No s’apaga un foc, posant més llenya al foc
No s’atura una guerra, amb més i més armes
No s’evita la violència, exercint més violència
No es defensa la veritat, amb més mentides
No pot sortir un bon fruit, d’una mala herba
No hi ha guerres justes, amb més injustícies
Amb aquest ambiciós lema el 2 de novembre de 2022, ara farà 5 mesos, vàrem començar la campanya aturem les guerres amb l’objectiu d’aplegar-nos els resistents a les guerres, periòdicament, davant dels nostres governs en diverses poblacions catalanes, per presentar-hi mocions i per organitzar les següents accions: objecció fiscal a la defensa militar armada a favor de la creació d’agrupacions locals d’AutoDefensa Noviolenta, com alternativa.
A Barcelona, davant la delegació del Ministerio de la Guerra ara fa 100 dies laborables que ens hi hem plantat. Vàrem presentar la petició al Ministerio perquè es posicionés urgentment sobre el document “Iniciativa per la pau. Aturem les guerres”. Després de 40 dies d’espera, el Ministerio de Defensa diu que és incompetent, que la política de defensa és responsabilitat del Presidente del Gobierno!.
A Barcelona, també ha continuat l’acció de Feministes contra les guerres que havia començat molts mesos abans a la Pça Sant Jaume tots els dijous al vespre. També s’hi han sumat Agita’t Gràcia, a la Pça de la Vila els dilluns a la tarda, i a Sant Andreu dos dimarts al mes.
A Sabadell, des de feia 20 anys la Roda de la Pau s’havia anat concentrant a la Pça del Dr. Robert els dijous al vespre, i continua, ara també, amb una segona trobada els divendres al migdia. A Vilanova i la Geltrú des de fa mesos volten les places a mitja tarda amb les Cantades per la pau i el planeta. Els dissabtes al migdia Banyoles per la Pau també havia començat la seva crida des d’octubre. I a Rubí havien presentat una moció i ara es concentren els dijous al vespre.
A Tarragona, els dimarts al migdia també davant la delegació del Ministerio de la Guerra. A Oliana es troben dilluns, dimecres i divendres. A Girona, els dimecres al vespre es concentren davant l’Ajuntament que ha aprovat la moció presentada. També a Terrassa, els dilluns i a Banyoles han aconseguit aprovat mocions ens els plens municipals. I més poblacions es van afegint a les concentracions periòdiques: Figueres el divendres, Lleida els dilluns, Sentmenat dijous al migdia, Arbúcies els divendres, aviat Sitges…
Contínuament, en més de 300 concentracions i més de 3000 participacions en 17 poblacions catalanes, estem mostrant els missatges amb 250 armilles, una dotzena de pancartes, milers de fulls volants, 100 missatges sobre AutoDefensa Noviolenta; hem aconseguit 4 mocions aprovades i un web que informa dia a dia de la campanya. https://aturemlesguerres.cat/accions/.
Lamentablement, tràgicament, la guerra oberta, amb ferits, morts, desplaçats i destrucció, continua a Ucraïna i a 30 indrets més del món. I els efectes de les guerres provoquen misèria i tota mena d’emergències. Els nostres governs en són responsables i nosaltres còmplices en la mesura que paguem els nostres impostos, no per mantenir la pau amb negociacions, amb diplomàcia, amb acords i tractats, sinó per mantenir i activar la guerra i els qui en treuen profit.
No creiem que les guerres resolguin res. No hi ha vencedors ni vençuts. Quasi tots hi perdem i molt pocs hi guanyen! Per això cridem a fer objecció fiscal a la via militar violenta i a favor de la via civil i noviolenta. I, per això, posem les bases de l’AutoDefensa Noviolenta, creant agrupacions locals.
No estem sols, a Alemanya hem descobert que també estan organitzant una defensa sense armes, una defensa social. I es pregunten: Com podem defensar-nos sense recórrer a les armes i a la violència? Per això volem crear agrupacions que ens permetin actuar en cas de guerra, de tota mena d’agressions o de cops d’estat. La defensa ens afecta a totes.
La defensa és massa important per deixar-la en mans dels militars i dels governs.
Comencem a assumir-la?
Catalunya, 2 d’abril de 2023, a 5 mesos d’inici de la campanya www.aturemlesguerres.cat
Als anys 70 es va fer famosa la frase “És català qui viu i treballa a Catalunya”. Era una crida amable a la integració de les diverses onades migratòries que havien arribat de diferents pobles de l’Estat Espanyol allunyant-se de la misèria d’origen i cercant feina i futur pels seus fills. Vist en perspectiva, no tothom que viu i treballa a Catalunya (o en qualsevol país) esdevé automàticament membre d’aquest país. Hi ha una línia molt fina entre persona immigrant i persona colona.
La viquipèdia, no existeix en català, diu: Un colono o una colona es una persona que ha migrado a un área, bien sea voluntariamente o siendo forzada a ello, y ha establecido una residencia permanente allí en el contexto de colonización de una tierra. Los asentamientos a menudo se construyen en terrenos ya reclamados o propiedad de otro grupo étnico. Muchas veces los colonos están respaldados por los gobiernos, pues existe un interés por imponer la cultura, idioma y estilo de vida del país colonizador al país colonizado.
Alguns marroquins que s’instal·len en el Sahara Occidental es consideren migrants afortunats, però pels sahrauís son colons que ocupen les seves terres. Els colons sionistes que ocupen assentaments en territoris palestins son migrans afortunats, però pels palestins son colons que ocupen les seves terres. Els miners que busquen or a l’Amazònia són exploradors afortunats, però pels yanomami son colons genocides. I així podem recórrer les històries de la colonització, és a dir, del domini i submissió d’uns pobles en mans d’uns altres, fins el punt que una part dels dominats ja no es reconeixen sotmesos i una part dels dominadors ja no es consideren invasors. “Si l’exèrcit no parla la teva llengua, ets un país ocupat”.
Des de sempre molts humans, per motius variats, ens hem vist forçats a deixar les terres que ens han vist néixer, però avui sabem que les terres que ens acullen no son terres buides ni terres de ningú. I que no n’hi ha prou de considerar-nos-en part pel fet de viure-hi i de treballar-hi. Les migracions no son espontànies. Hi ha causes per abandonar la teva terra i hi ha causes per anar a una altra terra. I aquestes causes no son sols la necessitat o la voluntat dels emigrants i les seves famílies; hi ha causes polítiques, econòmiques, culturals que afavoreixen o forcen aquestes onades migratòries que, sovint amaguen interessos colonitzadors.
Un indicador clar per saber distingir migració de colonització és que originaris i nouvinguts afavoreixen el coneixement mutu, primer pas per suscitar el respecte i l’estimació mútues. El diàleg intercultural posa les bases d’una ciutadania plena pels membres de les diferents comunitats. Però aquest diàleg ha de permetre fer veure al nouvingut que la seva presència no li dona dret a ocupar ni malmetre, ni menystenir la població originària; i ha de permetre a aquesta, entendre que la població nouvinguda tampoc no ha de ser ni marginada ni explotada.
Els processos d’assimilació – quan hi ha molta població nouvinguda – son tant potents, que amb poques generacions d’aculturació, de repressió, de genocidi… els pobles originaris perden els seus orígens i la seva identitat, els seus drets, la seva llengua, el seu estil de vida… L’escola, la religió, les empreses i els productes, la publicitat i els mitjans de comunicació, el cinema, ara, les xarxes… el funcionaris, la política, la policia, la justícia, l’exèrcit… les lleis… fins i tot el desig, els sentiments… tot es posa a favor dels colonitzadors o en altres circumstàncies, tot es posa en contra els immigrants.
Cada país, cada comunitat viu un o altre procés, complex, contradictori, dramàtic… Més enllà d’eslògans xenòfobs o de superioritat, ens cal afavorir el conèixer, respectar, estimar les persones del lloc on anem a viure i ens cal afavorir conèixer, respectar, estimar les persones que arriben al lloc on vivim. Només així, podrem conjuntament tenir consciència i evitar els perills de la colonització, sense caure en els perills de la xenofòbia.
Creieu que aquesta frase “És català qui viu i treballa, coneix, respecta i estima Catalunya” és aplicable als altres pobles amb processos forts migratoris i colonitzadors?
Martí Olivella
6/2/23
Un món en què aprenem l’art de conviure, cercant l’equilibri en totes les relacions, també amb la Terra, amb respecte i sense matar-nos, és vital per no extingir-nos i, encara és possible.
Ja no és possible un món on aprenem les males arts de la submissió, amb desmesura i deliri de grandesa, provocant desequilibri en totes les relacions, també amb la Terra, que ens porta al col·lapse i, fins i tot, a l’extinció.
El món inhòspit que no te futur, és un món malalt i desequilibrat, que premia, fins i tot legalment, l’avidesa, la cobdícia, la voracitat, l’excés, el caprici, l’opulència, el masclisme; el desig, l’ambició, el creixement i l’acumulació il·limitats… que provoca enveges, atordiment, distracció, alienació, trastorns, desigualtats, aberracions, crims… que dona impunitat a la dominació, opressió, repressió, abús, arbitrarietat, iniquitat, tortura, violència i guerra…
El món habitable per a tothom, el món que te futur és un món que reconeix i afavoreix, fins i tot legalment, la sobrietat, la moderació, la ponderació, la prudència, la precaució, l’autodomini, l’austeritat, l’equitat, la paritat; el decreixement de desitjos, necessitats i consums perquè siguin sostenibles en els límits biofísics de la Terra… que provoca serenitat, concentració, salut, anivellament… que premia la cooperació, la no-violència, l’equanimitat, l’equitat, el fer les paus i evitar les guerres…
13/12/22
La guerra a Ucraïna està esdevenint, una vegada més, una guerra mundial entre potències en un país, on la població ucraïnesa hi posa els morts i en pateix la destrucció directa, mentre que les poblacions d’altres països hi posen diners, armes, soldats, empobriment i pèrdua de drets i llibertats.
La guerra mundial a Ucraïna, si no l’aturem, pot ser l’espoleta de la guerra nuclear que relativitza totes les altres emergències. No fer res per aturar-la és la resposta més insensata davant una amenaça tan tràgica com la de jugar amb la mort de milions de persones i arriscar-nos a l’extermini. Ha arribat el moment de respondre amb contundència a l’emergència de la guerra i de l’amenaça atòmica. Si avui no som actius, demà serem radioactius?
Com a persones, com a famílies, com a membres d’organitzacions socials, polítiques, econòmiques, religioses… ens comprometem:
.no contribuïm a les guerres ni amb els nostres impostos (objecció fiscal), ni amb les nostres feines, ni amb els nostres vots, ni amb el nostre consum, ni amb els nostres missatges públics, ni amb les nostres pregàries…
.posem les bases d’agrupacions civils de defensa territorial noviolenta per poder afrontar a temps qualsevol agressió i ocupació, i no haver de “justificar”, una vegada més, que l’escalada bèl·lica destructora i mortífera és l’única resposta de la “legítima defensa”. La defensa és legítima quan provoca més morts i destrucció de les que pretén evitar? No més pressupostos per a la defensa militar violenta i sí per a la defensa i protecció civil noviolenta, pels serveis civils de pau!
A partir del 2 de novembre cadascú podrà compartir els plans, intencions o accions (lloc, dia i hora, imatges, premsa, xarxes…) als grups @aturemlesguerres de telegram o whats app
Més informació a www.aturemlesguerres.cat
Des del 2 de novembre, de dilluns a divendres, de 13:45 a 14:45h seré davant la
Delegación de Defensa en Cataluña. Portal de la Pau, 2. Barcelona (Metro Drassanes)
Martí Olivella, objector al servei militar i a les guerres des de 1975.
Masculinitat i noviolència
La masculinitat tradicional, des de fa segles…està associada a la violència.
A la violència patriarcal, que vol assegurar la propietat de la seva descendència.
A la violència defensiva, que vol protegir la seva tribu (la seva descendència).
A la violència ofensiva, en què “la millor defensa és un bon atac”.
En molts mamífers superiors, observem “la violència del mascle dominant per a reproduir-se”
Però en el procés d’hominització – de ser plenament humans – considerem la violència com una caràcter recessiu. Els humans no tenim un cos biològicament preparat ni per a l’atac ni per a la defensa, com altres mamífers.
Quines són les armes naturals, corporals, biològiques, culturals… dels humans per fer front als conflictes? A l’escassedat de recursos, de parella reproductiva, a la defensa d’atacs…?
. El suprem art de la guerra és sotmetre l’enemic sense lluitar – Sun Tzu
. La força no prové de la capacitat física, sinó de la voluntat indomable – Gandhi
. Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts – Xirinacs
. Cada día somos más hombres blandengues construyendo una masculinidad más sana, más fuerte. Blandengue: “persona de excesiva debilidad de fuerzas o de ánimo” o “dòcil en exceso”.
Irene Montero: si los hombres no se implican, no vamos a poder acabar con la violencia de género o las desigualdades, aunque las mujeres seamos las protagonistas” de la construcción de una sociedad feminista. La campaña busca que los hombres “se liberen del patriarcado que les ha impuesto unas normas muy rígidas, que les dice que uno es menos hombre si llora o si no le gusta el fútbol”.
La persona, l’home que recórrer a la violència és feble perquè no té la força personal per defensar el seus drets?
La noviolència no és només el rebuig a la violència interpersonal, social, política, econòmica…
La noviolència és una arma, una eina, un mitjà per aconseguir objectius equitatius i equilibrats buscant produir els mínims danys en els altres.
La via noviolenta:
La Lluita Noviolenta a més de tenir clar un objectiu equitatiu i veritable, necessita com tota altra lluita, d’uns elements clau:
I llença accions o campanyes específiques de:
Martí Olivella
www.lluitanoviolenta.cat
