Els invencibles de les places del poble
Algunes claus de la força dels indignats:
1.Defensem una causa justa i plantegem una objecció justificada: el sistema actual és estructuralment insostenible, injust i violent; estem indignats perquè la democràcia està subjecte a la plutocràcia (el poder del diner). Ens declarem no sols objectors a la violència armada dels exèrcits sinó també a la violència estructural del financers.
2.Una acció perseverant a l’alçada del repte que denunciem. Mobilitzar-se no és fer una mani i tornar cap a casa; no és fer aldarulls per sortir als mèdia i descarregar adrenalina. És crear un espai permanent que permet alhora dialogar, deliberar, construir, aplegar… recuperar la plaça pública com espai ciutadà d’una vera democràcia, sense mediadors polítics o mediàtics.
3.Desmarcar-nos dels violents i de la violència. Des de l’inici clarament hem dit que cap acte violent te res a veure amb nosaltres. Que serà una provocació per intentar destruir-nos. I que front a la violència de la policia respondrem i hem respost amb una admirable resistència noviolenta. No donem cap justificació per a la seva repressió. Els policies també són ciutadans; millor fer-los còmplices que enemics. Els violents són provocadors, idealistes destructius o policies infiltrats.
4.Optem per la complementarietat (una cosa i una altra) més que per l’exclusió (o això o allò). Els indignats som heterogenis. Tenim visions i necessitats diferents. Estem elaborant uns mínims. Podem acordar uns mínims per millorar el sistema democràtic i, també, podem acordar uns mínims per generar i construir un sistema alternatiu autogestionat més enllà dels partits. Cadascú pot triar, cada assemblea pot triar, cada sub assamblea pot organitzar-se per afinitat amb un o altre objectius, sense perdre la comunitat. La millora institucional i la alternativa social poden ser complementàries.
5.Estem generant una nova cultura política de ciutadana activa. Que pren la paraula sense intermediaris polítics, que es connecta directament sense el filtre dels mitjans de comunicació manipuladors, que s’organitza sense la dependència dels esponsors i les subvencions, que no sols parla sinó que delibera i decideix, que no sols es manifesta en contra sinó que elabora i practica propostes, que ocupa l’espai públic per fer-lo del poble i no per fer-hi espectacle.
Mentre seguim així, serem invencibles. Mentre en cada plaça de cada barri, poble i ciutat mantinguem aquest esperit, aquest seny, aquest ben viure, aquesta complementarietat, res no pot destruir aquest moviment.
El pas del temps ens pot fer madurar o ens pot fer decaure. Potser cal concretar algun objectiu assolible i mantenir-se fins aconseguir-lo. Potser cal posar a punt eines per fer “assemblees” per internet, que ens permetin donar continuïtat i connectar assemblees i ciutadans més enllà dels límits de l’espai i del temps.
