by Martí Olivella | set. 3, 2021 | Equilibra
El 2015, amb la creació del web www.equilibra.cat vaig expressar la
intuïció de considerar l’equilibri de la vida, de
l’economia, de la política, la terra… com un eix per explicar, i sobretot, per
actuar sobre el que normalment anomenem injustícia, desigualtat, explotació,
discriminació, sotmetiment, iniquitat, pobresa… o sobre la manca de llibertat,
de democràcia, d’igualtat, de solidaritat, de desenvolupament…
Era
com una crida:
En un món malalt, violent i insostenible
la prioritat de cadascú, de cada comunitat,
és viure per equilibrar-lo.
Per fer un mon més equitatiu i
harmònic: equilibra la vida,
la terra, l’economia, la política…
També
hi deia:
Fa dues dècades vaig apostar pel terme “innovació social” com a mètode
que permetia no sols repensar la societat sinó recollir i promoure propostes
estructuralment transformadores. Ara amb la frivolització del terme “innovació
social” vinculat pràcticament a l’emprenedoria de projectes reformistes,
prefereixo anar-lo substituint. Ara opto pel terme “equilibri”. Innovar no diu cap qualitat que no sigui la novetat. Equilibrar, vol
dir, orientar la innovació social perquè sigui estructuralment transformadora
d’una vida, una política, una economia, una terra… massa desequilibrades.
El 2020, en plena calma reflexiva oferta per la pandèmia i en el marc de la descoberta del Convivialisme, vaig desenterrar la possibilitat de convertir el grau d’equilibri com un mètode per enfocar l’acció transformadora més enllà dels xocs en nom de les mateixes belles paraules – llibertat, igualtat, democràcia, desenvolupament…- que tothom reivindica per intentar abatre el contrari. L’equilibri pot ser mesurable. El grau d’equilibri possible o desitjable, pot ser consensuable. Per tant, si una situació està molt desequilibrada (malalta) cal actuar per reequilibrar-la, més enllà de la retòrica ideològica que vulguem aplicar-hi. Les contribucions al grup Modelisme varen recollir aquestes reflexions.
by Martí Olivella | set. 3, 2021 | Equilibra
El març de 2021, en el manifest Re-evolució global o extermini total proposàvem un procediment:
“Per fer
evidents les violències estructurals, els desequilibris inacceptables,
primer cal aturar-nos i revisar els actes i les relacions que les sustenten:
l’estil de vida personal, familiar; les relacions locals, nacionals,
internacionals… amb un criteri bàsic: quins desequilibris patim o provoquem
amb les nostres activitats, amb les nostres accions i projectes, personals o
col·lectius?
Aquesta
revisió la podem fer individualment, però convé fer-la també en grup, en cercles
d’equilibri o en les organitzacions en què participem.
Per elaborar
propostes i cercar acords per modificar els desequilibris, ens cal valorar
en cada cas quin grau d’equilibri és desitjable i acceptable, i proposar
vies per reequilibrar les relacions:
- Amb el nostre cos, la nostra ment, les
nostres emocions…
- Amb les persones amb qui convivim o treballem
- En les organitzacions en què participem:
socials, culturals, polítiques, econòmiques…
- Amb el medi natural i els ecosistemes…
Identificats els principals responsables dels
desequilibris, – que podem ser nosaltres mateixos – cercar acords, quan abans millor, per
aturar-los, reduir-los i no generar-ne més.
Si som capaços d’arribar fins aquí, la resta d’eines de la lluita noviolenta seran més fàcils d’aplicar, perquè els objectius de reequilibri seran clars i coherents en el marc de la re-evolució global post-violenta per fer un món més equilibrat, més habitable per a tothom.” Aquest estiu 2021, he reprès la reflexió, aplegant la feina anterior i mirant de dotar-la d’un mètode més precís per a la seva aplicació en alguns dels principals desequilibris, per si pot ser útil, i sobretot, per si pot ser provat i contrastat per tothom qui vulgui sobre els desequilibris que consideri més rellevants. Especialment vol ser una contribució a convivàlia, un intent d’aportació catalana a la Internacional Convivialista. Martí Olivella, marti[at]equilibra.cat
by Martí Olivella | set. 3, 2021 | Equilibra
En plena elaboració de la proposta equilibra, he llegit el llibre de Jesús Castañar, El Movimiento de Resistencia Indígena en el Cauca Colombiano. En el Capítulo 3: Identidad y estructura del movimiento indígena. Hi he trobat una confirmació de la importància cabdal de concebre l’equilibri com a marc global de les seves relacions entre ells i amb la natura. I, fins i tot, com la seva aposta creixent per la lluita noviolenta, en un context de violència extrema, que l’expliquen no sols per l’efectivitat sinó per la coherència amb la seva recerca permanent de l’equilibri, de l’harmonia.
Amb una clara visió sobre l’equilibri i l’harmonia:
Per a ells,
resulta fonamental la idea d’equilibri, Kweet Fxindxi (principi
d’harmonia): L’harmonia significa no posicions radicals. Es dóna equilibri i
l’harmonia en la mesura que es conjuguen factors, forces, interessos, i per aquest
motiu els Nanses estan més disposats a processos de diàlegs (…) l’harmonia en
si mateixa no només es dóna en el llenguatge, en la vida. En el llenguatge, no
existeix el jo sol, hi ha el jo en relació amb l’altre.
L’harmonia és l’estar bé amb tots els actors que els envolten, amb la terra,
amb la mateixa comunitat, és el respecte a unes normes d’origen on la gent ha
de viure un estil de vida i quan la gent se surt d’aquest estil de vida, és
quan emmalalteix (…) ells diuen que si no es controla molt el que s’està fent
ara, podria arribar a haver-hi un problema més endavant de fam i de moltes
malalties.
I una aposta per la noviolència com el poder de la
gent que harmonitza:
Tenen una
concepció del conflicte armat com un trencament de l’equilibri, de
l’harmonia còsmica, de l’Kweet Fxindxi, que inclou una concepció integral
de la pau, que s’equipara amb inclusió social, reconeixement de la diversitat
ètnica, i dels drets dels pobles, justícia social, projectes comunitaris de
vida, i un desenvolupament construït des de la cultura i les necessitats dels
pobles indígenes.
Els Nasa prefereixen
parlar d’”harmonització” i no de violència o no-violència. La
noviolència la tenen assimilada al concepte de Kweet Fxindxi (harmonia), com a
projecte col·lectiu, una forma d’apoderament o un mètode de resolució de
conflictes.
La noviolència
és com tenir la capacitat de poder controlar les conductes, els actes a la
força; ja que tot s’ha de fer no a la força, s’ha de fer amb el
diàleg, amb l’ús de la raó (…), amb uns principis: el principi de
reciprocitat, el principi de la redistribució, el principi de la vida, de la
vida digna. Per això consideren que cal fer sense necessitat d’eliminar a
l’altre, d’agredir un altre, i d’imposar una proposta, una cultura, un
pensament a la força, sinó que, ja que parlem de no-violència, el que s’ha de fer
és compartir, s’ha de solidaritzar, sota els principis del reconeixement i del
respecte.
Recuperar la
terra és revolució, fer el canvi a la nostra forma és revolució, enfortir els Cabildos
és ser rebels, capacitar-nos d’acord al que nosaltres volem a favor d’un
sistema és revolució. És a dir, nosaltres mateixos hem generat canvis de fa
vint o trenta anys, i aquí ho veiem en la pràctica. La diferència és que no és
per força, no és per la via de les armes, aquí fem un canvi de forma raonada i
intel·ligent, aprofitant els valors que tenim. La diferència és que uns busquen
prendre el poder a la força i nosaltres diem, el poder és la gent (…)
a nosaltres ens interessa la gent, que digui, que opini, que canviï, que
contribueixi a el camí i que tingui força per viure bé, viure en harmonia, en
equilibri en la relació home naturalesa.
Els mètodes
no-violents, usats per la seva efectivitat pràctica, han anat prevalent precisament
per la seva coherència amb la cosmovisió i la seva assimilació a la idea
d’harmonia Kweet Fxindxi.
L’aposta per
un sistema econòmic alternatiu que no destrueixi la naturalesa i l’ambient i
que propiciï una societat en harmonia, en la idea del bon viure.
I el rol de les institucions pròpies com a
mantenidores de l’equilibri i reinstauradoers de l’harmonia:
Segons la
cosmogonia Nasa, es considera que el “Guardià de Tot” (la divinitat)
va delegar en el Thë Wala la tasca de ser l’encarregat de mantenir
l’equilibri, i aquests al seu torn deleguen en els Cabildos que al seu torn
deleguen en la Guàrdia Indígena.
El sistema
funciona així mateix com una forma comunitària de resolució de conflictes
en què el Cabildo apareix com un nivell de consulta o de canalització de
consultes i hi ha un procés de discussió en el cercle dels metges tradicionals
(xamans) i els fogons abans que sigui portat a l’assemblea. Quan fan falta
intermediaris en les negociacions els membres del Cabildo assumeixen aquest paper
per arribar a l’acord compensatori que reinstauri l’harmonia.
by Martí Olivella | set. 6, 2021 | Equilibra
En L’altra
gran equació, Einstein, ho tenia ben clar:
«Un ésser
humà és part de la totalitat, anomenada per nosaltres “univers”, és una
part limitada en el temps i l’espai. S’experimenta a si mateix, els seus
pensaments i sensacions, com separat de la resta, això és una mena d’il·lusió
òptica de la seva consciència. Una il·lusió que és una forma de presó, que ens limita als desitjos personals i a sentir afecte només per les persones més
properes. La nostra tasca ha de ser alliberar-nos
d’aquesta presó i estendre el nostre cercle de compassió i abraçar tots els
éssers vius en tota la seva bellesa.»
George Monbiot.
New York Times, 29 de març de 1972
Vivim frustració quan, òbviament, no podem atènyer els desitjos creixents i il·limitats, contradictoris amb una vida personal, social i planetària limitada.
Tendim a l’equilibri quan
ubiquem la satisfacció de les necessitats
autèntiques més enllà del desig compulsiu, insaciable, en el marc de les
limitacions pròpies d’una vida personal, social i planetària.
No hi ha equilibris perfectes: són
dinàmics, inestables, fruit dels conflictes entre visions, valors, necessitats,
interessos, cultures… en moments i indrets diferents.
Però sí que és universal la voluntat de cercar l’equilibri o de no
fer-ho i, per tant, de cercar el
control o no, de la desmesura, de l’hybris,
del deliri de grandesa, de tenir més – poder, diner, fama… – de fer més que
els altres[1].
Per aplicar l’imperatiu categòric de control de l’hybris, totes les mesures, individuals i
col·lectives, es resumeixen en dos: cercar l’equilibri en la natura que inclou
els altres, com en un mateix.
Podem cercar qualsevol equilibri partint de dades fiables i contrastables, gràcies a la deliberació i la decisió participativa (i, si cal, a la lluita noviolenta) per acordar i aplicar el grau d’equilibri possible i desitjable sobre cada desequilibri concret i en cada context, en el marc del l’equilibri global del planeta.
Sense sistemes de mesures i
estadístics, imprescindibles per poder disposar de dades
contrastables, no podem mesurar el grau d’equilibri o desequilibri, de mesura o
desmesura.
Sense sistemes de deliberació i de decisió i, si cal, de lluita
noviolenta, entre
els afectats-interessats en un desequilibri tampoc podem
acordar quin grau de desequilibri pot ser acceptable o, fins i tot, desitjable.
El mètode “equilibra” per superar frustracions
i afavorir equilibris, en la forma abreujada, te quatre passos[2]i
pot ser aplicat tant a la vida individual com a la social, tant en la local com
en la planetària:
- Quan sento un desig,
- indago quina necessitat autèntica està expressant aquest desig,
- estudio –amb dades i deliberació– si el compliment d’aquesta necessitat afavoreix o pertorba els equilibris personals, amb altri i amb tota la natura, l’equilibri global.
- poso en marxa mesures de compensació o de racionament per restablir l’equilibri trencat.
El qüestionari equilibra, permet diagnosticar el desequilibri i elaborar un pla de transició i la taula de priorització permet comparar els diversos desequilibris per triar els més rellevants.
[1] Vegis Segon Manifest Convivialista
[2] Com els de la Comunicació No-Violenta
by Martí Olivella | set. 6, 2021 | Equilibra
Indicador de l’equilibri global (ecosistema Terra)
L’indicador principal d’equilibri
global és aquell que garanteix un “consum”
per habitant proper a la mitjana (tendència a igualar el consum per càpita)
però alhora, s’assegura que aquest consum,
en perspectiva global, és sostenible en relació a les capacitats planetàries.
No hi pot haver equilibri global
mentre una petita part de la població acapara, consumeix, destrueix molts més
recursos que els que empra gran part de la població mundial, ni si l’ús global
d’aquests recursos és inviable en el conjunt del planeta.
https://www.un.org/es/actnow/facts-and-figures
- Si la població mundial continua creixent com
es preveu i arriba als 9.600 milions el 2.050, podríem necessitar l’equivalent a gairebé tres
planetes per poder disposar dels recursos naturals que
farien falta per sostenir l’estil de vida actual.
El càlcul d’aquest indicador no és
difícil:
- Conèixer
producció / consum / residu anual mundial de cada recurs per càpita
(aigua, energia, cereals, lleguminoses, fruites i verdures, peixos -; minerals
metàl·lics i no metal·lics; CO2, plàstics…)
- Obtenir les xifres d’un repartiment
equitatiu de cada recurs per cada habitant de la Terra (o
de cada continent, país, en funció d’especificitats de consum).
- Racionament
voluntari: sent conscient del desequilibri que
produeixo, adopto les mesures de transició cap a l’equilibri global i de
compensació, en cas que estigui per sobre la mitjana o que sigui
insostenible…
- Racionament
obligatori: en cas que el racionament voluntari no
tingui efectes re-equilibradors en el termini que tenim per evitar situacions
irreversibles, cal aplicar-lo políticament, com es fa en tota situació
d’emergència en un sistema tancat, com és el cas de la nau espacial comuna de
la Terra.
by Martí Olivella | set. 6, 2021 | Equilibra
https://ca.wikipedia.org/wiki/Frustraci%C3%B3
La frustració
és un sentiment desagradable que s’origina quan un individu
no pot satisfer les expectatives que s’ha proposat, és a dir, és una vivència emocional que sorgeix davant del no compliment dels
objectius previstos. La majoria d’éssers humans experimenten certa frustració
cada dia perquè és natural que alguns obstacles interfereixin als plans o
objectius de totes les persones. Es produeix en totes aquelles situacions de la
vida en què algun comportament, meta o necessitat no són satisfetes.
Segons la intensitat de l’objectiu a assolir,
la frustració serà més o menys intensa, és a dir, com més intens sigui el desig d’aconseguir una meta, major serà la
frustració que s’experimentarà, ja que sorgirà un sentiment de fracàs en tot allò que s’havia proposat i alhora
serà més difícil poder superar aquesta situació i sortir de l’estat de
frustració.
Els factors
que generen frustració són relatius i diferents per a cada persona en
particular, ja que a algunes persones una situació determinada els hi causarà
aquest sentiment, mentre que a d’altres potser no els hi generarà
frustració de cap mena.
- Un primer factor són els
estàndards de la vida que exigeix la societat o l’entorn que l’envolta.
Així doncs, al fallar o al no
aconseguir satisfer un desig que
l’entorn exigeix, provoca
ser més susceptible a caure en un estat de frustració.
- Un altre factor de frustració, pot ser generat per la mateixa
persona i pot impedir la satisfacció dels propis objectius. Això és degut al fet que en moltes
ocasions les metes que s’imposen
tendeixen a ser poc realistes, cosa que fa molt difícil aconseguir-les.
- L’interval en què es produeixen diferents situacions
frustrants i la susceptibilitat de l’individu en aquest moment són un
factor important que provoca aquest sentiment de frustració que tendeix a
ser acumulativa. Així doncs, una
persona al viure una sèrie de situacions frustrants de poca importància,
però que es van sumant fins a arribar a un desequilibri de la pròpia vida,
provoca el sentiment de frustració.
Quan els objectius proposats pels quals has
lluitat, no són assolits apareixen diferents sentiments i pensament autodestructius per l’individu. Aquest poden
ser: ansietat, ràbia, ira, depressió clínica… Cada individu ho viu de forma diferent,
però tots tenen en comú la sensació de decepció i desànim que produeix el sentiment de frustració.
