Trobareu una bona eina per somiar que la humanitat pot resoldre els conflictes d’una forma diferent, cooperativa i solidària si es prepara a consciència i guanya l’opinió pública. Xavier Masllorens. President de l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau)
Aquest és un fragment del pròleg del llibre AutoDefensa Noviolenta en 100 missatges i una història increïble, publicat el 30 de gener, commemorant el 75è aniversari de l’assassinat de Gandhi, pocs dies abans d’haver convocat una trobada per organitzar el Santi Shena (Exèrcit de Pau). Aquest article extreu una vintena d’aquests 100 missatges, com invitació a la lectura del llibre.
El moviment d’objectors, amb la pràctica dels elements clau de la lluita noviolenta, aconseguí el reconeixement del dret a l‘objecció al servei militar. I, gràcies a un milió d’objectors i 50.000 insubmisos, el 2001 s’acabà amb el servei militar obligatori; però, era només un primer pas per un món sense exèrcits ni guerres. I aquí ens vàrem quedar!?
Posar les bases d’un sistema civil de defensa noviolenta és un dels objectius del compromís de la campanya www.aturemlesguerres.cat. Esperem que aquests missatges, i el diàleg que suscitin, ens ajudin a imaginar com el podem organitzar.
Només dient No a les guerres, les podem aturar? Qualsevol persona equilibrada està contra les guerres. No podem resoldre conflictes posant més llenya al foc. Com podem vindicar drets i llibertats o modificar fronteres tot destruint, ferint, torturant, matant, violant persones, civils o militars?
Diem no a les guerres però, si algú ens ataca, què hem de fer en un món amb més de 30 guerres, amb milers de morts? Hem de defensar-nos!. Però, com fer-ho sense provocar més patiment? Com fer una defensa efectiva, que no provoqui més destrucció i mort de les que pretén evitar? Tenim el dret i el deure de defensar la vida de les persones, dels pobles i les seves organitzacions, de la natura i de la Terra; a defensar-nos de tota mena d’agressions, socials, econòmiques, polítiques, culturals… també militars.
Diem NO a les guerres, a la cursa d’armament, a la militarització creixent, als pactes militars… Diem sí als organismes multilaterals, al desarmament, al dret internacional… però també diem sí, i fins ara no ho hem fet, als sistemes civils d’autodefensa noviolenta!
La legítima defensa no pot ser l’excusa per començar ni per escalar cap guerra, que provoca l’efecte contrari a l’esperat: no protegeix la població, ni els seus drets, ni els seus béns. Com defensar-nos sense provocar més guerra? Com podem organitzar un defensa efectiva que redueixi la mort i la destrucció? Quasi sempre la gent identifica “defensa” a “defensa armada” i no sabem imaginar com defensar-nos sense recórrer als exèrcits i a les seves armes letals. Però, com veurem, espontàniament alguns pobles han sabut defensar-se sense oposar resistència armada a tropes invasores molt més potents: quan la gent planta cara sense violència als invasors, fa veure als soldats les mentides amb què els han mobilitzat, obstrueix i entrebanca la invasió, no coopera en res i desobeeix les ordres… la invasió trontolla. En els casos més coneguts, l’ocupació nazi de Dinamarca 1940 o la invasió de Txecoslovàquia 1968, és reduí la destrucció, s’afeblí la motivació de les tropes i decaigué la rendibilitat esperada de l’ocupant.
Quin és l’art de l’autodefensa noviolenta? Una població socialment cohesionada i equilibrada, disposada a organitzar-se i arriscar-se per defensar la seva vida i el seu país sense confiar en què les forces armades siguin el mitjà de la seva seguretat i protecció. Si està ben organitzada, suposarà a l’invasor costos econòmics, morals i polítics el desplaçar i mantenir una força ocupant, i aquesta es trobarà sense els arguments de “combatre el terrorisme” d’un poble que no respon amb violència!
Per què l’autodefensa noviolenta pot ser la millor dissuasió? L’invasor també ha de saber que l’ocupació no li serà rendible degut a la radical no cooperació i desobediència de la gent. La millor dissuasió és advertir-li que l’ocupació no li sortirà a compte. Ara bé, quan la guerra esclata ja és massa tard per organitzar una defensa civil noviolenta. Com hem vist a Ucraïna, poden haver-hi respostes espontànies de plantar-se davant els tancs. Però quan hi ha morts als dos costats, l’espiral de violència no és fàcil d’aturar i es disparen els actes venjatius. Ara és l’hora d’organitzar-nos. En temps de pau és quan cal preparar-se i organitzar-se (com ho estan fent sempre els exèrcits).
Els estats no han organitzat la defensa civil noviolenta perquè tenen el monopoli de la violència i l’exerceixen amb els exèrcits. Cap estat amb exèrcit té una defensa civil alternativa a la defensa militar. La gent d’un país sense estat ni exèrcit si sap activar una autodefensa noviolenta podrà facilitar la independència i la seva defensa un cop aconseguida.
Sabem que és més fàcil defensar i protegir allò que sentim propi o estimem. La primera condició per esforçar-se, per arriscar comoditats i vida, és que ens sentim formant part de la societat en què vivim, i que hi hagi prou cohesió social perquè pagui la pena ser defensada. La societat no ha de tolerar grans desequilibris, desigualtats ni opressions relacionades amb ingressos, consum, recursos, possibilitats… Ni entre la mateixa població ni d’aquesta amb el medi natural.
Com que no hi ha cap societat equilibrada, la pràctica de l’autodefensa noviolenta cal exercir-la contra les agressions i violències que avui pateix cada territori, per tendir a refer els equilibris trencats. Aquesta feina te dues virtuts: millora les condicions de vida, la cohesió social i, alhora, crea les condicions més favorables per fer front a una hipotètica, i no desitjada, agressió armada.
L’AutoDefensa Noviolenta (ADN) és una posada en marxa de la via ciutadana de defensa civil. A diferència dels Ministeris de Defensa (de Guerra?) amb polítiques no sols defensives, sinó també violentament ofensives – pel tipus d’armament i d’operacions que fan -, l’AutoDefensa Noviolenta, només pot ser defensiva, només és per protegir les persones, els seus drets, les institucions i el territori on viuen de qualsevol agressió.
Vol posar les bases d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta inspirat en experiències històriques i en les diferents propostes elaborades per Gonzalo Arias (El antigolpe i El ejército incruento de mañana) i Gene Sharp (Defensa civil noviolenta) així com estudis fets a Catalunya, com Un estat segur i en pau, tot ells publicats en gran part per l’Institut Català Internacional per la Pau.
És una proposta d’organització ciutadana inspirada en iniciatives com l’Arbre de les assemblees (Xirinacs), Som poble i decidim, la Sociocràcia, el Convivialisme, el Manifest Re-evolució noviolenta o extermini o la Democràcia Comunal.
Les ADN vetllen pels equilibris en les relacions humanes i amb la natura de la que formem part, i renuncien per tant, a emprendre tota mena d’agressions i violències per aconseguir els seus objectius. Un indicador clau per conèixer el grau de relacions equilibrades en un territori (carrer, barri, poble, ciutat, comarca, nació, continent, món…) és el grau de cohesió social i amb la natura de la gent que hi viu. Una forta cohesió comunitària és el resultat d’un alt grau de necessitats humanes cobertes que fa d’aquest territori un espai força habitable per a tothom, i per, tant, un espai que paga la pena defensar.
L’ADN de cada territori – del carrer a la ciutat…- contribueix, directament o a través de la pressió política, a que tota persona que hi viu, com a mínim:
- No passi gana ni set, no visqui malnodrida i tingui una alimentació saludable
- No pateixi ni fred ni calor extremes, disposi d’un vestit adequat i d’una llar digna
- No sigui ni abandonada ni discriminada per qualsevol diversitat o procedència personal o grupal
- Tingui una ocupació lliure, digne i útil amb ingressos adequats a les seves necessitats i possibilitats
- Disposi de l’atenció i les cures adequades per fer front a qualsevol malaltia
- Tingui accés al coneixement i a la informació veraç adequats als seus interessos
- Pugui expressar lliurement i responsable les seves opinions i preferències
- Pugui influir i participar en les decisions comunitàries i polítiques dels diferents àmbits
- No sigui agredida ni pateixi violències impunement sense rebre protecció i pugui ser rescabalada
- Visqui en un entorn no degradat on no malmetem l’aire, les aigües, els sòls, la flora i la fauna
L’ADN empra les capacitats de la via noviolenta:
- Consciència de la interconnexió i el respecte entre totes les persones i els éssers vius
- Comunicació empàtica en les relacions interpersonals i en els conflictes socials
- Lluita noviolenta per fer front a la violació de drets i llibertats
- Resistència civil noviolenta per afrontar agressions violentes
- Defensa civil noviolenta per encarar les invasions i ocupacions armades
La Lluita Noviolenta ha de tenir un objectiu equitatiu i veritable, però necessita:
- Estratègia: com aconseguirem l’objectiu que volem assolir
- Actituds: com suscitem empatia i que molta gent recolzi la causa
- Campanyes: com articulem diferents accions en missatges clars
- Accions: com concentrem l’energia en objectius assolibles que ens acostin al general
- Tècniques: com entrenem i exercim capacitats per dur a terme accions amb èxit.
Quin tipus d’accions o campanyes combina la lluita noviolenta?
- Diàleg: cerquen parlar amb l’adversari sempre, abans, durant i després…
- Denúncia: volen fer emergir el conflicte, mostrar els desequilibris…
- No cooperació: cerquen retirar la col·laboració a l’adversari sense fer res il·legal…
- Desobediència civil: deixen de sotmetre’s a lleis o normes injustes assumint-ne els riscos
- Creació d’alternatives: mostren com seria la vida si s’acabés la injustícia que es denuncia
L’ADN s’auto-organitza en petits cercles de persones voluntàries que fan:
- Diagnòstic dels desequilibris amb tria del més greu i que alhora puguem resoldre
- Pla de resiliència per reduir desequilibris i agressions, començant pels més viables
- Formació, entrenament i organització de la via noviolenta
- Campanyes noviolentes de defensa i equilibri territorial per aplicar el pla
- Coordinació amb altres ADNs per ampliar l’impacte de les campanyes
Cada ADN vetlla per les relacions equilibrades entre els seus membres i assegura la seva participació tant en l’orientació de prioritats com en l’efectivitat de les accions. Cerca l’estima mútua i l’empatia: només defensem allò del que ens sentim formant-ne part. Cada ADN aspira a eixamplar aquesta cerca a tot el país i a tot el món; entén la seva acció com una contribució als equilibris que facin de la Terra un planeta habitable per a tothom. Les persones membres d’una ADN es comprometem a signar i fer efectiva la Declaració de compromís i a acollir totes les persones que vulguin assumir-la i a implicar-s’hi.
Ens hi posem?
Martí Olivella, objector 1975-1977 i promotor de lluitanoviolenta.cat
Publicat a https://issuu.com/fundaciorocagales/docs/cooperaciocatalana_472_ok/16
