Soc membre d’un col·lectiu de ciutadania de Catalunya que ens mobilitzem en el marc de la campanya www.aturemlesguerres.cat davant la Delegació de Defensa a Catalunya perquè el govern espanyol es posicioni amb claredat davant la preocupant dinàmica de guerres, militarització i comerç d’armes que està creixent impunement al nostre país i a molts països del món, i que genera inferns, matances, migracions forçades, destrucció ecològica i perill real d’una guerra nuclear.

Per això,

EXPOSEM:

  1. Que la recent guerra a Ucraïna és un exemple més de com els governs de grans potències militars (en aquest cas l’OTAN i Rússia) no són capaços de resoldre les seves diferències amb diàleg o negociació, allistant la població com a carn de canó i enganyant-los invocant el dret a la legítima defensa per començar hostilitats o per protegir-se’n, en nom d’agressions presents o de greuges passats, amagant interessos de domini o de negoci. Es massacra així amb armes produïdes i venudes per països com Espanya, que es troben lluny de la guerra. Concretament, Espanya segueix sent el 9è país que més armes exporta al món: produeix i exporta el 2,5% de les armes del món, part de les quals en guerres especialment acarnissades com la d’Aràbia Saudí i dels Emirats Àrabs Units contra el Iemen als quals, segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Espanya ha enviat il·legalment en els últims 6 anys 1.618 milions d’euros en armament i material bèl·lic.
  • Que els governs nacionals s’han mostrat incapaços i sense cap voluntat de posar fre a la creixent carrera armamentista. Podem veure, per exemple, com la despesa militar mundial de 2022 ha assolit de nou un màxim històric: 2,113 bilions de dòlars ($2.113.000.000.000), dels quals el 80% pertanyen a la OTAN i els seus aliats. També vam quedar atònits després de l’augment forçat de despesa militar als pressupostos, davant les exigències de l’OTAN, malgrat les profundes necessitats socials i ecològiques que travessen els països. Els pressupostos generals de l’Estat Espanyol per al 2023 presenten un pressupost militar total de 27.617,43 milions d’euros si comptem totes les partides (classes militars passives, Guàrdia Civil, I+D…), que suposen un 2,17% del seu PIB, superant així l’exigència de l’OTAN del 2%. Les proves nuclears realitzades tant per part de l’OTAN com per part de Rússia confirmen que la seva intenció no és rebaixar l’escalada sinó augmentar-la i no tenir por d’utilitzar l’arsenal nuclear que han anat produint a còpia de dècades (Rússia 7000 ogives nuclears i EEUU 6800, entre altres països).
  • Que hi ha múltiples i senzilles maneres de reinvertir aquests pressupostos cap a polítiques constructives, per combatre els causes estructurals de la violència: cap a la creació de llocs de treball dignes i útils, l’atenció dels més vulnerables de la societat, la protecció del medi ambient… La desigualtat sempre crea més violència. També ens trobem en un moment límit en què la comunitat científica ens alerta de l’emergència climàtica pel model insostenible de consum i de contaminació, i no es poden posposar més els pressupostos i esforços per promocionar formes netes i sostenibles d’energia i maneres de consumir que no depredin els recursos del planeta.
  • Que l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides urgeix a «Mantenir la pau i la seguretat internacionals» de manera que s’asseguri «per mitjans pacífics». Fidels a aquest ideal, i després de 57 anys d’acords i de violacions de la Carta, hem après que les guerres no són un mitjà legítim per dirimir conflictes, i que per concretar aquest article 1 hem d’apostar per sistemes de defensa legítima no ofensius –que no puguin ser una amenaça per a ningú– i efectius –no és una defensa aquella que provoca més morts i destrucció que les que pretén evitar–, per desterrar, així, l’aplicació anacrònica de la llei del més fort i del més cruel.
  • Que, davant la incapacitat dels governs nacionals a respondre amb una mínima ètica i intel·ligència a aquest moment tant delicat que vivim, i davant del silenci institucional global que ens fa còmplices d’aquesta escalada armamentista, com a ciutadans no ens podem quedar quiets ni callats. En coherència amb aquestes consideracions, com a primer pas, hem de contribuir a reduir dràsticament la cursa d’armament i la despesa en defensa militar, per començar a invertir en sistemes de seguretat humana i defensa civil noviolenta, prenent l’experiència de nombrosos èxits històrics de la noviolència i d’estudis seriosos com els de Gene Sharp, Erica Chenoweth i Maria Stephan.

Per tot això, demanem un posicionament públic del Ministeri de Defensa per aturar les guerres sobre les següents mesures.

RECLAMEM:

  1. Que el Govern del Reino de España iniciï un pla de reconversió de la despesa en defensa militar cap a sistemes de seguretat humana, de defensa no ofensiva i de defensa civil noviolenta.
  • Mentre aquesta reconversió no es produeixi, hem sol·licitat al Govern de la Generalitat de Catalunya un estudi de viabilitat i posada en marxa d’un sistema de defensa civil noviolenta i d’un cos civil de pau, tal com l’Institut Català Internacional per la Pau ha recollit en algunes de les seves publicacions.

https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta

  • Simultàniament a aquestes peticions, estem demanant als Govern municipals que donin suport a la iniciativa ciutadana de crear agrupacions d’AutoDefensa Noviolenta perquè qui ho desitgi pugui preparar-se a la protecció i defensa civil davant tota mena d’emergències i catàstrofes, presents i futures.
  • Que el Reino de España signi quan abans millor, com han fet més de 120 estats, el Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears com a “compromís polític inequívoc” per aconseguir i mantenir un món lliure d’armes nuclears. https://www.icanw.org/ 
  • Fer una auditoria sobre quines activitats polítiques, culturals, socials i econòmiques es realitzen en al Reino de España que poden estar contribuint a la cultura de guerra, com p. ex., fàbriques d’armes o clients públics de la “banca armada”, i acordar un pla per anar-les reconvertint. I, en canvi, donar suport a les iniciatives a favor de la pau. https://www.bancaarmada.org/ca/
  • Fer conèixer aquesta iniciativa de pau i, per tant, comunicar la posició del Ministeri de Defensa, als principals responsables polítics del conflicte:
    • Vladímir V. Putin, president de la Federació Russa
    • Volodímir O. Zelenski, president d’Ucraïna
    • Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN
    • Ursula G. von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea
    • «Joe» Biden Jr, president dels Estats Units d’Amèrica
  • Comunicar fefaentment a la població espanyola aquesta posició i convidar-la a fer-la efectiva en la mesura de les seves possibilitats.
  1. Convidar a les properes candidatures polítiques a incorporar en el programa electoral els compromisos concrets per fer efectives les mesures que corresponguin.

www.aturemlesguerres.cat