1977. Ministerio del Ejército. Madrid. Dret a substituir el Servei Militar pel Servei Civil per la Pau
2023. Delegació de Defensa. Barcelona. Dret a substituir la Defensa Militar per la Defensa Civil Noviolenta[i]
Encadenats, com els remers de galeres[i], així són les nostres vides.
Per a uns, les cadenes són ben visibles i tràgiques, com les de les persones excloses, les assalariades sense drets, les de les noves esclaves-migrants, les de les sotmeses a tracta per a l’explotació sexual o la dels civils i soldats en els camps de batalla… Per a uns altres, les cadenes són quasi invisibles i edulcorades, però no per això les seves vides són menys doloroses.
Amb quines cadenes malvius?
Malgrat viure en “el món lliure” dels suposats drets i llibertats, -només per a nosaltres?- acceptem les cadenes, visibles i invisibles, per inconsciència, com a mal menor o bé les normalitzem perquè ja ens estan bé o perquè no sabem com deslliurar-nos-en.
Des de fa 1 any en la campanya www.aturemlesguerres.cat ens plantem davant la Delegació de Defensa a Catalunya i en una vintena de municipis, plantejant una Iniciativa per la pau: aturem les guerres. La Ministra de la Guerra s’ha declarat incompetent per donar-hi una resposta. El Presidente del Gobierno diu que la Ministra ha de ser la competent, però ella respon que arxiva la petició!. I, des de fa unes setmanes, ens desallotgen els Mossos perquè No volem que es passin la pilota i Volem una resposta Ja. www.aturemlesguerres.cat/volem-resposta/
Mentrestant els mesos passen, les guerres continuen i recomencen; i amb elles, centenars, milers de persones mortes, ferides, violades, traumatitzades, amb seqüeles de per vida… ; i amb elles, la destrucció de les cases, la devastació del territori, la contaminació bèl·lica… no s’atura!
I la nostra societat què fa? Segueix encadenada a les guerres, als exèrcits, al dret a la defensa armada malgrat provoqui paradoxalment més desolació i mort en totes bandes de les que hauria d’evitar… La nostra societat segueix encadenada amb el silenci, la complicitat, la passivitat, la distracció, l’anar fent… Ens preocupem per garantir un bon futur al nostres descendents directes però no ens ocupem de les condicions del món que els hi estem deixant, no ens ocupem d’evitar que la guerra o el col·lapse ecològic pugui enfonsar totes les seguretats que els hi creiem estar construint.
El Servei Català de Trànsit fa una campanya Les distraccions al volant són un risc greu. No te la fotis!. Caldria eixamplar-la a Les distraccions a la vida són un risc greu. No ens la fotem!. Potser les principals cadenes invisibles a les que estem tots lligats són les distraccions: no estar atents a la realitat, al patiment propi i aliè; viure en el món imaginari de la publicitat comercial i de la propaganda política; buscar entreteniments, diversions, addiccions… per eludir la crua realitat de la manca de drets i llibertats reals, de les guerres genocides, de l’emergència climàtica i ecològica, de la miserable condició de milions de persones arraconades pels milions d’euros que acaparen uns quants líders polítics i empresarials sense empatia, és a dir, psicòpates.
Per tot plegat, sabem que el nostre és un petit gest de desobediència noviolenta per afrontar els grans reptes que patim però, que és pitjor no fer res davant l’extrema i urgent necessitat que tantes persones estan vivint. Des de fa dues setmanes ens encadenem a les reixes de la Delegació de Defensa, tal com advertírem, obstruint-ne el funcionament per:
Demanar una resposta concreta al Gobierno del Reino de España sobre les propostes de la Iniciativa per la pau: aturem les guerres, després d’haver seguit tots els procediments previstos en el dret de petició i d’haver estat totalment menystinguts.
Deixar constància que, malgrat la majoria de mitjans de comunicació ignoren les accions per trencar cadenes, per aturar les guerres i en canvi són dels qui fomenten més les distraccions, algunes persones, per dignitat, no volem ser còmplices d’aquesta servitud edulcorada que ens volen fer acceptar. Volem una informació no encadenada a interessos.
Demanar-te que actuïs per trencar les cadenes de la distracció, del silenci i de la complicitat amb les guerres, amb les mentides i amb les emergències que estem patint.
Atenció: No ens la fotem! Cada setmana tens 20 llocs on manifestar-te.
[i] La Delegació de Defensa a Catalunya – Portal de la Pau, 2- és al costat del Museu Marítim de Barcelona on s’explica l’horror legal dels condemnats a ser remers de galeres, també anomenats galiots: restaven encadenats a coberta nit i dia durant tots els anys de la sentència, mal alimentats i sense cap higiene, amb esforços enormes i fustigats amb el fuet. Molt sovint morien abans d’acabar la condemna.
[i] Com a membre del primer grup d’objectors al servei militar el 1975 a Can Serra, ens encadenàrem amb 6 companys a la reixa del Ministerio del Ejército a la Cibeles de Madrid l’11 de març de 1977, fórem processats per “Producir tumulto o turbación en establecimiento público” Art.246 C. Penal.
Ara, com a participant del primer grup de la campanya aturem les guerres el 2022, ens hem encadenat el 16 i el 23 de novembre de 2023 amb 6 companys a la reixa de la Delegació de Defensa al Portal de la Pau de Barcelona. De moment no hem estat detinguts ni processats.
Continuarem cada setmana reclamant una resposta del Ministerio de Defensa y de Presidencia del Gobierno a la Iniciativa per la Pau: Aturem les guerres, presentada fa un any. www.aturemlesguerres.cat/volem-resposta/
Ministerio del Ejército. Madrid. Derecho a sustituir el Servicio Militar por el Servicio Civil por la Paz 2023. Delegación de Defensa. Barcelona. Derecho a sustituir la Defensa Militar Violenta por la Defensa Civil Noviolenta
Encadenados, como los remeros de galeras[i] , así son nuestras vidas.
Para unos, las cadenas son bien visibles y trágicas, como las de las personas excluidas, las asalariadas sin derechos, las de las nuevas esclavas-migrantes, las de las sometidas a trata para la explotación sexual o la de los civiles y soldados en los campos de batalla… Para otros, las cadenas son casi invisibles y edulcoradas, pero no por eso sus vidas son menos dolorosas.
¿Con qué cadenas malvives?
A pesar de vivir en “el mundo libre” de los supuestos derechos y libertades, – ¿solo para nosotros? – aceptamos las cadenas, visibles e invisibles, por inconsciencia, como mal menor o bien las normalizamos porque ya nos están bien o porque no sabemos cómo de ellas liberarnos.
Desde hace 1 año en la campaña www.aturemlesguerres.cat nos plantamos ante la Delegación de Defensa en Cataluña y en unos veinte municipios, planteando una Iniciativa por la paz: paremos las guerras. La ministra de la Guerra se ha declarado incompetente para dar una respuesta. El presidente del Gobierno dice que la ministra tiene que ser la competente, pero ella responde que ¡archiva la petición! Y, desde hace unas semanas, nos desalojan los Mossos porque No queremos que se pasen la pelota y Queremos una respuesta ya. www.aturemlesguerres.cat/volem-resposta/
Mientras tanto los meses pasan, las guerras continúan y recomienzan; y con ellas, centenares, miles de personas muertas, heridas, violadas, traumatizadas, con secuelas de por vida…; y con ellas, la destrucción de las casas, la devastación del territorio, la contaminación bélica… ¡no se paran!
Y nuestra sociedad ¿qué hace? Sigue encadenada a las guerras, a los ejércitos, al derecho a la defensa armada a pesar de que provoque paradójicamente más desolación y muerte en todos los bandos de las que tendría que evitar… Nuestra sociedad sigue encadenada con el silencio, la complicidad, la pasividad, la distracción, el ir haciendo… Nos preocupamos para garantizar un buen futuro a nuestros descendientes directos, pero no nos ocupamos de las condiciones del mundo que les estamos dejando, no nos ocupamos de evitar que la guerra o el colapso ecológico puedan hundir todas las seguridades que les creemos estar construyendo.
El Servicio Catalán de Tránsito hace una campaña Las distracciones al volante son un riesgo grave. ¡No te la pegues! Habría que ensancharla a Las distracciones en la vida son un riesgo grave. ¡No nos la peguemos! Quizás las principales cadenas invisibles a las que estamos todos ligados son las distracciones: no estar atentos a la realidad, al sufrimiento propio y ajeno; vivir en el mundo imaginario de la publicidad comercial y de la propaganda política; buscar entretenimientos, diversiones, adicciones… para eludir la cruda realidad de la carencia de derechos y libertades reales, de las guerras genocidas, de la emergencia climática y ecológica, de la miserable condición de millones de personas arrinconadas por los millones de euros que acaparan unos cuántos líderes políticos y empresariales sin empatía, es decir, psicópatas.
Por todo ello, sabemos que nuestro gesto es un pequeño gesto de desobediencia noviolenta para enfrentar los grandes retos que sufrimos, pero, sabemos que es peor no hacer nada ante la extrema necesidad que tantas personas están viviendo. Desde hace dos semanas nos encadenamos a las rejas de la Delegación de Defensa, tal como advertimos, obstruyendo el funcionamiento para:
1. Pedir una respuesta concreta al Gobierno del Reino de España sobre las propuestas de la Iniciativa por la paz: paremos las guerras, después de haber seguido todos los procedimientos previstos en el derecho de petición y de haber sido totalmente ninguneados.
2. Dejar constancia que, a pesar de que la mayoría de medios de comunicación ignoran las acciones para romper cadenas y para parar las guerras -y, en cambio son ellos los que más fomentan las distracciones,- algunas personas, por dignidad, no queremos ser cómplices de esta servidumbre edulcorada que nos quieren hacer aceptar. Queremos una información no encadenada a intereses.
3. Pedirte que actúes para romper las cadenas de la distracción, del silencio y de la complicidad con las guerras, con las mentiras y con las emergencias que estamos sufriendo.
[i] La Delegación de Defensa en Cataluña – Portal de la Pau, 2- está junto al Museo Marítimo de Barcelona donde se explica el horror legal de los condenados a ser remeros de galeras, también llamados galeotes: quedaban encadenados a cubierta noche y día durante todos los años de la sentencia, mal alimentados y sin ninguna higiene, con esfuerzos enormes y fustigados con el látigo. Muy a menudo morían antes de acabar la condena.
A Barcelona, davant la delegació del Ministerio de la Guerra ara fa 100 dies laborables que ens hi hem plantat. Vàrem presentar la petició al Ministerio perquè es posicionés urgentment sobre el document “Iniciativa per la pau. Aturem les guerres”. Després de 40 dies d’espera, el Ministerio de Defensa diu que és incompetent, que la política de defensa és responsabilitat del Presidente del Gobierno!.
A Barcelona, també ha continuat l’acció de Feministes contra les guerres que havia començat molts mesos abans a la Pça Sant Jaume tots els dijous al vespre. També s’hi han sumat Agita’t Gràcia, a la Pça de la Vila els dilluns a la tarda, i a Sant Andreu dos dimarts al mes.
A Sabadell, des de feia 20 anys la Roda de la Pau s’havia anat concentrant a la Pça del Dr. Robert els dijous al vespre, i continua, ara també, amb una segona trobada els divendres al migdia. A Vilanova i la Geltrú des de fa mesos volten les places a mitja tarda amb les Cantades per la pau i el planeta. Els dissabtes al migdia Banyoles per la Pau també havia començat la seva crida des d’octubre. I a Rubí havien presentat una moció i ara es concentren els dijous al vespre.
A Tarragona, els dimarts al migdia també davant la delegació del Ministerio de la Guerra. A Oliana es troben dilluns, dimecres i divendres. A Girona, els dimecres al vespre es concentren davant l’Ajuntament que ha aprovat la moció presentada. També a Terrassa, els dilluns i a Banyoles han aconseguit aprovat mocions ens els plens municipals. I més poblacions es van afegint a les concentracions periòdiques: Figueres el divendres, Lleida els dilluns, Sentmenat dijous al migdia, Arbúcies els divendres, aviat Sitges…
Contínuament, en més de 300 concentracions i més de 3000 participacions en 17 poblacions catalanes, estem mostrant els missatges amb 250 armilles, una dotzena de pancartes, milers de fulls volants, 100 missatges sobre AutoDefensa Noviolenta; hem aconseguit 4 mocions aprovades i un web que informa dia a dia de la campanya. https://aturemlesguerres.cat/accions/.
Lamentablement, tràgicament, la guerra oberta, amb ferits, morts, desplaçats i destrucció, continua a Ucraïna i a 30 indrets més del món. I els efectes de les guerres provoquen misèria i tota mena d’emergències. Els nostres governs en són responsables i nosaltres còmplices en la mesura que paguem els nostres impostos, no per mantenir la pau amb negociacions, amb diplomàcia, amb acords i tractats, sinó per mantenir i activar la guerra i els qui en treuen profit.
No creiem que les guerres resolguin res. No hi ha vencedors ni vençuts. Quasi tots hi perdem i molt pocs hi guanyen! Per això cridem a fer objecció fiscal a la via militar violenta i a favor de la via civil i noviolenta. I, per això, posem les bases de l’AutoDefensa Noviolenta, creant agrupacions locals.
No estem sols, a Alemanya hem descobert que també estan organitzant una defensa sense armes, una defensa social. I es pregunten: Com podem defensar-nos sense recórrer a les armes i a la violència? Per això volem crear agrupacions que ens permetin actuar en cas de guerra, de tota mena d’agressions o de cops d’estat. La defensa ens afecta a totes.
La defensa és massa important per deixar-la en mans dels militars i dels governs.
Tenim el dret i el deure de defensar-nos d’una invasió o injustícia, però ho hem de fer amb intel·ligència, eficàcia i ètica. Les guerres són un crim contra la humanitat. Per això, aprendre a defensar-nos com explica el llibre, és un camí per a la supervivència de l’espècie humana. Pepe Beunza, primer objector noviolent 1971.
Aquest és un fragment del pròleg del llibre AutoDefensa Noviolenta en 100 missatges i una història increïble, publicat el 30 de gener, commemorant el 75è aniversari de l’assassinat de Gandhi, pocs dies abans d’haver convocat una trobada per organitzar el Santi Shena (Exèrcit de Pau). Aquest article extreu una vintena d’aquests 100 missatges, com invitació a la lectura del llibre.
El moviment d’objectors, amb la pràctica dels elements clau de la lluita noviolenta, aconseguí el reconeixement del dret a l‘objecció al servei militar. I, gràcies a un milió d’objectors i 50.000 insubmisos, el 2001 s’acabà amb el servei militar obligatori; però, era només un primer pas per un món sense exèrcits ni guerres. I aquí ens vàrem quedar!?
Posar les bases d’un sistema civil de defensa noviolenta és un dels objectius del compromís de la campanya www.aturemlesguerres.cat. Esperem que aquests missatges, i el diàleg que suscitin, ens ajudin a imaginar com el podem organitzar.
El dret i el deure de defensar-nos, amb eficàcia i ètica
Qualsevol persona equilibrada està contra les guerres. No podem resoldre conflictes posant més llenya al foc. Com podem vindicar drets i llibertats o modificar fronteres tot destruint, ferint, torturant, matant, violant persones, civils o militars? Diem no a les guerres però, si algú ens ataca, què hem de fer en un món amb més de 30 guerres, amb milers de morts?
Què fer quan som atacades, envaïdes, ocupades? Hem de defensar-nos!. Però, com fer-ho sense provocar més patiment? Com fer una defensa efectiva, que no provoqui més destrucció i mort de les que pretén evitar? Tenim el dret i el deure de defensar la vida de les persones, dels pobles i les seves organitzacions, de la natura i de la Terra; a defensar-nos de tota mena d’agressions, socials, econòmiques, polítiques, culturals… també militars.
Diem NO a les guerres, a la cursa d’armament, a la militarització creixent, als pactes militars… Diem SÍ als organismes multilaterals, al desarmament, al dret internacional… però també, i fins ara no s’ha fet, als sistemes civils d’autodefensa noviolenta! Com podem organitzar un defensa efectiva que redueixi la mort i la destrucció?
La legítima defensa no pot ser l’excusa per començar ni per escalar cap guerra, que provoca l’efecte contrari a l’esperat: no protegeix la població, ni els seus drets, ni els seus béns. Quasi sempre la gent identifica “defensa” a “defensa armada” i no sabem imaginar com defensar-nos sense recórrer als exèrcits i a les seves armes letals.
L’AutoDefensa Noviolenta
L’art de l’autodefensa noviolenta és una població socialment cohesionada i equilibrada, disposada a organitzar-se i arriscar-se per defensar la seva vida i el seu país sense confiar en què les forces armades siguin el mitjà de la seva seguretat i protecció. Si està ben organitzada, suposarà a l’invasor costos econòmics, morals i polítics el desplaçar i mantenir una força ocupant, i es trobarà sense els arguments de “combatre el terrorisme” d’un poble que no respon amb violència! L’invasor també ha de saber que l’ocupació no li serà rendible degut a la radical no cooperació i desobediència de la gent. La millor dissuasió és advertir-li que l’ocupació no li sortirà a compte.
Els estats tenen el monopoli de la violència i l’exerceixen amb els exèrcits. Cap estat amb exèrcit té una defensa civil alternativa a la defensa militar. La gent d’un país sense estat ni exèrcit si sap activar una autodefensa noviolenta podrà facilitar la independència i la seva defensa un cop aconseguida.
Ara bé, és més fàcil defensar i protegir allò que sentim propi o estimem. La primera condició per esforçar-se, per arriscar comoditats i vida, és que ens sentim formant part de la societat en què vivim, i que hi hagi prou cohesió social perquè pagui la pena ser defensada. La societat no ha de tolerar grans desequilibris, desigualtats ni opressions relacionades amb ingressos, consum, recursos, possibilitats… Ni entre la mateixa població ni d’aquesta amb el medi natural.
Com que no hi ha cap societat equilibrada, la pràctica de l’autodefensa noviolenta cal exercir-la contra les agressions i violències que avui pateix cada territori, per tendir a refer els equilibris trencats. Aquesta feina te dues virtuts: millora les condicions de vida,la cohesió sociali, alhora,crea les condicions més favorables per fer front a una hipotètica, i no desitjada, agressió armada.
La defensa civil noviolenta ofereix importants avantatges estratègics a curt i llarg termini respecte a les tradicionals estratègies militars en la defensa de persones, governs i territoris. Aprofita les vulnerabilitats polítiques dels adversaris quan busca maneres de soscavar els pilars essencials -econòmics, polítics, morals- que sostenen l’adversari i la seva maquinària de guerra, alhora que minimitza els costos, danys i morts per a la societat atacada.
La defensa civil noviolenta pot inculcar un grau significatiu d’apoderament cívic, d’autoorganització, descentralització i solidaritat cívica, elements necessaris per a una democratització reeixida de la postguerra. “Civil” no només fa referència a que està formada per ciutadans i ciutadanes, gent del poble, persones treballadores, pageses, indígenes, etc., sinó que es tracta d’una defensa pacífica, no armada i noviolenta, contraposada a “militar”. #ADNcat
La seva eficàcia depèn de la planificació organitzativa, d’una associació efectiva entre les organitzacions públiques i cíviques, així com amb la gent implicada en l’aplicació d’estratègies noviolentes. En contrast amb la resistència popular armada violenta, que està en mans d’un nombre limitat, normalment, d’homes que operen en una xarxa de guerrilla clandestina, la resistència noviolenta pot mobilitzar i implicar tota la societat.
Tothom pot participar en actes oberts o discrets de no cooperació, de desobediència i de negativa a acceptar l’autoritat de l’adversari repressor o invasor. Accions noviolentes de tota mena poden mobilitzar molts més milers, potser milions de persones del que mai podria la resistència armada, aportant-hi un poder real, potent i fort a la defensa contra la invasió i a la resistència contra l‘ocupació.
La “població” s’ha d’entendre com la ciutadania en general i les organitzacions del país atacat, així com també la ciutadania i les organitzacions del país de la força armada invasora; també les xarxes i col·lectius cívics d’altres països a qui segons els missatges que reben tenen la capacitat de donar el seu suport, a un costat o l’altre. La defensa noviolenta ha de buscar el suport d’aquests tres tipus de població.
Resistències que ens poden inspirar
En la defensa civil noviolenta ideal, tota la població incloses les seves institucions, xarxes i agrupacions formals i informals, formen part de la força de resistència i defensa. Aquesta força a més del desplegament d’estratègies de comunicació i d’operacions psicològiques, fa una guerra quotidiana de no cooperació i desobediència dirigida contra l’agressor en tots els àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural. La no cooperació total fa que qualsevol invasió o, posterior ocupació, sigui insostenible a llarg termini per a l’atacant. La defensa civil nacional pretén augmentar els costos per a l’invasor sacsejant la lleialtat de les seves tropes, els seus partidaris interns crucials i el seu públic en general, alhora que millora la cohesió interna, la solidaritat i l’autoorganització de la societat combatent que es defensa.
En el seu nucli essencial, la defensa civil noviolenta nacional és una lluita política realitzada amb mitjans polítics, socials, econòmics, culturals… A través de xarxes locals i nacionals de civils, xarxes flexibles però integrades, que poden mobilitzar centenars de milers o milions de persones per fer accions contra l’agressor dins d’una lluita noviolenta disciplinada, auto organitzada, àgil i flexible.
En la història dels conflictes armats violents estem re-descobrint exemples encoratjadors i sorprenents de resistència noviolenta contra adversaris estrangers militarment molt més poderosos. L’adversari invasor, que basa la seva fortalesa en la violència militar, prefereix enfrontar-se als defensors batallant amb armes letals on sap que té un clar avantatge sobre el contrincant. L’invasor un cop desafiat amb la resposta asimètrica de les accions noviolentes massives de desobediència i no cooperació, dubta i ha de reaccionar improvisadament als esdeveniments en lloc de poder portar la iniciativa: perd un temps i uns recursos preciosos en haver d’ajustar tàctiques i estratègies al camp de batalla polític i econòmic menys favorable i gens habitual per als militars.
Espontàniament alguns pobles han sabut defensar-se sense oposar resistència armada a tropes invasores molt més potents. En han ensenyat que quan la gent planta cara sense violència als invasors, fa veure als soldats les mentides amb què els han mobilitzat, obstrueix i entrebanca la invasió, no coopera en res i desobeeix les ordres… la invasió trontolla.
En la 2a Guerra Mundial, l’ocupació de Dinamarca va esdevenir un gran repte per a l’exèrcit alemany quan la població va recórrer a la resistència noviolenta per defensar-se. Els nazis alemanys eren experts en violència i havien estat entrenats per fer front i derrotar als oponents que utilitzaven aquest mètode, amb l’exèrcit o amb guerrilles. Però altres formes de resistència civils i noviolentes els van desconcertar. Quan la resistència danesa esdevenia violenta els nazis alemanys s’alleujaven perquè sabien com actuar i també quan les formes noviolentes es barrejaven amb l’acció guerrillera, perquè així podien justificar la combinació d’una acció repressiva dràstica i cruenta contra ambdues formes de resistència, alhora, violenta i noviolenta.
Aquest tipus de resistència va ajudar els danesos a adonar-se que sí podien fer alguna cosa per afrontar un adversari molt més fort i brutal. També els va fer més solidaris i els va ajudar a crear sistemes d’informació i comunicació; i a salvar moltes vides. La població danesa feu nombroses vagues, de “braços caiguts” o de “tornar a casa d’hora”, així com boicots, manifestacions i sabotatges industrials. Aquestes accions van soscavar l’esperada explotació econòmica alemanya del país. L’exèrcit alemany va respondre amb repressió i amb estats d’emergència, provant així que les accions daneses l’estaven perjudicant.
En la seva lluita contra els ocupants, la població danesa es va guiar per 10 manaments de desobediència: 1. No heu d’anar a treballar a Alemanya. 2. Fareu malament la feina per als alemanys. 3. Treballareu lentament. 4. Destruireu les màquines i eines importants que fan servir. 5. Destruireu tot allò que pugui ser de benefici per als alemanys. 6. Alentireu el transport utilitzat pels alemanys. 7. Boicotejareu les seves pel·lícules i diaris. 8. No comprareu a les botigues dels nazis. 9. Tractareu els traïdors pel que valen. 10. Protegireu qualsevol persona perseguida pels nazis.
En recórrer al que ara anomenem una defensa civil clàssica, els danesos van estalviar al seu país una certa destrucció. En el procés de resistència civil, a través de les seves xarxes de solidaritat, els danesos van salvar centenars de milers de vides, també de molts jueus.
Quan la guerra esclata ja és massa tard per organitzar una defensa civil noviolenta. Com hem vist a Ucraïna, poden haver-hi respostes espontànies de plantar-se davant els tancs. Però quan hi ha morts als dos costats, l’espiral de violència no és fàcil d’aturar i es disparen els actes venjatius. En temps de pau és quan cal preparar-se i organitzar-se (com ho estan fent sempre els exèrcits). Ara és l’hora d’organitzar-nos.
Publicat a www.realitat.cat https://www.realitat.cat/2023/02/nomes-dient-no-a-les-guerres-les-podem-aturar/
Com a mínim una persona (millor un petit grup) pren la iniciativa de reunir-se front un edifici governamental, en una població, a una hora i un(s) die(s) concret(s) cada setmana, i ho anuncia públicament amb l’objectiu de mobilitzar la població i el govern on es fa l’acció per posar en marxa actuacions per aturar les guerres, fins aconseguir el final de les hostilitats, almenys en la que pateix Ucraïna.
Ho comunica al grup de whats app@aturemlesguerres per facilitar la connexió amb altres persones o grups propers, i per poder publicar-ho al web www.aturemlesguerres.cat
Es proveeix de cartells per mostrar l’acció, de fulls per repartir al vianants i de petos (a 3€, dir quants ens voleu i l’adreça on rebre’ls). A www.aturemlesguerres.cat/materials es poden trobar models a descarregar o a adaptar. Demaneu si voleu adaptar algun dels arxius originals del full amb les dades de la vostra acció.
El grup que impulsa l’acció convé que tingui el seu propi grup de Whats app, (millor de Telegram), per coordinar-se i que el comparteixi per facilitar nous membres. Cal anar incorporant les persones que s’afegeixin a l’acció.
És imprescindible que algú faci alguna bona foto significativa de cada acció i la comparteixi en el grup general per suscitar més participació arreu i per poder-la publica al web.
Cada grup ha de concretar quin és el ritme que faci sostenible l’acció en el temps. Recomanem que hi hagi una estona en silenci (entre 15’ i 30 ‘), amb posat greu, (mentre algú reparteix fulls als vianants). I, una segona estona per presentar-se els participants, per avaluar l’acció, per veure com enfortir-la amb més gent i més impacte comunicatiu… i per parlar de nous passos de l’acció (comentats al vídeo del web i al document Orientacions).
Abans d’acabar la reunió, assegurar que tothom és al grup local de Telegram (o Whats app) i saber qui es compromet els següents dies acordats.
A mesura que es consolidi el grup, comunicar-ho a periodistes, mitjans, xarxes… sempre amb foto i text significatius i enllaç al web www.aturemlesguerres.cat
Penseu ajuntar-vos entre poblacions properes si això facilita començar. Sempre sereu a temps de re-començar en cada una quan sigueu una bona colla.
Si no us poseu d’acord en l’hora i el dia, mireu si podeu oferir més d’una cita pública en la mateixa població, en hores i dies complementaris. Més que ser molts, és important una presència pública constant i persistent.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
