La sorprenent, voluntària i conscient forma de morir de Lluís Ma Xirinacs, deixant de prendre la medicació pel cor, deixant de menjar i , sota els efectes del fred nocturn i de les tempestes del Pirineu … ens fa desvetllar i reveure la sorprenent forma de viure que tant ens ha impactat, per la seva radicalitat i originalitat. Sense aquesta sorprenent mort – que fa com acte de donació pel seu poble- potser no estaríem ara intentant comprendre perquè ha viscut com ho ha fet.
Jordi Pujol ha reblat el clau dient que Xirinacs ha estat un ‘profeta, que parteix dels perills i dels errors, dels pecats i de les debilitats, que estima el seu poble i per això el fustiga. Es podria dir que ens ha fustigat durant molts anys i amb la seva mort també ens fustiga’.
Revivint i rellegint la vida de Lluís Ma, crec que, malgrat no hi ha cap terme que el pugui definir ni encabir, potser el de profeta és un dels que més l’hi escau. En la recomanable re lectura de Futur d’Església (1), descobrim el que per ell es un profeta, definició que sembla haver esdevingut el seu programa de vida, la seva vocació.
“El profeta: heus ací una institució ? sui generis. És el signe més transparent de l’ànima vivent d’un poble. Tot ell és foc. Inestable, antiinstitucional per definició, burxa el rei, els governants, els sacerdots, els generals, els doctors i els mestres. A ningú no deixa tranquil. A ell tampoc no l’en deixen.” (pg 50)
El profeta, com ell, no és ben comprès. El profeta, com ell, incomoda. El profeta desvetlla, denuncia, proposa, … actua, com ell, no sols amb paraules sinó amb fets…. per tal que tots transcendim els nostre límits d’individus, de nacions, de societats… afirmant-nos per anar més enllà, tot transcendint sense negar.
Així com Israel tingué – i te – els seus profetes que va ignorar, maltractar i matar.. fins a tractar com a profeta a Jesús el natzarè, així hem tingut amb Lluís Ma un gran profeta contemporani maltractat al nostre país, amb impacte en molts camps, tot ells íntimament entrelligats:
Profeta de la religió universal de l’esperit de llibertat: ja els anys 60 i 70 proposava canvis radicals perquè la religió social europea precristiana (en les seves tres banques: catòlica, protestant i ortodoxa) basada, des de Constantí, en la llei i la institucionalització… es posés al servei de la religió universal de l’esperit, inaugurada precisament, per les primeres comunitats cristianes.
Profeta de la comunitat humana: impulsant l’Assemblea de Catalunya no sols per guanyar la llibertat, l’amnistia i l’autonomia, sinó per mantenir organitzat el poble en assemblees com a base de la llibertat nacional, amb una democràcia participativa que vagi construint la comunitat humana, des dels barris fins la comunitat universal de tots els pobles de la Terra; teixint el país poble a poble fent un Camí que agermana.
Profeta de l’acció noviolenta transformadora: el nostre Gandhi català, una noviolència intel·ligent i activa capaç d’aprofitar i generar els conflictes com a mitjà per transcendir-los. Unes accions noviolentes radicals i alhora populars, per mobilitzar les organitzacions socials i polítiques, per alliberar el poble de qui l’esclavitza i de la pròpia mandra i ensopiment. “Cal Lluitar contra el fort per deixar de ser febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”
Una noviolència que va més enllà de l’habitual xoc de l’acció i la reacció, i aprèn del joc dels contraris en una creativa acció i retroacció: “la no violència consisteix en la bona voluntat de no voler xocar, d’acceptar el contrari, de situar el propi interès en el context que l’envolta, i en l’aguda intel·ligència per convertir les reaccions en retroaccions. (…) El resultat … d’aquesta definició seria que és molt més eficaç la no violència que la violència”.(2)
Profeta del pensament global integrador: el nostre Ramon Llull contemporani, creador d’un sorprenent i descomunal model global de la realitat (3) que trenca formes de pensar compartimentades i que facilita el coneixement endreçat i la interrelació dels aspectes i de les visions de la realitat.
Profeta de la cultura de la mort: “morir lliurement a un mateix per donar vida, nova i abundant, no pròpia” (4). Ha triat el dia del seu 75 aniversari, per deixar-se morir fonent-se amb la mare terra d’on tots venim i on tots anem, per reivindicar el dret al bon morir, a considerar el néixer i el morir com dos moments de la vida… per convertir el seu adéu en un acte profètic que tot ho remou, com un acte de donació total per l’alliberament del seu poble -i de tots els pobles esclaus- de la por a la llibertat i de la por a la mort.
“Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben lliurement per certificar-me i certificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la voluntat inequívoca de jugar-m’ho tot. Ara és l’hora de la vostra lluita. Us caldrà a vosaltres la vostra certificació final ? Jo en tenia necessitat.”
Profeta de la mística viscuda: obert a l’amor de l’Amat, “amor que dóna la vera ciència, més enllà de llum i tenebres, i la vera felicitat, més enllà de joia i dolor, que se’n deriven”.
Profeta fidel al seu poble. Com deia ell mateix, cal abans ser metge d’un mateix.. Ha escrit en català, ha viscut en català.. coneixia molts idiomes però la seva obra ha restat a casa, mal coneguda i poc editada.
Crec que tenim un compromís: fer conèixer la seva vida, la seva acció, la seva visió… arreu del nostre país i arreu de món per intentar aprendre a viure com ell va viure. (5). Estem davant d’un dels catalans universals amb menys projecció internacional. Ja sabem que ningú és profeta a la seva terra. Potser serà en d’altres contrades que apreciaran el que aquí no hem sabut reconèixer en vida.
Les paraules d’Espriu quan parlava del profeta se li escauen perfectament:
Si et criden a guiar un breu moment
del mil·lenari pas de les generacions
aparta l’or, la son i el nom
també la inflor buida dels mots
la vergonya del ventre i dels honors.
Imposaràs la veritat fins a la mort
car ets tant sols el mes humil del servidors
el desvalgut i el qui sofreix
per sempre son els teus únics senyors,
excepte deu que t’ha posat dessota els peus de tots.
I per intentar esbrinar el sentit de la seva donació profètica:
“… vull explicar amb la meva mort als catalans que no obtindrem la plenitud dels nostres drets i deures si ho intenta qui no estigui disposat a donar la seva vida per aquest propòsit. Una cosa es desitjar la independència, com un nen petit desitja la lluna i una altra, voler la independència com la NASA fa coets per anar a la lluna.
Qui diu “disposat a donar la vida” cal que vulgui dir també: “donar el propi temps, la pròpia salut, els propis diners, les propietats, la reputació, la fama, la llibertat …”
x x x
Hi ha hora de parlar: paraula profètica, litúrgia de la paraula.
I hi ha hora de callar: acció profètica, litúrgia de l’acció
(“preneu i mengeu-ne tots”).
Jesús dedicà la seva vida pública a escampar la bona paraula.
Després callà i es lliurà a la mort.
Ja no escric més, ja no parlo més. Emmudeixo. L’Amat
m’ha imposat el silenci del secret. El discurs resta inacabat. Silenci !
Acció !
Martí Olivella
amic i aprenent
- Nova Terra. Barcelona, 1975. Un dels seus primers i desconeguts llibres, escrit quan tenia 38 anys, i publicat el 1975, 5 anys més tard degut a la censura.
- Filosofia i pràctica de la noviolència. Article no publicat. La Plana 2001.
- Un model global de la realitat. Primera part: Model Menor. Abadia Editors, 2007
- Gran part de la resta de cites són extretes del dietari del darrer mes anomenat “Darreres espurnes”.
- Per saber-ne més: www.xirinacs.cat
