• La democràcia perilla quan permet desequilibris de poder inacceptables
    • On és el demos, el poble? La partitocràcia i la plutocràcia l’han substituït!
  • L’economia perilla quan provoca desequilibris de riquesa inacceptables
    • On és el mercat lliure i la redistribució fiscal? Els oligopolis i els paradisos fiscals manen!

Què podem fer?

Trobar un punt on fer palanca, decidir democràticament allò que ningú s’ha atrevit a demanar-nos:

  • Quina és la relació acceptable, desitjable, entre ingressos mínims i màxims?

Com ho podem fer?

Exercint la democràcia deliberativa, participativa i directa:

Endegar una campanya, amb consultes començant a Telegram sobre Retribució equitativa, amb 3 enquestes consecutives:

  • Enquesta 1. Quin creus que és el desequilibri salarial – la proporció entre el salari més baix i el salari més alt- a Catalunya, a l’Estat Espanyol?
  • Enquesta 2. Quin creus que hauria de ser el desequilibri salarial equitatiu – la proporció entre el salari més baix i el salari més alt– a Catalunya, a l’Estat Espanyol?
  • Enquesta 3. Quin creus que hauria de ser el tipus (%) i darrer tram, per a una fiscalitat progressiva – qui més guanya més paga- que permetés fer efectiu el desequilibri salarial equitatiu proposat en l’enquesta 2, d’1 a X?

Quan ho podem fer?

Tenim diversos escenaris*. Podem començar amb una prova a Telegram.

Una Catalunya, autonòmica o independent, no serà habitable per tothom mentre no decideixi democràticament posar les bases d’una convivència que redueixi les causes estructurals de l’exclusió i la precarització.

Qui l’organitza?

L’equip català del Convivialisme (Convivàlia?) elabora una primera proposta, la presenta i millora en diàleg amb les organitzacions socials i ciutadanes (Intermon Oxfam, F. Irla, Alternativas Económicas, XES, La Fede, Taula del Tercer Sector, CoopCat, Sindicats, Associacions municipalistes, Centres educatius i d’esplai, Universitats, Associacions d’immigrants, ecologistes, feministes, habitatge, esportives…). Es constitueix una Plataforma promotora de la Campanya amb les persones i entitats que vulguin implicar-s’hi.

Arguments

La intenció és obrir una deliberació social sobre un tema tabú que afecta tothom: en una societat capitalista però democràtica, es poden posar límits reals, més enllà de la ficció fiscal, a l’acumulació de riquesa i de poder? (no hem trobat fins ara dades de la relació entre salari mínim i màxim. Com un dels indicadors per on començar).

Es tracta de desidolatrizar l’hybris, menysprear l’afany de voler ser dels més rics, deixar d’admirar la llista Forbes… i l’acumulació com a símbol d’èxit. (vegis cartell Wanted)

Aquesta campanya genera un procés educatiu, pedagògic, en què tothom, al seu nivell, en el seu espai i com a país, pot practicar la participació, el diàleg, la deliberació, l’empatia, la contrastació de dades, l’acció col·lectiva transformadora…

Més enllà de la validesa dels resultats, el propi procés planteja la necessitat urgent de reduir els desequilibris, no com un acte de solidaritat, sinó com una necessitat per fer front a l’emergència global que estem afrontant.

Cal fer un dossier base amb les dades clau que demostrin aquests desequilibris.

També un càlcul sobre com redistribuir els “excessos” d’ingressos i compensar-los amb els “dèficits”

  • Voluntàriament
  • Legislativament (fiscalment)

Caldrà també estudiar els impactes de la “fugida” de directius que sentin amenaçades les seves rendes si no més es fa en un país.

Es tracta, en definitiva, de combatre la pleonèxia: concepte semblant a la cobdícia o l’avarícia, que es defineix com “el desig insaciable de tenir el que per dret pertany als altres” o el “despietat egoisme i l’arrogant assumpció que els altres i les coses existeixen només per al nostre benefici” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia%22%20%5Co%20%22Filosofia )

Un dubte

En el procés d’acaparament i acumulació tant brutal per part dels més rics del món (vegis dades següents), plantejar limitar la diferència salarial a Catalunya (a l’Estat Espanyol), ens enfronta entre el 99%? O és una via per qüestionar l’acaparament de l’1% mundial?