by Martí Olivella | nov. 12, 2023 | 1. La Vida, 2. La Política
Visquérem uns anys d’esperança
en què “tot estava per fer i tot era possible”,
nous règims oberts, dividends de la pau,
repensàvem la societat, “un altre món era possible”.
Però, com si encadenats a cicles tempestuosos
alguns cenacles decidiren cultivar les crisis i les guerres,
i amb les noves trones en les seves mans
predicaren filies i fòbies, amenaces i enemics.
I així estem, ara patint estretors i pandèmies,
invasions i genocidis, arrapats a terra,
atrapats a les pors que ens tenallen
i ens fan esclaus dels desitjos impossibles.
No pot ser, no m’ho puc creure,
que hàgim de viure de nou sota el terror
provocat per quatre psicòpates ignorants
que volen viure moments efímers de glòria.
by Martí Olivella | juny 7, 2023 | Ebook
by Martí Olivella | abr. 28, 2023 | 1. La Vida
No s’apaga un foc, posant més llenya al foc
No s’atura una guerra, amb més i més armes
No s’evita la violència, exercint més violència
No es defensa la veritat, amb més mentides
No pot sortir un bon fruit, d’una mala herba
No hi ha guerres justes, amb més injustícies
by Martí Olivella | març 1, 2023 | 1. La Vida, 2. La Política
Amb aquest ambiciós lema el 2 de novembre de 2022, ara farà 5 mesos, vàrem començar la campanya aturem les guerres amb l’objectiu d’aplegar-nos els resistents a les guerres, periòdicament, davant dels nostres governs en diverses poblacions catalanes, per presentar-hi mocions i per organitzar les següents accions: objecció fiscal a la defensa militar armada a favor de la creació d’agrupacions locals d’AutoDefensa Noviolenta, com alternativa.
A Barcelona, davant la delegació del Ministerio de la Guerra ara fa 100 dies laborables que ens hi hem plantat. Vàrem presentar la petició al Ministerio perquè es posicionés urgentment sobre el document “Iniciativa per la pau. Aturem les guerres”. Després de 40 dies d’espera, el Ministerio de Defensa diu que és incompetent, que la política de defensa és responsabilitat del Presidente del Gobierno!.
A Barcelona, també ha continuat l’acció de Feministes contra les guerres que havia començat molts mesos abans a la Pça Sant Jaume tots els dijous al vespre. També s’hi han sumat Agita’t Gràcia, a la Pça de la Vila els dilluns a la tarda, i a Sant Andreu dos dimarts al mes.
A Sabadell, des de feia 20 anys la Roda de la Pau s’havia anat concentrant a la Pça del Dr. Robert els dijous al vespre, i continua, ara també, amb una segona trobada els divendres al migdia. A Vilanova i la Geltrú des de fa mesos volten les places a mitja tarda amb les Cantades per la pau i el planeta. Els dissabtes al migdia Banyoles per la Pau també havia començat la seva crida des d’octubre. I a Rubí havien presentat una moció i ara es concentren els dijous al vespre.
A Tarragona, els dimarts al migdia també davant la delegació del Ministerio de la Guerra. A Oliana es troben dilluns, dimecres i divendres. A Girona, els dimecres al vespre es concentren davant l’Ajuntament que ha aprovat la moció presentada. També a Terrassa, els dilluns i a Banyoles han aconseguit aprovat mocions ens els plens municipals. I més poblacions es van afegint a les concentracions periòdiques: Figueres el divendres, Lleida els dilluns, Sentmenat dijous al migdia, Arbúcies els divendres, aviat Sitges…
Contínuament, en més de 300 concentracions i més de 3000 participacions en 17 poblacions catalanes, estem mostrant els missatges amb 250 armilles, una dotzena de pancartes, milers de fulls volants, 100 missatges sobre AutoDefensa Noviolenta; hem aconseguit 4 mocions aprovades i un web que informa dia a dia de la campanya. https://aturemlesguerres.cat/accions/.
Lamentablement, tràgicament, la guerra oberta, amb ferits, morts, desplaçats i destrucció, continua a Ucraïna i a 30 indrets més del món. I els efectes de les guerres provoquen misèria i tota mena d’emergències. Els nostres governs en són responsables i nosaltres còmplices en la mesura que paguem els nostres impostos, no per mantenir la pau amb negociacions, amb diplomàcia, amb acords i tractats, sinó per mantenir i activar la guerra i els qui en treuen profit.
No creiem que les guerres resolguin res. No hi ha vencedors ni vençuts. Quasi tots hi perdem i molt pocs hi guanyen! Per això cridem a fer objecció fiscal a la via militar violenta i a favor de la via civil i noviolenta. I, per això, posem les bases de l’AutoDefensa Noviolenta, creant agrupacions locals.
No estem sols, a Alemanya hem descobert que també estan organitzant una defensa sense armes, una defensa social. I es pregunten: Com podem defensar-nos sense recórrer a les armes i a la violència? Per això volem crear agrupacions que ens permetin actuar en cas de guerra, de tota mena d’agressions o de cops d’estat. La defensa ens afecta a totes.
La defensa és massa important per deixar-la en mans dels militars i dels governs.
Comencem a assumir-la?
Catalunya, 2 d’abril de 2023, a 5 mesos d’inici de la campanya www.aturemlesguerres.cat
by Martí Olivella | febr. 28, 2023 | 2. La Política
Com podem concretar el punt 8 del pla estratègic de NOVACT: Impulsar que les administracions adoptin els serveis civils de pau, per promoure el rol d’actors de la societat civil per a la prevenció de conflictes.
Elements de reflexió per a l’Assembla General de NOVACT. Martí Olivella
Antecedents i context
- NOVACT és de les organitzacions catalanes que més directament s’entronca amb els orígens del moviment d’objecció al servei militar i de la lluita noviolenta a Catalunya des d’inicis dels anys 70, amb un rol destacat de persones properes com Pepe Beunza, Lluís Fenollosa, Martí Olivella, Santi Martí, Jordi Palou… Ja ens els anys 70, plantejàrem l’oposició a la mili i la creació de serveis civils com a primer pas de la superació dels exèrcits amb sistemes de defensa civil noviolenta. L’intent de Martí Olivella de fer el servei civil alternatiu el 1976 als recents creats camps de refugiats a Tindouf tenien aquest objectiu.
- Fou en el 25è aniversari de l’empresonament del primer grups d’objectors de Can Serra al Castell de Figueres, que plantejàrem el projecte Castell per la Pau, com un espai, entre d’altres, de formació d’uns Serveis Civils de Pau. I fou en les 3 trobades al Castell (entre civils, militars i polítics) que donàrem a conèixer la recent creada Nonviolent Peaceforce (de la qual Simonetta Costanzo n’ha estat la presidenta) i plantejàrem com organitzar els Serveis Civils de Pau. Des de les diverses marxes per la Cultura de Pau, reivindicarem el 0’3%, fins aconseguir que l’ACCD obrís una línia de projectes sota aquest epígraf.
- Amb l’extensió de la guerra a Ucraïna del 2022, la iniciativa de Felip Daza (recolzada per NOVACT i l’ICIP) d’identificar les expressions de resistència civil noviolenta ha permès obrir l’horitzó mental de com afrontar la defensa més enllà de les armes i de l’ajuda humanitària. Fins el punt de, gràcies a Luca Gervasoni, poder incloure “Donar suport de forma activa als actors que promouen iniciatives de resistència noviolenta a les zones ocupades” en el document amb els 3 Nobel de la Pau que ha estat assumit per la Coordinadora d’ONG i presentat al Presidente del Gobierno.
- La manca d’una resposta social permanent contra guerra ha portat a endegar des del 2 de novembre la campanya www.aturemlesguerres.cat, que té com objectiu principal no sols deixar de legitimar les guerres, sinó afavorir accions personals i col·lectives (plantar-se davant governs, fer aprovar mocions, promoure objecció fiscal…) i, sobretot obrir la ment a la necessitat de generar alternatives a la defensa militar armada, amb la posada en marxa d’agrupacions d’AutoDefensa Noviolenta que permetin entrenar capacitats de resistència civil noviolenta, per fer front a agressions actuals i a hipotètiques invasions futures. Les tesis queden recollides en un llibre amb 100 missatges.
Plantejaments i opcions
Impulsar que les administracions adoptin els serveis civils de pau, per promoure el rol d’actors de la societat civil per a la prevenció de conflictes.
En sentit literal, aquest punt ens porta a actuacions, gestions, projectes per tal que:
- les administracions adoptin serveis civils de pau
- els serveis civils de pau promoguin actors de la societat civil per a prevenir conflictes.
En sentit ampli, i tenint en compte els antecedents i context citats:
- què fer si les administracions no adopten serveis civils de pau? (fa 20 anys que en parlem)
- els serveis civils de pau, sols han de prevenir conflictes?
Per tant, crec que cal plantejar un ventall més ampli d’opcions (òbviament a prioritzar i, si cal, a dur a terme amb altres actors):
En primer lloc, cal distingir dos àmbits d’actuació:
- Creació d’un Servei Civil de Pau català per a intervenció en conflictes exteriors (autònom o aportant personal a organitzacions ja existents, com Nonviolent Peaceforce o PBI…) que podria incloure suport a les defensores noviolentes d’agressions (Palestina, Sàhara, Ucraïna…)
- Creació d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta català per a fer front agressions presents (no armades) i facilitar vertebració moviments socials; o futures (armades) i no haver de quedar-nos en dir no a la guerra un cop ha començar la invasió.
I, en segon lloc, cal distingir qui pren la iniciativa:
- Iniciativa governamental (Generalitat de Catalunya + Ajuntament de Barcelona + Diputacions…)
- Iniciativa ciutadana (ONG’s, col·lectius, campanyes…)
Des de la meva perspectiva i vista l’experiència dels darrers 50 anys a Europa, – vegis llibre AutoDefensa Noviolenta – cap govern ha apostat seriosament ni per l’opció a) ni per la b), i difícilment ho faran (tenen el monopoli de la violència i no volen empoderar la ciutadania).
Per tant, només veig possible la iniciativa ciutadana, si cal amb ajuts puntuals i no estructurals governamentals.
Fins ara, la possibilitat de posar res d’això en marxa des de la iniciativa ciutadana ha estat molt feble. Ni tant sols son idees o projectes que hagin estat discutits ni assumits pel conjunt de les ONG.
Ara bé, tenim uns nous factors que potser poden fer canviar l’apatia habitual:
- La proximitat de la guerra a Ucraïna i la manca de respostes al discurs oficial “que cal guanyar la guerra amb més armes en nom de la legítima defensa armada”
- La dificultat de vertebració dels moviments socials transformadors per oferir respostes a les emergències que provoquen agressions de tot tipus, també en els àmbits locals.
- L’impase del procés català pel dret a decidir que no articula l’energia de la població més enllà de manifestacions cada vegada menys concorregudes i des de fa anys, poc efectives per no tocar pilars de poder.
- La manca d’un model de defensa no armada a aplicar en cas d’aconseguir la independència.
En parlem?
PS. No voldria que el que us queda de vida sigui un lament periòdic contra les guerres – com el de la meva generació – per no haver intentat posar les bases d’una sistema alternatiu de defensa noviolenta.
