Si vols la pau…

Ens han dit i diuen:

Si vols la pau, prepara la guerra.

I alguns responem:

Si vols la pau, prepara la pau.

Però, què volem dir? Doncs que:

  • Si vols la pau, allibera’t del virus de la guerra.
  • Si vols la pau, no siguis causa de la guerra.
  • Si vols la pau, prepara la defensa noviolenta.

Quan els actes de la barbàrie, de la crueltat ens depassen

i semblem impotents per fer-hi front,

sols ens queden el gest i la paraula.

El gest i la paraula de dir “no en el meu nom”,

de dir “no cal matar-nos per defensar-nos”.

Un gest i una paraula que generen nous actes

per fer front a la barbàrie i a la crueltat:

de diàleg, de denúncia, de no cooperació,

de desobediència, de crear alternatives a la “defensa” armada.

I en això estem.

Potser seran inútils el gest i la paraula

enmig de tanta mort i destrucció

però, o son llavor d’una altra via,

o serem els darrers d’una espècie que s’extingeix.

Distrets, entretinguts, dispersos, enganyats…

així d’alegres enfrontem el trist destí

d’estar cavant la pròpia fossa.

Molts pensen que la guerra, les guerres

son lluny i que no ens afectaran.

Però, només hi ha una pàtria, una màtria,

vivim en un sol món, una sola Terra,

les fronteres son un miratge d’un humans enlluernats,

sense arrels en la natura que no entén de fronteres ni papers.

I aquell dia, direm, “quan vàrem ser criminals i insolidaris?”

“quan vàrem prémer el gallet o vàrem deixar enfonsar la pastera?”

Ho fórem cada vegada que vàrem pensar o sentir que:

“aquesta no és la nostra guerra”, “aquesta no és la nostra gent”,

“aquest no és el nostre país”, “aquesta no és la nostra pastera”…

Ser causa de la guerra no és sols:

  • fabricar, vendre i emprar armes;
  • contribuir a la “defensa” armada amb els impostos;
  • no fer res per aturar la guerra, o justificar-la;

És també:

  • amenaçar, odiar, “crear” enemics, ocupar, explotar…
  • aprofitar o ser indiferents als desequilibris i iniquitats,
  • robar, tenir i consumir més del que necessitem

Escric per no morir de pena, en no ser prou valent

per acomiadar-me ja d’aquest món malalt i moribund

alhora meravellós i que tant estimo.

Escric, he escrit i fet, per si algun mot o gest esdevé llavor

d’un món que no hagi d’encarar els conflictes

amb tanta ignorància, mort i destrucció.

De fet, busco, però no sé trobar el gest,

l’acció transformadora que aturi la guerra

o que activi la passivitat amb què la suportem.

Potser – segur – visc massa bé per arriscar-me,

potser estic idiotitzat pel “no hi ha res a fer”

però em queda un bri d’esperança

que en reduir les distraccions

i concentrant-nos en la recerca

trobarem el gest, imperfecte, però real

que -almenys- obri el camí a una altra mirada.

Sant Joan, 24/06/23

Només dient NO a les guerres, les podem aturar?

Tenim el dret i el deure de defensar-nos d’una invasió o injustícia, però ho hem de fer amb intel·ligència, eficàcia i ètica. Les guerres són un crim contra la humanitat. Per això, aprendre a defensar-nos com explica el llibre, és un camí per a la supervivència de l’espècie humana. Pepe Beunza, primer objector noviolent 1971.

Aquest és un fragment del pròleg del llibre AutoDefensa Noviolenta en 100 missatges i una història increïble, publicat el 30 de gener, commemorant el 75è aniversari de l’assassinat de Gandhi, pocs dies abans d’haver convocat una trobada per organitzar el Santi Shena (Exèrcit de Pau). Aquest article extreu una vintena d’aquests 100 missatges, com invitació a la lectura del llibre.

El moviment d’objectors, amb la pràctica dels elements clau de la lluita noviolenta, aconseguí el reconeixement del dret a l‘objecció al servei militar. I, gràcies a un milió d’objectors i 50.000 insubmisos, el 2001 s’acabà amb el servei militar obligatori; però, era només un primer pas per un món sense exèrcits ni guerres. I aquí ens vàrem quedar!?

Posar les bases d’un sistema civil de defensa noviolenta és un dels objectius del compromís de la campanya www.aturemlesguerres.cat. Esperem que aquests missatges, i el diàleg que suscitin, ens ajudin a imaginar com el podem organitzar.

El dret i el deure de defensar-nos, amb eficàcia i ètica

Qualsevol persona equilibrada està contra les guerres. No podem resoldre conflictes posant més llenya al foc. Com podem vindicar drets i llibertats o modificar fronteres tot destruint, ferint, torturant, matant, violant persones, civils o militars? Diem no a les guerres però, si algú ens ataca, què hem de fer en un món amb més de 30 guerres, amb milers de morts?

Què fer quan som atacades, envaïdes, ocupades? Hem de defensar-nos!. Però, com fer-ho sense provocar més patiment? Com fer una defensa efectiva, que no provoqui més destrucció i mort de les que pretén evitar? Tenim el dret i el deure de defensar la vida de les persones, dels pobles i les seves organitzacions, de la natura i de la Terra; a defensar-nos de tota mena d’agressions, socials, econòmiques, polítiques, culturals… també militars.

Diem NO a les guerres, a la cursa d’armament, a la militarització creixent, als pactes militars… Diem SÍ als organismes multilaterals, al desarmament, al dret internacional… però també, i fins ara no s’ha fet, als sistemes civils d’autodefensa noviolenta! Com podem organitzar un defensa efectiva que redueixi la mort i la destrucció?

La legítima defensa no pot ser l’excusa per començar ni per escalar cap guerra, que provoca l’efecte contrari a l’esperat: no protegeix la població, ni els seus drets, ni els seus béns. Quasi sempre la gent identifica “defensa” a “defensa armada” i no sabem imaginar com defensar-nos sense recórrer als exèrcits i a les seves armes letals.

L’AutoDefensa Noviolenta

L’art de l’autodefensa noviolenta és una població socialment cohesionada i equilibrada, disposada a organitzar-se i arriscar-se per defensar la seva vida i el seu país sense confiar en què les forces armades siguin el mitjà de la seva seguretat i protecció. Si està ben organitzada, suposarà a l’invasor costos econòmics, morals i polítics el desplaçar i mantenir una força ocupant, i es trobarà sense els arguments de “combatre el terrorisme” d’un poble que no respon amb violència! L’invasor també ha de saber que l’ocupació no li serà rendible degut a la radical no cooperació i desobediència de la gent. La millor dissuasió és advertir-li que l’ocupació no li sortirà a compte.

Els estats tenen el monopoli de la violència i l’exerceixen amb els exèrcits. Cap estat amb exèrcit té una defensa civil alternativa a la defensa militar. La gent d’un país sense estat ni exèrcit si sap activar una autodefensa noviolenta podrà facilitar la independència i la seva defensa un cop aconseguida.

Ara bé, és més fàcil defensar i protegir allò que sentim propi o estimem. La primera condició per esforçar-se, per arriscar comoditats i vida, és que ens sentim formant part de la societat en què vivim, i que hi hagi prou cohesió social perquè pagui la pena ser defensada. La societat no ha de tolerar grans desequilibris, desigualtats ni opressions relacionades amb ingressos, consum, recursos, possibilitats… Ni entre la mateixa població ni d’aquesta amb el medi natural.

Com que no hi ha cap societat equilibrada, la pràctica de l’autodefensa noviolenta cal exercir-la contra les agressions i violències que avui pateix cada territori, per tendir a refer els equilibris trencats. Aquesta feina te dues virtuts: millora les condicions de vida,la cohesió sociali, alhora,crea les condicions més favorables per fer front a una hipotètica, i no desitjada, agressió armada.

La defensa civil noviolenta ofereix importants avantatges estratègics a curt i llarg termini respecte a les tradicionals estratègies militars en la defensa de persones, governs i territoris. Aprofita les vulnerabilitats polítiques dels adversaris quan busca maneres de soscavar els pilars essencials -econòmics, polítics, morals- que sostenen l’adversari i la seva maquinària de guerra, alhora que minimitza els costos, danys i morts per a la societat atacada.

La defensa civil noviolenta pot inculcar un grau significatiu d’apoderament cívic, d’autoorganització, descentralització i solidaritat cívica, elements necessaris per a una democratització reeixida de la postguerra. “Civil” no només fa referència a que està formada per ciutadans i ciutadanes, gent del poble, persones treballadores, pageses, indígenes, etc., sinó que es tracta d’una defensa pacífica, no armada i noviolenta, contraposada a “militar”. #ADNcat

La seva eficàcia depèn de la planificació organitzativa, d’una associació efectiva entre les organitzacions públiques i cíviques, així com amb la gent implicada en l’aplicació d’estratègies noviolentes. En contrast amb la resistència popular armada violenta, que està en mans d’un nombre limitat, normalment, d’homes que operen en una xarxa de guerrilla clandestina, la resistència noviolenta pot mobilitzar i implicar tota la societat.

Tothom pot participar en actes oberts o discrets de no cooperació, de desobediència i de negativa a acceptar l’autoritat de l’adversari repressor o invasor. Accions noviolentes de tota mena poden mobilitzar molts més milers, potser milions de persones del que mai podria la resistència armada, aportant-hi un poder real, potent i fort a la defensa contra la invasió i a la resistència contra l‘ocupació.

La “població” s’ha d’entendre com la ciutadania en general i les organitzacions del país atacat, així com també la ciutadania i les organitzacions del país de la força armada invasora; també les xarxes i col·lectius cívics d’altres països a qui segons els missatges que reben tenen la capacitat de donar el seu suport, a un costat o l’altre. La defensa noviolenta ha de buscar el suport d’aquests tres tipus de població.

Resistències que ens poden inspirar

En la defensa civil noviolenta ideal, tota la població incloses les seves institucions, xarxes i agrupacions formals i informals, formen part de la força de resistència i defensa. Aquesta força a més del desplegament d’estratègies de comunicació i d’operacions psicològiques, fa una guerra quotidiana de no cooperació i desobediència dirigida contra l’agressor en tots els àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural. La no cooperació total fa que qualsevol invasió o, posterior ocupació, sigui insostenible a llarg termini per a l’atacant. La defensa civil nacional pretén augmentar els costos per a l’invasor sacsejant la lleialtat de les seves tropes, els seus partidaris interns crucials i el seu públic en general, alhora que millora la cohesió interna, la solidaritat i l’autoorganització de la societat combatent que es defensa.

En el seu nucli essencial, la defensa civil noviolenta nacional és una lluita política realitzada amb mitjans polítics, socials, econòmics, culturals… A través de xarxes locals i nacionals de civils, xarxes flexibles però integrades, que poden mobilitzar centenars de milers o milions de persones per fer accions contra l’agressor dins d’una lluita noviolenta disciplinada, auto organitzada, àgil i flexible.

En la història dels conflictes armats violents estem re-descobrint exemples encoratjadors i sorprenents de resistència noviolenta contra adversaris estrangers militarment molt més poderosos. L’adversari invasor, que basa la seva fortalesa en la violència militar, prefereix enfrontar-se als defensors batallant amb armes letals on sap que té un clar avantatge sobre el contrincant. L’invasor un cop desafiat amb la resposta asimètrica de les accions noviolentes massives de desobediència i no cooperació, dubta i ha de reaccionar improvisadament als esdeveniments en lloc de poder portar la iniciativa: perd un temps i uns recursos preciosos en haver d’ajustar tàctiques i estratègies al camp de batalla polític i econòmic menys favorable i gens habitual per als militars.

Espontàniament alguns pobles han sabut defensar-se sense oposar resistència armada a tropes invasores molt més potents. En han ensenyat que quan la gent planta cara sense violència als invasors, fa veure als soldats les mentides amb què els han mobilitzat, obstrueix i entrebanca la invasió, no coopera en res i desobeeix les ordres… la invasió trontolla.

En la 2a Guerra Mundial, l’ocupació de Dinamarca va esdevenir un gran repte per a l’exèrcit alemany quan la població va recórrer a la resistència noviolenta per defensar-se. Els nazis alemanys eren experts en violència i havien estat entrenats per fer front i derrotar als oponents que utilitzaven aquest mètode, amb l’exèrcit o amb guerrilles. Però altres formes de resistència civils i noviolentes els van desconcertar. Quan la resistència danesa esdevenia violenta els nazis alemanys s’alleujaven perquè sabien com actuar i també quan les formes noviolentes es barrejaven amb l’acció guerrillera, perquè així podien justificar la combinació d’una acció repressiva dràstica i cruenta contra ambdues formes de resistència, alhora, violenta i noviolenta.

Aquest tipus de resistència va ajudar els danesos a adonar-se que sí podien fer alguna cosa per afrontar un adversari molt més fort i brutal. També els va fer més solidaris i els va ajudar a crear sistemes d’informació i comunicació; i a salvar moltes vides. La població danesa feu nombroses vagues, de “braços caiguts” o de “tornar a casa d’hora”, així com boicots, manifestacions i sabotatges industrials. Aquestes accions van soscavar l’esperada explotació econòmica alemanya del país. L’exèrcit alemany va respondre amb repressió i amb estats d’emergència, provant així que les accions daneses l’estaven perjudicant.

En la seva lluita contra els ocupants, la població danesa es va guiar per 10 manaments de desobediència: 1. No heu d’anar a treballar a Alemanya. 2. Fareu malament la feina per als alemanys. 3. Treballareu lentament. 4. Destruireu les màquines i eines importants que fan servir. 5. Destruireu tot allò que pugui ser de benefici per als alemanys. 6. Alentireu el transport utilitzat pels alemanys. 7. Boicotejareu les seves pel·lícules i diaris. 8. No comprareu a les botigues dels nazis. 9. Tractareu els traïdors pel que valen. 10. Protegireu qualsevol persona perseguida pels nazis.

En recórrer al que ara anomenem una defensa civil clàssica, els danesos van estalviar al seu país una certa destrucció. En el procés de resistència civil, a través de les seves xarxes de solidaritat, els danesos van salvar centenars de milers de vides, també de molts jueus.

Quan la guerra esclata ja és massa tard per organitzar una defensa civil noviolenta. Com hem vist a Ucraïna, poden haver-hi respostes espontànies de plantar-se davant els tancs. Però quan hi ha morts als dos costats, l’espiral de violència no és fàcil d’aturar i es disparen els actes venjatius. En temps de pau és quan cal preparar-se i organitzar-se (com ho estan fent sempre els exèrcits). Ara és l’hora d’organitzar-nos.

Publicat a www.realitat.cat https://www.realitat.cat/2023/02/nomes-dient-no-a-les-guerres-les-podem-aturar/

L’AutoDefensa Noviolenta, més enllà del no a la guerra

Trobareu una bona eina per somiar que la humanitat pot resoldre els conflictes d’una forma diferent, cooperativa i solidària si es prepara a consciència i guanya l’opinió pública. Xavier Masllorens. President de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau)

Aquest és un fragment del pròleg del llibre AutoDefensa Noviolenta en 100 missatges i una història increïble, publicat el 30 de gener, commemorant el 75è aniversari de l’assassinat de Gandhi, pocs dies abans d’haver convocat una trobada per organitzar el Santi Shena (Exèrcit de Pau). Aquest article extreu una vintena d’aquests 100 missatges, com invitació a la lectura del llibre.

El moviment d’objectors, amb la pràctica dels elements clau de la lluita noviolenta, aconseguí el reconeixement del dret a l‘objecció al servei militar. I, gràcies a un milió d’objectors i 50.000 insubmisos, el 2001 s’acabà amb el servei militar obligatori; però, era només un primer pas per un món sense exèrcits ni guerres. I aquí ens vàrem quedar!?

Posar les bases d’un sistema civil de defensa noviolenta és un dels objectius del compromís de la campanya www.aturemlesguerres.cat. Esperem que aquests missatges, i el diàleg que suscitin, ens ajudin a imaginar com el podem organitzar.

Només dient No a les guerres, les podem aturar? Qualsevol persona equilibrada està contra les guerres. No podem resoldre conflictes posant més llenya al foc. Com podem vindicar drets i llibertats o modificar fronteres tot destruint, ferint, torturant, matant, violant persones, civils o militars?

Diem no a les guerres però, si algú ens ataca, què hem de fer en un món amb més de 30 guerres, amb milers de morts? Hem de defensar-nos!. Però, com fer-ho sense provocar més patiment? Com fer una defensa efectiva, que no provoqui més destrucció i mort de les que pretén evitar? Tenim el dret i el deure de defensar la vida de les persones, dels pobles i les seves organitzacions, de la natura i de la Terra; a defensar-nos de tota mena d’agressions, socials, econòmiques, polítiques, culturals… també militars.

Diem NO a les guerres, a la cursa d’armament, a la militarització creixent, als pactes militars… Diem sí als organismes multilaterals, al desarmament, al dret internacional… però també diem sí, i fins ara no ho hem fet, als sistemes civils d’autodefensa noviolenta!

La legítima defensa no pot ser l’excusa per començar ni per escalar cap guerra, que provoca l’efecte contrari a l’esperat: no protegeix la població, ni els seus drets, ni els seus béns. Com defensar-nos sense provocar més guerra? Com podem organitzar un defensa efectiva que redueixi la mort i la destrucció? Quasi sempre la gent identifica “defensa” a “defensa armada” i no sabem imaginar com defensar-nos sense recórrer als exèrcits i a les seves armes letals. Però, com veurem, espontàniament alguns pobles han sabut defensar-se sense oposar resistència armada a tropes invasores molt més potents: quan la gent planta cara sense violència als invasors, fa veure als soldats les mentides amb què els han mobilitzat, obstrueix i entrebanca la invasió, no coopera en res i desobeeix les ordres… la invasió trontolla. En els casos més coneguts, l’ocupació nazi de Dinamarca 1940 o la invasió de Txecoslovàquia 1968, és reduí la destrucció, s’afeblí la motivació de les tropes i decaigué la rendibilitat esperada de l’ocupant.

Quin és l’art de l’autodefensa noviolenta? Una població socialment cohesionada i equilibrada, disposada a organitzar-se i arriscar-se per defensar la seva vida i el seu país sense confiar en què les forces armades siguin el mitjà de la seva seguretat i protecció. Si està ben organitzada, suposarà a l’invasor costos econòmics, morals i polítics el desplaçar i mantenir una força ocupant, i aquesta es trobarà sense els arguments de “combatre el terrorisme” d’un poble que no respon amb violència!

Per què l’autodefensa noviolenta pot ser la millor dissuasió? L’invasor també ha de saber que l’ocupació no li serà rendible degut a la radical no cooperació i desobediència de la gent. La millor dissuasió és advertir-li que l’ocupació no li sortirà a compte. Ara bé, quan la guerra esclata ja és massa tard per organitzar una defensa civil noviolenta. Com hem vist a Ucraïna, poden haver-hi respostes espontànies de plantar-se davant els tancs. Però quan hi ha morts als dos costats, l’espiral de violència no és fàcil d’aturar i es disparen els actes venjatius. Ara és l’hora d’organitzar-nos. En temps de pau és quan cal preparar-se i organitzar-se (com ho estan fent sempre els exèrcits).

Els estats no han organitzat la defensa civil noviolenta perquè tenen el monopoli de la violència i l’exerceixen amb els exèrcits. Cap estat amb exèrcit té una defensa civil alternativa a la defensa militar. La gent d’un país sense estat ni exèrcit si sap activar una autodefensa noviolenta podrà facilitar la independència i la seva defensa un cop aconseguida.

Sabem que és més fàcil defensar i protegir allò que sentim propi o estimem. La primera condició per esforçar-se, per arriscar comoditats i vida, és que ens sentim formant part de la societat en què vivim, i que hi hagi prou cohesió social perquè pagui la pena ser defensada. La societat no ha de tolerar grans desequilibris, desigualtats ni opressions relacionades amb ingressos, consum, recursos, possibilitats… Ni entre la mateixa població ni d’aquesta amb el medi natural.

Com que no hi ha cap societat equilibrada, la pràctica de l’autodefensa noviolenta cal exercir-la contra les agressions i violències que avui pateix cada territori, per tendir a refer els equilibris trencats. Aquesta feina te dues virtuts: millora les condicions de vida, la cohesió social i, alhora, crea les condicions més favorables per fer front a una hipotètica, i no desitjada, agressió armada.

L’AutoDefensa Noviolenta (ADN) és una posada en marxa de la via ciutadana de defensa civil. A diferència dels Ministeris de Defensa (de Guerra?) amb polítiques no sols defensives, sinó també violentament ofensives – pel tipus d’armament i d’operacions que fan -, l’AutoDefensa Noviolenta, només pot ser defensiva, només és per protegir les persones, els seus drets, les institucions i el territori on viuen de qualsevol agressió.

Vol posar les bases d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta inspirat en experiències històriques i en les diferents propostes elaborades per Gonzalo Arias (El antigolpe i El ejército incruento de mañana) i Gene Sharp (Defensa civil noviolenta) així com estudis fets a Catalunya, com Un estat segur i en pau, tot ells publicats en gran part per l’Institut Català Internacional per la Pau.

És una proposta d’organització ciutadana inspirada en iniciatives com l’Arbre de les assemblees (Xirinacs), Som poble i decidim, la Sociocràcia, el Convivialisme, el Manifest Re-evolució noviolenta o extermini o la Democràcia Comunal.

Les ADN vetllen pels equilibris en les relacions humanes i amb la natura de la que formem part, i renuncien per tant, a emprendre tota mena d’agressions i violències per aconseguir els seus objectius. Un indicador clau per conèixer el grau de relacions equilibrades en un territori (carrer, barri, poble, ciutat, comarca, nació, continent, món…) és el grau de cohesió social i amb la natura de la gent que hi viu. Una forta cohesió comunitària és el resultat d’un alt grau de necessitats humanes cobertes que fa d’aquest territori un espai força habitable per a tothom, i per, tant, un espai que paga la pena defensar.

L’ADN de cada territori – del carrer a la ciutat…- contribueix, directament o a través de la pressió política, a que tota persona que hi viu, com a mínim:

  1. No passi gana ni set, no visqui malnodrida i tingui una alimentació saludable
  2. No pateixi ni fred ni calor extremes, disposi d’un vestit adequat i d’una llar digna
  3. No sigui ni abandonada ni discriminada per qualsevol diversitat o procedència personal o grupal
  4. Tingui una ocupació lliure, digne i útil amb ingressos adequats a les seves necessitats i possibilitats
  5. Disposi de l’atenció i les cures adequades per fer front a qualsevol malaltia
  6. Tingui accés al coneixement i a la informació veraç adequats als seus interessos
  7. Pugui expressar lliurement i responsable les seves opinions i preferències
  8. Pugui influir i participar en les decisions comunitàries i polítiques dels diferents àmbits
  9. No sigui agredida ni pateixi violències impunement sense rebre protecció i pugui ser rescabalada
  10. Visqui en un entorn no degradat on no malmetem l’aire, les aigües, els sòls, la flora i la fauna

L’ADN empra les capacitats de la via noviolenta:

  • Consciència de la interconnexió i el respecte entre totes les persones i els éssers vius
  • Comunicació empàtica en les relacions interpersonals i en els conflictes socials
  • Lluita noviolenta per fer front a la violació de drets i llibertats
  • Resistència civil noviolenta per afrontar agressions violentes
  • Defensa civil noviolenta per encarar les invasions i ocupacions armades

La Lluita Noviolenta ha de tenir un objectiu equitatiu i veritable, però necessita: 

  • Estratègia: com aconseguirem l’objectiu que volem assolir
  • Actituds: com suscitem empatia i que molta gent recolzi la causa
  • Campanyes: com articulem diferents accions en missatges clars
  • Accions: com concentrem l’energia en objectius assolibles que ens acostin al general
  • Tècniques: com entrenem i exercim capacitats per dur a terme accions amb èxit.

Quin tipus d’accions o campanyes combina la lluita noviolenta?

  • Diàleg: cerquen parlar amb l’adversari sempre, abans, durant i després…
  • Denúncia: volen fer emergir el conflicte, mostrar els desequilibris…  
  • No cooperació: cerquen retirar la col·laboració a l’adversari sense fer res il·legal…
  • Desobediència civil: deixen de sotmetre’s a lleis o normes injustes assumint-ne els riscos
  • Creació d’alternatives: mostren com seria la vida si s’acabés la injustícia que es denuncia

L’ADN s’auto-organitza en petits cercles de persones voluntàries que fan:

  • Diagnòstic dels desequilibris amb tria del més greu i que alhora puguem resoldre
  • Pla de resiliència per reduir desequilibris i agressions, començant pels més viables
  • Formació, entrenament i organització de la via noviolenta
  • Campanyes noviolentes de defensa i equilibri territorial per aplicar el pla
  • Coordinació amb altres ADNs per ampliar l’impacte de les campanyes

Cada ADN vetlla per les relacions equilibrades entre els seus membres i assegura la seva participació tant en l’orientació de prioritats com en l’efectivitat de les accions. Cerca l’estima mútua i l’empatia: només defensem allò del que ens sentim formant-ne part. Cada ADN aspira a eixamplar aquesta cerca a tot el país i a tot el món; entén la seva acció com una contribució als equilibris que facin de la Terra un planeta habitable per a tothom.  Les persones membres d’una ADN es comprometem a signar i fer efectiva la Declaració de compromís i a acollir totes les persones que vulguin assumir-la i a implicar-s’hi.

Ens hi posem?

Martí Olivella, objector 1975-1977 i promotor de lluitanoviolenta.cat

Publicat a https://issuu.com/fundaciorocagales/docs/cooperaciocatalana_472_ok/16

Declaració de compromís amb l’AutoDefensa Noviolenta de…

Posant les bases d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta Catalana

Una proposta de concreció en el marc de diverses iniciatives, com l’Arbre de les assemblees (Xirinacs), el Convivialisme, el Manifest Re-evolució noviolenta o extermini o la Democràcia Comunal.

Declaració

Les AutoDefenses Noviolentes vetllen pels equilibris en les relacions humanes i amb la natura de la que formem part, i volen evitar, i renuncien per tant, a emprendre tota mena d’agressions i violències per aconseguir els seus objectius.

Un indicador clau per conèixer el grau de relacions equilibrades en un territori (carrer, barri, poble, ciutat, comarca, nació…) és el grau de cohesió social i amb la natura de la gent que hi viu. Una forta cohesió comunitària és el resultat d’un alt grau de necessitats humanes cobertes que fa d’aquest territori un espai habitable per a tothom.

L’ADN de                      contribueix, directament o a través de la pressió política, a que tota persona que hi viu, com a mínim:

  1. No passi gana ni set, no visqui malnodrida i tingui una alimentació saludable
  2. No pateixi ni fred ni calor extremes, disposi d’un vestit adequat i d’una llar digna
  3. No sigui ni abandonada ni discriminada per qualsevol diversitat o procedència personal o grupal
  4. Tingui una ocupació lliure, digne i útil amb ingressos adequats a les seves necessitats i possibilitats
  5. Disposi de l’atenció i les cures adequades per fer front a qualsevol malaltia
  6. Tingui accés al coneixement i a la informació veraç adequats als seus interessos
  7. Pugui expressar lliurement i responsable les seves opinions i preferències
  8. Pugui influir i participar en les decisions comunitàries i polítiques dels diferents àmbits
  9. No sigui agredida ni pateixi violències impunement sense rebre protecció i pugui ser rescabalada
  10. Visqui en un entorn no degradat on no malmetem l’aire, les aigües, els sòls, la flora i la fauna

L’ADN de                    per avançar en aquests objectius empra les capacitats de la via noviolenta:

Consciència de la interconnexió i el respecte entre totes les persones i els éssers vius

Comunicació empàtica en les relacions interpersonals i en els conflictes socials

Lluita noviolenta per fer front a la violació de drets i llibertats

Resistència civil noviolenta per afrontar agressions violentes

Defensa civil noviolenta per encarar les invasions i ocupacions armades

La Lluita Noviolenta a més de tenir clar un objectiu equitatiu i veritable, necessita com tota altra lluita, d’uns elements clau: 

Estratègia: com aconseguirem el canvi que desitgem, l’objectiu que volem assolir

Actituds: com suscitem empatia i aconseguim que molta gent indiferent recolzi la causa

Campanyes: com articulem diferents accions en missatges clars que ajudin a avançar

Accions: com concentrem l’energia en objectius assolibles que ens acostin a l’objectiu

Tècniques: com entrenem i exercim les capacitats per dur a terme accions amb èxit.

I llença accions o campanyes específiques de:

Diàleg: que cerquen parlar, negociar amb l’adversari sempre, abans, durant i després…

Denúncia: que volen fer emergir el conflicte, mostrar els desequilibris, injustícies…     

No cooperació: que cerquen retirar la col·laboració a l’adversari sense fer res il·legal…

Desobediència civil: que deixen de sotmetre’s a lleis o normes injustes assumint-ne els riscos

Creació d’alternatives: que mostren com seria la vida si s’acabés la injustícia que es denuncia

L’ADN de                                   s’auto-organitza en petits cercles* de persones voluntàries que fan:

Diagnòstic dels desequilibris i priorització de les agressions més greus i menys difícils d’afrontar

Pla de resiliència per reduir desequilibris i agressions

Formació, entrenament i organització de la via noviolenta

Campanyes noviolentes de Defensa i Equilibri Territorial per aplicar el pla

Coordinació amb altres ADNs per ampliar l’impacte de les campanyes

L’ADN de                              :

Funciona i es coordina* entre els diferents cercles de proximitat i entre ells en l’àmbit de la minoria nacional catalana, vetllant per l’equilibri en les relacions entre cercles que asseguri la participació de tots ells tant en l’orientació de prioritats com en l’efectivitat de les accions.

Cerca la cohesió social i l’estima mútua, perquè només defensem allò que coneixem i estimem i del que ens sentim formant-ne part.

Aspira a eixamplar aquesta cerca a tot el país i a tot el món i, per tant, entén la seva acció, com una contribució als equilibris que facin de la Terra un planeta habitable per a tothom.

Les persones sotasignades com a membres de l’ADN de                              ens comprometem a fer efectiva aquesta Declaració i a acollir totes les persones que vulguin assumir-la i implicar-s’hi.

Nom i Cognoms                                                     Localitat                                                      Data

.

.

*Sociocràticament: organització dels “socis”, en cercles de cercles, que busca compatibilitzar la implicació participativa tant en la presa deliberativa de decisions, com en l’execució operativa de les mateixes.

Cercles petits (de voltant de 7 persones), que prenen decisions per consentiment (ningú en contra), inclosa la tria de les persones responsables sense candidats (enllaços, secretaria i coordinació). Els enllaços cap els cercles del centre aporten la visió dels cercles més externs, els enllaços del centre enfora, aporten la coordinació operativa de les decisions preses.

Contacte: info@lluitanoviolenta.cat