by Martí Olivella | abr. 6, 2021 | 2. La Política, 3. L'Economia
Considerant que:
- Cal enfortir l’economia catalana, especialment la del comerç de proximitat, la de la petita i mitjana empresa, la dels treballadors autònoms i la dels consumidors amb pocs ingressos; també la de les inversions sostenibles en sectors sostenibles estratègics
- La digitalització dels mitjans de pagament, tant privats com públics, és una tendència imparable que es consolidarà amb l’Euro Digital emès properament pel Banc Central Europeu i que allunyarà encara més la sobirania monetària i financera de qualsevol vell o nou estat independent. La sobirania política cada vegada tindrà menys contingut sense sobirania monetària i financera.
- La creació d’estructures alternatives – com la d’una moneda – és una de les 5 vies de l’estratègia noviolenta per aconseguir objectius polítics, amb menys risc que altres vies (com la desobediència civil) i, que per tant, pot ser assumida per una àmplia part de la població amb l’avantatge que alhora està exercint sobirania des d’ara, ja està construint el país i la república desitjada.
Es proposa la creació d’una moneda digital ciutadana catalana complementària i equivalent a l’euro, amb la seguretat de la cadena de bloc però, no especulativa.
En una primera etapa serà adquirida amb euros i permetrà comprar i vendre tots aquells bens i serveis que les empreses catalanes vulguin oferir.
Serà una moneda no convertible a euros. Això significa que es duplicarà la massa monetària per activar l’economia: quants més euros canviats a la moneda catalana més euros disponibles per a inversions estratègiques o per a suport a emergències socials.
L’element clau, com en tota moneda, està en la confiança de les persones i organitzacions usuàries en qui governa la moneda. Cal que alguna(es) – o totes – de les grans associacions catalanes sigui(n) qui llanci(n) el projecte i aconsegueixi(n) una resposta prou àmplia perquè la moneda sigui útil i alhora tingui impacte, tant en els intercanvis comercials com en les inversions estratègiques.
Per exemple, si en 1 any 100.000 persones canvien una mitjana de 10€ a la moneda ciutadana catalana (per abreujar, ara en podem dir, M2C), els resultats seran:
1.000.000 de M2C per activar el consum en els comerços i serveis de proximitat que, en la mesura que aquests també l’han d’emprar per comprar productes i serveis, augmenta la velocitat de circulació… i augmenta el valor dels intercanvis per 2, 3, 4 … convertint-se en 2, 3, 4… milions de compra-vendes.
I, alhora,
1.000.000 d’€ per a inversions estratègiques segures (p. exemple en projectes d’energia renovable autogestionats territorialment) o per ajuts d’emergència social (que activen també el consum bàsic si es distribueixen convertits de nou en M2C).
La governança d’aquesta moneda catalana pot ser assumida per algunes de les grans associacions o per un entitat específica ja constituïda o a constituir, amb seu a Catalunya o a un país europeu per blindar la seguretat jurídica.
El llançament de la M2C depèn de la capacitat comunicativa i de la confiança de l’entitat promotora i gestora entre les seves persones associades i entre la ciutadania catalana.
L’extensió de l’ús de la M2C dependrà en bona part de l’adhesió d’associacions d’empreses, de comerços i de serveis que acceptin la M2C i de la demanda dels consumidors sobre els seus comerços i serveis habituals perquè entrin a formar part de la xarxa d’intercanvis amb M2C.
Hi ha diverses plataformes de monedes complementàries funcionant a Catalunya. La inversió inicial pot ser molt reduïda si s’adapta alguna d’aquestes plataformes monetàries existents. El funcionament i millora de la plataforma pot ser assumit per una petita part del fons en euros.
En un segona etapa, les persones, les empreses i les organitzacions membres i associades de confiança de la xarxa poden atorgar-se crèdit mutu sense interès, per afavorir els seus intercanvis sense haver de recórrer a les entitats financeres.
Barcelona 6/4/2021
by Martí Olivella | des. 14, 2020 | 2. La Política, 3. L'Economia
14 de desembre 2020
Modalitats de les monedes complementàries
- Monedes locals, socials, ciutadanes…
- Segons si la iniciativa la porta
- un govern local (o regional, autonòmic),
- un mixt (govern local – entitat ciutadana)
- Segons l’objectiu principal:
- promoure efecte multiplicador de la despesa pública, fent circular prestacions a població entre el teixit econòmic de proximitat.
- facilitar el crèdit mutu entre pimes i entre l’economia social
- Segons relació amb la divisa principal
- Monedes complementàries a l’euro (equivalents a l’euro)
- Monedes especulatives (varien en el seu valor en relació a l’euro)
- Segons la combinació de tecnologia i del marc legal (o al·legal)
- Monedes digitals o de paper
- Monedes virtuals (un tipus legal)
- Diner electrònic (un tipus legal)
- Amb cadena de bloc (segures i descentralitzades)
- Crypto-monedes (amb cadena de bloc i “mineria” retribuïda)
Problemes als que les monedes complementàries volen fer front
- Els sobre costos i alentiments de la gestió d’ajudes i subvencions
- La dificultat per orientar els recursos públics a l’economia de proximitat, sigui a la població en general o a sectors determinats, tot fent circular el consum en l’àmbit proper i evitant fugues cap a grans distribuïdors
- La impunitat del frau, l’evasió fiscal i la corrupció quan l’efectiu circula
- La limitació dels recursos públics per manca d’ingressos (incapacitat de les polítiques fiscals) i per la dependència de la creació monetària bancària (sigui banca comercial o del BCE)
- La manca de recursos pel manteniment i millora de les prestacions contributives i assistencials que són impulsores importants de la demanda.
- La manca de crèdit amb interessos i garanties abusives a la petita i mitjana empresa, i a l’economia social.
Perquè la Plataforma pot pronunciar-se sobre aquests temes?
- Perquè l‘ús de l’efectiu afavoreix el frau, l’evasió fiscal i la corrupció
- Perquè certes modalitats de monedes complementàries redueixen l’ús de l’efectiu
- Perquè certes modalitats de noves monedes encobreixen nous tipus de frau i d’evasió fiscal
- Perquè cal un acord amb tots els sectors interessats en potenciar una economia de proximitat i en afrontar la crisi amb noves eines més eficients i transparents
- Perquè donades les dificultats i lentitud de tramitació del paquet de mesures fiscals proposats per la Plataforma, cal assajar canvis instrumentals que permetin millorar l’impacte de la despesa pública i l’obertura de noves fonts de finançament que no suposin més endeutament.
Perquè demanar un compromís dels partits i candidatures sobre aquestes temes?
- Que deixi de ser un tema descontrolat que està creixent sense regulació, i, per tant que el Parlament reguli aquestes noves realitats per fer front a vells i nous reptes, assegurant en tot moment la necessària transparència, control i supervisió, així com el compliment de la legislació aplicable i la seva prohibició per a usos especulatius. La regulació ha de donar seguretat jurídica als seus usuaris i assegurar la correcta tributació de les operacions.
- Que es puguin considerar els beneficis de certes modalitats de monedes complementàries locals-socials-ciutadanes en l’àmbit català, i, per tant, que el Govern pugui impulsar, avalar o crear una moneda complementària catalana amb objectius semblants als de les monedes locals-socials-ciutadanes amb la segura tecnologia de la cadena de bloc i com alternativa a les criptomonedes especulatives.
- Que el Govern pugui adoptar o recolzar certes modalitats de moneda complementària local-social-ciutadana per facilitar una ràpida i eficient redistribució del pla de xoc a les persones i les empreses que estan en situació d’emergència.
Martí Olivella de
Novact, Eurocat i Taula de Canvi
by Martí Olivella | nov. 30, 2020 | 2. La Política, 3. L'Economia
by Martí Olivella | nov. 23, 2020 | 2. La Política, 3. L'Economia
Molts sectors, molta gent perjudicada per la crisi sanitària demana compensacions, demana diners i alhora demana no pagar, reduir o ajornar impostos.
En la lògica habitual, presentada com l’única possible, només hi ha quatre solucions:
- O incrementem i millorem la recaptació: amb impostos o taxes efectius als beneficiats de la crisi i a les grans fortunes.
- O reduïm i traspassem les partides pressupostàries que no són prioritàries.
- O incrementem el dèficit públic: en la propera fase del cicle post crisi ja es compensarà.
- O ens endeutem amb la banca o amb emissions de deute públic amb interessos.
Però aquestes quatre solucions habituals, tenen unes limitacions en la seva aplicació:
- Un increment selectiu d’impostos ha de ser aprovat en els Pressupostos Generals, i ha de superar la reticència de sectors més rics i dels partits que els representen. I no dona resposta urgent a les necessitats urgents (malgrat ara sí es podria incloure en la tramitació dels PGE 2021!).
- Un traspàs de la despesa i inversió de defensa militar cap a partides de seguretat humana (ingrés bàsic, sanitat preventiva, educació crítica, recerca pel bé comú, eficiència energies renovables…) topa amb la pressió dels sectors industrials i financers afectats per impedir el canvi.
- L’increment del dèficit públic, normalment amb topalls, ara està creixent sense tenir una resposta clara sobre com fer-hi front. En qualsevol cas, per tenir liquiditat, més enllà del possible augment de recaptació, cal recórrer a l’endeutament – endarrerir compromisos- o a interès.
- L’endeutament sempre te uns costos. Amb interès compost, amb els anys els costos tendeixen a disparar-se, malgrat que ara el tipus d’interès estigui molt baix. Però també te costos polítics: s’estableix una dependència amb qui t’has endeutat, sobretot si has de renegociar el deute.
Tenim, però, altres vies per aconseguir els diners que molta gent reclama:
- Creació monetària per part dels bancs centrals. Així ho ha fet la Reserva Federal d’Estats Units i així ho està fent tímidament el Banc Central Europeu. No sols ho poden fer en situacions extraordinàries com l’actual, sinó que és una de les seves funcions proveir de fons al sistema bancari i a les institucions públiques, regulant el tipus d’interès i cercant teòricament, un equilibri macroeconòmic per evitar inflació i deflació.
- Augmentar l’efecte multiplicador de la despesa i la inversió pública. Així ho fan les administracions públiques quan les seves ajudes, subvencions o contractacions es fan amb eines monetàries – l’Ajuntament de Barcelona amb el REC o l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet amb la Grama – que afavoreixen la recirculació dels diners injectats entre sectors vulnerables o entre sectors de proximitat i eviten les fugues cap a grans empreses, cap a transnacionals que incrementen grans patrimonis i que sovint no tributen en el territori de l’administració que ha injectat els recursos.
- Creació monetària pimes amb crèdit mutu. Des de sempre ha existit el crèdit mutu entre socis comercials. Jo et compro a compte del que després et vendré. Quan més amplia i garantida és la xarxa de socis comercials, més possibilitats que el crèdit mutu prosperi i sigui una alternativa a l’endeutament bancari. Avui hi ha nombroses experiències que permeten a les empreses comprar i vendre sense haver de recórrer al crèdit bancari amb interessos. Amb innovadors sistemes de micro-avals poden estendre’s xarxes de crèdit mutu amb garanties sòlides, sense haver d’arriscar el patrimoni.
- Creació monetària ciutadana per a un Ingrés Universal d’Emergència. En situacions excepcionals deflacionàries cal poder injectar liquiditat a l’economia amb immediatesa i sense burocràcia. Un ingrés universal que reben automàticament totes les persones permet que les que més ho necessiten pugui cobrir les seves necessitats bàsiques i que les que no ho necessiten puguin no utilitzar-lo, fer-ne donació o gastar-ho en béns que activaran també algun sector econòmic. Avui disposem d’eines monetàries digitals segures (cadena de bloc) que permeten crear i distribuir un ingrés universal a tothom empadronat en una data recent. I l’ús d’aquesta creació monetària amb aquestes eines, en la mesura que vulgui afavorir determinats sectors perjudicats per la crisi sanitària, pot limitar-se a certs productes, serveis, característiques de les empreses…
Les mesures proposades demanen un temps més o menys llarg d’implantació. I, per tant s’han de prioritzar i emprendre quan abans millor. Però qui no pot comprar menjar, qui no pot pagar el lloguer, qui no veu perspectiva de nous ingressos… ja no pot esperar. Les mesures proposades demanen acords parlamentaris i polítics, voluntat governamental, tramitació legislativa, reglamentària, operativa, burocràtica… però menjar i viure cada dia no pot esperar.
Una altra mesura, pot ser immediata i efectiva si alguns pocs centenars de persones l’adopten voluntàriament.
- Compensació voluntària extraordinària de les grans fortunes. Unes poques persones i famílies, per diferents motius més o menys polèmics que ara no cal analitzar, han acumulat uns grans patrimonis que acostumen a generar uns enormes dividends. Segons les llistes de Forbes i de El Mundo, 400 famílies han aconseguit 300.000 milions d’euros de patrimoni (només en valors de les accions empresarials). I a Catalunya, 100 famílies, han aconseguit 60.000 milions d’euros. És tant enorme aquesta concentració de riquesa que, aquí i arreu del món, algunes d’elles reclamen un sistema impositiu que les obligui a contribuir més a les arques públiques! Mentre no arriba, la proposta és molt senzilla: mentre s’avança en la resta de mesures proposades, les grans fortunes, especialment les més beneficiades per les crisis, compensen voluntàriament els sectors i les persones més perjudicades per la crisis amb la cessió dels seus dividends del 2020. Si ja és discutible que no hi hagi límits a l’acumulació de riquesa, és intolerable que aquesta continuï i augmenti gràcies a l’afebliment de les majories, per unes causes que no depenen de l’esforç o l’enginy empresarial, sinó de l’atzar en l’impacte de la crisi sanitària.
Per assegurar una distribució ràpida i efectiva de les aportacions de les grans fortunes a les persones i sectors més perjudicats, es poden fer a les entitats socials que atenen directament les demandes de la població més empobrida, sota la supervisió de federacions d’entitats socials i d’organitzacions empresarials. I amb una condició de transparència total: publicació diària dels ingressos i del destí dels mateixos.
Sabem d’on poden sortir els diners. Seguirem entretinguts en discussions estèrils sobre ortodòxies econòmiques mentre una part de la població s’enfonsa en la misèria?
No, no podem esperar!
Eurocat 2020. 23/11/2020
Vegis docs adjunts:
by Martí Olivella | nov. 9, 2020 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia
Compromís polític per part de les diferents candidatures en les properes eleccions al Parlament de Catalunya d’endegar urgentment un projecte orientat a canalitzar la despesa pública amb efecte multiplicador i eficient cap a aquells sectors que necessiten una injecció de recursos per afrontar la crisi, gràcies a les tecnologies de moneda digital ja experimentades.
Considerant que en aquests moments, degut a la crisi econòmica provocada per la Covid-19, cal disposar d’instruments efectius i transparents per rellançar i transformar l’economia de proximitat i sortir de la gravíssima situació deflaccionària.
Considerant que molts ajuntaments ja estan bonificant amb vals i xecs la compra en el comerç i els serveis locals amb xifres importants, com és el cas de Vilafranca del Penedès, Sant Cugat del Vallès, Parets..
Considerant que les associacions i els gremis de comerç local de tot Catalunya, que les de l’economia social i cooperativa, que els diferents sectors afectats per la crisi (cultura, oci, restauració, hostaleria, esport, transport…) estan en aquests moments organitzats i demanen respostes públiques efectives a la pèrdua imposada d’activitat.
Considerant que fa més de sis anys un equip va elaborar una proposta de moneda complementària anomenada Eurocat (www.eurocat.cat) que facilita el crèdit mutu segur entre empreses i que va ser presentada a diversos partits i entitats.
Considerant que a Catalunya ja disposem de plataformes viables per gestionar monedes complementàries com la Grama de Santa Coloma de Gramenet i, especialment, com la prova pilot que s’ha fet amb el Rec a la ciutat de Barcelona (www.rec.barcelona) amb demostrada capacitat per augmentar l’efecte multiplicador de la despesa pública (els diners circulen més entre les empreses de proximitat i no se’n van fora del territori); pilot finançat amb fons europeus i que ara es re-llança per activar econòmicament alguns dels barris amb més dificultats.
Considerant que la majoria d’experts en monedes socials, ciutadanes, complementàries ofereixen les seves capacitats i la seva experiència per posar a punt plataformes que permetin canalitzar el diner públic amb efecte multiplicador en aquells sectors que han quedat més afectats per la crisi (www.ineval.org/ahora/ )
Considerant que el Parlament europeu ha aprovat un document molt complert sobre com orientar la regulació d’aquest nou tipus instruments financers digitals amb cadena de bloc. (https://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/ATAG/2020/652097/EPRS_ATA(2020)652097_ES.pdf)
Considerant que molt aviat s’obriran els procediments per presentar projectes que permetin canalitzar els milers de milions d’ajudes de la Unió Europea a l’Estat espanyol per fer front de forma efectiva i transparent a la crisi econòmica provocada per la Covid.
Considerant que hi ha experiències de gran volum en l’aplicació d’aquest tipus d’iniciatives, com és el cas de Corea del Sud, amb una canalització cap a la ciutadania equivalent a més de 6.000 milions d’euros.
Considerant que properament hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i que els compromisos electorals son una bona ocasió per introduir noves mesures efectives de xoc.
Proposem que hi hagi un compromís polític per part de les diferents candidatures en la propera contesa electoral catalana per crear un projecte de plataforma digital orientat a canalitzar la despesa pública cap a aquells sectors que necessiten urgentment una injecció de recursos per poder afrontar la crisi, per reconvertir sectors obsolets, per facilitar el crèdit mutu entre les empreses, per ajudar els que més ho necessiten – que inclou tota aquella població afectada per manca d’ingressos degut a l’atur o als ERTO’s, i, fins i tot, per aplicar un ingrés universal d’emergència.
Proposem un acord amb tots els sectors interessats en potenciar una economia de proximitat i en afrontar la crisi amb noves eines més eficients i transparents per participar en la implantació d’aquest projecte.
Catalunya, 09/11/2020
Primeres organitzacions signants
Associació Eurocat www.eurocat.cat
Associació Novact www.novact.org
Taula de Canvi scoop rec.barcelona/participacio
Respostes a info@eurocat.cat
Proposem que aquest compromís inclogui les mesures per afrontar les limitacions i inconvenients que poden sorgir de l’aplicació d’aquestes plataformes tecnològiques en relació a la protecció de la privacitat de les dades personals. Cal activar la comissió parlamentària sobre un règim de transparència i l’aplicació amb garanties dels sistemes digitals, especialment dels relacionats amb noves formes de moneda. Posar en marxa aquesta comissió és un dels acords de la I Cimera contra la corrupció celebrada el mes de juliol 2020 en el Parlament de Catalunya i pot ajudar a definir la correcta implantació del projecte de moneda digital catalana..
