Aquests vaccins? No, gràcies!
Un aspecte essencial de qualsevol vaccí és la seva seguretat – és dir, que no faci dany ni en el moment ni en el futur; l’altre aspecte és la seva efectivitat: ha de protegir d’infectar-nos, de la possibilitat de contagiar a d’altres si arribem a estar-ho i, sobre tot, protegir de posar-nos malalts.
Anem a reflexionar sobre la seguretat i l’efectivitat dels vaccins anti-COVID 19.
La Comissió de la Unió Europea fa just un any va concedir autorització condicional de comercialització a 4 vaccins, per un any renovable, i només la UE, i no les farmacèutiques, se’n feia responsable del producte i del seu ús segur. https://ec.europa.eu/info/live-work-travel-eu/coronavirus-response/safe-covid-19-vaccines-europeans/questions-and-answers-covid-19-vaccination-eu_es#proceso-de-autorizacin-de-vacunas-contra-la-covid-19
Les persones vacunades amb alta càrrega viral poden transmetre la infecció. La vacunació redueix el risc d’infecció per variant delta i accelera l’eliminació viral. No obstant això, les persones totalment vacunades amb infeccions avançades tenen una càrrega viral màxima similar als casos no vacunats i poden transmetre de manera eficient la infecció a les llars, fins i tot als contactes totalment vacunats. https://www.thelancet.com/journals/laninf/article/PIIS1473-3099(21)00648-4/fulltext
Els riscos de la vaccinació sobrepassen els beneficis per a la major part dels grups d’edat tenint en compte que hi ha poca evidència de que les vacunes redueixin la transmissió i la difusió comunitària de SARS-CoV-2, que els assajos clínics no van ser dissenyats per estimar l’eficàcia de les vacunes per reduir la infecció i la transmissió, i que de fet, en un estudi recent, s’ha vist que la majoria dels casos de COVID-19 (75%) s’han donat entre persones completament vaccinades, en una zona que te 69% de vacunació, amb càrregues virals semblants entre vacunats i no vacunats (vegis Brown et al. 2021; https://www.cdc.gov/mmwr/volumes/70/wr/mm7031e2.htm) https://www.researchgate.net/publication/355581860_COVID_vaccination_and_age-stratified_all_cause_mortality_risk?channel=doi&linkId=618b33753068c54fa5c868c8&showFulltext=true
Nous vaccins requereixen molts anys de proves. El desenvolupament de vaccins normalment requereix molts anys, 10 anys, de proves graduals al laboratori, en animals i després en humans. Molts metges i científics estan preocupats perquè els fabricants de vacunes, amb el suport dels governs, han accelerat aquest procés de manera que no permeten el temps adequat per a les proves graduals habituals que condueixen als assaigs clínics en humans. És possible que els efectes secundaris retardats (per exemple, infertilitat, càncer, malalties autoimmunes) no es vegin fins d’aquí a uns anys. https://aapsonline.org/CovidPatientTreatmentGuide.pdf
Mai fins ara no s’ha aprovat cap vaccí basat en ARN per a ús humà. Des que va sorgir la SIDA als anys vuitanta no es te una vacuna contra el virus de la sida; ni tampoc pel coronavirus SARS-1 que va sorgir el 2002-2003, i tots dos són virus ARN. Fins i tot, les millors vacunes contra la grip només tenen una efectivitat d’un 30-60%. Compareu això amb una efectivitat de millora que va del 64% a més del 90% en més de 100 estudis nous que mostren tractament ambulatori precoç per a la COVID-19 amb medicaments existents. Vegis aquesta guia https://aapsonline.org/CovidPatientTreatmentGuide.pdf
De fet, no podem dir que siguin vaccins, cal anomenar-les injeccions experimentals, perquè com veiem cada dia, ni immunitzen ni eviten els contagis tal com la UE havia promès fa un any quan deia: “el sistema immunitari reconeixerà el virus i estarà preparat per atacar-lo: els anticossos i les cèl·lules T poden treballar conjuntament per matar el virus, evitar la seva entrada a les cèl·lules de l’organisme i destrueixen les cèl·lules infectades, ajudant així a protegir-se de la COVID-19. https://www.ema.europa.eu/en/news/ema-receives-application-conditional-marketing-authorisation-covid-19-mrna-vaccine-bnt162b2
Els passaports de vaccins són discriminatoris i contraproduents. Segregar la societat basant-se en un marcador arbitrari, com ara l’estat de vacunació, és per a alguns el primer pas d’un pendent relliscós cap a la distòpia. No hauríem de promoure l’estudi de la immunitat natural i difondre’n els resultats perquè la gent pugui prendre decisions informades basades en una investigació científica sòlida? I per què no s’han donat a conèixer els factors de risc per als resultats greus de la malaltia SARS-CoV-2 ni les lesions per la vacuna Covid-19? Quins són els riscos d’exposar-nos a una nova teràpia gènica? Què passa si ens complementem amb quercetina i zinc, som joves i estem en forma, i fem opcions de vida saludables? Hem de fer aquestes preguntes i demanar opcions que s’adaptin a les nostres necessitats individuals. Per què no tenim un “passaport d’immunitat natural” o un “passaport terapèutic profilàctic”? Quan no responem aquestes preguntes ens quedem atrapats en el marc “bons vs dolents”. Els vacunats esdevenen els “bons” i els que tenen immunitat natural, que no es poden vacunar, que exerceixen el seu dret a triar alternatives, i fins i tot, els que estan vacunats però no reben un reforç en el ritme “recomanat” per tenir pauta completa, es converteixen en els “dolents”. La classificació com a “bons” o “dolents” no ha de dependre de si s’han sotmès o no a un procediment mèdic determinat, — un procediment per cert que resulta ser l’opció farmacològicament més lucrativa!
Aquestes regulacions són arbitràries i dures. Volen donar seguretat quan no hi ha certesa de seguretat. En canvi, la immunitat natural, si s’hagués deixat seguir el seu curs amb l’ús de teràpies complementàries, podria haver conduït a la immunitat de ramat i potser acabat la pandèmia fa molt de temps. És més probable que l’enfocament actual perpetuï la pandèmia indefinidament – i el negoci d’una vaccinació estacional!. https://worldcouncilforhealth.org/resources/vaccine-passports-discriminatory/
Aquests vaccins afebleixen la immunitat natural. L’estudi de les malalties i com aconseguir la immunitat no és nou. Deixar que el cos desenvolupi resistència a un patogen utilitzant-ne una versió petita i menys perillosa és una llarga tradició en medicina. Les vacunes tradicionals generalment proporcionen immunitat estèril, però la tecnologia de vacunes que s’utilitza per combatre la Covid-19 té fuites. És molt qüestionable que mai aconseguirem la immunitat del ramat mitjançant l’administració contínua de vacunacions de reforç de Covid-19 cada sis mesos.
L’expressió “la infecció supera la injecció” significa que la immunitat és gairebé sempre més forta per als que sobreviuen i vencen una infecció que per als que reben una vacuna. Però ara, en el context de les vacunes contra la Covid-19 i de tots els perills i complicacions que les acompanyen, el poder de la immunitat natural adquirit a partir d’una infecció prèvia s’està ignorant. Milions de persones a tot el món s’han recuperat d’una infecció per SARS-CoV-2 i, malgrat el seu paper important a l’hora de contribuir a la immunitat del ramat, també se’ls pressiona i fins i tot se’ls obliga a rebre la punxada degut a les pressions socials i laborals.
Avui, la tensió entre la ciència real darrere de la immunitat natural i els mandats polítics que requereixen la vacunació representa una amenaça clara i actual per a la recerca de la immunitat del ramat i la nostra llibertat. https://worldcouncilforhealth.org/resources/natural-immunity-vs-vaccine/
Malgrat les enormes capacitats científiques mundials l’origen del virus continua sent un misteri. El virus que causa Covid-19 es va informar per primera vegada a Wuhan, Xina, el desembre de 2019. A principis de 2020, el consens científic principal era que el nou virus, anomenat SARS-CoV-2, es va originar a partir d’una mutació d’un beta-coronavirus que circulava de manera natural, en ratpenats. Al mateix temps, es van descartar les evidències emergents que suggerien que el nou coronavirus podria haver entrat a les poblacions humanes com a resultat d’una filtració de laboratori. Gairebé dos anys després, la hipòtesi de la filtració laboratori ha anat guanyant impuls, amb suggeriments que el virus podria haver estat el producte d’una investigació i que es va alliberar accidentalment o deliberadament. Aquesta evidència inclou la manca d’un animal hoste intermedi identificat, signatures genètiques típiques de l’enginyeria genètica en lloc de la selecció natural i documents filtrats que revelen la col·laboració internacional en investigacions de “millores genètiques” a la Xina.
https://worldcouncilforhealth.org/resources/covid-19/
Els símptomes de la malaltia no avalen les mesures pandèmiques preses. Algunes persones infectades amb el coronavirus tenen símptomes lleus, i altres no presenten cap símptoma. La majoria de les persones infectades amb la malaltia del coronavirus es troben amb malalties respiratòries de lleus a moderades i recuperen la salut sense necessitat de tractament especialitzat. Les persones grans i les persones que tenen afeccions mèdiques subjacents, com ara diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries cròniques i càncer, són més susceptibles a desenvolupar malalties greus. En casos greus, però, la Covid-19 pot provocar insuficiència respiratòria, problemes del sistema nerviós o la mort. Una vegada que un individu hagi passat la malaltia, és probable que hagi desenvolupat una immunitat natural contra la malaltia, que és la millor manera de protegir el cos de futures infeccions. https://worldcouncilforhealth.org/resources/covid-19/
L’obsessió per la vaccinació fa que no es parli de com enfortir el sistema immunitari i fer front a la malaltia. Una de les millors maneres de protegir-se de tenir un Covid greu és augmentar les defenses naturals del cos. Això pot incloure assegurar-se que està en bona forma física, menjar una dieta nutritiva equilibrada, obtenir prou vitamina D a través de la llum solar i dormir una quantitat adequada. Hi ha diverses maneres de tractar la Covid-19 i la majoria de la gent no necessitarà atenció hospitalària. Una de les maneres més efectives de combatre la malaltia és mitjançant la intervenció primerenca amb teràpies combinades que habitualment inclouen antivirals, antiinflamatoris, anticoagulants i antibiòtics. Els suplements també són fonamentals per mantenir el sistema immunitari sa. Es recomana que si les persones pateixen Covid-19, segueixin els protocols de tractament per combatre la malaltia aviat. Es poden trobar a la Guia de tractament de la Covid-19 . https://worldcouncilforhealth.org/resources/early-covid-19-treatment-guidelines-a-practical-approach-to-home-based-care-for-healthy-families/
Encara no està clar si la progressiva reducció de gravetat de la infecció depèn de la vaccinació massiva o de la menor virulència de les noves soques del virus (Delta i Omicron). Actualment no hi ha proves que suggereixin que la nova variant d’Omicron sigui motiu d’alarma. Les mutacions són normals i el sistema immunitari humà és capaç de fer-hi front. Si ja es té immunitat al Covid 19, sigui natural o per inoculació, no hi ha cap raó per creure que aquesta variant es pugui escapar. De qualsevol manera, el millor que es pot fer per a la salut, en tot moment i no només durant una pandèmia, és donar suport al sistema immunitari i viure d’una manera que recolzi el benestar general. La premsa i fins i tot els portaveus del govern sovint dibuixen un panorama desolador on els humans són víctimes indefenses sense capacitat per lluitar. Això no podria estar més lluny de la veritat. La Covid-19 continua sent una malaltia tractable amb una alta taxa de recuperació superior al 99,9%. La gran majoria de les persones tenen un sistema immunològic finament perfeccionat amb una capacitat extraordinària per vèncer qualsevol amenaça. L’aparició d’una nova variant no canvia això. Més que la por i el pànic, que deprimeixen la immunitat, apostem per l’esperança i enfortim les defenses amb positivitat. https://worldcouncilforhealth.org/resources/omicron-variant
Nota
Gran part de les argumentacions estan extretes de https://worldcouncilforhealth.org/ creada el setembre de 2021. De moment no hi ha quasi cap desmentit de les seves tesis en les empreses de la Xarxa internacional de verificadors de fets (Fact Checking) https://www.poynter.org/ifcn/. Xarxa que està promocionada pel Poynter Institute, que és qui coordinada les diferents empreses que declaren negacionistes qualsevol de les posicions crítiques obre la gestió de la COVID 19.
Val a dir que la credibilitat d’aquestes empreses verificadores també està en dubte. En la versió anglesa https://en.wikipedia.org/wiki/Poynter_Institute#Fake_news_blacklist diu que el 2019, Poynter va utilitzar diverses bases de dades sobre notícies falses per compilar una llista de més de 515 llocs web de notícies que va titllar de “no fiables”. Poynter va demanar als anunciants que els posessin a la llista. Després de la denúncia rebuda, Poynter va retirar la llista, citant “debilitats en la metodologia”. [26] Poynter va emetre una declaració, dient: “Lamentem que no ens hem garantit que les dades fossin rigoroses abans de la publicació, i demanem disculpes per la confusió i agitació causada per la seva publicació”.
Google , Facebook i altres empreses tecnològiques utilitzen la certificació de l’IFCN per verificar als editors els contractes de verificació de fets. [22] [23] [24]
Des del 2019, The Washington Post s’ha associat amb el Poynter Institute per augmentar la diversitat dels mitjans de comunicació, amb l’objectiu d’ampliar l’Acadèmia de lideratge anual de Poynter per a la diversitat en mitjans digitals que forma als periodistes perquè esdevinguin fundadors, executius de primer nivell i innovadors. Però cal saber que l’octubre de 2013, la família Graham va vendre el diari per 250 milions de dòlars [14] [15] a Nash Holdings , un holding de Jeff Bezos (Amazon).
Per a saber més sobre qui hi ha darrer dels principals verificadors de dades (fact checkers) https://www.anhinternational.org/news/who-s-fact-checking-the-fact-checkers/
https://wattsupwiththat.com/2021/12/19/british-medical-journal-on-facebook-fact-check-inaccurate-incompetent-and-irresponsible/
Objecció
Mai no m’hauria imaginat
haver de tornar a començar,
ser objector a una nova obligació
considerada per la majoria com un deure.
La mili era un deure per a tot jove
que no volia ser titllat d’insolidari
en la defensa de la pàtria
enaltida com un bé comú inqüestionable.
Per a molts joves no era fàcil
oposar-se a fer la mili
i no tant sols per por a la presó,
ans, per la pressió d’amics i familiars.
De fet, era un mal tràngol necessari
per poder ser acceptat en societat,
poder estudiar, treballar o casar-se
calia ser pràctic i deixar la dignitat.
Us sona ara aquesta cançó?
l’objecció de consciència és un dret
a dubtar del que et vol imposar la majoria
emparada en la llei, la ciència o el costum.
Davant tanta “veritat” imposada sense contrast,
davant tanta “por” induïda a la malaltia i la mort,
davant tanta “falta de rigor” de periodistes i mitjans,
davant tant “negoci” descarat d’uns quants “ricachos”.
Em declaro objector de consciència
a la por induïda, a la mitja veritat repetida,
a la submissió a la norma i a la majoria,
a la vaccinació, al registre i al passaport COVID.
Assumeixo els riscos
que aquesta decisió pugui comportar
i espero no haver de provocar cap despesa sanitària,
com he procurat no fer-la al llarg de la vida.
La sort -i la voluntat- m’han permès tenir cura de mi mateix
sense dependre de metges ni hospitals,
enfortint la salut amb remeis
de velles tradicions i noves recerques:
estimar i ser estimat, descansar, dormir,
menjar sa i variat, fer exercici i caminar,
evitar l’estrès, gaudir de tot, viure amb sentit,
i, no vendre la dignitat davant tanta desmesura!
Martí Olivella i Solé,
objector de consciència al servei militar el 1975.
01/01/2022
Repugna! (amb preguntes sense respostes)
Reflexions
Aquest matí, he llegit les aportacions d’ahir i matinada al “racó de dubtar”, i de nou sento la necessitat d’un full
en blanc on dipositar les meves reflexions.
Primer de tot, que bé que en aquest grup tinguem diversos punts de vista, això sens dubte ens enriqueix a totes!
Aquestes son les meves reflexions:
- La por a morir. Jo veig que en aquest esdeveniment mundial, el que sobresurt és la por. I a més, la
definitiva, la por a morir i a veure morir als qui estimem. Evidentment fa por morir, emmalaltir, o que els
hi passi a les nostres persones properes. Aquesta por de sempre, activada ara exponencialment ens fa
febles i ens dificulta veure amb claredat el que succeeix i quines accions hem de prendre, perquè es
prengui la decisió que es prengui, sempre apareix finalment aquesta possibilitat. Però… viure té el risc
de perdre la vida, no? Si sortim de casa, si agafem el cotxe o transport públic, si anem a un hospital ple
de virus i bactèries, si esclata una bomba, si cau un avió, si m’entrebanco i tinc la mala sort de donar-me
un cop al cap amb la vorera… i tot i així, sortim cada dia al carrer, o ho fèiem fins ara. I a més, un dia
segur que morirem! I sento que molts cops això se’ns oblida… - La por a inocular-se unes substancies en fase d’experimentació que s’han desenvolupat a una velocitat
exprés i de les que se’n desconeixen els efectes no desitjats a mig i llarg termini.
Fa por que s’estiguin administrant massivament a la població mundial, cosa que mai havia passat. Potser
mai havia passat perquè mai hi havia hagut el desenvolupament industrial necessari per fer-ho, però
que es pugui fer, no vol dir que s’hagi de fer. Si més no, hauríem de ser molt prudents. A ningú se li acut
que si aquests medicaments a la llarga fan mal, ho faran a una extensa població que majoritàriament
enganyada i pressionada hi ha accedit perquè creia que era el millor? Dic enganyada, perquè al menys
aquí a Espanya s’ha “vacunat” sense consentiment informat i sense prescripció mèdica i dic pressionada
perquè moltíssim gent només ho ha fet per poder viatjar o gaudir de certs “privilegis”
Podem preguntar-nos: Què hauria passat si no haguéssim tingut aquestes medicines? Hauria mort molta
més gent que el març-abril 2020? També ens podem preguntar: I si son precisament aquestes
anomenades vacunes les que provoquen mutacions que impedeixen que el virus es comporti de forma
natural desapareixent al cap d’un temps quan el nostre sistema immunitari s’ha enfortit? Hi ha
científics (sí, científics) que diuen que no s’ha de fer mai això de vacunar en plena pandèmia!
I si finalment aquests medicaments ens preparen per afrontar aquest virus però deixen el nostre
sistema immunitari malmès per a la resta de la vida?
I si, fa molta por que diguin que es segur administrar-les a joves, embarassades, infància… sense saber
quins efectes desitjats i no en sortiran en els propers anys. - La desconfiança en els nostres dirigents, sanitaris i polítics. Encara no sabem qui és el famós “comitè
científic” que pren decisions que retallen drets, i que no semblen coherents, a menys que tinguin dades
que per paternalisme no ens vulguin explicar. – Poso com exemple el passaport covid, que sense criteris
sanitaris s’ha implantat i per ara expulsa als no inoculats de certs espais, ja sigui que siguis usuari
d’altres medicines, hagin passat la covid, o tinguin, per prescripció mèdica impossibilitat de posar-se
aquests medicaments. Sense miraments, no es pot entrar a certs llocs, i ja sabem que a Itàlia, per
exemple ja no es pot pràcticament anar a cap lloc, no es pot agafar el transport públic, etc.
A Catalunya ara mateix s’està parlant de retirar alguna de les mesures coercitives, es diu de retirar el toc
de queda nocturn, la limitació a 10 persones per a les reunions, però del passaport no se’n ha parlat.
Què estrany no? - La desconfiança en les dades. Si hem estudiat una mica d’estadística sabem que amb estadística pots
confirmar allò que vols, segons les dades que triïs… Vegem una sort de matemàtic i estadistes a la
televisió pronosticant i ajudant a prendre decisions a la classe política, però no veiem altres dades com
ara la quantitat d’efectes indesitjables que estan apareixen, la quantitat d’esportistes joves que han
patit sobtadament problemes cardíacs, que han mort etc…
I hi ha experts que diuen que les dades que es publiquen s’han tergiversat o es basen en recollides
incorrectes. https://trikoobanews.com/28026.html
Sabrem mai crins criteris s’usaven per determinar si es tenia covid o no, o si es moria o no de covid els
primers mesos de la pandèmica? I ara, quins criteris s’usen? Son els mateixos? Son altres i per això ara
es mor menys gent de covid, però la desviació de morts esperades per a qualsevol causa està molt
elevada? No ho sabem i penso que potser no ho sabrem mai… Estan baixant les morts per covid de
forma natural (evolució cap a menys mortífer un virus), o es per efectes de les vacunes? Si mireu les
corves, el mes d’agost 2020 els casos havien baixat igual que ha baixat l’agost del 2021.
https://ourworldindata.org/covid-cases?fbclid=IwAR06HMulS96OVwABbV7IrYikBEXOvRRaV9aNp3ipch3oc37psVrJc9J0oo - La injustícia. Injustícia cap als dissidents, cap a la minoria que ho veu diferent del discurs oficial. La
censura que ha aparegut per eliminar del panorama a totes les veus dissidents de les versions oficials, ja
siguin fins ara rellevants científics i Premis Nobel… Per sort, encara no som Xina i podem per internet
accedir a aquestes persones que no donen crèdit al que estan fent en nom de la salut i protecció de la
vida. I no sabem que molts cops les minories, les veus dissidents estan encertades en allò que veuen? - La crispació social i la divisió entre “bons i dolents ciutadans”. Fins aquí hem arribat. Ens tenim por uns
als altres, les abraçades han decaigut, les famílies s’han dividit, les criatures son perilloses i tenim un
document que ens acredita o no com a bones ciutadanes, amb plena capacitat de moviment… o no,
dissidentes que fins i tot no tenen dret a anar en transport públic per anar a treballar.
Amigues i amics del “racó de pensar”, tant si creiem en la versió oficial com si no, tinguem els ulls ben
oberts, perquè no sigui que espantats per la por a emmalaltir i morir se’ns vagin traient drets que han costat
tants esforços aconseguir. Pels nostres avantpassats que els van aconseguir i sobretot per les generacions
joves i les venideres, tenim la obligació de fer-ho! Cada dia em pregunto què més podem fer!
12 de gener de 2021
