Qui paga la crisi?

by | juny 15, 2020 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia

Paga la crisi qui no té la força per fer-la pagar a un altre.

La crisi del 2008 la va pagar el poble perquè la força de la banca especuladora -amb les seves amenaces d’enfonsament total dels sistema- i la força de la ideologia neoliberal -amb la seva penetració en els espais de decisió-, justificà els rescats i les retallades. I, així, van poder concentrar encara més la banca amb la presumpció que en “fer-la tant gran, ja no pogués caure mai més” i, així van concentrar encara més els diners en menys poques mans (40 “lladres legals” han acumulat tanta riquesa com les 4.000.000.000 de persones més pobres.)

La crisi del 2020, qui la pagarà? Depèn de la correlació de forces. Com a mínim, de tres forces. La força de les idees, la força dels diners i la força de la gent.

La força de les idees, de les creences, és determinant.

Si creiem – en fan creure –  que és més important trobar i aplicar una vacuna que afavorir el sistema immunitari i la salut global de la població: aleshores acceptarem que posin els nostres diners només en la vacuna i no en millorar l’aire, l’aigua, l’alimentació, el descans, l’exercici; en reduir l’estrès, la misèria, la contaminació, la medicació innecessària i el canvi climàtic.

Si creiem -ens fan creure – que és més important salvar les grans empreses que les pimes, els autònoms i els precaris: aleshores acceptarem que posin els nostres diners en salvar bancs i inversors irresponsables, en privatitzar serveis i en forçar retallades socials i no en salvar persones, tot assegurant uns ingressos dignes i uns serveis públics de qualitat universals i gratuïts.

Si creiem – ens fan creure – que per sortir de la crisi només la banca privada pot donar crèdits, amb interessos, i que, en canvi, els bancs centrals no poden donar crèdits –crear diners- a fons perdut i sense interessos, aleshores estarem endeutant-nos a perpetuïtat amb els mateixos que hem ajudat a rescatar i que ens escanyen!.

Si creiem – ens fan creure – que la gent no tenim poder, que només podem votar cada quatre anys, que només ens podem queixar al carrer dins l’ordre de la Llei Mordassa, aleshores continuarem obedients pagant els impostos per mantenir el sistema que critiquem, per mantenir la corrupció, la partitocràcia, la policia patriòtica, la nociva despesa militar, les lleis i pràctiques racistes i masclistes, la monarquia i la plutocràcia – el poder del diner- que destrueix i suplanta la democràcia -el poder de la gent-.

La força dels diners, la intuïm però no la dominem.

L’atractiu de tenir molts diners és que permet tenir molt poder de fer el que vulguis, legal o il·legal, per comprar/pagar campanyes electorals, legisladors, jutges, periodistes, publicistes, científics, “experts” de tota mena, que són els qui ens fan creure totes les mentides que convenen als qui tenen més diners per tenir-ne més i per tenir més poder. Aconsegueixen que molta gent admiri la llista dels més rics, i que aspirin a ser-ne, sense considerar que és una escandalosa llista dels més explotadors, ganàpies i corruptors – això, sí, patrons de benèfiques fundacions filantròpiques-. Amb una mà petita compren la seva bona reputació quan amb l’altra mà ben gran i amagada obtenen les seves fortunes amb frau, evasió, elusió fiscal, en paradisos fiscals, amb oligopolis tecnològics, alimentaris o farmacèutics, amb explotació de treballadors, amb destrucció de recursos o amb tràfics il·legals i nocius de tota mena… fortunes seves o heretades.

Però hi ha una altra força dels diners, molt poc coneguda i molt clau en el funcionament de les societats. La creació monetària. Continuen parlant-nos amb un enganyós anacronisme quan citen la “maquineta de fer diners”. “Pel que fa a les monedes i els bitllets és força clar: els fabriquen els Bancs Centrals que són els qui tenen el monopoli atorgat pels corresponents estats, i ho fan amb deute públic com a contrapartida. Però resulta que la quantitat de diner en metàl·lic no arriba al 10% del diner que circula, i per tant algú deu crear el 90% de diner restant, que no són ni bitllets ni monedes, sinó apunts numèrics en comptes corrents del sistema bancari. Podríem dir que el 90% del diner en circulació és “virtual”[i].

Continua. “I qui crea, doncs, el 90% de la massa monetària virtual? Doncs la creen els propis bancs… Per tal que un banc pugui crear una determinada quantitat de diner cal que trobi un client, que accepti un deute, i que el banc consideri que el client podrà tornar aquest deute amb els corresponents interessos (que seran ingressos pel banc). Un negoci rodó: cobrar interessos d’un diner que ells mateixos creen, aquest és el privilegi que hem atorgat als bancs.” I més, quan l’interès compost que apliquen[ii] – des de sempre considerat usura – comporta que, per exemple, amb un taxa anual del 7% el deute a retornar es duplica en 10 anys!!” És a dir, que en aquest cas, el banc guanya en interessos el mateix que el valor del crèdit inventat!

I per acabar. “Segons la teoria econòmica convencional, el volum de diner en circulació i el ritme de creació de diner per part dels bancs … són variables macroeconòmiques suposadament controlades pel Banc Central. Per exemple, la normativa bancària exigeix que els bancs comercials tinguin un cert percentatge dels dipòsits dels seus clients com a reserves en bitllets per cobrir la possible retirada de dipòsits. És el que se’n diu la reserva fraccionària. Així, si la reserva fora del 10%, (que, de fet, és molt inferior) un euro nou dipositat en un compte de qualsevol banc permet al sistema bancari crear fins a 9 euros addicionals en crèdits: és l’anomenat multiplicador monetari”.

O sigui que, no sols els bancs guanyen els interessos que cobren sobre els crèdits creats a partir dels dipòsits dels clients sinó que ho fan sobre els crèdits que els permet el multiplicador bancari! Un negoci hiper-rodó fet pels bancs que són alhora, jutge i part en decidir quants crèdits atorguen i, per tant, quan interessos cobren. Un privilegi que mentre es mantingui, el poder del diner seguirà en mans de la plutocràcia que suplanta la democràcia.

La força de la gent, de la no cooperació i de la desobediència, és la que provoca el canvi.

Estem perdent força i ens tocarà pagar la crisi si ens creiem tot el que ens diuen els “experts”, si la nostra discrepància, si la defensa dels interessos generals només la fem manifestant-nos sense canviar els nostres comportaments quotidians, que alhora són comportaments polítics i econòmics de grans transcendència, i sense enfocar-nos en nous objectius polítics d’impacte econòmic.

En el camp personal, per evitar pagar la crisi:

  • Llegir, seguir, escoltar, veure, subscriure’s a informacions plurals, per activar el nostre esperit crític i no empassar-nos la propaganda manipuladora dels grans mitjans i de xarxes socials, que ens atrauen amb el que “saben” que “ens interessa”.
  • Revisar els nostres valors, les nostres prioritats vitals. El temps i els diners que esmercem cada dia són el mirall dels nostres comportaments reals i no són el reflex de dels ideals retòrics que invoquem. Hem pogut comprovar els efectes positius del confinament en molts àmbits. No tornem a aquesta nefasta “normalitat” de la contaminació, de la mobilitat insostenible…
  • Apostar per un treball, consum, estalvi, inversió coherents amb el país i el món que volem. No podem criticar el sistema i estar-hi cooperant cada dia. S’aguanta perquè en som “col·laboracionistes” inconscients: votem, paguem impostos, comprem els productes i serveis, ens creiem els seus relats i consignes…
  • Reduir les dependències tecnològiques i monetàries al mínim possible, utilitzem-les amb intel·ligència, recolzem actors, cooperatives, monedes ciutadanes i companyies que no tinguin com a objectiu el lucre, que siguin transparents i participatius, que no es puguin vendre o sotmetre ni a l’estat ni al gran capital.

En el camp polític, hem d‘aconseguir que els diners surtin d’on els tenen segrestats:

  • Acabar amb el privilegi del sistema financer privat de crear els diners i d’apropiar-se dels interessos. Recuperem la capacitat de creació monetària per part per les institucions públiques -del poble-, des d’ara mateix per finançar a fons perdut i sense interessos una sortida de la crisi favorable al 99%.
  • Aplicar les mesures de reducció del frau, l’evasió i l’elusió fiscal proposades per la Plataforma de la Fiscalitat[iii] justa amb 15 paquets de mesures per a respondre a la crisi econòmica derivada de la COVID-19. Es podria arribar a recaptar un mínim addicional en el mig-llarg termini de 34.301 milions d’euros anuals.
  • Aplicar mesures per combatre estructuralment la corrupció[iv] i recuperar així, com a mínim, uns 60.000 M d’€ anuals[v]. Acabar amb la corrupció al Reino de España podria elevar un 16% el PIB per càpita en un termini de quinze anys, el que es tradueix en un creixement anual de l’economia del voltant de l’1%.
  • Augmentar l’eficiència de les despesa pública[vi], el Reino de España, està entre els 10 països menys eficients de l’OCDE en despesa pública, – segons l’estudi- especialment en educació i en polítiques d’ocupació (però òbviament en burocràcia, en moltes infraestructures, en despeses militars, en determinades despeses sanitàries…). Amb els mateixos diners podríem fer més i millors coses.
  • Reduir algunes partides de la despesa fiscal -els ingressos que es perden per atorgar beneficis fiscals a determinats col·lectius i, especialment a grans empreses-, valorada en 80.000 M € anuals al Reino de España, que poden servir per finançar el rellançament de l’imprescindible nou model socio-econòmic.
  • Però també apostar per un canvi de rumb d’una civilització que està en profunda decadència, tot participant i articulant iniciatives internacionals[vii] que permetin un nou model glocal (global-local), un model en què acumular diners i concentrar poder no sigui l’objectiu de la vida, sinó que la vida en sigui el centre. Un model que cerqui l’equilibri i que eviti tota desmesura, tot deliri de grandesa.

Martí Olivella i Solé

marti@equilibra.cat

Autor de “El poder del diner”

Equip impulsor de “Convivàlia. Un món on conviure”

[i] Escrit el 2009 per Marcel Coderch  http://blogs-lectores.lavanguardia.com/construintfutur/com-funciona-la-maquina-de-fer-diners

[ii] https://ca.wikipedia.org/wiki/Usu%C3%A0ria:Mzamora2/Inter%C3%A8s_compost

[iii] http://www.fiscalitatjusta.cat/mesures-fiscals-urgents-per-al-rescat-social-en-la-crisi-de-la-covid-19/

[iv] https://contralacorrupcio.cat/

[v] https://www.lavanguardia.com/economia/20190608/462746234921/fraude-corrupcion-malversacion.html

[vi] https://cincodias.elpais.com/cincodias/2020/02/27/economia/1582805892_218368.html

[vii] Vegis Internacional Convivialista, Internacional Progressista, Jai Jagat oWellbeig Economy Alliance