Estem vivint un conjunt d’emergències, -alimentària, laboral, d’habitatge, migratòria, masclista, climàtica, bèl·lica, energètica, sanitària, financera, nacional, política, poblacional…- que, més enllà del sentiment d’afectació directa, no ens deixen indiferents i ens demanen una resposta ràpida i adequada a l’alçada de la gravetat i de la seva interrelació en una profunda crisi de civilització.
Atrafegats i atordits en el dia a dia per urgències o distraccions de tota mena, ens costa donar-nos espai i temps per a reflexionar; per a conversar sobre les causes clau, els efectes imprevisibles, o no, i les propostes a generar o experiències a potenciar per fer front comú als desequilibris de tot ordre que provoquen aquestes emergències.
Desequilibris que ens plantegen què hem de fer perquè tota persona (per començar, les que vivim a Catalunya):
No passi gana ni set, no visqui malnodrida i tingui una alimentació saludable
No pateixi ni fred ni calor extremes, disposi d’un vestit adequat i d’una llar digna
No sigui ni abandonada ni discriminada per qualsevol diversitat o procedència personal o grupal
Tingui una ocupació lliure, digne i útil amb ingressos adequats a les seves necessitats i possibilitats
Disposi de l’atenció i les cures adequades per fer front a qualsevol malaltia
Tingui accés al coneixement i a la informació veraç adequats als seus interessos
Pugui expressar lliurement i responsable les seves opinions i preferències
Pugui influir i participar en les decisions comunitàries i polítiques dels diferents àmbits
No sigui agredida ni pateixi violències impunement sense rebre protecció i pugui ser rescabalada
Visqui en un entorn no degradat on no malmetem l’aire, les aigües, els sòls, la flora i la fauna
Ja no podem suportar més tant sofriment i tanta violència evitables, tant soroll i tanta baralla, tant insult i menyspreu, tanta distracció i tanta mentida, tanta crispació, passivitat, impotència i ràbia.
Inspirat en l’original sentit pacificador de “Pau i Treva” de fa mil anys i en el dret d’asil en els espais sagrats, entro en un espai silenciós que faciliti la conversa segura i tranquil·la sobre:
com fem front a les emergències que patim?
com establim vincles entre les diverses lluites?
com apliquem la lluita noviolenta per fer un país i un món habitables per a tothom
De dilluns a divendres, de 10:15 a 13:15h i de 15:00 a 18:00h entre el 2 i el 30 de novembre de 2022, estaré disponible a tenir una ronda de converses amb les persones dels diferents col·lectius, moviments socials i organitzacions ciutadanes que vulguin compartir dubtes, propostes, reflexions, experiències… entorn aquestes qüestions, que vulguin teixir coneixences i aliances, que vulguin convertir-se per fer emergir vida d’entre les emergències que ens amenacen.
M’agradaria poder conversar amb tu. Tria el dia i hora que et vagi bé.
Estaré atent i receptiu en l’auster i mil·lenari claustre romànic de Sant Pau del Camp al Raval de Barcelona.
Per què el convivialisme? Perquè el món va cap a la deriva i qualsevol acció col·lectiva que aspiri a posar-hi remei no pot arribar a bon port si tots els que s’hi comprometen no estan inspirats per un conjunt de valors clarament compartits. Les doctrines polítiques heretades (liberalisme, socialisme, comunisme, anarquisme) avui ja no són guies suficients, perquè no ens diuen res decisiu ni sobre la finitud dels recursos naturals ni sobre la mondialitat i la pluralitat de les cultures ni, finalment, sobre la millor manera d’evitar l’aspiració infantil a l’omnipotència (allò que els antics grecs anomenaven l’hybris) inherent al desig humà. Ens cal doncs, innovar.
El convivialisme, filosofia política de la vida en comú (de la convivència), de l’art de cooperar enfrontant-nos sense matar-nos els uns als altres, explicita els valors últims que animen tots aquells que, de procedències ideològiques molt diverses, no es resignen a abandonar el control, i per tant la supervivència del món, ni als enaltidors de la globalització neoliberal, ni als profetes d’un nacionalisme de tendències feixistes (que, a vegades, van junts). Els primers, que treballen per a l’extensió planetària d’un capitalisme rendista i especulatiu, aspiren a l’omnipotència econòmica, a sempre més i més riquesa. Saquegen el planeta. Els segons mobilitzen el desig d’omnipotència política i identitària. Segreguen odi i impulsos assassins.
La noviolència és la nostra força, una força més efectiva que la violència i que la passivitat. Des de fa anys hem anat incorporant els elements clau de l’actitud, l’estratègia i les accions noviolentes practicades arreu del món. L’1 i el 3 d’octubre molta gent ens vàrem posar a prova i responguérem, com sempre, amb coratge i dignitat. Si molta de la resistència noviolenta ha estat espontània i intuïtiva, què no serem capaços de fer amb més formació i organització per a l’acció!
La Marxa Som és una marxa popular que recorrerà a peu totes les comarques del Principat de Catalunya en quatre columnes que confluiran a Montserrat, prevista per després del 27S.
Seguint l’itinerari de la ruta senderista El Camí als trams del Principat, recorrerà el país físicament, i cap a la llibertat i plenitud de manera simbòlica, acostant-se a tot el territori poble a poble, de plaça en plaça, recollint les propostes i anhels per fer un país millor fonamentat en una democràcia participativa. Volem decidir entre tots el rumb dels principals afers públics que considerem importants?
La Marxa és més que una caminada…
La Marxa Som és una crida, un instrument que es posa al servei de la gent, moviments socials i entitats per fer arribar al territori les seves propostes i unir les veus, els anhels i la força que junts tenim.
Convida a tothom a participar-hi, sigui caminant, assistint a les assemblees locals o col·laborant en l’acollida de la Marxa quan arribi al propi municipi.
El debat sobre com pot ser un nou país ja ha començat. L’ha iniciat la ciutadania per diverses vies: amb el recull de propostes sobre el procés constituent i el país que volem o sobre esborranys de possibles textos constitucionals.
Reinicia Catalunya vol aplegar totes aquestes iniciatives, per coordinar-les, impulsar-les i mostrar el potencial que té la participació política de la ciutadania per dissenyar un nou estat. Volem eixamplar la base dels que s’imaginen un nou país, que a més de nou ha de ser millor. Volem aplegar a tothom que comparteixi aquest anhel. Independentment de quin és l’encaix final que proposi en l’escenari internacional, o en el marc espanyol.
De fet, pensem que aquesta és la primera fase del que podríem anomenar la convenció constitucional -que ja ha començat-, un procés obert, transparent, participatiu i inclusiu per definir les bases constitucionals d’un nou país.
Per construir un nou estat cal que les seves bases democràtiques siguin tan sòlides com sigui possible. Que la futura Constitució no només sigui democràtica pel seu contingut sinó també pel seu procés. La constitució catalana no pot ser la constitució (només) dels independentistes. Ni dels polítics. Ni dels experts. Ha de ser de tothom. El lideratge de la ciutadania i la reivindicació democràtica han estat claus fins ara. Cal que ho continuïn sent durant tot el procés constituent.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
