Tesis sobre la seguretat i la defensa en el país que volem

by Martí Olivella | jul. 22, 2014 | 2. La Política

Reflexionar amb un objectiu pràctic i de concreció sobre la seguretat i la defensa en un nou estat europeu, als inicis del segle XXI, obre l’oportunitat històrica de construir i implementar un estat sense exèrcit, amb un replantejament del model i dels àmbits de la defensa, en el nostre cas, amb clara opció per la noviolència i el compromís ciutadà, i amb la conjunció entre la defensa, la seguretat i la protecció civils.

Els sotasignats compartim els següents principis i propostes:

1. Partim que la població catalana, pel seu tarannà i pel caràcter pacífic del procés d’alliberament que està liderant, vol que Catalunya sigui un estat de pau, amb una renúncia a la guerra com a mitjà per afrontar els conflictes, amb un sistema de seguretat i defensa que no sigui una amenaça per a cap altre país i, amb una declaració inequívoca de neutralitat: “no atacarà ni participarà en cap atac a cap altre país”.
2. Compartim l’aspiració de NNUU i de molts països, que en el procés d’eliminar tots els exèrcits hem de començar per recolzar sistemes de seguretat basats en la cooperació i apostar per uns reduidíssims cossos – en part armats – transnacionals dependents de NNUU, UE… que vetllin per la pau en el món i que vagin substituint els nombrosos i extensíssims exèrcits nacionals. Catalunya ha de fer una clara aposta política i amb recursos per recolzar els programes civils de pau i seguretat de Nacions Unides. Catalunya es compromet a obrir nous camins més adequats als reptes presents amb la convicció que la defensa és molt més efectiva quan es basa en la cooperació.
3. Considerem que en un món amb conflictes de tot ordre, Catalunya ha d’ajudar a prevenir-los, reduir-los, transformar-los… i no a incrementar-los. La seguretat, pilar de qualsevol estat, ha d’incloure la defensa de les persones i del territori, que avui en dia, en el marc català, significa especialment una política de cooperació internacional.
4. És important anar superant progressivament l’actual imaginari social del poder, del valor i de la utilitat dels exèrcits, i d’allò que és militar, així com del concepte  tradicional i caduc de defensa. De manera força objectiva podem afirmar que a Catalunya no hi ha ni els motius tradicionals ni els emergents, sovint absolutament fal·laços, que es fan servir per justificar la necessitat de tenir un exèrcit (ni gran, ni mitjà, ni petit, ni testimonial…)
5. Creiem que la millor i genuïna aportació a la seguretat  – nacional i internacional – de la població catalana és la d’una cooperació no militar a la seguretat europea i mundial mitjançant: la participació en organismes com l’Organització per la Seguretat i la Cooperació Europea  -mecanisme multilateral de seguretat i cooperació no militar amb 55 països europeus-;  la participació activa en el sistema de seguretat i cooperació de NNUU; l’aliança amb estats que aposten per la mediació i la diplomàcia, que tenen sistemes de defensa civil o que no tenen exèrcit… Catalunya com un Estat de Pau pot proposar a Europa la seva integració aportant la seva col·laboració a les estructures de seguretat i cooperació no militars.
6. Aquesta aportació, amb un contingent d’experts ben preparats i amb els recursos econòmics adients – que en gran part no s’haurien de malmetre en armament estranger – , pot ser molt més significativa que la que Catalunya pugui fer amb soldats i armes, tot contribuint al desarmament i augmentant l’eficiència en la seguretat comuna (molt més impacte pacificador amb menys recursos econòmics). Hem de treballar per ser un referent internacional en la prevenció dels conflictes i en les intervencions civils de pau governamentals i no governamentals; en ser un estat sense exèrcit però actiu en la construcció civil de pau.
7. La possibilitat de configurar un nou estat amb el suport decisiu d’una societat organitzada i participativa permet ser capdavanters en un sistema integrat – nacional i internacional – de protecció, seguretat i defensa bàsicament civils (no militars), que compti un cos professional  públic – però també d’organitzacions socials – i amb un cos de voluntariat ben entrenat – una part permanent i una altra per situacions d’emergència – .
8. Un projecte innovador d’aquesta amplitud pot generar i canalitzar una energia de servei al país i al món que avui ja es manifesta amb moltíssim voluntariat en organitzacions de protecció civil, de defensa forestal, de custòdia del territori, d’assistència humanitària de cooperació internacional… L’energia de l’actual moviment català pacífic de reivindicació –política i nacional, social i econòmica-  és l’arma que ha sorprès molta gent, a Espanya i a Europa, i és l’arma més potents d’un poble, l’arma que hem de mantenir i cultivar en el futur. La il·lusió, i l’energia que tot això allibera són les armes més potents, sobretot si s’organitzen i no es deixen a la improvisació.
9. Catalunya ha de fer el possible per ser un estat sense exèrcit. Aquest fet no deixa de ser una novetat en el context europeu, encara que hi ha antecedents com el de Costa Rica que són prou interessants. També Islàndia, sense exèrcit, forma part de l’Otan. Aquest i d’altres països petits tenen acords de defensa en el marc europeu. Tanmateix formant part d’Europa amb exèrcit o sense haurem de contribuir a la política de seguretat comuna.
10. L’argumentació en favor d’una Catalunya sense exèrcit no parteix de plantejaments de pau exclusivament. La construcció d’un exercit propi té dificultats i desavantatges prou remarcables:
11. Logístiques: Donat que es tractaria d’una segregació de l’exèrcit espanyol caldria cercar els experts entre ciutadans que actualment són professionals de l’exèrcit espanyol. La contradicció és prou evident.
12. Econòmiques: Des del punt de vista de l’economia d’escala sembla que la creació d’un exèrcit propi significaria una inversió molt notable en nou armament i en personal. Segurament contribuir a la seguretat europea sense exèrcit, encara que inicialment pogués implicar la mateixa despesa, sembla una formula més racional i efectiva, sobretot si s’orientés al desenvolupament d’un sistema civil per la pau juntament amb la disminució de la despesa en armament.
13. Efectivitat: Eficiència i eficàcia. L’aportació a la defensa europea de un país de 7 millions d’habitants és molt limitada. No sembla que la defensa armada europea en sortís clarament millorada o empitjorada. En canvi una dedicació compromesa amb les polítiques alternatives de seguretat i cooperació permetrien una aportació pròpia i nova. En surt beneficiada Catalunya i també Europa.