Fa temps, quan el mitjà de pagament principal era l’efectiu, qui es beneficiava de posar els diners en circulació era l’estat. Després, a poc a poc, aquesta prerrogativa s’ha anat privatitzant, a mesura que hem anat fent servir cada vegada més els diners bancaris, és a dir, els dipòsits en comptes corrents o llibretes d’estalvi que tenim en els bancs. El senyoratge és aquest benefici derivat de posar els diners en circulació. La moneda de Barcelona proposa que el senyoratge de la moneda de la ciutat reverteixi en el bé comú de la ciutat.
Hi ha nombroses organitzacions ciutadanes en diferents països que porten temps lluitant per què la capacitat de crear els diners tornin a ser pública*. L’esperit d’aquests moviments és democratitzar els diners, i també que el senyoratge reverteixi en el bé públic.
Val a dir que els estats no sempre han revertit en el bé comú els ingressos per senyoratge. Només cal l’exemple dels EUA sobre-emetent dòlars per sufragar la guerra del Vietnam, que va acabar amb la convertibilitat del dòlar a l’or per sempre.
També veiem que la capacitat d’emetre diners dels bancs tampoc ha tingut millors conseqüències, ja que, en primer lloc, el senyoratge del diner bancari reverteix únicament en el lucre dels bancs i en segon lloc, han demostrat ser tan culpables d’sobre-emetre diners com els pitjors exemples que puguin trobar-se respecte als estats, en aquest cas, per a generar bombolles especulatives que generen crisis financeres com la de 2008 i destrueixen l’economia productiva.
La moneda de Barcelona persegueix els mateixos objectius de qualsevol moneda local, tractant de fer créixer els intercanvis de quilòmetre zero, fomentant l’economia de proximitat, incrementant la riquesa local i reduint així la demanda energètica del consum, però també és un intent d’assignar el benefici del senyoratge a projectes destinats a incrementar la utilitat pública de la ciutat i que la decisió sobre quins projectes s’han de finançar dins d’aquest concepte estigui en mans de la pròpia ciutadania.
Inicialment, la quantitat de moneda Barcelona a emetre quedarà limitada a les existències d’un fons en euros que l’ajuntament guardarà, de manera que sigui possible comprar la moneda per part de l’ajuntament, en cas de ser necessari, mentre la moneda es consolida.
Però en la mesura que es pugui demostrar que una part de la moneda Barcelona pot circular sense necessitat de fer ús d’aquest fons, la moneda tindrà més autonomia, la qual cosa no serà obstacle perquè l’ajuntament pugui seguir canalitzant fons a través de la mateixa, si demostra ser un instrument útil per a fomentar la utilitat pública i la riquesa de la ciutat.
* En la seva majoria s’agrupen sota l’anomenat moviment internacional per a la reforma monetària (IMMR), i en formen part a Espanya l’associació Diners Positiu, o Positive Money al Regne Unit
Señoreaje para la gente
Hace tiempo, cuando el medio de pago principal era el efectivo, quien se beneficiaba de poner el dinero en circulación era el estado. Después, poco a poco, esa prerrogativa se ha ido privatizando, a medida que hemos ido usando cada vez más el dinero bancario, es decir, los depósitos en cuentas corrientes o libretas de ahorro que tenemos en los bancos. El señoreaje es ese beneficio derivado de poner el dinero en circulación. La moneda de Barcelona propone que el señoreaje de la moneda de la ciudad revierta en el bien común de la ciudad.
Hay numerosos grupos de presión en distintos países que llevan tiempo luchando por que la capacidad de crear el dinero vuelva a ser del estado. En su mayoría se agrupan bajo el llamado movimiento internacional para la reforma monetaria (IMMR), y forman parte de él en España la asociación Dinero Positivo, o Positive Money en el Reino Unido.El espíritu de estos reformistas es democratizar el dinero, y también que el señoreaje revierta en el bien público. Sin embargo, los estados no siempre han usado de esta forma los ingresos por señoreaje. Basta el ejemplo de EEUU sobre-emitiendo dólares para sufragar la guerra de Vietnam, que acabó con la convertibilidad del dólar al oro para siempre, para ilustrar esta realidad. Sin embargo, la capacidad de emitir dinero de los bancos tampoco ha tenido mejores consecuencias, ya que, en primer lugar, el señoreaje del dinero bancario revierte únicamente en el lucro de los bancos y en segundo lugar, han demostrado ser tan culpables de sobre-emitir dinero como los peores ejemplos que puedan encontrarse respecto a los estados, en este caso, para generar burbujas especulativas que generan crisis financieras como la de 2008 y destruyen la economía productiva.
La moneda de Barcelona persigue los mismos objetivos de cualquier moneda local, tratando de acrecentar los intercambios de kilómetro cero, fomentando la economía de proximidad, incrementando la riqueza local y reduciendo así la demanda energética del consumo, pero también es un intento de asignar el beneficio del señoreaje a proyectos destinados a incrementar el procomún de la ciudad y de que la decisión sobre qué proyectos se deben financiar dentro de este concepto recaiga directamente en la ciudadanía. Inicialmente, la cantidad a emitir quedará limitada a las existencias de un fondo en euros que el ayuntamiento guardará, de forma que sea posible comprar la moneda por parte del ayuntamiento, en caso de ser necesario, mientras la moneda se consolida. Pero si consigue probarse que la moneda puede subsistir sin necesidad de hacer uso de dicho fondo, la moneda tendrá autonomía, lo cual no será óbice para que el ayuntamiento pueda seguir canalizando fondos a través de la misma, si demuestra ser un instrumento útil para fomentar el procomún y la riqueza de la ciudad.
