by Martí Olivella | maig 3, 2009 | 2. La Política, 3. L'Economia
Estamos organizando el Proceso de elaboración participativa del Consenso de Barcelona sobre alternativas interculturales a la globalización neoliberal. Queremos informarle sobre el estado del proyecto e invitar a su organización a formar parte de la Red de Organizaciones Colaboradoras.
El proyecto sigue tomando forma. El Consejo Asesor Internacional ya cuenta com la participación de un grupo sugerente de personalidades, 9 mujeres y 12 hombres de cada uno de los continentes: Adolfo Pérez Esquivel (Argentina), Aminata Touré Barry (Mali), Anwarul Chowdhury (Bangladesh), Aung San Suu Kyi (Birmania), Boaventura de Sousa Santos (Portugal), Cândido Grzybowski (Brasil), Federico Mayor Zaragoza (España), Gertrude Mongella (Tanzania), Hazel Henderson (EEUU), Ibrahima Coulibaly (Mali), Mustafa Barghoutti (Palestina), Pan Guang (China), Pierre Beaudet (Canadá), Rajagopal (India), Ruth Bamela Engo (Camerún), Samir Amin (Egipto – Senegal), Shirin Ebadi (Irán), Susan George (EEUU – Francia), Vandana Shiva (India), Virginia Vargas (Perú) y Walden Bello (Filipinas).
También contamos con el apoyo de las siguientes organizaciones: Ubuntu, IDHC, Fundació Alfons Comín, Revista Illacrua, Fundación Cultura de Paz, PATRIR, CRID, Ibase y CAD-Mali.
Como verá en el proyecto anexo, la credibilidad y la viabilidad de este proceso dependen de algunos factores clave y, entre ellos, algunos que queremos afrontar con organizaciones como la suya, formando una Red de Organizaciones Colaboradoras. Para adherirse como organización a la Red de Organizaciones Colaboradoras del Consenso de Barcelona por favor rellene y envíe el documento anexo “Aceptación Red de Organizaciones Consenso de Barcelona” (si precisam de copias vía email contacten com nosotros).
Pedimos a las organizaciones de la Red de Apoyo al Consenso de Barcelona que nos proporcionen un listado de posibles participantes en el proceso que cumplan los criterios de pluralidad (anexo 1 del proyecto). Sería de gran ayuda si también fuera posible obtener sus contactos. Dado que buscamos expandir la Red de Organizaciones de Apoyo, agradecemos sugerencias de otras organizaciones que compartan el ethos del proyecto y puedan interesarse en apoyarlo. Por favor no duden en reenviar este mensaje en caso que lo crea apropriado.
Después de 8 meses de preparación, todo está a punto para empezar la consulta multilingüe con 300 expertos de todos los continentes sobre las propuestas que serán debatidas en el Consenso de Barcelona. Cada dos meses y durante 18 meses (hasta diciembre de 2010), a través de internet y con el apoyo de 5 facilitadores, se construirá un consenso sobre los valores, objetivos, reglas del juego internacional e instituciones en relación a cómo organizar la economía, las finanzas, La política, La cultura y La comunicación en un contexto de sostenibilidad global, para ver cómo garantizar la cobertura de las necesidades humanas básicas de toda la población mundial.
En enero de 2011 habrá un encuentro en Barcelona de todos los expertos que participen en el proceso con el objetivo de presentar al mundo un documento que aportará propuestas generadas para influir no sólo en el Forum Social Mundial, sino también en las distintas instituciones internacionals (NN.UU., G20, gobiernos, FMI, BM, gobiernos locales) y en la opinión pública (a través de una serie de televisión y un libro).
Estoy a vuestra disposición para aclarar cualquier duda y para recibir sus sugerencias. Espero que, conscientes del reto histórico que afrontamos, den su apoyo al proyecto del Consenso de Barcelona.
Cordialmente,
Martí Olivella Solé
Director of NoVA – Centre per a la innovació social
by Martí Olivella | des. 7, 2010 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra, Recomanats
Ja no és moment de més estudis i anàlisis: és moment de concertar una acció urgent. Un grup d’Organitzacions amb un Consell Assessor Internacional de 15 homes i 15 dones de tots els continents, ha començat un procés per intentar crear un consens sobre alternatives concretes al consens “globalitzador” basat en el mercat. Aprofitant les possibilitats de comunicació i deliberació que ofereix el ciberespai, convida 300 persones, meitat homes i meitat dones.
Federico Mayor, Martí Olivella y Roberto Savio.
Un nou Consens
La història ens jutjarà severament si no som capaços de donar resposta als reptes i oportunitats que la crisis global ens planteja. En comptes de finançar amb 50.000 milions de dòlars la reducció de la pobresa, pactada com un dels Objectius del Mil·lenni, el consens governant ha dedicat 50 vegades més per salvar als bancs especuladors perquè “són massa grans per deixar-los caure”, contradient la seva pròpia doctrina neoliberal de que el mercat s’autoregula i que els governs no deuen intervenir. Els “rescatadors” empobrits es veuen ara encalçats per les institucions financeres que, a través d’agències de qualificació de dubtosa objectivitat, porten l’especulació al màxim. Està clara la necessitat de elaborar un nou consens que substitueixi el fracassat Consens de Washington, principal causant de la crisis múltiple (financera, mediambiental, política, democràtica, ètica) que vivim. En comptes de regular el sistema financer, eliminar los paradisos fiscals i iniciar un procés de desarmament propi de una nova estratègia de defensa, es segueix permetent una economia d’especulació i guerra (4,000 milions de dòlars al dia en armes i en despeses militars al temps que moren de fam 70,000 persones). Es una situació èticament inadmissible. Després de les “bombolles” de les TIC en 1993 i de la immobiliària en 2007, ara resulta que, tot i haver “rescatat” amb els diners de tots les institucions finançares, aquestes no només no concedeixen crèdits sinó que continuen especulant i encalçant als mateixos poders públics que les han estès la mà.
La crisi provocada per l’actual consens -per la seva acció, per la seva omissió o per la seva complicitat- ha incrementat encara més el número d’éssers humans que passen fam. Som còmplices de l’“homicidi involuntari” de qui per inanició i per viure en condicions humanament inadmissibles, formen el “caldo de cultiu” del qual sorgeixen fluxos d’emigrants desesperats que tracten de llegar, posant en risc la pròpia vida, a costs de l’abundància o, en d’altres casos, recorren a la violència armada contra la violència estructural que pateixen. La civilització del carboni està molt arrelada i correm el risc de continuar vivint per sobre de les nostres possibilitades, malversant l’energia del sol acumulada fa milions d’anys en forma de carburants fòssils (carbó, gas, petroli). Els mateixos països que van canviar els principis democràtics per les lleis del mercat i les Nacions Unides per grups de les nacions més riques i poderoses de la Terra (G7, G8,…), continuen pensant que els beneficis de les empreses transnacionals son més importants que la vida de l’actual població empobrida o de les generacions esdevenidores. Desoint reiterades advertències, no emprenen acció alguna per a un canvio de cultura de l’energia (reducció, eficiència, renovables, etc.) ni per a moderar el canvio climàtic que aguaita a la supervivència de tots, rics i pobres.
L’actual consens ha conduit a una gravíssima situació, en la qual el 20% de la població consumeix i acumula el 80% de la riquesa mentre que el 80% malviu, en un gradiente que arriba a situacions límit, amb el 20% dels recursos. En el Consens de Washington, set grans consorcis multimèdia controlen la producció cultural, publicitària i informativa del món, influent en las percepcions, emocions, visions, desitjos i decisions de la ciutadania, de tal forma que adopten pautes de consumo i comportaments que no reflecteixen les pròpies reflexions sinó els “models” uniformitzants rebuts. Ha estat aquest consens, inqüestionable i hegemònic, qui durant les darreres dècades ha produït o agreujat la crisi global -financera, econòmica, energètica, ambiental, alimentària, democràtica, ètica- que patim. El consens governant es va originar en universitats i grups d’analistes molt conservadors, en alts cercles del poder públic i privat, i es va difondre als mitjans de comunicació controlats per unes quantes empreses, prenent forma a l’anomenat “Consens de Washington”, que recull el conjunt de polítiques i estratègies preconitzades per institucions de la capital nord-americana (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, Departament del Tresor, Reserva Federal, etc.) dirigits i assessorats per (ex) directius dels grans bancs i especuladors de Wall Street. És, doncs, evident, que el Consens de Washington, que ha orientat les polítiques que ens han portat a la crisi global amb les seves funestes conseqüències per a la ciutadania i per al medi ambient, no pot continuar dirigint el nostre destí ni orientant el món.
Cal crear un nou consens sobre els valors democràtics i regles de joc polítiques, econòmiques, financeres, maniàtiques, etc. adequades a un món lliure i finit. Però aquest nou consens no pot provenir dels que han generat o se n’esforcen en mantenir l’actual a qualsevol cost. El nou consens cal que es realitzi amb nous actors: amb aquells que han advertit que no anàvem pel bon camí, amb aquells que han proposat alternatives, amb aquells que viuen els efectes més destructors de la globalització neoliberal, guiats principalment per interessos a curt termini. Unes poques persones van elaborar el Consens de Washington, en la seva immensa majoria homes del Nord, governants, empresaris i financers.
El nou consens cal que sigui elaborat per actors molt diversos: homes i dones de totes les regions del món, procedents de diferents sectors de la societat civil, que garanteixen diferents formes de pensar però que busquin l’interés comú, que proporcionin elements per orientar les polítiques públiques cap a un planeta habitable per a totes les persones. Es difícil, però no impossible: “Cap desafiament es troba fora de l’abast de la capacitat creadora de la espècie humana”, va proclamar el President John Fitzgerald Kennedy en 1963, pocs meses abans de ser assassinat. Ja no és moment de més estudis i anàlisis: és moment de concertar una acció urgent. Un grup d’Organitzacions amb un Consell Assessor Internacional de 15 homes i 15 dones de tots els continents, ha començat un procés per intentar crear un consens sobre alternatives concretes al consens “globalitzador” basat en el mercat. Aprofitant les possibilitats de comunicació i deliberació que ofereix el ciberespai, convida 300 persones , meitat homes i meitat dones. Les persones participants en el “nucli” del nou consens seran proporcionals a la població de cada regió del món (180 d’Àsia, 46 d’Àfrica, 42 d’Amèrica i només 32 d’Europa i 2 d’Oceania) i han de pertànyer a diferents sectors socials com moviments, associacions, ONGs, sindicats, sector econòmic, financer, comunitat cultural i científica, universitats, Fòrums Socials, ex responsables de governs i d’organitzacions internacionals… Amb un coneixement rigorós de la realitat –per a la seva transformació profunda-.
Aquests primers participants estan aportant solucions per fer front als grans poders actuals a escala mundial: militar, energètic, econòmic i mediàtic (el “gran domini”). Algunes de les solucions proposades en aspectes clau son:
1) al militar: el desarmament nuclear i en l’adaptació tecnològica de la defensa a la naturalesa dels conflictes presents, disminuint de forma successiva la imposició d’armament propi de confrontacions pretèrites;
2) a l’energètic: reducció del consum de carburants fòssils amb producció de gasos d’efecte hivernacle, particularment CO2, substituint-lo -especialment al consum urbà- per fonts renovables d’energia (solares, eòlica, geotèrmica, cicles “virtuosos” del metà, etc.);
3) a l’econòmic: transició des d’una economia basada en la especulació, la deslocalització productiva i la guerra a una economia de desenvolupament global sostenible, amb regulació dels mercats i eliminació dels paradisos fiscals, al temps que es promou un millor abastiment d’aliments per agricultura, aqüicultura i biotecnologia, així com la recollida, gestió i producció d’aigua;
4) al mediàtic: assegurar la independència d’expressió i l’accés a informació veraç tot combatent la concentració de mitjans de comunicació en molt poques mans, pels greus riscs d’uniformització cultural ciutadana, especialment per la desmesurada indústria de l’entreteniment.
Junt a aquestes mesures, es proposa una autèntica refutació, segons s’estableixi a un gran pacte global, d’un Sistema de Nacions Unides fort, dotat dels mitjans personals, tècnics i financers necessaris, de tal manera que desaparegui l’actual sistema plutocràtic i s’enforteixi un sistema multilateral, que segueixi el disseny del President Franklin Delano Roosevelt; una estructura que permeti una acció ben coordinada i ràpida en cas de catàstrofes naturals, disposant dels artificis tecnològics adequats i el personal preparat per fer front a terratrèmols, inundacions, incendis….; que promocioni finançaments alternatius, en especial els procedents de les transaccions electròniques, l’estudi de les quals ha demostrat que és factible la seva procedència; una vegada comprovat que el seu cost no té el menor efecte dissuasori en el consum, que s’aconsegueixi la “normalització” del preu de les drogues, amb el fi de procurar eliminar en un termini breu la desestabilització produïda per la violència, així com els esparracaments socials que el narcotràfic representa…
En resum, els participants estan presentant propostes per a decidir com abordar adequadament cinc grans qüestions: partint del món que volem (sistema de valors), que ens ubiquin en el món finit que tenim (sistema ecològic), per veure com volem organitzar-nos (sistema polític), com volem administrar-nos (sistema econòmic) i com volem comunicar-nos (sistema comunicatiu). Aquestes propostes, enviades per correu electrònic, seran analitzades, classificades i traduïdes a l’anglès, castellà, francès, àrab i xinés i seran sotmeses, finalment, a deliberació en una plataforma informàtica, de tal manera que es pugui conèixer el grau d’acord assolit.
El 31 de gener de 2010 !!! s’haurà elaborat un esborrany de Declaració, que serà presentat al Foro Social Mundial que es realitzarà a Dakar a partir del 6 de febrer de 2011 i posteriorment se aprovarà, per Internet, el nou Consens de Barcelona. La versió 1.0 del “Consens de Barcelona” orientarà els diferents sectors i països sobre com substituir l’actual Consens de Washington per un nou consens que permeti, en pocs anys, anar forjant un món habitable i pacífic per a tots. Serà el primer fruit d’una naixent comunitat intercultural i intersectorial, que considera que ha arribat el moment d’una gran mobilització cívica a escala planetària. Deurà ampliar-se i enfortir-se per anar avançant en consensos de valors, de regles de joc polítiques, econòmiques, comunicatives, ecològiques… que assegurin una cobertura sostenible de les necessitats humanes bàsiques de tota la població mundial en un món finit. El procés es troba obert, per això, a les aportacions de la societat civil mundial.
Esperem que el Consens de Barcelona, contribueixi a articular els nous punts de referència que el món necessita. Federico Mayor, President de la Fundación Cultura de Paz, Martí Olivella, Director de Nova –Centre d’Innovació Social , Roberto Savio, President emèrit de IPS i publisher de Othernews
Notes:
[i] Alliance for Freedom and Dignity (Barcelona, España), Ubuntu – Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil (Barcelona, España), IDHC – Institut de Drets Humans de Catalunya (Barcelona, España), Fundació Alfons Comín (Barcelona, España), Centre d’Estudis sobre Moviments Socials, UPF (Barcelona, España), Illacrua (Barcelona, España), Fundació Cultura de Pau (Madrid, España), Patrir – Peace Action, Training and Research Institute of Romania (Cluj, Romania), CRID – Centre de Recherche et d’Information pour le Developpement (París, Francia), Association européenne pour la défense des Droits de l’Homme (Brusselas, Bélgica), ALOP – Asociación Latinoamericana de Orgs. de Promoción al Desarrollo (Ciudad de México, México), IBASE – Instituto Brasileiro de Análises Sociais e Econômicas (Rio de Janeiro, Brasil), CAD – Coalition des Alternatives Africaines Dette et Developpement (Bamako, Mali), Palestinian Medical Relief Society (Ramallah, Palestina) y CETRI – Centre Tricontinental (Lovain-la-Neuve, Bélgica).
[ii] Adolfo Pérez Esquivel (Argentina), Ahmed Rahmani (Francia – Marruecos), Aminata Touré Barry (Mali), Anwarul Chowdhury (Bangladesh), Ana Esther Ceceña (México), Aung San Suu Kyi (Birmania), Boaventura de Sousa Santos (Portugal), Cândido Grzybowski (Brasil), Cynthia McKinney (EE UU), Fatma Alloo (Tanzania), Federico Mayor Zaragoza (España), François Houtart (Bélgica), Gertrude Mongella (Tanzania), Hazel Henderson (EE UU), Ibrahim Coulibaly (Mali), Ioanna Kuçuradi (Turquía), Lau Kin Chi (China), Luisa Morgantini (Italia), Mustafa Barghoutti (Palestina), Pan Guang (China), Pierre Beaudet (Canadá), Ruth Bamela Engo-Tjega (Camerún), P. V. Rajagopal (Índia), Samir Amin (Egipto – Senegal), Shirin Ebadi (Irán), Sultan Bakarat (Reino Unido – Jordania), Susan George (EE UU – Francia), Vandana Shiva (Índia), Virginia Vargas (Perú), Walden Bello (Filipinas).
[iii] El procés està obert a la contribució de totes les persones i organitzacions que comparteixin el Manifest 2010: per un món habitable per a tots. Són benvingudes les propostes de candidatures al grup de les 300 persones participants, però la organització només pot invitar aquelles persones que permetin anar mantenint els equilibris de gènere, de procedència geocultural i de coneixements temàtics propis del projecte.
by Martí Olivella | febr. 18, 2010 | 2. La Política, 4. La Terra
El Foro Social Mundial está vivo, tal como sugieren las recientes evaluaciones sobre sus primeros 10 años, evaluaciones que, a su vez, invocan la necesidad de encontrar vías para ir más allá de lo que ha sido hasta ahora: “transformar sin conducir”, “debatir y actuar”, ”diversidad con efectividad”.
Candido Grzybowski habla de “invención de sujetos colectivos que orquestan acciones concretas capaces de incidir en las diferentes situaciones o coyunturas sobre relaciones, estructuras y procesos de poderes en crisis pero todavía vivos y dominantes.” “El FSM servirá como caldo inspirador, pero sigue faltando la tarea difícil y continua de organizar a los sujetos colectivos, sopesar las oportunidades políticas y entrar en la lucha.” “La cuestión más delicada es la creación de coaliciones entre movimientos y organizaciones de ciudadanía activa con un máximo denominador común (…) sobre la agenda y la acción políticas. Hasta ahora la experiencia del FSM que ha tenido relativo éxito es la de campañas temáticas. Yo me refiero a acciones diferenciadas y coordinadas de una ciudadanía militante para asediar las estructuras y poderes constitutuidos.”.
Boaventura de Sousa Santos plantea: “¿Cómo evitar la dilapidación de las energías de transformación que el FSM ha generado? ¿Cómo construir alianzas transcontinentales entre los partidos y movimientos políticos con la convergencia de agendas realistas para realizar nuevas hegemonías? ¿Cómo hacer que el mundo cada vez sea menos confortable para el capitalismo depredador? Tal vez el FSM debe crear su propio FSM.”
El FSM está vivo, más allá de su incapacidad para generar respuestas a la altura de la crisis global; más allá del impasse entre los que quieren que sea un movimiento de acción y los que quieren que sea un espacio de encuentro; más allá de si debe realizar un evento mundial cada año o cada dos años…
El Foro Social Mundial está vivo porqué para millones de personas en el mundo se ha convertido en un referente de esperanza de que otro mundo es posible. El FSM está generando una nueva cultura política participativa, más allá de los partidos políticos, que en muchos lugares del planeta permite, como primer paso, que los movimientos, las organizaciones, los intelectuales… que estaban especializados, atomizados.. empiecen a conocerse y a tomar iniciativas comunes; que en el FSM de Belem se generen más de 30 declaraciones sectoriales y temáticas… que durante 2010 haya casi 30 foros temáticos o territoriales en el mundo.
El Foro Social Mundial está vivo porque como un espíritu que recorre el mundo permite identificar y connectar personas y organizaciones bajo un lema, bajo una necesidad, bajo un deseo… , más allá de siglas y de consignas; porqué el FSM se va convirtiendo en una red invisible e indestructible de complicidades y de articulaciones que crece y se hace más compleja.
El Foro Social Mundial como referente de esperanza, como idea mobilizadora y articuladora, continuará vivo más allá de que se hagan encuentros mundiales o no. Pero el Foro Social Mundial como espacio de articulación de acciones con capacidad para cambiar la correlación de fuerzas en los grandes temas de la globalización neoliberal o para generar alternativas al capitalismo avanza con demasiada lentitud en relación a las oportunidades y urgencias que la crisis global ha abierto.
Millones de personas, miles de organizaciones, centenares de plataformas y redes deseamos convertir esta crisis en una oportunidad de cambio profundo, de transformación hacia otros mundos posibles. Y mientras esto sucede, las reuniones del Consejo Internacional hacen análisis de coyuntura, deciden donde se hará el próximo Foro Mundial, comunican que el Foro durante 2009-2010 será un conjunto de foros esparcidos por el mundo… pero ninguna señal, ninguna pista, sobre como articular este deseo y esta necesidad de dar respuestas mundiales a “este mundo imposible e inviable”.
El FSM debe ir más allá de anunciar que “otro mundo es posible” a base de encuentros periódicos más o menos descentralizados. El FSM puede y debe generar espacios y procedimientos que permitan la libre articulación de respuestas sobre “como hacer posibles otro mundos”, respetando la Carta de Principios, pero aceptando que los encuentros de miles de personas durante unos pocos días no son el espacio adecuado para generar estas articulaciones de acciones globales.
El FSM ha sido posible gracias a internet para sus tareas vitales: la comunicación y la convocatoria, las consultas sobre ejes temáticos y la aglutinación de actividades, la inscripción de actividades y de participantes, la articulación de iniciativas de movimientos; la coordinación del Consejo Internacional y de las Comisiones… ¿Porque no usar internet también para dar respuesta a estos nuevos retos que el formato de encuentro físico de unos días con mucha gente no nos permite?
En el próximo Consejo Internacional de mayo 2010 en México, éste puede lanzar una Consulta Social Mundial hasta el Foro Social Mundial de Dakar en enero de 2011. Se trataría de que las miles de organizaciones y redes de todo el mundo que durante 10 años han participado en Foros Sociales, que han aceptado la Carta de Principios, que han vibrado con la llamada de que “otro mundo es posible”, puedan tomar parte en una Consulta Social Mundial sobre qué Acción Común Global para el año 2011, sería, para ellas, la más adecuada para lanzar desde el FSM de Dakar.
Los procedimientos para organizar la consulta no son complejos: un periodo para que cada organización o coalición envie su propuesta de acción global; un periodo para aglutinar y concretar las propuestas entre los proponentes; un periodo de consulta para que cada organización exprese la intención de comprometerse (por. ej. a un máximo de 3 acciones) y, por último, el lanzamiento en Dakar de la Acción Común Global del 2011 que haya tenido más apoyos. El encuentro será una oportunidad para coordinar la acción entre todas las organizaciones que lo deseen y para dar visibilidad al FSM y al mensaje de una acción transformadora global.
Una acción común global cada año no impide que las organizaciones continúen con las acciones habituales según sus criterios y prioridades. La convergencia en una acción no niega la autonomía ni la diversidad: únicamente pretende aplicar en un punto la enorme energía de este movimiento planetario, para obtener así un resultado visible de mayor alcance.
De esta forma, gracias a una democratización participativa y deliberativa del FSM, se pueden resolver gran parte de los conflictos que ahora bloquean el FSM. Los procedimientos los ofrece, como hasta ahora, el Consejo Internacional; los contenidos y los compromisos los aportan las miles de organizaciones que quieran. Se fortalece FSM como proceso y como evento. Se facilita la articulación, pero no solo de las grandes organizaciones y movimientos que tienen los recursos para hacerlo.
La Comisión de Metolodogia del Consejo Internacional deberá estudiar como resolver algunos retos, como por ejemplo, el peso del compromiso de una pequeña asociación local o del de una gran red o organización internacional. Pero pueden haber soluciones. En cualquier caso no se trata de enfocar la Consulta como unas elecciones, con vencedores y perdedores, sino como una oportunidad para dar voz y capacidad de acción común a miles de organizaciones y de ciudadanos que anhelan poder contribuir a hacer posible otro mundo a escala global. “Pensar localmente y actuar globalmente”. Juntar cada año energía en una acción acordada entre todos los que quieren, —como hicieron los 100 millones contra la guerra de Irak—, no impide que cada uno continue con sus acciones habituales.
Debido a la magnitud de los retos a los que nos enfrentamos, la Consulta nos obligará también a reflexionar sobre la propia naturaleza de las Acciones Comunes Globales que, posiblemente, para tener efectividad, deben ir más allá de los procesos de sensibilización y de las manifestaciones multitudinarias y simultáneas de protesta. Habrá que ver como activar las capacidades de la ciudadanía nacional y global, para cambiar alguna correlación de fuerzas específica, un objetivo concreto alcanzable, actuando sobre los responsables de la crisis global (algunos estados, algunas grandes empresas, las grandes fortunas, algunos organismos internacionales…), a partir de nuestras capacidades de no cooperar con el sistema —de comprar o dejar de comprar ciertos productos, de ahorrar o dejar de invertir en ciertos bancos, de trabajar o dejar de trabajar en ciertas empresas—; de desobedecer leyes injustas, de votar o dejar de votar ciertos partidos, de dejar de pagar ciertos impuestos… Se trata de promover acciones populares, masivas, persistentes que se mantienen hasta conseguir el objetivo concreto de la Acción Común Global anual.
(*) Director de Nova – Centre per a la Innovació Social. Miembro del Consejo Internacional del FSM y de la Comisión de Metodología. Coordinador del Consenso de Barcelona sobre alternativas interculturales a la globalización neoliberal.
Barcelona, 18 de febrero de 2010
by Martí Olivella | des. 3, 2008 | 1. La Vida, 2. La Política
Després d’un any i mig d’anàlisi de la situació actual mundial i d’elaboració de propostes, el projecte Nova Terra* vol compartir una visió i una estratègia, per veure si hi ha coincidències amb diferents actors socials per portar-la a terme.
Estem considerant com a “normals” o com a “inevitables” molts fets que són radicalment inacceptables en funció dels Drets Humans que, enguany farà 60 anys que es van proclamar: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”.
El complex militar – industrial – mediàtic – financer està imposant els seus interessos arreu. La dinercràcia (plutocràcia) està sotmetent la democràcia, i en les darreres dècades els valors econòmics a curt termini estan desterrant els valors comuns i posant en perill la supervivència de la humanitat, tot imposant, en nom de la globalització neoliberal, una desigualtat estructural que porta a agreujar la majoria de problemes, que no sols afecten greument a 5.000 milions de persones, sinó que, ara amb la crisi global, veiem que ja ens afecten a tots.
Per fer-hi front, plantegem una estratègia complementària en cinc fronts, amb l’objectiu de poder crear massa crítica capaç de concentrar la seva energia de no cooperació en algun objectiu clau de transformació global en els 2-3 propers anys, per intentar convertir la crisi en oportunitat.
- CIUTADANIA. Rellançament dels Drets Humans com a referent d’aquests valors comuns, mitjançant un web compartit en molts webs, www.inacceptable.net que permeti la ciutadania conèixer els DDHH, denunciar les seves violacions, proposar solucions i comprometre’s a aplicar-les. (10 desembre comença l’any dels DDHH).
- CIUTADANIA ACTIVA. La Campanya Transparents.org és un camp d’aprenentatge per veure com enfocar accions globals de no cooperació: objectius, compromisos, connexió amb persones que intueixen la potencialitat,… eficàcia de l’acció .. per preparar noves accions… (ja som mes de 200 i s’està formant un equip de gestió)
- ORGANITZACIONS. Potenciar el Fòrum Social Mundial com a procés permanent, tot facilitant la participació a distància de totes les organitzacions que vulguin, per presentar i prioritzar accions comunes globals que puguin incidir en el canvi de correlacions de forces (Proposta de Consulta Social Mundial al FSM gener 2009).
- INTEL·LECTUALS. Construir participativament un Consens de Barcelona, intercultural i alternatiu al Consens de Washington (que ha marcat les polítiques socialment destructores de quasi tots els governs i institucions financeres internacionals en les darreres dècades). (Ja s’està començant a organitzar).
- COMUNICACIÓ. Produir una sèrie de tv i un llibre, que recullin i difonguin àmpliament aquestes aportacions sobre les “veus per una altra globalització”.
La interacció d’aquests cinc fronts vol contribuir a un canvi de mentalitat, de valors, d’accions i de polítiques que aturin les tendències destructores i obrin la possibilitat d’altres regles de joc, d’altres correlacions de forces que permetin anar creant altres mons necessaris i possibles.
La proposta d’estratègia, i de cada projecte, està oberta a suggeriments i col·laboracions de totes les persones i organitzacions que ho desitgin.
Martí Olivella. Centelles, 3 de desembre 2008
*Novaterra www.novaterra.cat és una iniciativa de Nova – CIS www.nova.cat
