El 2015, amb la creació del web www.equilibra.cat vaig expressar la intuïció de considerar l’equilibri de la vida, de l’economia, de la política, la terra… com un eix per explicar, i sobretot, per actuar sobre el que normalment anomenem injustícia, desigualtat, explotació, discriminació, sotmetiment, iniquitat, pobresa… o sobre la manca de llibertat, de democràcia, d’igualtat, de solidaritat, de desenvolupament…
Era com una crida:
En un món malalt, violent i insostenible
la prioritat de cadascú, de cada comunitat,
és viure per equilibrar-lo.
Per fer un mon més equitatiu i harmònic: equilibra la vida, la terra, l’economia, la política…
També hi deia:
Fa dues dècades vaig apostar pel terme “innovació social” com a mètode que permetia no sols repensar la societat sinó recollir i promoure propostes estructuralment transformadores. Ara amb la frivolització del terme “innovació social” vinculat pràcticament a l’emprenedoria de projectes reformistes, prefereixo anar-lo substituint. Ara opto pel terme “equilibri”. Innovar no diu cap qualitat que no sigui la novetat. Equilibrar, vol dir, orientar la innovació social perquè sigui estructuralment transformadora d’una vida, una política, una economia, una terra… massa desequilibrades.
El 2020, en plena calma reflexiva oferta per la pandèmia i en el marc de la descoberta del Convivialisme, vaig desenterrar la possibilitat de convertir el grau d’equilibri com un mètode per enfocar l’acció transformadora més enllà dels xocs en nom de les mateixes belles paraules – llibertat, igualtat, democràcia, desenvolupament…- que tothom reivindica per intentar abatre el contrari. L’equilibri pot ser mesurable. El grau d’equilibri possible o desitjable, pot ser consensuable. Per tant, si una situació està molt desequilibrada (malalta) cal actuar per reequilibrar-la, més enllà de la retòrica ideològica que vulguem aplicar-hi. Les contribucions al grup Modelisme varen recollir aquestes reflexions.
