 que recull les persones amb més de 1.000 milions de dòlars de patrimoni, només entre 25 persones tenen 125.800 milions de dòlars.
Per exemple, amb una aportació extraordinària mitjana d’un 10% dels grans patrimonis, o dels dividends anuals del 2020, les entitats socials podrien injectar ràpidament i directament a les famílies que no tenen cap ingrés: 6.000 milions a Catalunya o 30.000 milions a tot l’estat, que alhora beneficiaria al conjunt de les empreses i a la recaptació fiscal.
[ii]Efectes de la crisi en les famílies que acompanya Càritas. Un cop més la crisi no ha estat igual per a tots, els més fràgils han vist com més ràpidament i més intensament les seves condicions de vida empitjoraven, i en la majoria dels casos s’enfonsaven al perdre la feina que realitzaven, els minsos ingressos que tenien.
Les dificultats en l’habitatge, en la convivència i en les cures, l’eixamplament de la bretxa educativa i digital i els problemes de salut completen la mirada sobre l‘impacte que aquesta crisi ha portat a les famílies acompanyades per Càritas:
Tres de cada deu llars no disposen ara mateix de cap ingrés.
La pobresa severa (menys de 370 € per a una persona i menys de 776 € per a dos adults i dos menors) s’ha incrementat un 30%.
Més de 700.000 persones acompanyades per Càritas, resideixen en llars sense diners per pagar habitatge ni subministraments.
El confinament ha dificultat la convivència i la conciliació de la vida laboral i familiar.
En un de cada tres llars ha baixat el rendiment escolar.
Càritas alerta dels efectes socials que aquesta emergència sanitària creada pel coronavirus pot produir en les famílies en situació de pobresa i exclusió que, segons dades de FOESSA és de 8,5 milions de persones, el 18,4% de la població espanyola.
Avalats per la nostra experiència d’acompanyament des de fa més de 70 anys a les persones excloses, urgim a Govern a respondre a aquesta emergència sanitària, econòmica i social amb mesures orientades a “no deixar ningú enrere“.
Càritas Catalunya ha tingut uns ingressos privats de 30.000.000 euros del 2019.
Per a les activitats de la Creu Roja ja hi ha empreses que fan donatius econòmics, de targetes prepagament o de productes amb desgravació fiscal del 35%.
La caiguda sobtada de gran part de l’activitat econòmica degut al confinament domiciliari i a restriccions horàries, sectorials o territorials ha provocat una cadena de pèrdua d’ingressos que ha portat a milers d’ERE’s, d’aturats, de concurs de creditors, de tancaments d’empreses, de desnonaments, d’impossibilitat de cobertura de necessitats bàsiques…. Amb la conseqüent reducció d’ingressos públics i l’augment de despesa i de dèficit públic.
Les mesures compensatòries (equilibradores) són insuficients, s’endarrereixen, es burocratitzen.. i per aquests motius provoquen una creixent frustració entre molts sectors de població afectada que portarà terribles conseqüències en la vida personal, familiar, social i política.
Per fer front a aquests tipus d’emergències, quan veiem que no valen les teories i mecanismes habituals, cal atrevir-se a innovar amb l’extensió d’experiències emergents que permeten afrontar els reptes amb nous instruments i mesures que s’estan mostrant potencialment exitosos a escales més petites o en altres indrets.
La situació afecta tota la societat però es d’especial responsabilitat dels governs, partits, organitzacions socials i econòmiques, i dels experts.
Un profund desequilibri
Aplicació d’unes receptes econòmiques i de gestió pública inadequades per una situació de macro-crisi.***
No poder injectar liquiditat en el moment deflaccionari més necessari per limitacions sorgides en períodes inflaccionaris.
Pensar que en un país on les pimes i els autònoms són majoritaris cal injectar liquiditat a les grans empreses i no directament als consumidors, que estan orientats a cobrir necessitats bàsiques, sobretot si se’ls pot conduir cap a consum de proximitat.
La frustració de sentir que hi hauran milions d’euros a fons perdut però que arribaran quan la gran part del teixit productiu haurà fet fallida i que la recuperació estarà en mans dels fons voltors d’inversió i de transnacionals que ja estan comprant els petits negocis a preu de saldo.
Proposta: Ingrés universal d’emergència
Es tracta d’una injecció de liquiditat en una moneda digital ciutadana complementària, equivalent a l’euro, per ajudar no sols acobrir les necessitat bàsiques de la població sinó per poder aplicar selectivament aquesta injecció cap els autònoms i les pimes catalanesde proximitat.*
Les característiques d’aquest ingrés universal d’emergència són:
Universal. Sols estar empadronat** a qualsevol municipi català abans de l’1 d’octubre 2020.
Emergència. Inicialment, mentre durin els estats d’alarma o equivalents.
Sense entorpiments burocràtics. Els serveis socials només hauran d’estudiar els casos de persones residents no empadronades. És complementari a d’altres ajudes.
Immediat per a consumidors. Només cal instal·lar una app, indicar NIF/NIE conforme s’està empadronat i donar-se d’alta.
Immediat per a les empreses de proximitat, autònoms i pimes que vulguin acceptarla moneda digital. Només instal·lar una app, indicar NIF, dades d’empresa (IAE, facturació 2019 i nombre de treballadors) i donar-se d’alta.
Modalitats
Moneda ciutadana amb aval públic. Acord entre usuaris que s’hi inscriuen. Esdevé una moneda que circula entre consumidors-usuaris-productors-distribuïdors-minoristes-trabelladors-consumidors… Son anotacions comptables, d’operacions de compra-venda, basades en la confiança, sense canvi d’euros previs. No cal garantia en euros, però augmenta la confiança si disposa de l’aval del Govern i aquest l’accepta en el cobrament de les seves taxes.
Moneda autonòmica pública. També esdevé una moneda que circula entre consumidors-usuaris-productors-distribuïdors-minoristes-trabelladors-consumidors… Son anotacions comptables, d’operacions de compra-venda, basades en la confiança, sense canvi d’euros previs. Està emesa pel propi Govern i per tant augmenta la si aquest l’accepta en el cobrament de les seves taxes.
Gestionada per una cooperativa especialitzada i amb el programari validat pot ser més ràpid i menys complicat que gestionada pel propi Govern.
Efectes
Suposa una injecció orientada al comerç i serveis de proximitat (amb una reactivació del la xifra acordada i amb un efecte multiplicador considerable en ser una moneda que no surt a l’exterior de l’economia de proximitat). Es manté la llibertat de comerç però es canalitza liquiditat cap a sectors afectats especialment per la crisi.
Treu pressió a les empreses en la mesura que els propis petits empresaris, autònoms i treballadors tenen uns ingressos complementaris i, alhora, amb aquest ingressos podran adquirir béns i serveis a mesura que els finals de les restriccions ho permetin.
Alleuja el sentiment de desempara de gran part de la població afectada, perquè és una resposta immediata, fàcil, equitativa, transparent. Per a persones i unitats familiars que no el precisin: o bé no el gastaran o bé en faran donació a entitats o col·lectius o bé, igualment, consumiran béns i serveis de proximitat.
Com que no suposa endeutament ni dèficit públic, més val assumir alguna distribució innecessària a una minoria que perjudicar a les grans majories.
Quanties
Hi ha vàries opcions, tècnicament possibles. Cal valorar-les per l’impacte personal (alleujament general), econòmic (entre 1,8 i 5.4 % sobre PIB català 2019: 250.000 milions €), social (millora cohesió social en situació d’emergència) i polític (resposta efectiva) que poden tenir. Inicialment per a 6 mesos, mentre duri l’estat d’alarma (Desembre-Maig 2021). Equivalent a Euros:
Opció bàsica
Ingrés mensual
Empadronats
Total Mensual
6 mesos
% PIB
%100
7.600.000
760.000.000
4.560.000.000
1,8
Opció intermèdia
Ingrés mensual
Empadronats
Total Mensual
6 mesos
% PIB
200
7.600.000
1.520.000.000
9.120.000.000
3,6
Opció màxima
Ingrés mensual
Empadronats
Total Mensual
6 mesos
% PIB
300
7.600.000
2.280.000.000
13.680.000.000
5,4
Per a unitats familiars, s’ha de multiplicar la xifra mensual x nombre de membres empadronats.
Eurocat 2020. 23/11/2020
*Autònoms i pimes catalanesde proximitat, són la prioritat per mantenir el teixit productiu i comercial català que alhora és el principal mantenidor de llocs de treball. Es proposa una delimitació basada en dades d’empresa (sector IAE, facturació 2019 i nombre de treballadors) només per acreditar que són prioritàries. Com a empreses que ofereixen serveis i béns no reben ajuda directa, només indirecta via les compres incentivades de consumidors i usuaris. Per tant, no és determinant estar en un o altre sector més o menys afectat per la crisi. Les vies de crèdit mutu entre empreses o d’ajuda a inversions per reorientar les empreses s’inclouen en altres propostes.
Entenem per comerç i serveis de proximitat aquells establiments que amb una superfície de venda inferior a 800 metres quadrats, exerceixen una activitat econòmica amb l’objectiu principal d’oferir productes i serveis a les persones consumidores i usuàries de l’entorn, una activitat econòmica realitzada per autònoms o pimes que contribueixen a teixir relacions veïnals i a cultivar espais públics de convivència. Són aquelles iniciatives que estan orientades a les necessitats de la població i no sols a obtenir lucre a qualsevol preu, sense tenir present les externalitats que tota activitat comporta. També inclou els establiments emblemàtics en tant que aquestes botigues donen vida al comerç de proximitat, aquell on la clientela troba el tracte desitjat, el consell i els productes de qualitat, enriquint la convivència ciutadana en l’espai públic.
**L’empadronament es un acte de gran transcendència ja que se’n deriva un seguit de drets i deures. Entre d’altres:
*** Des de fa dècades hi ha un debat sobre com aconseguir pressupostos públics equilibrats que permetin afrontar les despeses públiques reals amb uns recursos suficients. I, més ara, sobre com fer front a la recuperació / transició econòmica i social provocada per la covid19. Hi ha moltes demandes, d’on han de sortir els diners?
Es considera que hi ha desequilibri pressupostari quan les despeses són superiors als ingressos, quan hi ha dèficit (no és habitual que hi hagi superàvit). I es considera que l’endeutament públic o les retallades són quasi les úniques sortides, totes dues amb conseqüències nefastes: la primera augmenta el deute (amb una càrrega impagable d’interessos i una dependència dels bancs) o la segona, augmenten els desequilibris socials. I es dona per descomptat que l’increment d’impostos o de la recaptació davant el frau, l’evasió o l’elusió són poc significatives, fins i tot contraproduents en una economia globalitzada; o que la creació monetària dels bancs centrals – com ara el BCE o la Reserva Federal- és només per a moments molt extraordinaris.
Potser cal començar a prioritzar les diferents fonts per equilibrar el pressupost amb el menor cost monetari, social i polític.
1. Creació monetària pública equilibradora (com ara estan fent els bancs centrals).
2. Sistema impositiu realment progressiu que eviti frau, evasió i elusió fiscals.
3. Efecte multiplicador de la despesa pública en sectors de proximitat prioritaris amb monedes complementàries i sistemes de crèdit mutu.
4. Crèdit de la banca ètica i social amb limitació d’interessos i aval públic.
5. Emissió de deute públic amb la ciutadania (però no amb la banca ni amb fons especulatius).
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.