Cerquem l’harmonia en nosaltres mateixos(es) i en les relacions amb els altres; en comunicar sense jutjar; entre el ser i el fer; les idees i les accions...
Per un món més equitatiu i harmònic
En un món malalt, violent i insostenible
la prioritat de cadascú, de cada comunitat,
és viure per equilibrar-lo.
Qui Sóc
Nascut a Barcelona el da
rrer dia de 1954 però registrat l’1 de gener de 1955 per evitar, segons la llevadora, que fos el més jove de la mili. Una acció vana perquè no vaig fer el servei militar en ser un dels membres del primer grup d’objectors. Una acció, però, que amb els anys em va entrenar a distingir entre realitat i legalitat; a sentir-me en una situació de traspàs entre allò que acaba i allò que comença.
Els jocs al carrer, quan es podia jugar al barri de Sagrada Família, i l’escoltisme han estat la meva escola de vida. I els projectes col·lectius, amb motivació i implicació personal, han estat i són la meva universitat.
En el Testament Vital Inèdit repasso la visió i les pràctiques de les principals accions de la vida. No és cap doctrina ni cap escrit “políticament correcte”. Simplement són reflexions sobre les accions de la vida lligades al néixer, al créixer, al decréixer, al morir...
De fet, aquest web és un espai per endreçar i compartir, més enllà de la fugacitat i el soroll de les xarxes socials, els articles, els llibres, els projectes, els serveis... que vaig fent i oferint, per si a algú li pot ser de profit.
Fa dues dècades vaig apostar pel terme “innovació social” com a mètode que permetia no sols repensar la societat sinó recollir i promoure propostes estructuralment transformadores.
Ara amb la frivolització del terme “innovació social” vinculat pràcticament a l’emprenedoria de projectes reformistes, prefereixo anar substituint-lo.
Ara opto pel terme “equilibri”. Innovar no diu cap qualitat que no sigui la novetat. Equilibrar, vol dir, orientar la innovació social perquè sigui estructuralment transformadora d'una vida, una política, una economia, una terra... massa desequilibrades.
rrer dia de 1954 però registrat l’1 de gener de 1955 per evitar, segons la llevadora, que fos el més jove de la mili. Una acció vana perquè no vaig fer el servei militar en ser un dels membres del primer grup d’objectors. Una acció, però, que amb els anys em va entrenar a distingir entre realitat i legalitat; a sentir-me en una situació de traspàs entre allò que acaba i allò que comença.
Els jocs al carrer, quan es podia jugar al barri de Sagrada Família, i l’escoltisme han estat la meva escola de vida. I els projectes col·lectius, amb motivació i implicació personal, han estat i són la meva universitat.
En el Testament Vital Inèdit repasso la visió i les pràctiques de les principals accions de la vida. No és cap doctrina ni cap escrit “políticament correcte”. Simplement són reflexions sobre les accions de la vida lligades al néixer, al créixer, al decréixer, al morir...
De fet, aquest web és un espai per endreçar i compartir, més enllà de la fugacitat i el soroll de les xarxes socials, els articles, els llibres, els projectes, els serveis... que vaig fent i oferint, per si a algú li pot ser de profit.
Fa dues dècades vaig apostar pel terme “innovació social” com a mètode que permetia no sols repensar la societat sinó recollir i promoure propostes estructuralment transformadores.
Ara amb la frivolització del terme “innovació social” vinculat pràcticament a l’emprenedoria de projectes reformistes, prefereixo anar substituint-lo.
Ara opto pel terme “equilibri”. Innovar no diu cap qualitat que no sigui la novetat. Equilibrar, vol dir, orientar la innovació social perquè sigui estructuralment transformadora d'una vida, una política, una economia, una terra... massa desequilibrades.
