Del Manual del principiant. Aikido Mataró. http://www.aikidomataro.com
L’Aikido (合気道, 合气道? “El camí de l’energia i l’harmonia”) és una forma moderna de l’Aikijutsu, art marcial tradicional del Japó. Va ser desenvolupat inicialment pel mestre Morihei Ueshiba (1883-1969), aproximadament entre els anys 1930 i 1960.
La característica fonamental de l’Aikido és la neutralització del contrari en situacions de conflicte, sense danyar-lo ni destruir-lo o humiliar-lo. L’Aikido busca formar els seus practicants com promotors de la pau.
El mestre Morihei Ueshiba va concloure que el veritable esperit de les arts marcials no s’ha de centrar en el combat o la competència esportiva, sinó en la recerca de la perfecció física i mental de l’ésser humà, a través de l’entrenament i la pràctica continuada.
Basant-se en l’ensenyament del seu creador, l’Aikido es nega a convertir-se en un esport competitiu i rebutja tot tipus de certàmens o concursos que incloguin les divisions per pesos, les classificacions basades en el nombre de victòries i la recompensa als campions, ja que aquestes coses, entén, només alimenten l’ego, i a llarg termini, la falta d’interès pels altres.
Yasunari Kitaura (Tòquio, 1937) es va formar en Aikido de la mà del fundador de l’Aikido, Morihei Ueshiba i del seu fill Kisshomaru Ueshiba. Va ser en 1962 quan va introduir l’Aikido a Espanya i s’ha dedicat a la seva difusió al llarg de dècades, creant l’Associació Cultural d’Aikido a Espanya (ACAE), de la qual forma part Aikido Mataró.
En la seva concepció de l’Aikido empra moviments contundents i enèrgics per establir unificacions dinàmiques i harmòniques amb el ki (flux d’energia) que parteix de l’uke (atacant). La base teòrica d’aquesta concepció va ser resumida en un discurs amb el títol “Kimusubi” (Annex 1) (unificació / harmonització de fluxos d’energia) pronunciat en una conferència per la pau (Gernika, 1994) en què es buscaven solucions harmòniques a conflictes agressius i recollit en el llibre la “Plenitud del buit”.
