by Martí Olivella | oct. 14, 2023 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra
Patim malaltia mental molt greu,
malaltia emocional, anímica, corporal
i no ens n’adonem, distrets i entretinguts
amb futileses consumistes i partidistes;
talment psicòpates sense empatia!
Només això pot explicar l’apatia,
el silenci i la complicitat davant
els immigrants que ofeguem,
les poblacions que bombardegem,
els defensors de drets que torturem,
les dones que vexem i assassinem,
els infants i joves que programem
amb violència pornogràfica i vídeo lúdica,
els civils i els soldats que ferim,
violem, mutilem i matem,
els pobles originaris que exterminem,
la natura i el planeta que malmetem…
I quan fem aquestes atrocitats?
Tenim els dies comptats,
ens hem guanyat a pols,
acte a acte, silenci a silenci
el col·lapse i l’extermini.
by Martí Olivella | gen. 17, 2023 | 2. La Política, 3. L'Economia
https://www.oxfam.org/es/notas-prensa/el-1-mas-rico-acumula-casi-el-doble-de-riqueza-que-el-resto-de-la-poblacion-mundial-en
La existencia de tantos milmillonarios en sí misma es un fracaso político. La concentración extrema de riqueza socava el crecimiento económico, corrompe las políticas y los medios de comunicación, erosiona la democracia y acentúa la polarización política.
Conclusiones y recomendaciones
- Aplicar impuestos de solidaridad con carácter temporal sobre la riqueza y los beneficios extraordinarios (o sobre ganancias) con el fin de impedir que los más ricos continúen sacando provecho de las crisis.
- Incrementar de manera sistemática el impuesto sobre la renta del 1 % más rico, para lograr una tributación efectiva por ejemplo del 60 % calculada sobre el conjunto de sus rentas (tanto derivadas del trabajo como del capital), con tipos impositivos más elevados para los multimillonarios y los milmillonarios.
- Gravar el patrimonio de los súper ricos a tipos impositivos lo suficientemente elevados como para reducir la desigualdad.
- Fortalecer las administraciones públicas y tributarias para que puedan supervisar a las personas más ricas y las grandes empresas.
- Romper el círculo vicioso de la captura política y garantizar una participación igualitaria en la elaboración de las políticas fiscales.
Oxfam
by Martí Olivella | gen. 20, 2022 | 2. La Política, 3. L'Economia
- La democràcia perilla quan permet desequilibris de poder inacceptables
- On és el demos, el poble? La partitocràcia i la plutocràcia l’han substituït!
- L’economia perilla quan provoca desequilibris de riquesa inacceptables
- On és el mercat lliure i la redistribució fiscal? Els oligopolis i els paradisos fiscals manen!
Què podem fer?
Trobar un punt on fer palanca, decidir democràticament allò que ningú s’ha atrevit a demanar-nos:
- Quina és la relació acceptable, desitjable, entre ingressos mínims i màxims?
Com ho podem fer?
Exercint la democràcia deliberativa, participativa i directa:
Endegar una campanya, amb consultes començant a Telegram sobre Retribució equitativa, amb 3 enquestes consecutives:
- Enquesta 1. Quin creus que és el desequilibri salarial – la proporció entre el salari més baix i el salari més alt- a Catalunya, a l’Estat Espanyol?
- Enquesta 2. Quin creus que hauria de ser el desequilibri salarial equitatiu – la proporció entre el salari més baix i el salari més alt– a Catalunya, a l’Estat Espanyol?
- Enquesta 3. Quin creus que hauria de ser el tipus (%) i darrer tram, per a una fiscalitat progressiva – qui més guanya més paga- que permetés fer efectiu el desequilibri salarial equitatiu proposat en l’enquesta 2, d’1 a X?
Quan ho podem fer?
Tenim diversos escenaris*. Podem començar amb una prova a Telegram.
Una Catalunya, autonòmica o independent, no serà habitable per tothom mentre no decideixi democràticament posar les bases d’una convivència que redueixi les causes estructurals de l’exclusió i la precarització.
Qui l’organitza?
L’equip català del Convivialisme (Convivàlia?) elabora una primera proposta, la presenta i millora en diàleg amb les organitzacions socials i ciutadanes (Intermon Oxfam, F. Irla, Alternativas Económicas, XES, La Fede, Taula del Tercer Sector, CoopCat, Sindicats, Associacions municipalistes, Centres educatius i d’esplai, Universitats, Associacions d’immigrants, ecologistes, feministes, habitatge, esportives…). Es constitueix una Plataforma promotora de la Campanya amb les persones i entitats que vulguin implicar-s’hi.
Arguments
La intenció és obrir una deliberació social sobre un tema tabú que afecta tothom: en una societat capitalista però democràtica, es poden posar límits reals, més enllà de la ficció fiscal, a l’acumulació de riquesa i de poder? (no hem trobat fins ara dades de la relació entre salari mínim i màxim. Com un dels indicadors per on començar).
Es tracta de desidolatrizar l’hybris, menysprear l’afany de voler ser dels més rics, deixar d’admirar la llista Forbes… i l’acumulació com a símbol d’èxit. (vegis cartell Wanted)
Aquesta campanya genera un procés educatiu, pedagògic, en què tothom, al seu nivell, en el seu espai i com a país, pot practicar la participació, el diàleg, la deliberació, l’empatia, la contrastació de dades, l’acció col·lectiva transformadora…
Més enllà de la validesa dels resultats, el propi procés planteja la necessitat urgent de reduir els desequilibris, no com un acte de solidaritat, sinó com una necessitat per fer front a l’emergència global que estem afrontant.
Cal fer un dossier base amb les dades clau que demostrin aquests desequilibris.
També un càlcul sobre com redistribuir els “excessos” d’ingressos i compensar-los amb els “dèficits”
- Voluntàriament
- Legislativament (fiscalment)
Caldrà també estudiar els impactes de la “fugida” de directius que sentin amenaçades les seves rendes si no més es fa en un país.
Es tracta, en definitiva, de combatre la pleonèxia: concepte semblant a la cobdícia o l’avarícia, que es defineix com “el desig insaciable de tenir el que per dret pertany als altres” o el “despietat egoisme i l’arrogant assumpció que els altres i les coses existeixen només per al nostre benefici” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia%22%20%5Co%20%22Filosofia )
Un dubte
En el procés d’acaparament i acumulació tant brutal per part dels més rics del món (vegis dades següents), plantejar limitar la diferència salarial a Catalunya (a l’Estat Espanyol), ens enfronta entre el 99%? O és una via per qüestionar l’acaparament de l’1% mundial?
by Martí Olivella | set. 3, 2021 | Equilibra
El 2015, amb la creació del web www.equilibra.cat vaig expressar la
intuïció de considerar l’equilibri de la vida, de
l’economia, de la política, la terra… com un eix per explicar, i sobretot, per
actuar sobre el que normalment anomenem injustícia, desigualtat, explotació,
discriminació, sotmetiment, iniquitat, pobresa… o sobre la manca de llibertat,
de democràcia, d’igualtat, de solidaritat, de desenvolupament…
Era
com una crida:
En un món malalt, violent i insostenible
la prioritat de cadascú, de cada comunitat,
és viure per equilibrar-lo.
Per fer un mon més equitatiu i
harmònic: equilibra la vida,
la terra, l’economia, la política…
També
hi deia:
Fa dues dècades vaig apostar pel terme “innovació social” com a mètode
que permetia no sols repensar la societat sinó recollir i promoure propostes
estructuralment transformadores. Ara amb la frivolització del terme “innovació
social” vinculat pràcticament a l’emprenedoria de projectes reformistes,
prefereixo anar-lo substituint. Ara opto pel terme “equilibri”. Innovar no diu cap qualitat que no sigui la novetat. Equilibrar, vol
dir, orientar la innovació social perquè sigui estructuralment transformadora
d’una vida, una política, una economia, una terra… massa desequilibrades.
El 2020, en plena calma reflexiva oferta per la pandèmia i en el marc de la descoberta del Convivialisme, vaig desenterrar la possibilitat de convertir el grau d’equilibri com un mètode per enfocar l’acció transformadora més enllà dels xocs en nom de les mateixes belles paraules – llibertat, igualtat, democràcia, desenvolupament…- que tothom reivindica per intentar abatre el contrari. L’equilibri pot ser mesurable. El grau d’equilibri possible o desitjable, pot ser consensuable. Per tant, si una situació està molt desequilibrada (malalta) cal actuar per reequilibrar-la, més enllà de la retòrica ideològica que vulguem aplicar-hi. Les contribucions al grup Modelisme varen recollir aquestes reflexions.
