by Martí Olivella | des. 13, 2022 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra
Un món en què aprenem l’art de conviure, cercant l’equilibri en totes les relacions, també amb la Terra, amb respecte i sense matar-nos, és vital per no extingir-nos i, encara és possible.
Ja no és possible un món on aprenem les males arts de la submissió, amb desmesura i deliri de grandesa, provocant desequilibri en totes les relacions, també amb la Terra, que ens porta al col·lapse i, fins i tot, a l’extinció.
El món inhòspit que no te futur, és un món malalt i desequilibrat, que premia, fins i tot legalment, l’avidesa, la cobdícia, la voracitat, l’excés, el caprici, l’opulència, el masclisme; el desig, l’ambició, el creixement i l’acumulació il·limitats… que provoca enveges, atordiment, distracció, alienació, trastorns, desigualtats, aberracions, crims… que dona impunitat a la dominació, opressió, repressió, abús, arbitrarietat, iniquitat, tortura, violència i guerra…
El món habitable per a tothom, el món que te futur és un món que reconeix i afavoreix, fins i tot legalment, la sobrietat, la moderació, la ponderació, la prudència, la precaució, l’autodomini, l’austeritat, l’equitat, la paritat; el decreixement de desitjos, necessitats i consums perquè siguin sostenibles en els límits biofísics de la Terra… que provoca serenitat, concentració, salut, anivellament… que premia la cooperació, la no-violència, l’equanimitat, l’equitat, el fer les paus i evitar les guerres…
13/12/22
by Martí Olivella | gen. 20, 2022 | 2. La Política, 3. L'Economia
- La democràcia perilla quan permet desequilibris de poder inacceptables
- On és el demos, el poble? La partitocràcia i la plutocràcia l’han substituït!
- L’economia perilla quan provoca desequilibris de riquesa inacceptables
- On és el mercat lliure i la redistribució fiscal? Els oligopolis i els paradisos fiscals manen!
Què podem fer?
Trobar un punt on fer palanca, decidir democràticament allò que ningú s’ha atrevit a demanar-nos:
- Quina és la relació acceptable, desitjable, entre ingressos mínims i màxims?
Com ho podem fer?
Exercint la democràcia deliberativa, participativa i directa:
Endegar una campanya, amb consultes començant a Telegram sobre Retribució equitativa, amb 3 enquestes consecutives:
- Enquesta 1. Quin creus que és el desequilibri salarial – la proporció entre el salari més baix i el salari més alt- a Catalunya, a l’Estat Espanyol?
- Enquesta 2. Quin creus que hauria de ser el desequilibri salarial equitatiu – la proporció entre el salari més baix i el salari més alt– a Catalunya, a l’Estat Espanyol?
- Enquesta 3. Quin creus que hauria de ser el tipus (%) i darrer tram, per a una fiscalitat progressiva – qui més guanya més paga- que permetés fer efectiu el desequilibri salarial equitatiu proposat en l’enquesta 2, d’1 a X?
Quan ho podem fer?
Tenim diversos escenaris*. Podem començar amb una prova a Telegram.
Una Catalunya, autonòmica o independent, no serà habitable per tothom mentre no decideixi democràticament posar les bases d’una convivència que redueixi les causes estructurals de l’exclusió i la precarització.
Qui l’organitza?
L’equip català del Convivialisme (Convivàlia?) elabora una primera proposta, la presenta i millora en diàleg amb les organitzacions socials i ciutadanes (Intermon Oxfam, F. Irla, Alternativas Económicas, XES, La Fede, Taula del Tercer Sector, CoopCat, Sindicats, Associacions municipalistes, Centres educatius i d’esplai, Universitats, Associacions d’immigrants, ecologistes, feministes, habitatge, esportives…). Es constitueix una Plataforma promotora de la Campanya amb les persones i entitats que vulguin implicar-s’hi.
Arguments
La intenció és obrir una deliberació social sobre un tema tabú que afecta tothom: en una societat capitalista però democràtica, es poden posar límits reals, més enllà de la ficció fiscal, a l’acumulació de riquesa i de poder? (no hem trobat fins ara dades de la relació entre salari mínim i màxim. Com un dels indicadors per on començar).
Es tracta de desidolatrizar l’hybris, menysprear l’afany de voler ser dels més rics, deixar d’admirar la llista Forbes… i l’acumulació com a símbol d’èxit. (vegis cartell Wanted)
Aquesta campanya genera un procés educatiu, pedagògic, en què tothom, al seu nivell, en el seu espai i com a país, pot practicar la participació, el diàleg, la deliberació, l’empatia, la contrastació de dades, l’acció col·lectiva transformadora…
Més enllà de la validesa dels resultats, el propi procés planteja la necessitat urgent de reduir els desequilibris, no com un acte de solidaritat, sinó com una necessitat per fer front a l’emergència global que estem afrontant.
Cal fer un dossier base amb les dades clau que demostrin aquests desequilibris.
També un càlcul sobre com redistribuir els “excessos” d’ingressos i compensar-los amb els “dèficits”
- Voluntàriament
- Legislativament (fiscalment)
Caldrà també estudiar els impactes de la “fugida” de directius que sentin amenaçades les seves rendes si no més es fa en un país.
Es tracta, en definitiva, de combatre la pleonèxia: concepte semblant a la cobdícia o l’avarícia, que es defineix com “el desig insaciable de tenir el que per dret pertany als altres” o el “despietat egoisme i l’arrogant assumpció que els altres i les coses existeixen només per al nostre benefici” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia%22%20%5Co%20%22Filosofia )
Un dubte
En el procés d’acaparament i acumulació tant brutal per part dels més rics del món (vegis dades següents), plantejar limitar la diferència salarial a Catalunya (a l’Estat Espanyol), ens enfronta entre el 99%? O és una via per qüestionar l’acaparament de l’1% mundial?
by Martí Olivella | ag. 21, 2021 | 1. La Vida
“Viure millor, junts”
Per què el convivialisme?
Perquè el món va cap a la deriva i qualsevol acció col·lectiva que aspiri a posar-hi remei no pot arribar a bon port si tots els que s’hi comprometen no estan inspirats per un conjunt de valors clarament compartits. Les doctrines polítiques heretades (liberalisme, socialisme, comunisme, anarquisme) avui ja no són guies suficients, perquè no ens diuen res decisiu ni sobre la finitud dels recursos naturals ni sobre la mondialitat i la pluralitat de les cultures ni, finalment, sobre la millor manera d’evitar l’aspiració infantil a l’omnipotència (allò que els antics grecs anomenaven l’hybris) inherent al desig humà. Ens cal doncs, innovar.
Resum del convivialisme
El convivialisme, filosofia política de la vida en comú (de la convivència), de l’art de cooperar enfrontant-nos sense matar-nos els uns als altres, explicita els valors últims que animen tots aquells que, de procedències ideològiques molt diverses, no es resignen a abandonar el control, i per tant la supervivència del món, ni als enaltidors de la globalització neoliberal, ni als profetes d’un nacionalisme de tendències feixistes (que, a vegades, van junts). Els primers, que treballen per a l’extensió planetària d’un capitalisme rendista i especulatiu, aspiren a l’omnipotència econòmica, a sempre més i més riquesa. Saquegen el planeta. Els segons mobilitzen el desig d’omnipotència política i identitària. Segreguen odi i impulsos assassins.
Cinc principis + un imperatiu categòric
Les personalitats intel·lectuals, associatives i polítiques (300 de 33 països diferents) que han co-signat el Segon manifest convivialista s’han posat d’acord en cinc principis:
- El principi de naturalitat comuna afirma que nosaltres no som “amos i posseïdors de la natura” sinó que hi tenim un destí comú. És el centre del pensament ecològic.
- El principi d’humanitat comuna (que evoca el comunisme) condemna totes les discriminacions, de sexe, de color de pell, de creença o de religió.
- El principi de socialitat comuna (apreciat pel socialisme) afirma que, pels humans, la principal riquesa és la de les relacions socials.
- El principi legítim d’individuació (particularment reivindicat per l’anarquisme) situa la recerca de reconeixement com la primera motivació humana.
- El principi d’oposició creativa és el que movia el primer liberalisme. És el que ha permès acabar amb les monarquies absolutistes i amb els despotismes.
Aquests cinc principis han de ser temperats i equilibrats els uns pels altres, tot respectant primer l’imperatiu categòric de lluita contra l’hybris, contra els deliris de grandesa.
Quatre implicacions polítiques mínimes
Dels cinc principis i d’aquest imperatiu en deriven quatre orientacions generals mínimes d’una política inspirada en el convivialisme:
Com
Una societat convivialista, post-neoliberal, només podrà néixer plenament si una majoria de persones veuen clarament què hi tenen a guanyar i com viurien millor. Són elles qui han de determinar què volen rebutjar de la societat actual, què volen conservar i sobre què cal innovar. Aquestes deliberacions es poden tenir a tot arreu: en els llocs de treball, en les associacions, en les empreses de l’economia social i solidària, en els partits polítics.
Recordem que durant la Restauració (1815-1830) i durant la Monarquia del Juliol (1830-1848) s’organitzaven grans banquets republicans o ciutadans. Van ser aquests banquets els que van provocar la caiguda de Carles X el 1830 i, després, la de Lluís-Felip el 1848, fent néixer així la Segona República. Per començar, per què, inspirats en aquests banquets republicans, no organitzar avui banquets convivialistes en els que podrien expressar-se efectivament les aspiracions i les propostes de tota la ciutadania preocupada pels afers públics i del futur de la humanitat? Cadascuna de les xarxes associatives, cíviques i polítiques que es reconeguin en un projecte com aquest en podria ser l’organitzadora. Simplement, cal que assumeixi redactar un resum i posar-lo en coneixement de tothom.
N.B. El convivialisme no és una doctrina que pretengui tenir resposta a tot ni proporcionar receptes polítiques que valdrien per tot. Però, permet fer preguntes en un marc teòric compartit i posar a prova la coherència i l’acceptació de les mesures polítiques que poden ser proposades per un o altre actor cívic o polític.
by Martí Olivella | abr. 5, 2021 | 2. La Política, 3. L'Economia
A Arcadi Oliveres
el gran concienciador
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
Sabem que la fam mata, ara, aquí i arreu, a 8 milions d’éssers humans com nosaltres cada any.
Sabem que la misèria i les malalties evitables fan malviure la meitat dels habitants de la Terra.
Sabem que només 40 ultra rics acaparen tant com aquestes 4.000.000.000 de persones empobrides.
Sabem que desplaçats, migrats i refugiats són tractats com criminals en camps de concentració.
Sabem que fins i tot el “món lliure” continua traficant i explotant esclaus “lliures”.
Sabem que els tanquen i torturen en camps de “refugiats”, en “CIES” o en “guetos”.
Sabem que els compren i venen en treballs precaris o en prostíbuls denigrants.
Sabem, que cap fortalesa, cap mur, cap presó han durat per sempre, però cal evitar-los ja.
Sabem que es creen diners per salvar els bancs però no per salvar les persones ni les pimes.
Sabem que es creen diners per fer guerres però no per evitar-ne les seves causes.
Sabem que es creen diners del no res i que unes minories decideixen a qui destinar-los.
Sabem que el diner en efectiu és l’arma que corromp els qui ens haurien de protegir.
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
Sabem que els salaris just garanteixen la supervivència de cada nivell i grup social.
Sabem que ens creen necessitats insaciables que només podem satisfer endeutant-nos fora límit.
Sabem que els interessos bancaris són usura que ens esclavitza pel deute.
Sabem que els deutes amb interessos són un parany, acaben sent impagables i eterns.
Sabem que sobretot són homes, rics i blancs qui estan al cim de la piràmide del poder.
Sabem que són sobretot dones, pobres i de pobles originaris qui estan a sota de tot i de tothom.
Sabem que les violències, l’agressió i la violació són les armes de l’abús de poder i de posició.
Sabem que segons el gènere, el color de la pell o la classe social no tothom té els mateixos drets.
Sabem que la democràcia ja no és el menys dolent dels sistemes i que cal transformar-lo.
Sabem que la casta dominant utilitza la democràcia per fer creure que no hi pot haver res millor.
Sabem que la democràcia fa llufa quan l’opinió pública està en mans de 4 grups mediàtics mundials.
Sabem que els governs no representen tothom i que la justícia està quasi sempre a favor del poderosos.
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
Sabem que hi ha massa gent sense casa i massa cases sense gent.
Sabem que el lucre i la cobdícia impera per sobre dels drets i llibertats.
Sabem que hi ha massa gent enfeinada i massa gent sense feina.
Sabem que hi ha massa gent sobrealimentada i massa gent desnodrida.
Sabem que no totes les violències són visibles, les més esteses no provoquen sang ni morts.
Sabem que l’abús de poder, les pressions, les amenaces, les coaccions són violències.
Sabem que no tenir ingressos, no tenir casa, ni educació, ni sanitat són violències.
Sabem que estar forçats a fer el que creiem que no hem de fer, és violència,
Sabem que la violència dels privilegiats mostra la feblesa de la seva suposada justificació.
Sabem que la violència dels revoltats fa evident els conflictes, però també els pot entelar.
Sabem que les policies i els tribunals acostumen a defensar l’ordre establert i a reprimir la dissidència.
Sabem que els exèrcits són la darrera arma dels privilegiats per mantenir els seus privilegis.
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
Sabem que els drets i llibertats es guanyen i es mantenen amb una lluita permanent.
Sabem que els drets i llibertats no sols són individuals sinó també dels pobles i cultures.
Sabem que els estats-nació i els imperialismes són contraris als drets dels pobles.
Sabem que l’alliberament dels pobles per exercir els seus drets també es fa lluitant.
Sabem que els capitalismes de mercat o d’estat es basen en l’acumulació i l’explotació.
Sabem que estan accelerant l’extinció de les formes de vida actuals del planeta.
Sabem que cada any fan desaparèixer milers d’espècies en destruir els seus habitats.
Sabem que les diferents vies de contaminació estan provocant efectes nocius irreparables.
Sabem que el treball, en tant que obligatori per viure, és una forma subtil de servitud.
Sabem que no hi ha treball digne ni decent quan l’alternativa és la pobresa i l’exclusió.
Sabem que universalitzar l’educació, la sanitat i els serveis socials és un primer pas imprescindible.
Sabem, però, que en un món robotitzat cal una renda bàsica perquè tothom pugui exercir els drets bàsics.
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
Sabem que tenir cura de la infància i la joventut és la millor aposta per el futur de la societat.
Sabem que la precarietat de les feines parentals entorpeix una bona educació dels infants.
Sabem que la preeminència emocional del jovent el fa molt influenciable i manipulable.
Sabem que el context omni-digital està generant al jovent una ruptura entre expectatives i realitat.
Sabem que la societat del benestar i del consumisme genera efectes secundaris molt nocius.
Sabem que els adults, malgrat tenir feina i ingressos, no tenen la vida feliç que esperaven.
Sabem que la gent gran i les persones discapacitades passen a ser un destorb per un estil de vida accelerat.
Sabem que guarderies d’infants, residències de gent gran i psiquiàtrics són aparcaments dels no productius.
Sabem que les megàpolis generen més problemes que els que volien resoldre les ciutats.
Sabem que la mobilitat de persones i mercaderies està sent cada vegada menys eficient i més contaminant.
Sabem que el despoblament rural incrementa els desequilibris territorials.
Sabem que la mobilitat elèctrica tampoc no és universalitzable pel límit dels recursos que demanda.
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
Sabem que l’aigua dolça, la terra cultivable, els boscos, la pesca… estan en recessió.
Sabem que l’energia renovable també te límits i no pot abastar necessitats infinites.
Sabem que la tecnologia no sempre tindrà resposta a tots els reptes ni en el termini necessari.
Sabem que la ciència està, com quasi tothom, en mans i al servei de qui la paga.
Sabem que l’educació formal està orientada a disciplinar treballadors i consumidors.
Sabem que hem deixat la nostra salut en mans dels metges i del interessos de les farmacèutiques.
Sabem que les indústries culturals estan orientades a construir opinions públiques submises.
Sabem que les xarxes i les plataformes són un nou sistema de control sota aparença de serveis.
Sabem que la sexualitat continua sent un tabú i que la sexualització és un reclam pervers.
Sabem que la pornografia ha substituït una quasi inexistent educació sexo-afectiva.
Sabem que les imatges d’una sexualitat denigrant conformen relacions masclistes violentes.
Sabem que pornografia i prostitució són immensos negocis que exploten dones i desitjos.
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
Sabem que les democràcies són la justificació dels grups que viuen de l’ordre establert.
Sabem que les tiranies les imposen aquests grups quan no poden mantenir-lo sense recórrer a la violència.
Sabem que el sistema de partits no representa les necessitats d’una política al servei del bé comú.
Sabem que la corrupció amb sobres o per amenaces subtils és la sang del sistema.
Sabem que el planeta és limitat i que les nostres necessitats no poden ser il·limitades.
Sabem que els humans som una plaga insaciable que està col·lapsant els sistemes naturals.
Sabem que som massa gent si tots volem consumir/destruir com ho fa una minoria.
Sabem que el creixement exponencial de necessitats posa en risc les condicions de vida humana.
Sabem que els codis divins han limitat la barbàrie però també han exterminat els infidels.
Sabem que molts sacerdots justifiquen la resignació a la Terra esperant la recompensa en el més enllà.
Sabem que sense esperança no es pot viure però que només invocant-la, tampoc.
Sabem que la moderació responsable, la simplicitat voluntària són un camí que només depèn de nosaltres.
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
Sabem que quan tota la gent viu bé, sense angoixes, no precisa migrar, ni robar, ni revoltar-se.
Sabem que són les violències estructurals, les iniquitats, les que provoquen molts delictes i revoltes.
Sabem que la pau imposada sense equitat és un engany per mantenir l’ordre establert.
Sabem que només farem les paus quan visquem en un món realment habitable per a tothom.
Sabem que tots aquest desequilibris tenen algunes poques causes comunes.
Sabem que l’hybris -la desmesura, l’ambició, la cobdícia, l’afany de poder- n’és una.
Sabem que la podem reduir quan fem un món més lliure i segur i unes persones re-evolucionades.
Sabem que l’arma principal d’aquest desig de poder absolut és el diner que tot ho compra i ven.
Sabem que hi ha monedes anònimes, com l’efectiu, que permeten la impunitat dels abusos de poder.
Sabem que hi ha monedes ètiques, la monètica, que redueixen la corrupció, el frau i la impunitat.
Sabem que tenim el repte clau de domar democràticament les noves monedes digitals.
Sabem que si no ho fem estarem sotmesos al règim més subtilment totalitari de la història.
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
Sabem que la informació no és coneixement ni saviesa per discernir què sabem i què fer.
Sabem que la ignorància i la mentida són armes per dificultar la imprescindible re-evolució global
Sabem que la veritat més profunda és que simplement som persones germanes d’una mateixa espècie.
Sabem que la fraternitat es cultiva però que només es concreta amb una equitativa distribució de tot.
Sabem que per sobreviure com a humanitat cal reduir totes les violències en tots els àmbits.
Sabem que hem de superar aquest món desequilibrat, aquesta societat malalta.
Sabem que ens cal cercar l’equilibri en tots els àmbits, equilibris desitjables i possibles.
Sabem que cal prioritzar els re-equilibris d’aquells àmbits que generen més violències.
Sabem que la bona gent és l’esperança de la re-evolució cap a un món més habitable.
Sabem però, que la bona gent ha de sortir de l’estat de confort per fer aquesta re-evolució.
Sabem que la bona gent, quan calla, quan no actua, és còmplice del desordre establert.
Sabem que o empenyem la re-evolució global noviolenta o continuarem cap a l’auto-extermini*.
Quan els damnats de la Terra ens jutgin,
que és ara,
no podrem dir que no ho sabíem.
05/04/2021
*Vegis manifest
https://lluitanoviolenta.cat/re-evolucio-noviolenta-o-extermini