Fragments de la intervenció a l’Assemblees de Cerdanyola del divendres 17 de juny i de La Garriga el 20 d ejuny
De la indignació a l’acció transformadora: estratègies i propostes
La indignació ja està sent acció
acampades permanents durant un mes (no mani d’un dia)
assemblees (preparades amb comissions i amb cert grau de deliberació)
autoorganització (dels espais, serveis i comissions, de les regles de joc..)
Què tenim en comú els indignats?
Per mantenir la cohesió hem d’acordar què tenen en comú els diferents motius de la indignació.
No cal fer la llista de tots les greuges, sinó quines són les causes profundes que hem de denunciar
La meva proposta és que:
1. “L’obsessió de fer diners” és el valor absolut que guanya sobre els valors polítics, socials i ambientals
2. El sistema monetari/financer és l’instrument que concreta aquest valor absolut del lucre per sobre de tot, i que explota, sense cap remordiment, les persones i la natura; i corromp la política i la comunicació.
3. El poder polític està sotmès al poder econòmic-financer i no pot representar els interessos de la gent. El sistema polític nacional ha quedat sotmès pel sistema financer global, i per això els parlaments ja no poden representar els pobles, iperden legitimitat perquè ja no tenen competències sobre els temes clau!
El darrer mes hem estat participant i recolzant el moviment 15M, que expressa a nivell proper la mateixa indignació d’un món inacceptable, d’un món estructuralment injust, violent i insostenible.
Convidem totes les persones i organitzacions que a Catalunya han seguit i recolzat el procés del Consens de Barcelona, però també aquelles persones que volen canalitzar amb propostes i amb accions locals i globals la indignació que ens provoca que el sistema polític no pot representar els interessos de la gent, perquè està sotmès al sistema econòmic i financer.
Si no has llegit ni signat aquesta Declaració 1.0 del Consens de Barcelona, aquí pots fer-ho.
La reunió serà demà dimarts 21 de juny, a les 19h a la Confederació Catalana d’ONG – Casa del Món, al carrer de les Tàpies número 3 (M. L2 i L3 Paral·lel). Confirmeu assistència a info@barcelonaconsensus.org
Comentarem també les propostes que he plantejat a la roda de premsa de divendres 17, adreçades al Parlament, a les Assemblees, a la Ciutadania indignada i als mitjans de Comunicació.
Intervenció en la roda de premsa d’acampadabcn del dia 17 de juny al Parc de la Ciutadella (amb video) Sóc un ciutadà indignat perquè “l’obsessió de guanyar diners” ens ha portat a un món inacceptable, a una societat estructuralment injusta, violenta i insostenible. Vaig ser en els primers grups d’objectors del consciència, vaig assumir la presó com objector a la violència armada dels exèrcits; ara, a més, em declaro objector de consciència a la violència estructural dels financers, que cada dia provoca milers de morts de fam, milions d’empobrits sense feina, sense casa, sense educació i sense salud. Com aprenent de noviolent i des de la meva humil experiència de promoure la innovació social durant més de 30 anys i de participar en els Fòrums Socials, m’han convidat a compartir aquestes reflexions i propostes.
…. Veure text complet i recull de premsa
Tenim dues raons de pes per demanar la seva immediata dimissió o el cessament.
La primera és que avui, arreu del país hem demostrat que el 15M no és un moviment marginal ni violent. Espero que els policies infiltrats li reportaran que una de les proclames més repetides ha estat “Puig dimissió”. En només 3 setmanes ha aconseguit reforçar la indignació de la gent i, per tant les raons del propi moviment, 3 vegades:
– Com a agent provocador i violent amb més de 100 ferits – donant cobertura a l’actuació dels Mossos del dia 27M per desallotjar un espai de diàleg i de discrepància ciutadana. – Com a agent provocador i violent – amb més de 40 ferits – contra els manifestants que volien encerclar pacíficament el Parlament per impedir uns pressupostos amb retallades socials. – Com a agent difamador del moviment 15M i d’Arcadi Oliveres per les seves declaracions sobre els antecedents que hi ha governs que utilitzen les policies per rebentar moviments socials incitant o provocant actes violents.
La magnifica i massiva resposta noviolenta del dia 27M va desacreditar la seva actuació repressiva i gratuïta, i va reforçar el moviment.
Les greus acusacions contra part del moviment i contra Arcadi Oliveres, amb el suport del Govern i de part dels grups parlamentaris, i dels mitjans de comunicació… han mobilitzat encara més gent avui amb una manifestació autoconvocada, que ha aconseguit reforçar desenes de milers de ciutadans indignats no sols pels efectes de la crisi sinó per la seva prepotència.
El divendres a la roda de premsa vaig demanar una comissió d’investigació sobre qui hi havia darrera els aldarulls del dis 15J.
Els videos que circulen no sols ja havien mostrat un estrany comportament dels policies infiltrats,
sinó que mostren ara l’encerclament durant una estona d’un grup de periodistes per part de la policia
i, el que és més greu, un video de Quatro mostra un jove llençant pedres a una furgoneta del Mossos, jove que té una gran semblança amb un dels policies infiltrats,
Atura el video al segon 05, mira la cara i la vestimenta del jove que tira rocs i compara’l amb els dels policies infiltrats… no et sona molt amb un d’ells? Què voldrà dir si el jutge no l’inculpa?
Crec que ha arribat l’hora que els grups parlamentaris li demanin explicacions en la seva compareixença al Parlament, i en cas que no aporti respostes clares, demanin la seva dimissió immediata.
També la fiscalia i les entitats de Barcelona crec que han de presentar aquests documents als jutges, per si hi ha indicis de presumptes delictes en aquestes actuacions i en les seves decisions i declaracions.
1.Defensem una causa justa i plantegem una objecció justificada: el sistema actual és estructuralment insostenible, injust i violent; estem indignats perquè la democràcia està subjecte a la plutocràcia (el poder del diner). Ens declarem no sols objectors a la violència armada dels exèrcits sinó també a la violència estructural del financers.
2.Una acció perseverant a l’alçada del repte que denunciem. Mobilitzar-se no és fer una mani i tornar cap a casa; no és fer aldarulls per sortir als mèdia i descarregar adrenalina. És crear un espai permanent que permet alhora dialogar, deliberar, construir, aplegar… recuperar la plaça pública com espai ciutadà d’una vera democràcia, sense mediadors polítics o mediàtics.
3.Desmarcar-nos dels violents i de la violència. Des de l’inici clarament hem dit que cap acte violent te res a veure amb nosaltres. Que serà una provocació per intentar destruir-nos. I que front a la violència de la policia respondrem i hem respost amb una admirable resistència noviolenta. No donem cap justificació per a la seva repressió. Els policies també són ciutadans; millor fer-los còmplices que enemics. Els violents són provocadors, idealistes destructius o policies infiltrats.
4.Optem per la complementarietat (una cosa i una altra) més que per l’exclusió (o això o allò). Els indignats som heterogenis. Tenim visions i necessitats diferents. Estem elaborant uns mínims. Podem acordar uns mínims per millorar el sistema democràtic i, també, podem acordar uns mínims per generar i construir un sistema alternatiu autogestionat més enllà dels partits. Cadascú pot triar, cada assemblea pot triar, cada sub assamblea pot organitzar-se per afinitat amb un o altre objectius, sense perdre la comunitat. La millora institucional i la alternativa social poden ser complementàries.
5.Estem generant una nova cultura política de ciutadana activa. Que pren la paraula sense intermediaris polítics, que es connecta directament sense el filtre dels mitjans de comunicació manipuladors, que s’organitza sense la dependència dels esponsors i les subvencions, que no sols parla sinó que delibera i decideix, que no sols es manifesta en contra sinó que elabora i practica propostes, que ocupa l’espai públic per fer-lo del poble i no per fer-hi espectacle.
Mentre seguim així, serem invencibles. Mentre en cada plaça de cada barri, poble i ciutat mantinguem aquest esperit, aquest seny, aquest ben viure, aquesta complementarietat, res no pot destruir aquest moviment.
El pas del temps ens pot fer madurar o ens pot fer decaure. Potser cal concretar algun objectiu assolible i mantenir-se fins aconseguir-lo. Potser cal posar a punt eines per fer “assemblees” per internet, que ens permetin donar continuïtat i connectar assemblees i ciutadans més enllà dels límits de l’espai i del temps.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
