Pistes per organitzar una reunió de la campanya www.aturemlesguerres.cat

  1. Com a mínim una persona (millor un petit grup) pren la iniciativa de reunir-se front un edifici governamental, en una població, a una hora i un(s) die(s) concret(s) cada setmana, i ho anuncia públicament amb l’objectiu de mobilitzar la població i el govern on es fa l’acció per posar en marxa actuacions per aturar les guerres, fins aconseguir el final de les hostilitats, almenys en la que pateix Ucraïna.
  2. Ho comunica al grup de whats app @aturemlesguerres per facilitar la connexió amb altres persones o grups propers, i per poder publicar-ho al web www.aturemlesguerres.cat
  3. Es proveeix de cartells per mostrar l’acció, de fulls per repartir al vianants i de petos (a 3€, dir quants ens voleu i l’adreça on rebre’ls). A www.aturemlesguerres.cat/materials es poden trobar models a descarregar o a adaptar. Demaneu si voleu adaptar algun dels arxius originals del full amb les dades de la vostra acció.
  4. El grup que impulsa l’acció convé que tingui el seu propi grup de Whats app, (millor de Telegram), per coordinar-se i que el comparteixi per facilitar nous membres. Cal anar incorporant les persones que s’afegeixin a l’acció.
  5. És imprescindible que algú faci alguna bona foto significativa de cada acció i la comparteixi en el grup general per suscitar més participació arreu i per poder-la publica al web.
  6. Cada grup ha de concretar quin és el ritme que faci sostenible l’acció en el temps. Recomanem que hi hagi una estona en silenci (entre 15’ i 30 ‘), amb posat greu, (mentre algú reparteix fulls als vianants). I, una segona estona per presentar-se els participants, per avaluar l’acció, per veure com enfortir-la amb més gent i més impacte comunicatiu… i per parlar de nous passos de l’acció (comentats al vídeo del web i al document Orientacions).
  7. Abans d’acabar la reunió, assegurar que tothom és al grup local de Telegram (o Whats app) i saber qui es compromet els següents dies acordats.
  8. A mesura que es consolidi el grup, comunicar-ho a periodistes, mitjans, xarxes… sempre amb foto i text significatius i enllaç al web www.aturemlesguerres.cat
  9. Penseu ajuntar-vos entre poblacions properes si això facilita començar. Sempre sereu a temps de re-començar en cada una quan sigueu una bona colla.
  10. Si no us poseu d’acord en l’hora i el dia, mireu si podeu oferir més d’una cita pública en la mateixa població, en hores i dies complementaris. Més que ser molts, és important una presència pública constant i persistent.

6/11/22

Iniciativa per la pau “Aturem les guerres”

Soc membre d’un col·lectiu de ciutadania de Catalunya que ens mobilitzem en el marc de la campanya www.aturemlesguerres.cat davant la Delegació de Defensa a Catalunya perquè el govern espanyol es posicioni amb claredat davant la preocupant dinàmica de guerres, militarització i comerç d’armes que està creixent impunement al nostre país i a molts països del món, i que genera inferns, matances, migracions forçades, destrucció ecològica i perill real d’una guerra nuclear.

Per això,

EXPOSEM:

  1. Que la recent guerra a Ucraïna és un exemple més de com els governs de grans potències militars (en aquest cas l’OTAN i Rússia) no són capaços de resoldre les seves diferències amb diàleg o negociació, allistant la població com a carn de canó i enganyant-los invocant el dret a la legítima defensa per començar hostilitats o per protegir-se’n, en nom d’agressions presents o de greuges passats, amagant interessos de domini o de negoci. Es massacra així amb armes produïdes i venudes per països com Espanya, que es troben lluny de la guerra. Concretament, Espanya segueix sent el 9è país que més armes exporta al món: produeix i exporta el 2,5% de les armes del món, part de les quals en guerres especialment acarnissades com la d’Aràbia Saudí i dels Emirats Àrabs Units contra el Iemen als quals, segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Espanya ha enviat il·legalment en els últims 6 anys 1.618 milions d’euros en armament i material bèl·lic.
  • Que els governs nacionals s’han mostrat incapaços i sense cap voluntat de posar fre a la creixent carrera armamentista. Podem veure, per exemple, com la despesa militar mundial de 2022 ha assolit de nou un màxim històric: 2,113 bilions de dòlars ($2.113.000.000.000), dels quals el 80% pertanyen a la OTAN i els seus aliats. També vam quedar atònits després de l’augment forçat de despesa militar als pressupostos, davant les exigències de l’OTAN, malgrat les profundes necessitats socials i ecològiques que travessen els països. Els pressupostos generals de l’Estat Espanyol per al 2023 presenten un pressupost militar total de 27.617,43 milions d’euros si comptem totes les partides (classes militars passives, Guàrdia Civil, I+D…), que suposen un 2,17% del seu PIB, superant així l’exigència de l’OTAN del 2%. Les proves nuclears realitzades tant per part de l’OTAN com per part de Rússia confirmen que la seva intenció no és rebaixar l’escalada sinó augmentar-la i no tenir por d’utilitzar l’arsenal nuclear que han anat produint a còpia de dècades (Rússia 7000 ogives nuclears i EEUU 6800, entre altres països).
  • Que hi ha múltiples i senzilles maneres de reinvertir aquests pressupostos cap a polítiques constructives, per combatre els causes estructurals de la violència: cap a la creació de llocs de treball dignes i útils, l’atenció dels més vulnerables de la societat, la protecció del medi ambient… La desigualtat sempre crea més violència. També ens trobem en un moment límit en què la comunitat científica ens alerta de l’emergència climàtica pel model insostenible de consum i de contaminació, i no es poden posposar més els pressupostos i esforços per promocionar formes netes i sostenibles d’energia i maneres de consumir que no depredin els recursos del planeta.
  • Que l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides urgeix a «Mantenir la pau i la seguretat internacionals» de manera que s’asseguri «per mitjans pacífics». Fidels a aquest ideal, i després de 57 anys d’acords i de violacions de la Carta, hem après que les guerres no són un mitjà legítim per dirimir conflictes, i que per concretar aquest article 1 hem d’apostar per sistemes de defensa legítima no ofensius –que no puguin ser una amenaça per a ningú– i efectius –no és una defensa aquella que provoca més morts i destrucció que les que pretén evitar–, per desterrar, així, l’aplicació anacrònica de la llei del més fort i del més cruel.
  • Que, davant la incapacitat dels governs nacionals a respondre amb una mínima ètica i intel·ligència a aquest moment tant delicat que vivim, i davant del silenci institucional global que ens fa còmplices d’aquesta escalada armamentista, com a ciutadans no ens podem quedar quiets ni callats. En coherència amb aquestes consideracions, com a primer pas, hem de contribuir a reduir dràsticament la cursa d’armament i la despesa en defensa militar, per començar a invertir en sistemes de seguretat humana i defensa civil noviolenta, prenent l’experiència de nombrosos èxits històrics de la noviolència i d’estudis seriosos com els de Gene Sharp, Erica Chenoweth i Maria Stephan.

Per tot això, demanem un posicionament públic del Ministeri de Defensa per aturar les guerres sobre les següents mesures.

RECLAMEM:

  1. Que el Govern del Reino de España iniciï un pla de reconversió de la despesa en defensa militar cap a sistemes de seguretat humana, de defensa no ofensiva i de defensa civil noviolenta.
  • Mentre aquesta reconversió no es produeixi, hem sol·licitat al Govern de la Generalitat de Catalunya un estudi de viabilitat i posada en marxa d’un sistema de defensa civil noviolenta i d’un cos civil de pau, tal com l’Institut Català Internacional per la Pau ha recollit en algunes de les seves publicacions.

https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta

  • Simultàniament a aquestes peticions, estem demanant als Govern municipals que donin suport a la iniciativa ciutadana de crear agrupacions d’AutoDefensa Noviolenta perquè qui ho desitgi pugui preparar-se a la protecció i defensa civil davant tota mena d’emergències i catàstrofes, presents i futures.
  • Que el Reino de España signi quan abans millor, com han fet més de 120 estats, el Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears com a “compromís polític inequívoc” per aconseguir i mantenir un món lliure d’armes nuclears. https://www.icanw.org/ 
  • Fer una auditoria sobre quines activitats polítiques, culturals, socials i econòmiques es realitzen en al Reino de España que poden estar contribuint a la cultura de guerra, com p. ex., fàbriques d’armes o clients públics de la “banca armada”, i acordar un pla per anar-les reconvertint. I, en canvi, donar suport a les iniciatives a favor de la pau. https://www.bancaarmada.org/ca/
  • Fer conèixer aquesta iniciativa de pau i, per tant, comunicar la posició del Ministeri de Defensa, als principals responsables polítics del conflicte:
    • Vladímir V. Putin, president de la Federació Russa
    • Volodímir O. Zelenski, president d’Ucraïna
    • Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN
    • Ursula G. von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea
    • «Joe» Biden Jr, president dels Estats Units d’Amèrica
  • Comunicar fefaentment a la població espanyola aquesta posició i convidar-la a fer-la efectiva en la mesura de les seves possibilitats.
  1. Convidar a les properes candidatures polítiques a incorporar en el programa electoral els compromisos concrets per fer efectives les mesures que corresponguin.

www.aturemlesguerres.cat

Orientacions per dur a terme les accions de la campanya noviolenta aturemlesguerres.cat

  1. L’objectiu concret de la campanya és canalitzar la frustració d’una part de la població per no saber com contribuir a aturar la guerra a Ucraïna ( i les guerres en general, com a arma per afrontar conflictes polítics).
  1. El mitjà triat és fer reunions davant edificis de governs, propers on cadascú pugui ser-hi per assegurar continuïtat, una hora al dia a triar personalment i si pots ser en grups, fins a la fi de les hostilitats a Ucraïna.
  2. Amb el lema visible en cartells, samarretes i octavetes “Si els governs no aturen els guerres, la gent aturarem els governs”, volem pressionar a la responsabilitat dels governants perquè aturin l’escalada bèl·lica i aconsegueixen un alto el foc.
  3. Per poder exercir aquesta pressió cal anar pas a pas. El primer pas, és formar grups estables davant de cada govern local…, en uns dies i hores concrets, en el màxim de poblacions possibles.
  4. En cada reunió cal assegurar un mínim de 2 persones que porten cartells i reparteixen fulls, durant 30 minuts en silenci actiu (si cal passejant, donant voltes, lliurant fulls…) i, cal 1 persona fent fotos / vídeos, i triant-ne un parell de significatius amb un breu relat de l’acció per compartir en el grup de whats app (i que publicarem en el web i en xarxes).
  5. Un cop consolidat el grup del lloc, dia i hora acordat, dedicarà la segona mitja hora a anar estudiant els següents passos de pressió: lliurar sol·licitud, demanar entrevista amb el responsable, assistir o intervenir en els plens… I, segon pas, en cas que les vies de diàleg no facin actuar el govern corresponent, passar a organitzar altres tipus d’acció d’obstrucció, només entre aquelles persones que vulguin assumir més riscos…
  6. L’actitud dels “reunits” ha de ser amable i dialogant amb tothom, l’objectiu és aplegar més gent favorable a aturar les guerres (i no esbravar la ràbia contra ningú).
  7. Qui no es vegi capaç de mantenir aquesta actitud de respecte i cordialitat millor que faci altres funcions igualment importants (suport, difusió…)
  8. El tercer pas, és començar a posar les bases d’agrupacions civils locals de defensa noviolenta, tant d’agressions al territori actuals com de futures. (vegis al web https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta).
  9. En cap cas aquesta campanya vol entrar en discutir qui és el responsable de la guerra: vol negar que la guerra sigui un mitjà legítim per dirimir conflictes. Quina defensa es pot presentar com a legítima si els seus actes provoquen més morts i destrucció dels que pretenia evitar?
    PS. Legalment aquestes accions estan emprades pel dret humà de reunió, expressió i manifestació sempre que siguin noviolentes. Ningú no ens ha de dir res si el comportament és impecable. Però, sabent que no hi ha cap acció sense risc, millor que aquells que no el poden assumir no hi participin directament i facin funcions de suport i difusió.
    31/10/2022. Martí Olivella

Compromís immediat per aturar les guerres!

La guerra a Ucraïna està esdevenint, una vegada més, una guerra mundial entre potències en un país, on la població ucraïnesa hi posa els morts i en pateix la destrucció directa, mentre que les poblacions d’altres països hi posen diners, armes, soldats, empobriment i pèrdua de drets i llibertats.

La guerra mundial a Ucraïna, si no l’aturem, pot ser l’espoleta de la guerra nuclear que relativitza totes les altres emergències. No fer res per aturar-la és la resposta més insensata davant una amenaça tan tràgica com la de jugar amb la mort de milions de persones i arriscar-nos a l’extermini. Ha arribat el moment de respondre amb contundència a l’emergència de la guerra i de l’amenaça atòmica. Si avui no som actius, demà serem radioactius?

Com a persones, com a famílies, com a membres d’organitzacions socials, polítiques, econòmiques, religioses… ens comprometem:

  • a no donar cap suport a la guerra, a no legitimar la guerra com a mitjà per afrontar conflictes: no a la guerra, no a les guerres!
  • a reunir-nos -si pot ser- cada dia una hora, mitja hora en silenci davant els nostres governs (locals, nacionals, internacionals…), si cal, obstruint-ne el funcionament (accessos, plens, webs…) fins que s’acabin les hostilitats a Ucraïna; i l’altra mitja hora per reunir-nos i concretar com:

.no contribuïm a les guerres ni amb els nostres impostos (objecció fiscal), ni amb les nostres feines, ni amb els nostres vots, ni amb el nostre consum, ni amb els nostres missatges públics, ni amb les nostres pregàries…

.posem les bases d’agrupacions civils de defensa territorial noviolenta per poder afrontar a temps qualsevol agressió i ocupació, i no haver de “justificar”, una vegada més, que l’escalada bèl·lica destructora i mortífera és l’única resposta de la “legítima defensa”. La defensa és legítima quan provoca més morts i destrucció de les que pretén evitar? No més pressupostos per a la defensa militar violenta i sí per a la defensa i protecció civil noviolenta, pels serveis civils de pau!

A partir del 2 de novembre cadascú podrà compartir els plans, intencions o accions (lloc, dia i hora, imatges, premsa, xarxes…) als grups @aturemlesguerres de telegram o whats app

Més informació a www.aturemlesguerres.cat

Des del 2 de novembre, de dilluns a divendres, de 13:45 a 14:45h seré davant la

Delegación de Defensa en Cataluña. Portal de la Pau, 2. Barcelona (Metro Drassanes)

Martí Olivella, objector al servei militar i a les guerres des de 1975.

La violència, arma dels homes febles?

Masculinitat i noviolència

La masculinitat tradicional, des de fa segles…està associada a la violència.

A la violència patriarcal, que vol assegurar la propietat de la seva descendència.

A la violència defensiva, que vol protegir la seva tribu (la seva descendència).

A la violència ofensiva, en què “la millor defensa és un bon atac”.

En molts mamífers superiors, observem “la violència del mascle dominant per a reproduir-se”

Però en el procés d’hominització – de ser plenament humans – considerem la violència com una caràcter recessiu. Els humans no tenim un cos biològicament preparat ni per a l’atac ni per a la defensa, com altres mamífers.

Quines són les  armes naturals, corporals, biològiques, culturals… dels humans per fer front als conflictes? A l’escassedat de recursos, de parella reproductiva, a la defensa d’atacs…?

. El suprem art de la guerra és sotmetre l’enemic sense lluitar – Sun Tzu

. La força no prové de la capacitat física, sinó de la voluntat indomable – Gandhi

. Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts – Xirinacs

 . Cada día somos más hombres blandengues construyendo una masculinidad más sana, más fuerte. Blandengue: “persona de excesiva debilidad de fuerzas o de ánimo” o “dòcil en exceso”.

Irene Montero: si los hombres no se implican, no vamos a poder acabar con la violencia de género o las desigualdades, aunque las mujeres seamos las protagonistas” de la construcción de una sociedad feminista. La campaña busca que los hombres “se liberen del patriarcado que les ha impuesto unas normas muy rígidas, que les dice que uno es menos hombre si llora o si no le gusta el fútbol”.

La persona, l’home que recórrer a la violència és feble perquè no té la força personal per defensar el seus drets?

La noviolència no és només el rebuig a la violència interpersonal, social, política, econòmica…

La noviolència és una arma, una eina, un mitjà per aconseguir objectius equitatius i equilibrats buscant produir els mínims danys en els altres.

La via noviolenta:

  • Consciència de la interconnexió i el respecte entre totes les persones i els éssers vius
  • Comunicació empàtica en les relacions interpersonals i en els conflictes socials
  • Lluita noviolenta per fer front a la violació de drets i llibertats
    • Resistència civil noviolenta per afrontar agressions violentes
    • Defensa civil noviolenta per encarar les invasions i ocupacions armades

La Lluita Noviolenta a més de tenir clar un objectiu equitatiu i veritable, necessita com tota altra lluita, d’uns elements clau

  • Estratègia: com aconseguirem el canvi que desitgem, l’objectiu que volem assolir
  • Actituds: com suscitem empatia i aconseguim que molta gent indiferent recolzi la causa
  • Campanyes: com articulem diferents accions en missatges clars que ajudin a avançar
  • Accions: com concentrem l’energia en objectius assolibles que ens acostin a l’objectiu
  • Tècniques: com entrenem i exercim les capacitats per dur a terme accions amb èxit.

I llença accions o campanyes específiques de:

  • Diàleg: que cerquen parlar, negociar amb l’adversari sempre, abans, durant i després…
  • Denúncia: que volen fer emergir el conflicte, mostrar els desequilibris, injustícies…     
  • No cooperació: que cerquen retirar la col·laboració a l’adversari sense fer res il·legal…
  • Desobediència civil: que deixen de sotmetre’s a lleis o normes injustes assumint-ne els riscos
  • Creació d’alternatives: que mostren com seria la vida si s’acabés la injustícia que es denuncia

Martí Olivella

marti@equilibra.cat

www.lluitanoviolenta.cat