Passat, present i futur del comerç de proximitat: Pains, Claims, Gains

Passat. Pains

Les grans superfícies, els grans supermercats i la venda on-line estan afectant el comerç de proximitat

  • Inverteixen molt en publicitat i en creació de marca.
  • Compren a l’engròs amb pressió sobre els proveïdors.
  • Ofereixen molta varietat de producte.
  • Ofereixen promocions i sistemes de fidelització
  • Ofereixen altres serveis als consumidors que els faciliten les compres (p.ex. aparcaments)

El comerç de proximitat se sent en declivi.

Els carrers dels barris, sense comerç de proximitat, es desertitzen, augmenta la inseguretat i es perd la cohesió social.

Present. Claims

Com fer que el client prefereixi el comerç de proximitat?

El comerç de proximitat ha de valorar les seves avantatges

El comerç de proximitat necessita eines (associacions, eixos comercials, renovació de mercats municipals… ) per:

  • realitzar compres conjuntes i oferir millor qualitat-preu,
  • oferir serveis i programes de fidelització,
  • valorar el tracte expert i personalitzat al client…

Es pot fer alguna cosa més?

Fer que la despesa pública (municipal) en ajudes i subvencions es quedi en el comerç de proximitat.

Com  aconseguir-ho?

Amb la Moneda Ciutadana, complementària a l’euro, que només circula entre els comerços que l’accepten. I, que, per tant, multiplica els ingressos en aquest comerços si aquests la fan circular entre ells.

Si el comerç hi guanya, el barri també.

Futur. Gains

Si una part de les prestacions socials i de les subvencions municipals es paguen en Moneda Ciutadana i aquesta només es pot gastar en el comerç de proximitat que l’accepta per vendre i per comprar, els ingressos es multipliquen, la facturació augmenta, amb més vendes, els comerços poden augmentar el marge i, en oferir promocions, poden fer més competitiva la relació preu-qualitat.

Ara, cada establiment de proximitat dels barris de l’Eix Besòs, te l’oportunitat de provar sense cost les possibilitats de la Moneda Ciutadana.

Cada associació pot enfortir-se si vincula les seves activitats i la seva gent a la dinamització comercial de barri.

Fil expositiu general

1. Captar l’atenció

  • Vídeo de la funció dinamitzadora del diner

Guan Jondred Dollar[i]. https://youtu.be/J2f_q1Fupcg

Vresión gràfica: https://www.youtube.com/watch?v=u8RR_o013Kg

  • Exemple de la Grama
  • 1 M Euros en 2 anys! 40.000 € cada mes… En quan poden convertir-se?

Efecto multiplicador dinero: https://youtu.be/DQ3uBbRkc3s

  • Circuit virtuós de la moneda ciutadana (millorat)

Multiplicador bancario del dinero: https://youtu.be/5Z0OE8Z2uF4

2. Visió panoràmica

  • Esquema Moneda ciutadana + creació moneda + governança

3. Claims

  • La Moneda Ciutadana sempre es pot canviar a Euros
  • Hi guanyem si evitem canviar a € i evitem fugues: mantenir la moneda en el circuit de proximitat
  • Cada Rec que fem circular, es multiplica en cada compra-venda que fem

4. Proves dels Gains

  • Nombre de monedes socials / locals a Europa / Món (Susana?)
  • Exemple de la Grama
    •  
  • Exemple d’Alemania[ii] Chiemgauer circula 11,22 veces al año, o sea 2,78 veces más rápido que euro, estimulando la economía regional. https://elpais.com/elpais/2014/02/03/alterconsumismo/1391420294_139142.html

5. Objeccions

  • Insistir en claims
  • Inici d’una nova economia ciutadana (aprofita per començar recursos europeus)

6. Tancament

  • Repetir claims
  • Planteja següents passos
  • Llibertat d’elecció: oportunitat

[i]http://www.burbuja.info/inmobiliaria/burbuja-inmobiliaria/492783-guan-jondred-dollar-historia-de-100-dolares-ambientada-abstenerse-libegales-3.html

  37.503 Agradecimientos de 7.541 mensajes
Iniciado por Malditos Bastardos  El dinero hay que moverlo. Yo soy funcionario, con el IVA al 21% el gobierno recupera mi sueldo en 5 transacciones, pero por el camino he hecho feliz al del bar de la esquina, a la panadera, al de la tienda de los tés, etc. Lo malo es cuando mi sueldo se gasta en multinacionales, por ejemplo si me compro un Ipad, ya que quitado ese 21% el resto deja de moverse en tu ciudad y se va directamente a un paraiso fiscal de mierda. Las multinacionales son nuestro enemigo número uno, a ver si lo aprendemos de una puta vez.
Suponga que no es el Estado sino “un filántropo” quien aporta la semilla inicial de dinero. Si la circulación repetida de ese mismo dinero entre un grupo definido de gente “hace feliz” a toda esa gente, está claro que existen los incentivos para que ese grupo de gente se ponga de acuerdo para evitar fugas de ese dinero circulante entre ellos. Además, como todos se benefician logrando la felicidad, de que ese dinero circule entre ellos, existe en incentivo necesario para que sea ese gente la que reúna la cantidad inicial de dinero, lo que hace innecesario el filántropo inicial. 

La dificultad que tendría el grupo para reunhir el dinero inicial que luego circulará eternamente entre ellos, es una dificultad ficticia ya que tratándose de un grupo cerrado pueden simplemente ponerse de acuerdo para imprimir unos billetes de banco de una divisa propia con validez dentro del grupo. Esta divisa propia, o dinero del Monopoly, garantiza además que no habrá fugas de dinero del grupo a “paraísos fiscales” 

De modo que una sociedad, o un grupo social determinado, logrará la felicidad simplemente intercambiándose repetidamente unos rectángulos de papel sin valor que ellos mismos han impreso. 

Por si esto no fuese inquietante, hay algo aún más extraño: “la felicidad” cosechada por el grupo es proporcional a la velocidad de reutilización de esos rectángulos de papel, lo que hace que, por ejemplo, si un rectángulo de papel cambia de manos 400 veces por hora genere 400 veces más “felicidad” que si solo cambia de manos 1 vez por hora. 

¿Alguna vez es consciente, al menos vagamente, algún keynesiano de que toda la estúpida ensalada mental que habita en su cabeza póbremente amueblada es una ridícula falacia supersticiosa de un extremo al otro?

¿No haría quizás más feliz a todos esos comerciantes el que los impuestos se redujeran? Podría sorprenderle la paradójica respuesta de su frutera a esta pregunta.

Es que acaso nadie se ha dado cuenta que TODO FUE EN “B” ?

Si UNO SOLO de todos los intervinientes en la transacción hubieran tenido que PAGAR IMPUESTOS el billete NO ALCANZABA !!

No será en realidad un mensaje para que nos demos cuenta el horripilante rol “extractor de riquezas” que juega el Estado ?

Un IVA, una retención para el IRPF y toda la historia no hubiera podido tener un “final feliz”.

Cuál es el mensaje en realidad ?

Que el dinero circule o que lo haga SIN IMPUESTOS ?


En ningún momento dicen que sea B, tú puedes deber 100 dólares al hotel y estar incluido el IVA, amigo. http://www.burbuja.info/inmobiliaria/images/smilies/tragatochossmile2.gif

[ii]

https://elpais.com/elpais/2014/02/03/alterconsumismo/1391420294_139142.html

Chiemgauer nació en enero de 2003 como actividad extracurricular de una escuela Waldorf

Esta moneda está totalmente respaladada con el euro y funciona del siguiente modo: los consumidores eligen un proyecto social al dar de alta y cambian, por ejemplo, 100 euros en Chiemgauer, con el 3% del efectivo que va al proyecto social. Luego los consumidores compran a comercios locales y pagan en Chiemgauer en par (1 Chiemgauer = 1 euro), y los comercios tienen dos opciones: a) ir a la oficina de Chiemgauer y reconvertirlos en euros, pagando el 5% de comisión o b) pagar a otros comercios locales para evitar esta comisión. Vamos a ver cuáles son las ventajas para cada actor:

  • Consumidores: Donación del 3% de gastos en comercios locales al proyecto social que eligen. Si uno gasta 500 € por mes, se puede donar 180 € por año (500 x 3% x 12 meses).
  • Proyectos sociales (principalmente asociaciones): Ingreso adicional que podrá gastar para sus propios proyectos.
  • Comercios locales: Atracción de los consumidores conscientes de la comunidad.

Y los 100 euros que deja el consumidor se distribuyen en: 95 euros como reserva para la reconversión, 3 euros como donación al proyecto social y 2 euros que se gasta para la administración de esta moneda.

Otro aspecto importante de Chiemgauer es la oxidación (más información en mi post anterior): Los billetes caducan cada tres meses y se requiere colocar un timbre del 2% del valor (2, 4, 10, 20, 40 céntimos y un euro para billetes de 1, 2, 5, 10, 20 y 50 Chiemgauers, respectivamente), alentando a que los portadores de billetes gasten cuanto antes para evitar este costo. Además Chiemgauer ofrece microcréditos con una condición maravillosa en el programa de Zinsbonus: aunque los prestatarios en esta moneda social tienen que pagar tasas de interés, ¡estos costos financieros serán retornados si consiguen devolver toda la cantidad de su préstamo sin retraso!

Esta iniciativa ha crecido desde su fundación: el siguiente gráfico muestra cómo se ha desarrollado.

2003200620092012
Consumidores1301,0971,8992,573
Comercios locales100540587633
Cambio € > C68.286548.9471.286.2441.864.463
Cambio C > €58.286534.7091.145.7501.815.108
C en circulación10.00064.346449.064599.757
Donación a proyectos sociales1.80016.46838.58755.934
Facturaciones en C75.8731.372.3684.042.2046.452.279
Circulación de C por año9,4823,9810,6711,22
Circulación de € por año6,786,294,824,03
Efecto multipicador de C1,112,503,143,46

Lo más destacable de este gráfico es el aumento constante del efecto multiplicador de Chiemgauer (de 1,11 en 2003 a 3,46 en 2012): Esta cifra significa que Chiemgauer realiza cada vez más transacciones económicas en la región antes de ser reconvertido en euro y escaparse, fomentando cada vez más la economía local

Què és el REC i com funcionarà

REC Real Economy Currency. Moneda de l’economia real

Una moneda ciutadana per promoure l’economia real, al servei de les persones i del comerç de proximitat

Què és el Rec?

  • El Rec[i], és la moneda ciutadana que neix a l’Eix Besòs. Vol fecundar la vida econòmica tot aportant capacitat de compra local, afavorint el comerç de proximitat i la cohesió social. La moneda, com l’aigua del Rec Comtal, han estat i són elements essencials per a la vida dels nostres barris i de la ciutat.
  • Les monedes ciutadanes (també anomenades monedes socials o locals, com la Grama de Santa Coloma) són un mitjà de pagament, complementari a l’Euro, que beneficien els comerços de proximitat que decideixen acceptar-la, perquè els Recs van circulant una i altra vegada entre els comerços del barri.
  • El Rec és una moneda que permet fer els pagaments entre la targeta o mòbil del client i el mòbil de l’establiment, de forma instantània i sense costos.

Perquè m’interessa acceptar el Rec?

  • Els establiments adherits al Rec dels 10 barris de l’Eix Besòs atrauran en 2 anys, en Recs l’equivalent a quasi 1 milió d’euros que l’Ajuntament de Barcelona distribuirà en ajudes a les famílies.
  • Quantes més transaccions es facin en Recs entre establiments i clients de la zona, aquest milió inicial pot tenir un efecte molt superior, multiplicant-se per tres en menys d’un any, com en el cas de la Grama.
  • Aquestes famílies també rebran quasi 4 milions més, en euros que també podran gastar en els establiments de la zona, si aquests aconsegueixen atreure-les amb els Recs.
  • No tindrà cap cost participar-hi (gràcies al suport d’un projecte Europeu).
  • Resumint: possible increments de vendes i fidelització de nous clients que només podran fer compres en els establiments adherits al Rec.

Com funciona?

  • Comerciants i particulars tenen una mateixa aplicació mòbil per identificar-se i fer la transferència. Els particulars poden identificar-se i fer el pagament amb una targeta de dèbit que és captada pel mòbil del comerciant. No cal tenir datàfon.
  • Els comerciants que ho desitgin rebran el suport personalitzat gratuït i directe per instal·lar l’aplicació al mòbil i per aprendre el seu funcionament.
  • Per gestionar una possible acumulació de Recs per part dels comerciants, aquests poden:
  • Pagar un altre usuari que els accepti, com a empresa (proveïdors o empleats) o com a particular (cobrant en Recs el seu sou com a empresari i gastant-s’ho en compres personals).
  • Fer bonificació o tornar el canvi en Recs: P. ex: “Pagui 20 € i, si vol, li retorno 2 Recs”. El comerciant està fent una bonificació o tornant el canvi equivalent de 2 €, però està canviant 2 Recs per 2 €.
  • Si tot i així, necessita canviar Recs a Euros per pagar quelcom que li urgeix, el comerciant ha d’adreçar-se a l’entitat gestora i sol·licitar el canvi, que s’efectuarà en un màxim de 3 dies feiners.

Què he de fer per poder vendre i comprar amb Recs?

  • Donar-me d’alta com a usuari, sigui com establiment o també com a particular, sense cap cost, amb un senzill contracte amb les dades bàsiques.
  • Acceptar voluntàriament el pagament amb Recs de part o tots els productes o serveis que ofereixo.
  • Identificar els proveïdors de proximitat que també són usuaris i que accepten Recs, o comunicar a l’entitat gestora el nom dels proveïdors que si fossin usuaris ajudarien a tancar el cercle i a donar sortida als Recs.

Tota la informació (molt aviat) a www.rec.barcelona


[i] Nom inspirat en el Rec Comtal, que neix del l’aqüífer del Besòs i que des de fa més de mil anys ha fecundat els barris del Besòs, la plana i la ciutat de Barcelona. Ha proveït de força els molins, ha regat els horts, donat servei als artesans i les indústries, conduït l’aigua de boca als habitants, als safareigs, fonts i jardins. La història del rec és la història de Barcelona i dels que avui són els seus barris.

Senyoratge per a la gent?

Fa temps, quan el mitjà de pagament principal era l’efectiu, qui es beneficiava de posar els diners en circulació era l’estat. Després, a poc a poc, aquesta prerrogativa s’ha anat privatitzant, a mesura que hem anat fent servir cada vegada més els diners bancaris, és a dir, els dipòsits en comptes corrents o llibretes d’estalvi que tenim en els bancs. El senyoratge és aquest benefici derivat de posar els diners en circulació. La moneda de Barcelona proposa que el senyoratge de la moneda de la ciutat reverteixi en el bé comú de la ciutat.

Hi ha nombroses organitzacions ciutadanes en diferents països que porten temps lluitant per què la capacitat de crear els diners tornin a ser pública*. L’esperit d’aquests moviments és democratitzar els diners, i també que el senyoratge reverteixi en el bé públic.

Val a dir que els estats no sempre han revertit en el bé comú els ingressos per senyoratge. Només cal l’exemple dels EUA sobre-emetent dòlars per sufragar la guerra del Vietnam, que va acabar amb la convertibilitat del dòlar a l’or per sempre.

També veiem que la capacitat d’emetre diners dels bancs tampoc ha tingut millors conseqüències, ja que, en primer lloc, el senyoratge del diner bancari reverteix únicament en el lucre dels bancs i en segon lloc, han demostrat ser tan culpables d’sobre-emetre diners com els pitjors exemples que puguin trobar-se respecte als estats, en aquest cas, per a generar bombolles especulatives que generen crisis financeres com la de 2008 i destrueixen l’economia productiva.

La moneda de Barcelona persegueix els mateixos objectius de qualsevol moneda local, tractant de fer créixer els intercanvis de quilòmetre zero, fomentant l’economia de proximitat, incrementant la riquesa local i reduint així la demanda energètica del consum, però també és un intent d’assignar el benefici del senyoratge a projectes destinats a incrementar la utilitat pública de la ciutat i que la decisió sobre quins projectes s’han de finançar dins d’aquest concepte estigui en mans de la pròpia ciutadania.

Inicialment, la quantitat de moneda Barcelona a emetre quedarà limitada a les existències d’un fons en euros que l’ajuntament guardarà, de manera que sigui possible comprar la moneda per part de l’ajuntament, en cas de ser necessari, mentre la moneda es consolida.

Però en la mesura que es pugui demostrar que una part de la moneda Barcelona pot circular sense necessitat de fer ús d’aquest fons, la moneda tindrà més autonomia, la qual cosa no serà obstacle perquè l’ajuntament pugui seguir canalitzant fons a través de la mateixa, si demostra ser un instrument útil per a fomentar la utilitat pública i la riquesa de la ciutat.

* En la seva majoria s’agrupen sota l’anomenat moviment internacional per a la reforma monetària (IMMR), i en formen part a Espanya l’associació Diners Positiu, o Positive Money al Regne Unit

Señoreaje para la gente

Hace tiempo, cuando el medio de pago principal era el efectivo, quien se beneficiaba de poner el dinero en circulación era el estado. Después, poco a poco, esa prerrogativa se ha ido privatizando, a medida que hemos ido usando cada vez más el dinero bancario, es decir, los depósitos en cuentas corrientes o libretas de ahorro que tenemos en los bancos. El señoreaje es ese beneficio derivado de poner el dinero en circulación. La moneda de Barcelona propone que el señoreaje de la moneda de la ciudad revierta en el bien común de la ciudad.

Hay numerosos grupos de presión en distintos países que llevan tiempo luchando por que la capacidad de crear el dinero vuelva a ser del estado. En su mayoría se agrupan bajo el llamado movimiento internacional para la reforma monetaria (IMMR), y forman parte de él en España la asociación Dinero Positivo, o Positive Money en el Reino Unido.El espíritu de estos reformistas es democratizar el dinero, y también que el señoreaje revierta en el bien público. Sin embargo, los estados no siempre han usado de esta forma los ingresos por señoreaje. Basta el ejemplo de EEUU sobre-emitiendo dólares para sufragar la guerra de Vietnam, que acabó con la convertibilidad del dólar al oro para siempre, para ilustrar esta realidad. Sin embargo, la capacidad de emitir dinero de los bancos tampoco ha tenido mejores consecuencias, ya que, en primer lugar, el señoreaje del dinero bancario revierte únicamente en el lucro de los bancos y en segundo lugar, han demostrado ser tan culpables de sobre-emitir dinero como los peores ejemplos que puedan encontrarse respecto a los estados, en este caso, para generar burbujas especulativas que generan crisis financieras como la de 2008 y destruyen la economía productiva.

La moneda de Barcelona persigue los mismos objetivos de cualquier moneda local, tratando de acrecentar los intercambios de kilómetro cero, fomentando la economía de proximidad, incrementando la riqueza local y reduciendo así la demanda energética del consumo, pero también es un intento de asignar el beneficio del señoreaje a proyectos destinados a incrementar el procomún de la ciudad y de que la decisión sobre qué proyectos se deben financiar dentro de este concepto recaiga directamente en la ciudadanía. Inicialmente, la cantidad a emitir quedará limitada a las existencias de un fondo en euros que el ayuntamiento guardará, de forma que sea posible comprar la moneda por parte del ayuntamiento, en caso de ser necesario, mientras la moneda se consolida. Pero si consigue probarse que la moneda puede subsistir sin necesidad de hacer uso de dicho fondo, la moneda tendrá autonomía, lo cual no será óbice para que el ayuntamiento pueda seguir canalizando fondos a través de la misma, si demuestra ser un instrumento útil para fomentar el procomún y la riqueza de la ciudad.