Vivim com a “normal” un conjunt inacceptable de desequilibris estructurals entre:
– el creixement exponencial de la població i l’exhauriment dels recursos en un món finit
– el creixement il·limitat dels desitjos, potenciats per la publicitat, i la manca de cobertura sostenible de les necessitats bàsiques de gran part de la població
– el creixement de la demanda d’energia i l’exhauriment de les fonts no renovables
– la concentració de població en megaciutats i l’abandonament de les zones rurals
– el creixement desorbitat de l’endeutament i les capacitats per retornar-lo amb els interessos
– el diner creat per a l’especulació i el valor dels béns i serveis reals
– el sector financer especulatiu i el sector productiu
– els costos del sector públic i les capacitats productives del sector privat per alimentar-lo
– el sector productiu i el sector reproductiu
– el creixent poder i retribució dels gerents i la pèrdua de capacitat de decisió dels accionistes
– poder empresarial – financer global i poder polític nacional
– cultures tecnològiques i cultures tradicionals – ancestrals
– poder empresarial – mediàtic i poder polític i social
– afany de lucre a curt termini i beneficis socials, empresarials, naturals
– visió i resultats a curt termini i visió i resultats a llarg termini
– L’ús dels béns per a una vida digna i segura i l’abús de la propietat acaparadora i malbartada
…..
El món està desequilibrat,
l’equilibrador que l’equilibri bon equilibrador serà.
En la civilització dominant actual, quin és el desequilibri principal que està a l’origen dels altres desequilibris?
Per a cada desequilibri es tracta de proposar i acordar uns indicadors d’equilibri (entre mínim i màxim) que garanteixin una vida habitable per a tothom, i els mitjans – jurídics, polítics, econòmics…_ que cal aplicar per aconseguir-los
