1977. Ministerio del Ejército. Madrid. Dret a substituir el Servei Militar pel Servei Civil per la Pau
2023. Delegació de Defensa. Barcelona. Dret a substituir la Defensa Militar per la Defensa Civil Noviolenta[i]
Encadenats, com els remers de galeres[i], així són les nostres vides.
Per a uns, les cadenes són ben visibles i tràgiques, com les de les persones excloses, les assalariades sense drets, les de les noves esclaves-migrants, les de les sotmeses a tracta per a l’explotació sexual o la dels civils i soldats en els camps de batalla… Per a uns altres, les cadenes són quasi invisibles i edulcorades, però no per això les seves vides són menys doloroses.
Amb quines cadenes malvius?
Malgrat viure en “el món lliure” dels suposats drets i llibertats, -només per a nosaltres?- acceptem les cadenes, visibles i invisibles, per inconsciència, com a mal menor o bé les normalitzem perquè ja ens estan bé o perquè no sabem com deslliurar-nos-en.
Des de fa 1 any en la campanya www.aturemlesguerres.cat ens plantem davant la Delegació de Defensa a Catalunya i en una vintena de municipis, plantejant una Iniciativa per la pau: aturem les guerres. La Ministra de la Guerra s’ha declarat incompetent per donar-hi una resposta. El Presidente del Gobierno diu que la Ministra ha de ser la competent, però ella respon que arxiva la petició!. I, des de fa unes setmanes, ens desallotgen els Mossos perquè No volem que es passin la pilota i Volem una resposta Ja. www.aturemlesguerres.cat/volem-resposta/
Mentrestant els mesos passen, les guerres continuen i recomencen; i amb elles, centenars, milers de persones mortes, ferides, violades, traumatitzades, amb seqüeles de per vida… ; i amb elles, la destrucció de les cases, la devastació del territori, la contaminació bèl·lica… no s’atura!
I la nostra societat què fa? Segueix encadenada a les guerres, als exèrcits, al dret a la defensa armada malgrat provoqui paradoxalment més desolació i mort en totes bandes de les que hauria d’evitar… La nostra societat segueix encadenada amb el silenci, la complicitat, la passivitat, la distracció, l’anar fent… Ens preocupem per garantir un bon futur al nostres descendents directes però no ens ocupem de les condicions del món que els hi estem deixant, no ens ocupem d’evitar que la guerra o el col·lapse ecològic pugui enfonsar totes les seguretats que els hi creiem estar construint.
El Servei Català de Trànsit fa una campanya Les distraccions al volant són un risc greu. No te la fotis!. Caldria eixamplar-la a Les distraccions a la vida són un risc greu. No ens la fotem!. Potser les principals cadenes invisibles a les que estem tots lligats són les distraccions: no estar atents a la realitat, al patiment propi i aliè; viure en el món imaginari de la publicitat comercial i de la propaganda política; buscar entreteniments, diversions, addiccions… per eludir la crua realitat de la manca de drets i llibertats reals, de les guerres genocides, de l’emergència climàtica i ecològica, de la miserable condició de milions de persones arraconades pels milions d’euros que acaparen uns quants líders polítics i empresarials sense empatia, és a dir, psicòpates.
Per tot plegat, sabem que el nostre és un petit gest de desobediència noviolenta per afrontar els grans reptes que patim però, que és pitjor no fer res davant l’extrema i urgent necessitat que tantes persones estan vivint. Des de fa dues setmanes ens encadenem a les reixes de la Delegació de Defensa, tal com advertírem, obstruint-ne el funcionament per:
Demanar una resposta concreta al Gobierno del Reino de España sobre les propostes de la Iniciativa per la pau: aturem les guerres, després d’haver seguit tots els procediments previstos en el dret de petició i d’haver estat totalment menystinguts.
Deixar constància que, malgrat la majoria de mitjans de comunicació ignoren les accions per trencar cadenes, per aturar les guerres i en canvi són dels qui fomenten més les distraccions, algunes persones, per dignitat, no volem ser còmplices d’aquesta servitud edulcorada que ens volen fer acceptar. Volem una informació no encadenada a interessos.
Demanar-te que actuïs per trencar les cadenes de la distracció, del silenci i de la complicitat amb les guerres, amb les mentides i amb les emergències que estem patint.
Atenció: No ens la fotem! Cada setmana tens 20 llocs on manifestar-te.
[i] La Delegació de Defensa a Catalunya – Portal de la Pau, 2- és al costat del Museu Marítim de Barcelona on s’explica l’horror legal dels condemnats a ser remers de galeres, també anomenats galiots: restaven encadenats a coberta nit i dia durant tots els anys de la sentència, mal alimentats i sense cap higiene, amb esforços enormes i fustigats amb el fuet. Molt sovint morien abans d’acabar la condemna.
[i] Com a membre del primer grup d’objectors al servei militar el 1975 a Can Serra, ens encadenàrem amb 6 companys a la reixa del Ministerio del Ejército a la Cibeles de Madrid l’11 de març de 1977, fórem processats per “Producir tumulto o turbación en establecimiento público” Art.246 C. Penal.
Ara, com a participant del primer grup de la campanya aturem les guerres el 2022, ens hem encadenat el 16 i el 23 de novembre de 2023 amb 6 companys a la reixa de la Delegació de Defensa al Portal de la Pau de Barcelona. De moment no hem estat detinguts ni processats.
Continuarem cada setmana reclamant una resposta del Ministerio de Defensa y de Presidencia del Gobierno a la Iniciativa per la Pau: Aturem les guerres, presentada fa un any. www.aturemlesguerres.cat/volem-resposta/
Com podem concretar el punt 8 del pla estratègic de NOVACT: Impulsar que les administracions adoptin els serveis civils de pau, per promoure el rol d’actors de la societat civil per a la prevenció de conflictes.
Elements de reflexió per a l’Assembla General de NOVACT. Martí Olivella
Antecedents i context
NOVACT és de les organitzacions catalanes que més directament s’entronca amb els orígens del moviment d’objecció al servei militar i de la lluita noviolenta a Catalunya des d’inicis dels anys 70, amb un rol destacat de persones properes com Pepe Beunza, Lluís Fenollosa, Martí Olivella, Santi Martí, Jordi Palou… Ja ens els anys 70, plantejàrem l’oposició a la mili i la creació de serveis civils com a primer pas de la superació dels exèrcits amb sistemes de defensa civil noviolenta. L’intent de Martí Olivella de fer el servei civil alternatiu el 1976 als recents creats camps de refugiats a Tindouf tenien aquest objectiu.
Fou en el 25è aniversari de l’empresonament del primer grups d’objectors de Can Serra al Castell de Figueres, que plantejàrem el projecte Castell per la Pau, com un espai, entre d’altres, de formació d’uns Serveis Civils de Pau. I fou en les 3 trobades al Castell (entre civils, militars i polítics) que donàrem a conèixer la recent creada Nonviolent Peaceforce (de la qual Simonetta Costanzo n’ha estat la presidenta) i plantejàrem com organitzar els Serveis Civils de Pau. Des de les diverses marxes per la Cultura de Pau, reivindicarem el 0’3%, fins aconseguir que l’ACCD obrís una línia de projectes sota aquest epígraf.
Amb l’extensió de la guerra a Ucraïna del 2022, la iniciativa de Felip Daza (recolzada per NOVACT i l’ICIP) d’identificar les expressions de resistència civil noviolenta ha permès obrir l’horitzó mental de com afrontar la defensa més enllà de les armes i de l’ajuda humanitària. Fins el punt de, gràcies a Luca Gervasoni, poder incloure “Donar suport de forma activa als actors que promouen iniciatives de resistència noviolenta a les zones ocupades” en el document amb els 3 Nobel de la Pau que ha estat assumit per la Coordinadora d’ONG i presentat al Presidente del Gobierno.
La manca d’una resposta social permanent contra guerra ha portat a endegar des del 2 de novembre la campanya www.aturemlesguerres.cat, que té com objectiu principal no sols deixar de legitimar les guerres, sinó afavorir accions personals i col·lectives (plantar-se davant governs, fer aprovar mocions, promoure objecció fiscal…) i, sobretot obrir la ment a la necessitat de generar alternatives a la defensa militar armada, amb la posada en marxa d’agrupacions d’AutoDefensa Noviolenta que permetin entrenar capacitats de resistència civil noviolenta, per fer front a agressions actuals i a hipotètiques invasions futures. Les tesis queden recollides en un llibre amb 100 missatges.
Plantejaments i opcions
Impulsar que les administracions adoptin els serveis civils de pau, per promoure el rol d’actors de la societat civil per a la prevenció de conflictes.
En sentit literal, aquest punt ens porta a actuacions, gestions, projectes per tal que:
les administracions adoptin serveis civils de pau
els serveis civils de pau promoguin actors de la societat civil per a prevenir conflictes.
En sentit ampli, i tenint en compte els antecedents i context citats:
què fer si les administracions no adopten serveis civils de pau? (fa 20 anys que en parlem)
els serveis civils de pau, sols han de prevenir conflictes?
Per tant, crec que cal plantejar un ventall més ampli d’opcions (òbviament a prioritzar i, si cal, a dur a terme amb altres actors):
En primer lloc, cal distingir dos àmbits d’actuació:
Creació d’un Servei Civil de Pau català per a intervenció en conflictes exteriors (autònom o aportant personal a organitzacions ja existents, com Nonviolent Peaceforce o PBI…) que podria incloure suport a les defensores noviolentes d’agressions (Palestina, Sàhara, Ucraïna…)
Creació d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta catalàper a fer front agressions presents (no armades) i facilitar vertebració moviments socials; o futures (armades) i no haver de quedar-nos en dir no a la guerra un cop ha començar la invasió.
I, en segon lloc, cal distingir qui pren la iniciativa:
Iniciativa governamental (Generalitat de Catalunya + Ajuntament de Barcelona + Diputacions…)
Des de la meva perspectiva i vista l’experiència dels darrers 50 anys a Europa, – vegis llibre AutoDefensa Noviolenta – cap govern ha apostat seriosament ni per l’opció a) ni per la b), i difícilment ho faran (tenen el monopoli de la violència i no volen empoderar la ciutadania).
Per tant, només veig possible la iniciativa ciutadana, si cal amb ajuts puntuals i no estructurals governamentals.
Fins ara, la possibilitat de posar res d’això en marxa des de la iniciativa ciutadana ha estat molt feble. Ni tant sols son idees o projectes que hagin estat discutits ni assumits pel conjunt de les ONG.
Ara bé, tenim uns nous factors que potser poden fer canviar l’apatia habitual:
La proximitat de la guerra a Ucraïna i la manca de respostes al discurs oficial “que cal guanyar la guerra amb més armes en nom de la legítima defensa armada”
La dificultat de vertebració dels moviments socials transformadors per oferir respostes a les emergències que provoquen agressions de tot tipus, també en els àmbits locals.
L’impase del procés català pel dret a decidir que no articula l’energia de la població més enllà de manifestacions cada vegada menys concorregudes i des de fa anys, poc efectives per no tocar pilars de poder.
La manca d’un model de defensa no armada a aplicar en cas d’aconseguir la independència.
En parlem?
PS. No voldria que el que us queda de vida sigui un lament periòdic contra les guerres – com el de la meva generació – per no haver intentat posar les bases d’una sistema alternatiu de defensa noviolenta.
Trobareu una bona eina per somiar que la humanitat pot resoldre els conflictes d’una forma diferent, cooperativa i solidària si es prepara a consciència i guanya l’opinió pública. Xavier Masllorens. President de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau)
Aquest és un fragment del pròleg del llibre AutoDefensa Noviolenta en 100 missatges i una història increïble, publicat el 30 de gener, commemorant el 75è aniversari de l’assassinat de Gandhi, pocs dies abans d’haver convocat una trobada per organitzar el Santi Shena (Exèrcit de Pau). Aquest article extreu una vintena d’aquests 100 missatges, com invitació a la lectura del llibre.
El moviment d’objectors, amb la pràctica dels elements clau de la lluita noviolenta, aconseguí el reconeixement del dret a l‘objecció al servei militar. I, gràcies a un milió d’objectors i 50.000 insubmisos, el 2001 s’acabà amb el servei militar obligatori; però, era només un primer pas per un món sense exèrcits ni guerres. I aquí ens vàrem quedar!?
Posar les bases d’un sistema civil de defensa noviolenta és un dels objectius del compromís de la campanya www.aturemlesguerres.cat. Esperem que aquests missatges, i el diàleg que suscitin, ens ajudin a imaginar com el podem organitzar.
Només dient No a les guerres, les podem aturar? Qualsevol persona equilibrada està contra les guerres. No podem resoldre conflictes posant més llenya al foc. Com podem vindicar drets i llibertats o modificar fronteres tot destruint, ferint, torturant, matant, violant persones, civils o militars?
Diem no a les guerres però, si algú ens ataca, què hem de fer en un món amb més de 30 guerres, amb milers de morts? Hem de defensar-nos!. Però, com fer-ho sense provocar més patiment? Com fer una defensa efectiva, que no provoqui més destrucció i mort de les que pretén evitar? Tenim el dret i el deure de defensar la vida de les persones, dels pobles i les seves organitzacions, de la natura i de la Terra; a defensar-nos de tota mena d’agressions, socials, econòmiques, polítiques, culturals… també militars.
Diem NO a les guerres, a la cursa d’armament, a la militarització creixent, als pactes militars… Diem sí als organismes multilaterals, al desarmament, al dret internacional… però també diem sí, i fins ara no ho hem fet, als sistemes civils d’autodefensa noviolenta!
La legítima defensa no pot ser l’excusa per començar ni per escalar cap guerra, que provoca l’efecte contrari a l’esperat: no protegeix la població, ni els seus drets, ni els seus béns. Com defensar-nos sense provocar més guerra? Com podem organitzar un defensa efectiva que redueixi la mort i la destrucció? Quasi sempre la gent identifica “defensa” a “defensa armada” i no sabem imaginar com defensar-nos sense recórrer als exèrcits i a les seves armes letals. Però, com veurem, espontàniament alguns pobles han sabut defensar-se sense oposar resistència armada a tropes invasores molt més potents: quan la gent planta cara sense violència als invasors, fa veure als soldats les mentides amb què els han mobilitzat, obstrueix i entrebanca la invasió, no coopera en res i desobeeix les ordres… la invasió trontolla. En els casos més coneguts, l’ocupació nazi de Dinamarca 1940 o la invasió de Txecoslovàquia 1968, és reduí la destrucció, s’afeblí la motivació de les tropes i decaigué la rendibilitat esperada de l’ocupant.
Quin és l’art de l’autodefensa noviolenta? Una població socialment cohesionada i equilibrada, disposada a organitzar-se i arriscar-se per defensar la seva vida i el seu país sense confiar en què les forces armades siguin el mitjà de la seva seguretat i protecció. Si està ben organitzada, suposarà a l’invasor costos econòmics, morals i polítics el desplaçar i mantenir una força ocupant, i aquesta es trobarà sense els arguments de “combatre el terrorisme” d’un poble que no respon amb violència!
Per què l’autodefensa noviolenta pot ser la millor dissuasió? L’invasor també ha de saber que l’ocupació no li serà rendible degut a la radical no cooperació i desobediència de la gent. La millor dissuasió és advertir-li que l’ocupació no li sortirà a compte. Ara bé, quan la guerra esclata ja és massa tard per organitzar una defensa civil noviolenta. Com hem vist a Ucraïna, poden haver-hi respostes espontànies de plantar-se davant els tancs. Però quan hi ha morts als dos costats, l’espiral de violència no és fàcil d’aturar i es disparen els actes venjatius. Ara és l’hora d’organitzar-nos. En temps de pau és quan cal preparar-se i organitzar-se (com ho estan fent sempre els exèrcits).
Els estats no han organitzat la defensa civil noviolenta perquè tenen el monopoli de la violència i l’exerceixen amb els exèrcits. Cap estat amb exèrcit té una defensa civil alternativa a la defensa militar. La gent d’un país sense estat ni exèrcit si sap activar una autodefensa noviolenta podrà facilitar la independència i la seva defensa un cop aconseguida.
Sabem que és més fàcil defensar i protegir allò que sentim propi o estimem. La primera condició per esforçar-se, per arriscar comoditats i vida, és que ens sentim formant part de la societat en què vivim, i que hi hagi prou cohesió social perquè pagui la pena ser defensada. La societat no ha de tolerar grans desequilibris, desigualtats ni opressions relacionades amb ingressos, consum, recursos, possibilitats… Ni entre la mateixa població ni d’aquesta amb el medi natural.
Com que no hi ha cap societat equilibrada, la pràctica de l’autodefensa noviolenta cal exercir-la contra les agressions i violències que avui pateix cada territori, per tendir a refer els equilibris trencats. Aquesta feina te dues virtuts: millora les condicions de vida, la cohesió social i, alhora, crea les condicions més favorables per fer front a una hipotètica, i no desitjada, agressió armada.
L’AutoDefensa Noviolenta (ADN) és una posada en marxa de la via ciutadana de defensa civil. A diferència dels Ministeris de Defensa (de Guerra?) amb polítiques no sols defensives, sinó també violentament ofensives – pel tipus d’armament i d’operacions que fan -, l’AutoDefensa Noviolenta, només pot ser defensiva, només és per protegir les persones, els seus drets, les institucions i el territori on viuen de qualsevol agressió.
Les ADN vetllen pels equilibris en les relacions humanes i amb la natura de la que formem part, i renuncien per tant, a emprendre tota mena d’agressions i violències per aconseguir els seus objectius. Un indicador clau per conèixer el grau de relacions equilibrades en un territori (carrer, barri, poble, ciutat, comarca, nació, continent, món…) és el grau de cohesió social i amb la natura de la gent que hi viu. Una forta cohesió comunitària és el resultat d’un alt grau de necessitats humanes cobertes que fa d’aquest territori un espai força habitable per a tothom, i per, tant, un espai que paga la pena defensar.
L’ADN de cada territori – del carrer a la ciutat…- contribueix, directament o a través de la pressió política, a que tota persona que hi viu, com a mínim:
No passi gana ni set, no visqui malnodrida i tingui una alimentació saludable
No pateixi ni fred ni calor extremes, disposi d’un vestit adequat i d’una llar digna
No sigui ni abandonada ni discriminada per qualsevol diversitat o procedència personal o grupal
Tingui una ocupació lliure, digne i útil amb ingressos adequats a les seves necessitats i possibilitats
Disposi de l’atenció i les cures adequades per fer front a qualsevol malaltia
Tingui accés al coneixement i a la informació veraç adequats als seus interessos
Pugui expressar lliurement i responsable les seves opinions i preferències
Pugui influir i participar en les decisions comunitàries i polítiques dels diferents àmbits
No sigui agredida ni pateixi violències impunement sense rebre protecció i pugui ser rescabalada
Visqui en un entorn no degradat on no malmetem l’aire, les aigües, els sòls, la flora i la fauna
L’ADN empra les capacitats de la via noviolenta:
Consciència de la interconnexió i el respecte entre totes les persones i els éssers vius
Comunicació empàtica en les relacions interpersonals i en els conflictes socials
Lluita noviolenta per fer front a la violació de drets i llibertats
Resistència civil noviolenta per afrontar agressions violentes
Defensa civil noviolenta per encarar les invasions i ocupacions armades
La Lluita Noviolenta ha de tenir un objectiu equitatiu i veritable, però necessita:
Estratègia: com aconseguirem l’objectiu que volem assolir
Actituds: com suscitem empatia i que molta gent recolzi la causa
Campanyes: com articulem diferents accions en missatges clars
Accions: com concentrem l’energia en objectius assolibles que ens acostin al general
Tècniques: com entrenem i exercim capacitats per dur a terme accions amb èxit.
Quin tipus d’accions o campanyes combina la lluita noviolenta?
Diàleg: cerquen parlar amb l’adversari sempre, abans, durant i després…
Denúncia: volen fer emergir el conflicte, mostrar els desequilibris…
No cooperació: cerquen retirar la col·laboració a l’adversari sense fer res il·legal…
Desobediència civil: deixen de sotmetre’s a lleis o normes injustes assumint-ne els riscos
Creació d’alternatives: mostren com seria la vida si s’acabés la injustícia que es denuncia
L’ADN s’auto-organitza en petits cercles de persones voluntàries que fan:
Diagnòstic dels desequilibris amb tria del més greu i que alhora puguem resoldre
Pla de resiliència per reduir desequilibris i agressions, començant pels més viables
Formació, entrenament i organització de la via noviolenta
Campanyes noviolentes de defensa i equilibri territorial per aplicar el pla
Coordinació amb altres ADNs per ampliar l’impacte de les campanyes
Cada ADN vetlla per les relacions equilibrades entre els seus membres i assegura la seva participació tant en l’orientació de prioritats com en l’efectivitat de les accions. Cerca l’estima mútua i l’empatia: només defensem allò del que ens sentim formant-ne part. Cada ADN aspira a eixamplar aquesta cerca a tot el país i a tot el món; entén la seva acció com una contribució als equilibris que facin de la Terra un planeta habitable per a tothom. Les persones membres d’una ADN es comprometem a signar i fer efectiva la Declaració de compromís i a acollir totes les persones que vulguin assumir-la i a implicar-s’hi.
Ens hi posem?
Martí Olivella, objector 1975-1977 i promotor de lluitanoviolenta.cat
Publicat a https://issuu.com/fundaciorocagales/docs/cooperaciocatalana_472_ok/16
La guerra a Ucraïna està esdevenint, una vegada més, una guerra mundial entre potències en un país, on la població ucraïnesa hi posa els morts i en pateix la destrucció directa, mentre que les poblacions d’altres països hi posen diners, armes, soldats, empobriment i pèrdua de drets i llibertats.
La guerra mundial a Ucraïna, si no l’aturem, pot ser l’espoleta de la guerra nuclear que relativitza totes les altres emergències. No fer res per aturar-la és la resposta més insensata davant una amenaça tan tràgica com la de jugar amb la mort de milions de persones i arriscar-nos a l’extermini. Ha arribat el moment de respondre amb contundència a l’emergència de la guerra i de l’amenaça atòmica.Si avui no som actius, demà serem radioactius?
Com a persones, com a famílies, com a membres d’organitzacions socials, polítiques, econòmiques, religioses… ens comprometem:
a no donar cap suport a la guerra, a no legitimar la guerra com a mitjà per afrontar conflictes: no a la guerra, no a les guerres!
a reunir-nos -si pot ser- cada dia una hora, mitja hora en silenci davant els nostres governs (locals, nacionals, internacionals…), si cal, obstruint-ne el funcionament (accessos, plens, webs…) fins que s’acabin les hostilitats a Ucraïna; i l’altra mitja hora per reunir-nos i concretar com:
.no contribuïm a les guerres ni amb els nostres impostos (objecció fiscal), ni amb les nostres feines, ni amb els nostres vots, ni amb el nostre consum, ni amb els nostres missatges públics, ni amb les nostres pregàries…
.posem les bases d’agrupacions civils de defensa territorial noviolenta per poder afrontar a temps qualsevol agressió i ocupació, i no haver de “justificar”, una vegada més, que l’escalada bèl·lica destructora i mortífera és l’única resposta de la “legítima defensa”. La defensa és legítima quan provoca més morts i destrucció de les que pretén evitar? No més pressupostos per a la defensa militar violenta i sí per a la defensa i protecció civil noviolenta, pels serveis civils de pau!
A partir del 2 de novembre cadascú podrà compartir els plans, intencions o accions (lloc, dia i hora, imatges, premsa, xarxes…) als grups @aturemlesguerres de telegram o whats app
Quan als anys 70 vàrem impulsar l’objecció de consciència al servei militar, el nostre objectiu no era sols el reconeixement d’un dret, sinó que era contribuir, amb el nostre gest, a acabar amb els exèrcits i les guerres. En 30 anys de lluites noviolentes i amb 1000 anys de presó d’objectors i d’insubmisos, vàrem contribuir a acabar amb el servei militar obligatori, però van quedar pendents els dos objectius de fons citats.
Durant 50 anys, especialment, amb la fi de la guerra freda, hem abandonat els projectes de defensa popular o civil noviolenta, i per tant, el posar les bases d’una alternativa als sistemes militars de defensa armada. Aquí, i arreu del món, algunes minories, hem continuat recollint experiències i bastint un marc teòric que fonamentin la necessitats i la viabilitat de sistemes civils de defensa noviolenta.
Un dels fonaments és que els riscos, amenaces i perills són molt més amplis que els contemplats en els sistemes de defensa i seguretat militars. I, per tant, cal posar en marxa sistemes de “seguretat humana” en tots els àmbits, no sols de “seguretat i defensa nacional” (vinculats als interessos dels estats i de les fronteres).
Ara bé, les guerres llunyanes o properes, continuen existint i fent estralls. I, més enllà d’intentar combatre les causes que les provoquen o d’aplicar polítiques que les evitin, les societats, a manca d’alternatives efectives, es decanten cap als exèrcits quan un conflicte armat esclata o quan creu estar sota la seva amenaça.
Per tant, mentre no hi hagi una alternativa de defensa noviolenta, les societats ballen al so de la dramàtica música militar i justifiquen la seva existència, emparades en el dret a la legítima defensa. Fa tants segles que ens han fet associar legítima defensa (protecció i seguretat) a defensa militar armada violenta (desempara i inseguretat) que ja no ens adonem de com la defensa militar armada violenta és l’arma dels poderosos per mantenir o redistribuir els seus privilegis i per acumular més diners, tant en la indústria de la destrucció com en la de la reconstrucció; i que, en nom de la defensa, es provoca més destrucció de la que es volen evitar
Tot poble, nació, estat… te dret a la legítima defensa, però aquesta no és efectiva si es fonamenta en la destrucció de la també invocada legítima defensa del seu adversari, i menys, en l’era de l’amenaça nuclear: el seu ús en nom de la legítima defensa porta a la mútua destrucció assegurada!
Les societats necessiten millorar la seva seguretat mútua, i per tant, han de reduir qualsevol sistema i despesa que sigui una amenaça per a d’altres societats i per al món.
La via de la defensa militar violenta no té futur. Cal, per tant, apostar per les vies civils de defensa noviolenta. Els pocs estats que han creat polítiques de defensa civil, les han fet complementàries a les de defensa militar.
Només iniciatives ciutadanes, civils, populars… d’autodefensa noviolentapoden posar les bases d’un alternativa als exèrcits. No n’hi ha prou de dir “no a la guerra” o de “criticar el militarisme” o de “fer objecció fiscal a la despesa militar per a dedicar-la a fins socials”.
Igual que els primers objectors vàrem mostrar amb els serveis civils autogestionats que hi havia una alternativa al servei militar obligatori, avui hem de mostrar que tenim alternatives als sistemes de defensa i seguretat militars violents amb una xarxa d’agrupacions civils de d’autodefensa noviolenta del territori.
La proposta de posar en marxa agrupacions d’AutoDefensa Noviolenta pretén crear cercles locals, entrenats en la lluita noviolenta per defensar cada territori de les agressions, inseguretats, desequilibris de tot ordre que avui pateix; cercles que podran ser, quan calgui, la base organitzada per controlar efectivament el territori, per afrontar agressions armades, qualsevol que en sigui el seu origen.
L’articulació local entre persones de diferents moviments i entitats socials permet entendre, enfortir i vincular les corresponents lluites per fer-les més efectives en cada indret i en el conjunt del país.
Aquesta articulació local, comarcal… no nega, sinó que reforça, la posada en marxa d’un sistema civil de defensa noviolenta catalana, útil per avançar cap a la independència i per a la seva defensa un cop aconseguida.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.