Ja ens ho trobarem

Si la gestació és fruit d’una violació, ja ens ho trobarem!

Si en l’embaràs la mare no està cuidada,

si el naixement ha estat violent,

si el nadó no se sent estimat, ja ens ho trobarem!

Si l’infant no està ben nodrit,

si pares i mares han de treballar molt i estan sempre ocupats,

si els mestres i educadors no són els millors, ja ens ho trobarem!

Si les pantalles creen patrons sexistes i violents,

si l’educació és menys important que la repressió,

si no tenim cura les unes de les altres, ja ens ho trobarem!

Si per ser dona el món et tanca portes,

si la por a la violència masclista t’acompanya,

si no aturem els feminicidis i les homofòbies, ja ens ho trobarem!

Si ens enganxem a substàncies i begudes,

si ens deixem caure en la inconsciència,

si embogim amb la velocitat, ja ens ho trobarem!

Si només vivim per treballar i per tenir,

si treballant molt i dur no podem tenir una llar,

si l’acumulació d’uns força la migració de molts, ja ens ho trobarem!

Si acceptem i accentuem els desequilibris,

si cada vegada som més i amb una major inequitat,

si apliquem dobles vares de mesura, ja ens ho trobarem!

Si creiem ser el centre de la vida, com ho fórem de l’univers,

si fem tot el que fem per viure avui tot matant el demà,

si convertim la Terra en un planeta inhabitable, ja ens ho trobarem!

Si encara creiem que les guerres són inevitables,

si acceptem que la mort i la destrucció portaran la pau,

si ens sentim protegits pel gran pistoler, ja ens ho trobarem!

Si la cohesió nacional es basa en la por a l’enemic,

si acceptem les massacres en nom de la legítima defensa,

si confonem defensa de la vida amb defensa militar, ja ens ho trobarem!

Si deixem que el dret humanitari internacional sigui menyspreat,

si acceptem, per tant, que la llei del més violent s’imposi,

si el nostre silenci i passivitat ens en fa còmplices, ja ens ho trobarem!

Si acceptem lleis injustes i jutges corruptes,

si ens desentenem dels afers públics i la política,

si ens tornem addictes als entreteniments, ja ens ho trobarem!

Si volem créixer en poder i riquesa sense límits,

si no cultivem l’empatia, l’harmonia i la compassió,

si no valorem la pluralitat i la diversitat, ja ens ho trobarem!

Si creiem que no hi ha res a fer,

si qualsevol paraula, gest o acció són inútils,

si és més segur no ficar-se en embolics, ja ens ho trobarem!

Martí Olivella, 24/11/2023

Tenim el dret i el deure de…

Tenim el dret i el deure de defensar la vida

i, per tant, tenim el dret i el deure

de fer-ho sense llevar vides, sense matar.

Tenim el dret i el deure de substituir

la defensa militar armada violenta per

la defensa civil desarmada noviolenta.

Tenim el dret i el deure de substituir

el deliri del creixement de tot sense límits

per la prosperitat frugal que ens farà humans.

Tenim el dret i el deure de substituir

aquest sistema basat en la desmesura i l’odi

per un de naixent basat en l’equilibri i l’amor.

Tenim el dret i el deure de substituir

la inconsciència i la ignorància que emmordassen

per la consciència i la saviesa de qui som.

Martí Olivella, 21/11/2023

Una societat molt malalta! Terminal?

Patim malaltia mental molt greu,

malaltia emocional, anímica, corporal

i no ens n’adonem, distrets i entretinguts

amb futileses consumistes i partidistes;

talment psicòpates sense empatia!

Només això pot explicar l’apatia,

el silenci i la complicitat davant

els immigrants que ofeguem,

les poblacions que bombardegem,

els defensors de drets que torturem,

les dones que vexem i assassinem,

els infants i joves que programem

amb violència pornogràfica i vídeo lúdica,

els civils i els soldats que ferim,

violem, mutilem i matem,

els pobles originaris que exterminem,

la natura i el planeta que malmetem…

I quan fem aquestes atrocitats?

Tenim els dies comptats,

ens hem guanyat a pols,

acte a acte, silenci a silenci

el col·lapse i l’extermini.

Si vols la pau…

Ens han dit i diuen:

Si vols la pau, prepara la guerra.

I alguns responem:

Si vols la pau, prepara la pau.

Però, què volem dir? Doncs que:

  • Si vols la pau, allibera’t del virus de la guerra.
  • Si vols la pau, no siguis causa de la guerra.
  • Si vols la pau, prepara la defensa noviolenta.

Quan els actes de la barbàrie, de la crueltat ens depassen

i semblem impotents per fer-hi front,

sols ens queden el gest i la paraula.

El gest i la paraula de dir “no en el meu nom”,

de dir “no cal matar-nos per defensar-nos”.

Un gest i una paraula que generen nous actes

per fer front a la barbàrie i a la crueltat:

de diàleg, de denúncia, de no cooperació,

de desobediència, de crear alternatives a la “defensa” armada.

I en això estem.

Potser seran inútils el gest i la paraula

enmig de tanta mort i destrucció

però, o son llavor d’una altra via,

o serem els darrers d’una espècie que s’extingeix.

Distrets, entretinguts, dispersos, enganyats…

així d’alegres enfrontem el trist destí

d’estar cavant la pròpia fossa.

Molts pensen que la guerra, les guerres

son lluny i que no ens afectaran.

Però, només hi ha una pàtria, una màtria,

vivim en un sol món, una sola Terra,

les fronteres son un miratge d’un humans enlluernats,

sense arrels en la natura que no entén de fronteres ni papers.

I aquell dia, direm, “quan vàrem ser criminals i insolidaris?”

“quan vàrem prémer el gallet o vàrem deixar enfonsar la pastera?”

Ho fórem cada vegada que vàrem pensar o sentir que:

“aquesta no és la nostra guerra”, “aquesta no és la nostra gent”,

“aquest no és el nostre país”, “aquesta no és la nostra pastera”…

Ser causa de la guerra no és sols:

  • fabricar, vendre i emprar armes;
  • contribuir a la “defensa” armada amb els impostos;
  • no fer res per aturar la guerra, o justificar-la;

És també:

  • amenaçar, odiar, “crear” enemics, ocupar, explotar…
  • aprofitar o ser indiferents als desequilibris i iniquitats,
  • robar, tenir i consumir més del que necessitem

Escric per no morir de pena, en no ser prou valent

per acomiadar-me ja d’aquest món malalt i moribund

alhora meravellós i que tant estimo.

Escric, he escrit i fet, per si algun mot o gest esdevé llavor

d’un món que no hagi d’encarar els conflictes

amb tanta ignorància, mort i destrucció.

De fet, busco, però no sé trobar el gest,

l’acció transformadora que aturi la guerra

o que activi la passivitat amb què la suportem.

Potser – segur – visc massa bé per arriscar-me,

potser estic idiotitzat pel “no hi ha res a fer”

però em queda un bri d’esperança

que en reduir les distraccions

i concentrant-nos en la recerca

trobarem el gest, imperfecte, però real

que -almenys- obri el camí a una altra mirada.

Sant Joan, 24/06/23

Convivàlia, un món equilibrat és vital i possible

Un món en què aprenem l’art de conviure, cercant l’equilibri en totes les relacions, també amb la Terra, amb respecte i sense matar-nos, és vital per no extingir-nos i, encara és possible.

Ja no és possible un món on aprenem les males arts de la submissió, amb desmesura i deliri de grandesa, provocant desequilibri en totes les relacions, també amb la Terra, que ens porta al col·lapse i, fins i tot, a l’extinció.

El món inhòspit que no te futur, és un món malalt i desequilibrat, que premia, fins i tot legalment, l’avidesa, la cobdícia, la voracitat, l’excés, el caprici, l’opulència, el masclisme; el desig, l’ambició, el creixement i l’acumulació il·limitats… que provoca enveges, atordiment, distracció, alienació, trastorns, desigualtats, aberracions, crims… que dona impunitat a la dominació, opressió, repressió, abús, arbitrarietat, iniquitat, tortura, violència i guerra…

El món habitable per a tothom, el món que te futur és un món que reconeix i afavoreix, fins i tot legalment, la sobrietat, la moderació, la ponderació, la prudència, la precaució, l’autodomini, l’austeritat, l’equitat, la paritat; el decreixement de desitjos, necessitats i consums perquè siguin sostenibles en els límits biofísics de la Terra… que provoca serenitat, concentració, salut, anivellament… que premia la cooperació, la no-violència, l’equanimitat, l’equitat, el fer les paus i evitar les guerres…

13/12/22

Ja no podem aguantar més!

Davant la passivitat i complicitat de la majoria de partits que no combaten les flagrants violacions de drets per part dels estats (i dels seus governs, parlaments, sistemes judicials, policials, penitenciaris i militars) que afecten milions de persones empobrides, marginades, discriminades a casa nostra i arreu del món.

Davant l’especialització dels moviments socials orientats a la defensa de drets dels respectius col·lectius, drets difícils d’aconseguir perquè són fruit d’un sistema capitalista econòmic basat en la corrupció i en l’acaparament de diners, bens i serveis per part d’una ínfima minoria a casa ostra i arreu del món.

Davant la insuficiència de les lluites cíviques, pacífiques i democràtiques d’aquests moviments per guanyar drets i la dificultat per aplegar-se de cara a plantejar alternatives al sistema econòmic i al sistema polític hegemònics.

Plantegem la necessitat de teixir una xarxa de confiances que s’enfoqui a l’elaboració i promoció de models de vida alternatius al capitalisme i al socialisme, a la democràcia i a l’autocràcia, al masclisme i a la misogínia, al creixement generalitzat i al decreixement forçat, al racisme i a la xenofòbia, a la desmesura i a l’acaparament, a la destrucció de les condicions de vida, dels ecosistemes i de la vida animal i vegetal.

Aquesta xarxa va teixint transversalitats entre persones vinculades a diferents moviments que volen anar més enllà.

S’inspira en el convivialisme com a l’art de conviure i discrepar sense matar-se.

I aposta per la lluita noviolenta estratègica com a mitjà legítim i coherent per promoure els equilibris necessaris propis dels models de vida alternatius citats.

Martí Olivella, 25/06/2022