by Martí Olivella | juny 20, 2022 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra
Què és això que s’acaba?
No s’acaba la vida en el planeta, però sí moltes de les seves expressions vegetals i animals, molts dels ecosistemes formats durant milions d’anys…
No s’acaba, potser, la vida humana, però sí la de l’actual civilització hegemònica, com s’han acabat tantes altres cultures i civilitzacions anteriors… i s’acaba perquè és profundament desequilibradora en estar fonamentada en l’hibris, en la desmesura, en l’excés d’acaparar diners i poder per sobre de tota altra consideració.
En la suposada societat del coneixement i de la hiper-informació, hem perdut el coneixement, l’enteniment i la consciència dels efectes dels nostres actes i comportaments, dels desequilibris que provoquem.
“La veritat ens farà lliures” però, ens preguntem, què és la veritat? D’entre les moltes accepcions, n’hi ha una de clara: la veritat és saber, tenir coneixement i consciència dels desequilibris o equilibris que generem. I com saber-ho en un món tan complex? Es tracta d’estendre la idea original de les Avaluacions d’Impacte Ambiental en tots els àmbits, productes i serveis, per exemple, creant col·laborativament una viquimpact en què:
- Detallem els impactes socials, econòmics, ambientals, culturals de qualsevol producte o servei, en tot el se cicle de vida.
- Coneguem el consum per capita, en cada país i arreu del món, amb els màxims i mínims, amb les mitjanes.
- Oferim una Guia de racionament indicatiu, que permeti orientar el consum personal, familiar, social…: reducció per excés o increment per manca.
- Facilitem sistemes de compensació interpersonal o intersocial per tendir a l’equilibri de consums sostenibles (com es fa amb la compensació de CO2).
En la mesura en què es van tenint avaluacions contrastades cal incorporar-les en la publicitat i en les etiquetes. Ho faran voluntàriament els productes i serveis que tendeixin a l’equilibri. I, quedaran en evidència aquells que no ho facin.
Martí Olivella, 20/06/2022
by Martí Olivella | juny 19, 2022 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra
- Ni creixement il·limitat ni decreixement generalitzat, economia i re-distribució equilibrada
- Ni moneda anònima ni digital especulativa, moneda ciutadana responsabilitzadora
- Ni publicitat ni prohibició, informació completa i contrastable
- Ni exèrcits ni sols “aturem la guerra”, defensa civil noviolenta
- Ni prostitució legal ni abolicionisme irreal, sexe lliure i treball digne
- Ni pornografia masclista ni censura moralista, erotisme feminista
- Ni democràcies ni oligarquies, sociocràcia ciutadana
- Ni votar ni imposar, deliberar i consentir
- Ni partits ni anti-política, ciutadania activa organitzada
- Ni premsa lliure ni premsa d’estat, llibertat i suport a Julian Assange
Martí Olivella, 19/06/2022
by Martí Olivella | gen. 20, 2022 | 3. L'Economia
by Martí Olivella | gen. 20, 2022 | 2. La Política, 3. L'Economia
- La democràcia perilla quan permet desequilibris de poder inacceptables
- On és el demos, el poble? La partitocràcia i la plutocràcia l’han substituït!
- L’economia perilla quan provoca desequilibris de riquesa inacceptables
- On és el mercat lliure i la redistribució fiscal? Els oligopolis i els paradisos fiscals manen!
Què podem fer?
Trobar un punt on fer palanca, decidir democràticament allò que ningú s’ha atrevit a demanar-nos:
- Quina és la relació acceptable, desitjable, entre ingressos mínims i màxims?
Com ho podem fer?
Exercint la democràcia deliberativa, participativa i directa:
Endegar una campanya, amb consultes començant a Telegram sobre Retribució equitativa, amb 3 enquestes consecutives:
- Enquesta 1. Quin creus que és el desequilibri salarial – la proporció entre el salari més baix i el salari més alt- a Catalunya, a l’Estat Espanyol?
- Enquesta 2. Quin creus que hauria de ser el desequilibri salarial equitatiu – la proporció entre el salari més baix i el salari més alt– a Catalunya, a l’Estat Espanyol?
- Enquesta 3. Quin creus que hauria de ser el tipus (%) i darrer tram, per a una fiscalitat progressiva – qui més guanya més paga- que permetés fer efectiu el desequilibri salarial equitatiu proposat en l’enquesta 2, d’1 a X?
Quan ho podem fer?
Tenim diversos escenaris*. Podem començar amb una prova a Telegram.
Una Catalunya, autonòmica o independent, no serà habitable per tothom mentre no decideixi democràticament posar les bases d’una convivència que redueixi les causes estructurals de l’exclusió i la precarització.
Qui l’organitza?
L’equip català del Convivialisme (Convivàlia?) elabora una primera proposta, la presenta i millora en diàleg amb les organitzacions socials i ciutadanes (Intermon Oxfam, F. Irla, Alternativas Económicas, XES, La Fede, Taula del Tercer Sector, CoopCat, Sindicats, Associacions municipalistes, Centres educatius i d’esplai, Universitats, Associacions d’immigrants, ecologistes, feministes, habitatge, esportives…). Es constitueix una Plataforma promotora de la Campanya amb les persones i entitats que vulguin implicar-s’hi.
Arguments
La intenció és obrir una deliberació social sobre un tema tabú que afecta tothom: en una societat capitalista però democràtica, es poden posar límits reals, més enllà de la ficció fiscal, a l’acumulació de riquesa i de poder? (no hem trobat fins ara dades de la relació entre salari mínim i màxim. Com un dels indicadors per on començar).
Es tracta de desidolatrizar l’hybris, menysprear l’afany de voler ser dels més rics, deixar d’admirar la llista Forbes… i l’acumulació com a símbol d’èxit. (vegis cartell Wanted)
Aquesta campanya genera un procés educatiu, pedagògic, en què tothom, al seu nivell, en el seu espai i com a país, pot practicar la participació, el diàleg, la deliberació, l’empatia, la contrastació de dades, l’acció col·lectiva transformadora…
Més enllà de la validesa dels resultats, el propi procés planteja la necessitat urgent de reduir els desequilibris, no com un acte de solidaritat, sinó com una necessitat per fer front a l’emergència global que estem afrontant.
Cal fer un dossier base amb les dades clau que demostrin aquests desequilibris.
També un càlcul sobre com redistribuir els “excessos” d’ingressos i compensar-los amb els “dèficits”
- Voluntàriament
- Legislativament (fiscalment)
Caldrà també estudiar els impactes de la “fugida” de directius que sentin amenaçades les seves rendes si no més es fa en un país.
Es tracta, en definitiva, de combatre la pleonèxia: concepte semblant a la cobdícia o l’avarícia, que es defineix com “el desig insaciable de tenir el que per dret pertany als altres” o el “despietat egoisme i l’arrogant assumpció que els altres i les coses existeixen només per al nostre benefici” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia%22%20%5Co%20%22Filosofia )
Un dubte
En el procés d’acaparament i acumulació tant brutal per part dels més rics del món (vegis dades següents), plantejar limitar la diferència salarial a Catalunya (a l’Estat Espanyol), ens enfronta entre el 99%? O és una via per qüestionar l’acaparament de l’1% mundial?
by Martí Olivella | jul. 13, 2021 | 1. La Vida, 3. L'Economia
Hola Teresa:
Revisando el otro día un Sapiens antiguo vi una entrevista tuya en la que hablabas del poner la otra mejilla. Me hizo reflexionar y te envío las reflexiones, pero antes te quiero explicar como fue nuestra lucha contra las multinacionales de insecticidas para que te sientas un poco más acompañada pues tienen muchos vínculos con las farmacéuticas.
Creo que fue en el año 67 que hice un viaje a Francia a conocer una comunidad de la que nos habían hablado. Era el Arca, la comunidad fundada por Lanza del Vasto que había estado con Gandhi en la India.
Eran vegetarianos con medicina naturista, hacían yoga, practicaban la agricultura ecológica, eran noviolentos y entre mas cosas, objetores de conciencia. Todo nuevo para mi que era una esponja que salía del pensamiento único franquista. Me comprometí con la objeción porque tenía que hacer la mili pero como estudiaba ingeniería técnica agrícola, ese tema también me picó. Los estudios estaban al servicio absoluto de la agricultura química.
Cuando estaba encarrilado el tema de la objeción retomé el tema de la agricultura ecológica y en el 79-80 viviendo de ocupa en Gallecs, junto con la revista Integral y otros amigos fundamos la coordinadora de agricultura ecológica.
Después fui profesor en la escuela de Formación Profesional Agraria de la Torre Marimon y allí nos juntamos varios profesores ecologistas. Seguíamos el programa oficial de agricultura química, pero en los ratos libres practicábamos y organizábamos cursos de Agricultura ecológica. Allí nos hicimos fuertes. También íbamos a los congresos de Agricultura, con catedráticos, técnicos de las químicas, científicos etc. y defendíamos la agricultura ecológica. Nos decían de todo, nos insultaban, se burlaban, pero nosotros que veníamos de otras luchas sociales nos defendíamos bien. Ahora la agricultura química sigue teniendo mucha aplicación, pero la agricultura ecológica se abre paso sin discusión. Espero que dentro de quince o veinte años las farmacéuticas pierdan terreno y la salud natural y las medicinas alternativas tan perseguidas se abran camino. Lo digo porque es una lucha de David contra Goliat, pero hay que recordar que ganó David. Así que ánimo….
Con el tema de cuando te golpean, poner la otra mejilla, leí tu articulo y el que escribió en el cuaderno “desarmar los infiernos” del jesuita Joan Morera de Cristianismo y justicia. Me hizo reflexionar y es lo que te explico.
En nuestra sociedad, donde la violencia es un gran negocio, no solo en las ventas de armas si no en todo lo referente a la cultura de videojuegos, películas, caza, deportes etc. Todo lo que se refiera a cultura de vida, cultura de paz, se desprecia para evitar la competencia y justificar que la única forma de resolver los conflictos es matando gente. Por eso las respuestas noviolentas se presentan como de cobardes, pusilánimes o derrotados de antemano. El célebre ir con el lirio en la mano de la burla.
Cuando te golpean, poner la otra mejilla, es un gesto de una valentía inteligente extraordinaria. Cuando el tiranuelo poderoso tiene delante al que cree vencido, derrotado, y para humillarle públicamente te golpea en la cara y el derrotado pone la otra mejilla, con ese gesto tan potente demuestra al tiranuelo sorprendido, algo tan sencillo como que es una persona invencible. Es un gesto de una grandeza insumisa total. Se puede pagar con la vida, pero es el precio de ser invencible.
No hay que olvidar que la violencia exige el trabajo de muy pocas neuronas, pero la noviolencia es un proceso de reflexión, aprendizaje y creatividad continua. Por eso es una lucha inteligente. Es el uso pacífico e inteligente de la fuerza.
Una abraçada.
Pepe Beunza P:D. Puedes hacer el uso de este escrito que te parezca bien.
by Martí Olivella | abr. 6, 2021 | 2. La Política, 3. L'Economia
Considerant que:
- Cal enfortir l’economia catalana, especialment la del comerç de proximitat, la de la petita i mitjana empresa, la dels treballadors autònoms i la dels consumidors amb pocs ingressos; també la de les inversions sostenibles en sectors sostenibles estratègics
- La digitalització dels mitjans de pagament, tant privats com públics, és una tendència imparable que es consolidarà amb l’Euro Digital emès properament pel Banc Central Europeu i que allunyarà encara més la sobirania monetària i financera de qualsevol vell o nou estat independent. La sobirania política cada vegada tindrà menys contingut sense sobirania monetària i financera.
- La creació d’estructures alternatives – com la d’una moneda – és una de les 5 vies de l’estratègia noviolenta per aconseguir objectius polítics, amb menys risc que altres vies (com la desobediència civil) i, que per tant, pot ser assumida per una àmplia part de la població amb l’avantatge que alhora està exercint sobirania des d’ara, ja està construint el país i la república desitjada.
Es proposa la creació d’una moneda digital ciutadana catalana complementària i equivalent a l’euro, amb la seguretat de la cadena de bloc però, no especulativa.
En una primera etapa serà adquirida amb euros i permetrà comprar i vendre tots aquells bens i serveis que les empreses catalanes vulguin oferir.
Serà una moneda no convertible a euros. Això significa que es duplicarà la massa monetària per activar l’economia: quants més euros canviats a la moneda catalana més euros disponibles per a inversions estratègiques o per a suport a emergències socials.
L’element clau, com en tota moneda, està en la confiança de les persones i organitzacions usuàries en qui governa la moneda. Cal que alguna(es) – o totes – de les grans associacions catalanes sigui(n) qui llanci(n) el projecte i aconsegueixi(n) una resposta prou àmplia perquè la moneda sigui útil i alhora tingui impacte, tant en els intercanvis comercials com en les inversions estratègiques.
Per exemple, si en 1 any 100.000 persones canvien una mitjana de 10€ a la moneda ciutadana catalana (per abreujar, ara en podem dir, M2C), els resultats seran:
1.000.000 de M2C per activar el consum en els comerços i serveis de proximitat que, en la mesura que aquests també l’han d’emprar per comprar productes i serveis, augmenta la velocitat de circulació… i augmenta el valor dels intercanvis per 2, 3, 4 … convertint-se en 2, 3, 4… milions de compra-vendes.
I, alhora,
1.000.000 d’€ per a inversions estratègiques segures (p. exemple en projectes d’energia renovable autogestionats territorialment) o per ajuts d’emergència social (que activen també el consum bàsic si es distribueixen convertits de nou en M2C).
La governança d’aquesta moneda catalana pot ser assumida per algunes de les grans associacions o per un entitat específica ja constituïda o a constituir, amb seu a Catalunya o a un país europeu per blindar la seguretat jurídica.
El llançament de la M2C depèn de la capacitat comunicativa i de la confiança de l’entitat promotora i gestora entre les seves persones associades i entre la ciutadania catalana.
L’extensió de l’ús de la M2C dependrà en bona part de l’adhesió d’associacions d’empreses, de comerços i de serveis que acceptin la M2C i de la demanda dels consumidors sobre els seus comerços i serveis habituals perquè entrin a formar part de la xarxa d’intercanvis amb M2C.
Hi ha diverses plataformes de monedes complementàries funcionant a Catalunya. La inversió inicial pot ser molt reduïda si s’adapta alguna d’aquestes plataformes monetàries existents. El funcionament i millora de la plataforma pot ser assumit per una petita part del fons en euros.
En un segona etapa, les persones, les empreses i les organitzacions membres i associades de confiança de la xarxa poden atorgar-se crèdit mutu sense interès, per afavorir els seus intercanvis sense haver de recórrer a les entitats financeres.
Barcelona 6/4/2021
