Del llibre ARTES MARCIALES Y NO-VIOLENCIA Carmelo Ríos 2009
O-sensei Morihei Ueshiba:
“Els exèrcits contemporanis comporten una sèrie d’individus que se serveixen cegament de la violència. Han oblidat que la seva missió és acudir en ajuda dels que pateixen. Protegir la nostra pàtria és defensar-la per amor, mai atacar, aquesta és la regla”.
“L’esperit mateix de l’Aikido: Ban-Yu-Ai-Go: “protecció amorosa de tot allò que existeix”.
“La veritable autodefensa no és només l’estudi o l’aplicació de tècniques corporals, és, sobretot, la modificació completa de la ment. Cal canviar de consciència. Algunes tècniques o un cos vigorós no són suficients, només són instruments al servei de l’esperit”.
Mitsuji Saotome, mestre d’Aikido i deixeble d’O-Sensei, ens ofereix una visió profunda del concepte d’autodefensa:
“La veritable força resideix en el món espiritual i la veritable força de la defensa consisteix a protegir-se contra el Karma de l’enemic. Si aquest intenta donar-vos mort, l’única elecció és la vida o la mort. Si sou febles no podreu defensar el vostre Karma ni el de l’enemic. Si sucumbiu a un atac, l’enemic és culpable i es converteix en un assassí però també vosaltres haureu pecat a causa de la vostra debilitat ja que l’heu obligat a matar-vos, el seu Karma i el vostre no són sinó un. Si l’enemic us ataca i el mateu, sou vosaltres els assassins. El resultat és el mateix: una vida ha estat destruïda. No importa qui hagi tingut la raó, l’enemic és la nostra ombra. Vosaltres i ell no formeu sinó una sola vida i matant-lo cometeu també un suïcidi. El vostre deure és defensar-vos tot defensant el vostre enemic”.
Andre Nocquet, mestre d’Aikido, il·lustre deixeble occidental de Morihei Ueshiba que visqué diversos anys com a deixeble intern del fundador, va escriure:
“Aikido és la victòria per la pau. Aquest concepte no permet vèncer sinó convèncer que l’atac és inútil. Cal projectar en el cor de l’adversari i en la consciència més fosca, una força benèfica tal, que vencerem per la seva causa i també per la nostra”.
Terry Dobson, un mestre d’Aikido deixeble intern d’O-Sensei, que va viure els darrers nou anys de la vida amb el fundador, ens diu sobre la força de la compassió:
“És la teva responsabilitat protegir la persona que t’està atacant. Si ets acusat injustament, pots protegir la persona que t’acusa mirant-la amb compassió. Intenta entendre perquè t’està acusant injustament. Aleshores renuncies a la malvolença en la teva resposta a ell. Això és extremadament sofisticat, perquè és molt difícil per al teu enemic atacar-te quan estàs en estat compassiu”.
Dalai Lama:
“Si un individu posseeix la base espiritual necessària, no es deixarà vèncer per la temptació tecnològica i la bogeria de posseir. Sabrà trobar el just equilibri, sense demanar gaire. El perill constant és obrir la porta a la cobdícia, un dels nostres enemics més aferrissats, i aquí rau el veritable treball de l’esperit”.
André Nocquet, va escriure al seu meravellós llibre “Presència i Missatge d’O-Sensei Morihei Ueshiba”, aquestes paraules que bé poguessin aplicar-se a totes les arts marcials que posseeixin aquesta recerca transcendent, i als problemes de la societat actual:
“Un veritable aikidoka s’ha de deixar guiar pel ki fins al perill de mort mateix. Aquesta és l’única manera de passar de la mort a la vida. La fe en aquesta creença, la certesa absoluta que el ki protegeix i no abandona mai aquell que ha renunciat a la voluntat pròpia, torna a l’akidoka fort i resolt. Si l’Aikido és amor cal complir la nostra missió unint-nos sense parar al Cor de l’Univers”
“Si fent front al vostre adversari, l’emboliqueu en el vostre cor, podreu endevinar els vostres actes, esquivar els seus cops… Si l’emboliqueu al vostre cor podreu dirigir-lo cap a la Via que heu rebut de l’Absolut”.
Martin Luther King va pronunciar aquestes remarcables paraules, durant el seu famós discurs “Tinc un somni” llegit a les grades del Lincoln Memorial, el 28 d’agost de 1963, durant la històrica Marxa sobre Washington.
“Hi ha alguna cosa que he de dir a la meva gent que espera al càlid llindar que condueix al palau de la justícia. Hem d’evitar cometre actes injustos en el procés d’obtenir el lloc que ens correspon per dret. No busquem satisfer la nostra set de llibertat bevent de la copa de l’amargor i l’odi. Hem de conduir per sempre la nostra lluita pel camí elevat de la dignitat i la disciplina.
No hem de permetre que la nostra protesta creativa degeneri en violència física. Una vegada i una altra hem d’elevar-nos a les majestuoses altures on es trobi la força física amb la força de l’ànima. La meravellosa nova militància que ha envoltat la comunitat negra no ens ha de conduir a la desconfiança de tota la gent blanca, perquè molts dels nostres germans blancs, com ho evidencia la seva presència aquí avui, han arribat a comprendre que el seu destí està unit al nostre i la seva llibertat està inextricablement lligada a la nostra. No podem caminar sols. I en parlar, hem de fer la promesa de marxar sempre cap endavant. No podem tornar enrere.
Sé que alguns de vosaltres heu vingut fins aquí a causa de grans proves i tribulacions. Alguns heu arribat acabats de sortir d’angostes cel·les. Alguns heu arribat de llocs on en la vostra recerca de la llibertat heu estat copejats per les tempestes de la persecució i enderrocats pels vents de la brutalitat policíaca. Vosaltres sou els veterans del patiment creatiu. Continuem treballant amb la convicció que el patiment que no és merescut, és emancipador.
Somnio que un dia aquesta nació s’aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo: Afirmem que aquestes veritats són evidents: que tots els homes són creats iguals!
Somnio que un dia, als vermells turons de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d’esclaus, es puguin asseure junts a la taula de la germandat.
Somnio que un dia, fins i tot l’estat de Mississipí, un estat que se sufoca amb la calor de la injustícia i de l’opressió, es convertirà en un oasi de llibertat i justícia.
Somnio que els meus quatre fills viuran un dia en un país on no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat. Avui tinc un somni! Quan repiqueu la llibertat i la deixem repicar a cada llogaret i a cada caseta, a cada estat i a cada ciutat, podrem accelerar l’arribada del dia quan tots els fills de Déu, negres i blancs, jueus i cristians, protestants i catòlics, puguin unir les seves mans i cantar les paraules del vell espiritual negre: “Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu omnipotent, som lliures per fi!”
