Per què el convivialisme?
Perquè el món va cap a la deriva i qualsevol acció col·lectiva que aspiri a posar-hi remei no pot arribar a bon port si tots els que s’hi comprometen no estan inspirats per un conjunt de valors clarament compartits. Les doctrines polítiques heretades (liberalisme, socialisme, comunisme, anarquisme) avui ja no són guies suficients, perquè no ens diuen res decisiu ni sobre la finitud dels recursos naturals ni sobre la mondialitat i la pluralitat de les cultures ni, finalment, sobre la millor manera d’evitar l’aspiració infantil a l’omnipotència (allò que els antics grecs anomenaven l’hybris) inherent al desig humà. Ens cal doncs, innovar.
El convivialisme, filosofia política de la vida en comú (de la convivència), de l’art de cooperar enfrontant-nos sense matar-nos els uns als altres, explicita els valors últims que animen tots aquells que, de procedències ideològiques molt diverses, no es resignen a abandonar el control, i per tant la supervivència del món, ni als enaltidors de la globalització neoliberal, ni als profetes d’un nacionalisme de tendències feixistes (que, a vegades, van junts). Els primers, que treballen per a l’extensió planetària d’un capitalisme rendista i especulatiu, aspiren a l’omnipotència econòmica, a sempre més i més riquesa. Saquegen el planeta. Els segons mobilitzen el desig d’omnipotència política i identitària. Segreguen odi i impulsos assassins.
