Ja ens ho trobarem

Si la gestació és fruit d’una violació, ja ens ho trobarem!

Si en l’embaràs la mare no està cuidada,

si el naixement ha estat violent,

si el nadó no se sent estimat, ja ens ho trobarem!

Si l’infant no està ben nodrit,

si pares i mares han de treballar molt i estan sempre ocupats,

si els mestres i educadors no són els millors, ja ens ho trobarem!

Si les pantalles creen patrons sexistes i violents,

si l’educació és menys important que la repressió,

si no tenim cura les unes de les altres, ja ens ho trobarem!

Si per ser dona el món et tanca portes,

si la por a la violència masclista t’acompanya,

si no aturem els feminicidis i les homofòbies, ja ens ho trobarem!

Si ens enganxem a substàncies i begudes,

si ens deixem caure en la inconsciència,

si embogim amb la velocitat, ja ens ho trobarem!

Si només vivim per treballar i per tenir,

si treballant molt i dur no podem tenir una llar,

si l’acumulació d’uns força la migració de molts, ja ens ho trobarem!

Si acceptem i accentuem els desequilibris,

si cada vegada som més i amb una major inequitat,

si apliquem dobles vares de mesura, ja ens ho trobarem!

Si creiem ser el centre de la vida, com ho fórem de l’univers,

si fem tot el que fem per viure avui tot matant el demà,

si convertim la Terra en un planeta inhabitable, ja ens ho trobarem!

Si encara creiem que les guerres són inevitables,

si acceptem que la mort i la destrucció portaran la pau,

si ens sentim protegits pel gran pistoler, ja ens ho trobarem!

Si la cohesió nacional es basa en la por a l’enemic,

si acceptem les massacres en nom de la legítima defensa,

si confonem defensa de la vida amb defensa militar, ja ens ho trobarem!

Si deixem que el dret humanitari internacional sigui menyspreat,

si acceptem, per tant, que la llei del més violent s’imposi,

si el nostre silenci i passivitat ens en fa còmplices, ja ens ho trobarem!

Si acceptem lleis injustes i jutges corruptes,

si ens desentenem dels afers públics i la política,

si ens tornem addictes als entreteniments, ja ens ho trobarem!

Si volem créixer en poder i riquesa sense límits,

si no cultivem l’empatia, l’harmonia i la compassió,

si no valorem la pluralitat i la diversitat, ja ens ho trobarem!

Si creiem que no hi ha res a fer,

si qualsevol paraula, gest o acció són inútils,

si és més segur no ficar-se en embolics, ja ens ho trobarem!

Martí Olivella, 24/11/2023

Tenim el dret i el deure de…

Tenim el dret i el deure de defensar la vida

i, per tant, tenim el dret i el deure

de fer-ho sense llevar vides, sense matar.

Tenim el dret i el deure de substituir

la defensa militar armada violenta per

la defensa civil desarmada noviolenta.

Tenim el dret i el deure de substituir

el deliri del creixement de tot sense límits

per la prosperitat frugal que ens farà humans.

Tenim el dret i el deure de substituir

aquest sistema basat en la desmesura i l’odi

per un de naixent basat en l’equilibri i l’amor.

Tenim el dret i el deure de substituir

la inconsciència i la ignorància que emmordassen

per la consciència i la saviesa de qui som.

Martí Olivella, 21/11/2023

No pot ser, no m’ho puc creure!

Visquérem uns anys d’esperança

en què “tot estava per fer i tot era possible”,

nous règims oberts, dividends de la pau,

repensàvem la societat, “un altre món era possible”.

Però, com si encadenats a cicles tempestuosos

alguns cenacles decidiren cultivar les crisis i les guerres,

i amb les noves trones en les seves mans

predicaren filies i fòbies, amenaces i enemics.

I així estem, ara patint estretors i pandèmies,

invasions i genocidis, arrapats a terra,

atrapats a les pors que ens tenallen

i ens fan esclaus dels desitjos impossibles.

No pot ser, no m’ho puc creure,

que hàgim de viure de nou sota el terror

provocat per quatre psicòpates ignorants

que volen viure moments efímers de glòria.

Quan fa 16 anys del setge a Gaza

Quan soc al meu pis et veig sense sostre.

Quan menjo tranquil et veig sense pa.

Quan bec el que vull et veig sense aigua.

Quan em sento segur et veig pres de por.

Quan no em trobo bé et veig sense cures.

Quan carrego el mòbil et veig a les fosques.

Quan soc al meu llit et veig amb insomni.

Quan dic “dret a defensa” et veig sota bombes.

Quan estimo la terra et veig acorralat en un cul-de-sac.

Quan penso en els meus fills et veig enterrant els teus.

Quan vull viure en pau et veig morint massacrat.

Quan en dic Franja et veig en un Camp de la mort.