Ja no és moment de més estudis i anàlisis: és moment de concertar una acció urgent. Un grup d’Organitzacions amb un Consell Assessor Internacional de 15 homes i 15 dones de tots els continents, ha començat un procés per intentar crear un consens sobre alternatives concretes al consens “globalitzador” basat en el mercat. Aprofitant les possibilitats de comunicació i deliberació que ofereix el ciberespai, convida 300 persones, meitat homes i meitat dones.
Federico Mayor, Martí Olivella y Roberto Savio.
Un nou Consens
La història ens jutjarà severament si no som capaços de donar resposta als reptes i oportunitats que la crisis global ens planteja. En comptes de finançar amb 50.000 milions de dòlars la reducció de la pobresa, pactada com un dels Objectius del Mil·lenni, el consens governant ha dedicat 50 vegades més per salvar als bancs especuladors perquè “són massa grans per deixar-los caure”, contradient la seva pròpia doctrina neoliberal de que el mercat s’autoregula i que els governs no deuen intervenir. Els “rescatadors” empobrits es veuen ara encalçats per les institucions financeres que, a través d’agències de qualificació de dubtosa objectivitat, porten l’especulació al màxim. Està clara la necessitat de elaborar un nou consens que substitueixi el fracassat Consens de Washington, principal causant de la crisis múltiple (financera, mediambiental, política, democràtica, ètica) que vivim. En comptes de regular el sistema financer, eliminar los paradisos fiscals i iniciar un procés de desarmament propi de una nova estratègia de defensa, es segueix permetent una economia d’especulació i guerra (4,000 milions de dòlars al dia en armes i en despeses militars al temps que moren de fam 70,000 persones). Es una situació èticament inadmissible. Després de les “bombolles” de les TIC en 1993 i de la immobiliària en 2007, ara resulta que, tot i haver “rescatat” amb els diners de tots les institucions finançares, aquestes no només no concedeixen crèdits sinó que continuen especulant i encalçant als mateixos poders públics que les han estès la mà.
La crisi provocada per l’actual consens -per la seva acció, per la seva omissió o per la seva complicitat- ha incrementat encara més el número d’éssers humans que passen fam. Som còmplices de l’“homicidi involuntari” de qui per inanició i per viure en condicions humanament inadmissibles, formen el “caldo de cultiu” del qual sorgeixen fluxos d’emigrants desesperats que tracten de llegar, posant en risc la pròpia vida, a costs de l’abundància o, en d’altres casos, recorren a la violència armada contra la violència estructural que pateixen. La civilització del carboni està molt arrelada i correm el risc de continuar vivint per sobre de les nostres possibilitades, malversant l’energia del sol acumulada fa milions d’anys en forma de carburants fòssils (carbó, gas, petroli). Els mateixos països que van canviar els principis democràtics per les lleis del mercat i les Nacions Unides per grups de les nacions més riques i poderoses de la Terra (G7, G8,…), continuen pensant que els beneficis de les empreses transnacionals son més importants que la vida de l’actual població empobrida o de les generacions esdevenidores. Desoint reiterades advertències, no emprenen acció alguna per a un canvio de cultura de l’energia (reducció, eficiència, renovables, etc.) ni per a moderar el canvio climàtic que aguaita a la supervivència de tots, rics i pobres.
L’actual consens ha conduit a una gravíssima situació, en la qual el 20% de la població consumeix i acumula el 80% de la riquesa mentre que el 80% malviu, en un gradiente que arriba a situacions límit, amb el 20% dels recursos. En el Consens de Washington, set grans consorcis multimèdia controlen la producció cultural, publicitària i informativa del món, influent en las percepcions, emocions, visions, desitjos i decisions de la ciutadania, de tal forma que adopten pautes de consumo i comportaments que no reflecteixen les pròpies reflexions sinó els “models” uniformitzants rebuts. Ha estat aquest consens, inqüestionable i hegemònic, qui durant les darreres dècades ha produït o agreujat la crisi global -financera, econòmica, energètica, ambiental, alimentària, democràtica, ètica- que patim. El consens governant es va originar en universitats i grups d’analistes molt conservadors, en alts cercles del poder públic i privat, i es va difondre als mitjans de comunicació controlats per unes quantes empreses, prenent forma a l’anomenat “Consens de Washington”, que recull el conjunt de polítiques i estratègies preconitzades per institucions de la capital nord-americana (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, Departament del Tresor, Reserva Federal, etc.) dirigits i assessorats per (ex) directius dels grans bancs i especuladors de Wall Street. És, doncs, evident, que el Consens de Washington, que ha orientat les polítiques que ens han portat a la crisi global amb les seves funestes conseqüències per a la ciutadania i per al medi ambient, no pot continuar dirigint el nostre destí ni orientant el món.
Cal crear un nou consens sobre els valors democràtics i regles de joc polítiques, econòmiques, financeres, maniàtiques, etc. adequades a un món lliure i finit. Però aquest nou consens no pot provenir dels que han generat o se n’esforcen en mantenir l’actual a qualsevol cost. El nou consens cal que es realitzi amb nous actors: amb aquells que han advertit que no anàvem pel bon camí, amb aquells que han proposat alternatives, amb aquells que viuen els efectes més destructors de la globalització neoliberal, guiats principalment per interessos a curt termini. Unes poques persones van elaborar el Consens de Washington, en la seva immensa majoria homes del Nord, governants, empresaris i financers.
El nou consens cal que sigui elaborat per actors molt diversos: homes i dones de totes les regions del món, procedents de diferents sectors de la societat civil, que garanteixen diferents formes de pensar però que busquin l’interés comú, que proporcionin elements per orientar les polítiques públiques cap a un planeta habitable per a totes les persones. Es difícil, però no impossible: “Cap desafiament es troba fora de l’abast de la capacitat creadora de la espècie humana”, va proclamar el President John Fitzgerald Kennedy en 1963, pocs meses abans de ser assassinat. Ja no és moment de més estudis i anàlisis: és moment de concertar una acció urgent. Un grup d’Organitzacions amb un Consell Assessor Internacional de 15 homes i 15 dones de tots els continents, ha començat un procés per intentar crear un consens sobre alternatives concretes al consens “globalitzador” basat en el mercat. Aprofitant les possibilitats de comunicació i deliberació que ofereix el ciberespai, convida 300 persones , meitat homes i meitat dones. Les persones participants en el “nucli” del nou consens seran proporcionals a la població de cada regió del món (180 d’Àsia, 46 d’Àfrica, 42 d’Amèrica i només 32 d’Europa i 2 d’Oceania) i han de pertànyer a diferents sectors socials com moviments, associacions, ONGs, sindicats, sector econòmic, financer, comunitat cultural i científica, universitats, Fòrums Socials, ex responsables de governs i d’organitzacions internacionals… Amb un coneixement rigorós de la realitat –per a la seva transformació profunda-.
Aquests primers participants estan aportant solucions per fer front als grans poders actuals a escala mundial: militar, energètic, econòmic i mediàtic (el “gran domini”). Algunes de les solucions proposades en aspectes clau son:
1) al militar: el desarmament nuclear i en l’adaptació tecnològica de la defensa a la naturalesa dels conflictes presents, disminuint de forma successiva la imposició d’armament propi de confrontacions pretèrites;
2) a l’energètic: reducció del consum de carburants fòssils amb producció de gasos d’efecte hivernacle, particularment CO2, substituint-lo -especialment al consum urbà- per fonts renovables d’energia (solares, eòlica, geotèrmica, cicles “virtuosos” del metà, etc.);
3) a l’econòmic: transició des d’una economia basada en la especulació, la deslocalització productiva i la guerra a una economia de desenvolupament global sostenible, amb regulació dels mercats i eliminació dels paradisos fiscals, al temps que es promou un millor abastiment d’aliments per agricultura, aqüicultura i biotecnologia, així com la recollida, gestió i producció d’aigua;
4) al mediàtic: assegurar la independència d’expressió i l’accés a informació veraç tot combatent la concentració de mitjans de comunicació en molt poques mans, pels greus riscs d’uniformització cultural ciutadana, especialment per la desmesurada indústria de l’entreteniment.
Junt a aquestes mesures, es proposa una autèntica refutació, segons s’estableixi a un gran pacte global, d’un Sistema de Nacions Unides fort, dotat dels mitjans personals, tècnics i financers necessaris, de tal manera que desaparegui l’actual sistema plutocràtic i s’enforteixi un sistema multilateral, que segueixi el disseny del President Franklin Delano Roosevelt; una estructura que permeti una acció ben coordinada i ràpida en cas de catàstrofes naturals, disposant dels artificis tecnològics adequats i el personal preparat per fer front a terratrèmols, inundacions, incendis….; que promocioni finançaments alternatius, en especial els procedents de les transaccions electròniques, l’estudi de les quals ha demostrat que és factible la seva procedència; una vegada comprovat que el seu cost no té el menor efecte dissuasori en el consum, que s’aconsegueixi la “normalització” del preu de les drogues, amb el fi de procurar eliminar en un termini breu la desestabilització produïda per la violència, així com els esparracaments socials que el narcotràfic representa…
En resum, els participants estan presentant propostes per a decidir com abordar adequadament cinc grans qüestions: partint del món que volem (sistema de valors), que ens ubiquin en el món finit que tenim (sistema ecològic), per veure com volem organitzar-nos (sistema polític), com volem administrar-nos (sistema econòmic) i com volem comunicar-nos (sistema comunicatiu). Aquestes propostes, enviades per correu electrònic, seran analitzades, classificades i traduïdes a l’anglès, castellà, francès, àrab i xinés i seran sotmeses, finalment, a deliberació en una plataforma informàtica, de tal manera que es pugui conèixer el grau d’acord assolit.
El 31 de gener de 2010 !!! s’haurà elaborat un esborrany de Declaració, que serà presentat al Foro Social Mundial que es realitzarà a Dakar a partir del 6 de febrer de 2011 i posteriorment se aprovarà, per Internet, el nou Consens de Barcelona. La versió 1.0 del “Consens de Barcelona” orientarà els diferents sectors i països sobre com substituir l’actual Consens de Washington per un nou consens que permeti, en pocs anys, anar forjant un món habitable i pacífic per a tots. Serà el primer fruit d’una naixent comunitat intercultural i intersectorial, que considera que ha arribat el moment d’una gran mobilització cívica a escala planetària. Deurà ampliar-se i enfortir-se per anar avançant en consensos de valors, de regles de joc polítiques, econòmiques, comunicatives, ecològiques… que assegurin una cobertura sostenible de les necessitats humanes bàsiques de tota la població mundial en un món finit. El procés es troba obert, per això, a les aportacions de la societat civil mundial.
Esperem que el Consens de Barcelona, contribueixi a articular els nous punts de referència que el món necessita. Federico Mayor, President de la Fundación Cultura de Paz, Martí Olivella, Director de Nova –Centre d’Innovació Social , Roberto Savio, President emèrit de IPS i publisher de Othernews
Notes:
[i] Alliance for Freedom and Dignity (Barcelona, España), Ubuntu – Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil (Barcelona, España), IDHC – Institut de Drets Humans de Catalunya (Barcelona, España), Fundació Alfons Comín (Barcelona, España), Centre d’Estudis sobre Moviments Socials, UPF (Barcelona, España), Illacrua (Barcelona, España), Fundació Cultura de Pau (Madrid, España), Patrir – Peace Action, Training and Research Institute of Romania (Cluj, Romania), CRID – Centre de Recherche et d’Information pour le Developpement (París, Francia), Association européenne pour la défense des Droits de l’Homme (Brusselas, Bélgica), ALOP – Asociación Latinoamericana de Orgs. de Promoción al Desarrollo (Ciudad de México, México), IBASE – Instituto Brasileiro de Análises Sociais e Econômicas (Rio de Janeiro, Brasil), CAD – Coalition des Alternatives Africaines Dette et Developpement (Bamako, Mali), Palestinian Medical Relief Society (Ramallah, Palestina) y CETRI – Centre Tricontinental (Lovain-la-Neuve, Bélgica).
[ii] Adolfo Pérez Esquivel (Argentina), Ahmed Rahmani (Francia – Marruecos), Aminata Touré Barry (Mali), Anwarul Chowdhury (Bangladesh), Ana Esther Ceceña (México), Aung San Suu Kyi (Birmania), Boaventura de Sousa Santos (Portugal), Cândido Grzybowski (Brasil), Cynthia McKinney (EE UU), Fatma Alloo (Tanzania), Federico Mayor Zaragoza (España), François Houtart (Bélgica), Gertrude Mongella (Tanzania), Hazel Henderson (EE UU), Ibrahim Coulibaly (Mali), Ioanna Kuçuradi (Turquía), Lau Kin Chi (China), Luisa Morgantini (Italia), Mustafa Barghoutti (Palestina), Pan Guang (China), Pierre Beaudet (Canadá), Ruth Bamela Engo-Tjega (Camerún), P. V. Rajagopal (Índia), Samir Amin (Egipto – Senegal), Shirin Ebadi (Irán), Sultan Bakarat (Reino Unido – Jordania), Susan George (EE UU – Francia), Vandana Shiva (Índia), Virginia Vargas (Perú), Walden Bello (Filipinas).
[iii] El procés està obert a la contribució de totes les persones i organitzacions que comparteixin el Manifest 2010: per un món habitable per a tots. Són benvingudes les propostes de candidatures al grup de les 300 persones participants, però la organització només pot invitar aquelles persones que permetin anar mantenint els equilibris de gènere, de procedència geocultural i de coneixements temàtics propis del projecte.
