Xavier Espar i Ticó, 1934
L’home discret, sota l’ombra de gegants que ha ajudat a créixer en endreçar, destacar i publicar les seves obres, més enllà de les, per alguns, considerades excentricitats o de les marginacions a les que han estat sotmesos.
Has sabut triar persones i llocs per potenciar i enfortir idees, propostes, projectes… socialment innovadors més enllà dels activismes o de les ideologies de moda de cada moment.
Avui homenatgem perquè ens has donat vida amb la teva energia i els teus béns.
Sempre insisties, fonamentat en la teva experiència a la feina i en els consells de l’Agustí Chalaux, que un bon emprenedor no sap fer res, però sap trobar el millor equip i lideratge al davant de cada projecte i de cada funció per assolir el projecte global.
El 2006 deies que ens “consideraves lluitadors per un present prenyat de futur i, en això, radicalment Chalauxnians: volem la revolució no violenta ara. Un món més natural, sa i dinàmic; semblant a les cèl·lules d’un cos en harmonia i solidaritat amb les altres companyes de ruta en aquesta celebració de confiança que és la vida originalíssima en comunió amb l’univers sencer.”
Aquí hem celebrat els teus 70 i el 80 anys. No rellegirem ara els textos que vas triar. Però sí la menció als teus mestratges, que gràcies a tu, també han estat en part, els nostres: Agustí Chalaux, Raimon Panikkar i Lluís Ma Xirinacs.
I també és un dia per mencionar els qui, per a molts de nosaltres, han format part dels Consells del Bardina, d’Ecoconcern, de Nova, Novact… dels quals Xavier vas ser el pal de paller durant quaranta anys, i a qui no hem pogut acomiadar col·lectivament: Emil Herbolzheimer, Joan Casals, Manuel Adroer, Josep Roca i, recentment, Joan Parés de la Fundació Randa-LLMX. Com també dels qui avui no ens han pogut acompanyar, especialment, també membres del Consell, com l’Alice Baumann, Lluís Fenollosa, Simonetta Costanzo…
Bé, hem intentat fer córrer la invitació a aquesta festa a tots aquells amics i amigues que t’han conegut en un moment o un altre en les diverses iniciatives en que has estat present. Alguns no els he localitzat, d’altres han comunicat la seva alegria, malgrat no poder ser-hi.
I hem fet un recull d’imatges viscudes…
Gràcies a la teva família que ha permès les inversions fetes a fons perdut i que ara ens acull una vegada més, tan amablement.
Martí Olivella. 10/06/2023