Carta als soldats russos i ucraïnesos (i als d’altres guerres) (en català) (al final en anglès)
Suposo que ho esteu passant molt malament, lluny de la família, de les amistats, de la feina, de la casa, de la ciutat on vivíeu; que esteu passant fred, calor, gana… i que viviu en la incertesa de què passarà cada dia, cada hora, cada minut, sobretot, si sou a primera línia, quan comença el combat i veieu caure morts, ferits, mutilats els companys. I això, us encén la ràbia i l’odi contra aquells que ho han causat.
Els vostres líders us anomenen herois, però esteu fent el que mai no hauríeu pensat fer, les ferides en el cos son doloroses, però les ferides en l’ànima són… sabeu posar-hi nom?.
Suposo que en el front no teniu massa temps per reflexionar (en general, nosaltres tampoc). Sobreviviu i prou. Des de la meva humil posició d’haver estat objector al servei militar obligatori i des de la meva ignorància en no haver estat soldat en cap guerra, no em puc estar de fer-vos algunes preguntes per entendre el que esteu vivint (i per intentar comprendre el nostre silenci i complicitat).
Per quin motiu us esteu jugant la vida i la salut? per defensar unes idees i uns valors? o per guanyar-vos un sou? o perquè us han reclutat a la força?
En el primer cas, esteu arriscant la vida i esteu posant en perill la vostra integritat física i moral per defensar la vostra pàtria? per protegir la vostra població? per evitar que el vostre país sigui agredit, envaït, ocupat? o potser perquè voleu alliberar la població de governs autoritaris o d’oligarques corruptes?
Esteu segurs que la guerra és el millor mitjà per defensar la causa justa en què creieu? I si és així, com pot ser que tant uns soldats com els altres penseu que la vostra causa és la justa i que la de l’altre és una causa equivocada o malèfica?
Esteu segurs que l’altre soldat és el vostre enemic i que matant-lo abans que us mati podreu imposar la justícia i la llibertat per a tothom, també per alliberar la població a la que el vostre enemic diu defensar?
Com defenseu la vostra gent si quan més avança la guerra més bombardejos pateix, més persones moren o queden ferides, traumatitzades o mutilades, perden les cases, la feina, passen gana i fred…i viuen amb por, molta por?
Esteu segurs que les famílies i amics, que les poblacions que defenseu, comparteixen el que esteu fent? Com que pateixen per vosaltres potser us animem. Però esteu segurs que no tenen també dubtes sobre les causes reals de la guerra i no veuen a qui està beneficiant i a qui està perjudicant?
Si a l’inici del conflicte uns i altres teníeu raons per adherir-vos a les proclames bèl·liques dels vostres líders, amb l’horror de la guerra que patiu i que infringiu, on queden aquestes raons? Creieu que la guerra causa menys dolor i destrucció dels que volia evitar?
La premsa, les teles, les xarxes de cada costat alimenten l’espiral d’odi i venjança: només els altres són uns criminals, uns genocides, no tenen cor, fan atrocitats… Però vosaltres sabeu que difícil és no caure en l’espiral d’odi i venjança de la guerra. La guerra fa sortir el pitjor de nosaltres contra els altres i fa sortir el millor de nosaltres amb els nostres. Però, ben mirat, nus, sense uniforme, sota els estels… som tant diferents els uns dels altres?
Esteu segurs que no us estant enganyant? Que no esteu posant els morts en una guerra que no és la vostra? Esteu segurs que governants i empresaris no us tracten com peces d’escacs en les seves estratègies d’acumular poder i diners? No us sentiu com uns conillets d’índies amb qui estan fent destruir armament obsolet i amb qui estan provant-ne de nou?
Si creieu que aquestes preguntes no tenen sentit i que, fins i tot, ofenen el vostre honor i coratge, lamentablement seguireu matant-vos fins a la derrota final (entre el poble no hi ha mai vencedors!!).
Si sentiu que les preguntes us inquieten, que ressonen en dubtes que ja teniu, deixeu-vos de matar. Declareu-vos objectors, insubmisos, pròfugs o desertors. Einstein, deia que “els objectors al servei militar son els pioners d’un món sense guerres”. La guerra acaba quan no queden soldats disposats a matar: o bé perquè han mort o bé perquè han plegat, s’han plantat o han fugit.
És covard qui arrisca la vida per no haver de matar una altra vida? Quin orgull, valentia i intel·ligència representa matar un ésser humà per resoldre un problema polític? ¿És covard qui arrisca la vida en la resistència noviolenta, – civil, no militar-, per fer inviable l’ocupació? Quin tipus de coratge demana una defensa noviolenta basada en no cooperar i desobeir l’ocupant, sense que vulguem posar en perill la vida, ni la dels nostres ni la dels altres?
Aquesta nit de lluna nova i lluny de ciutats il·luminades, potser com alguns de vosaltres he pogut admirar el cel estrellat. Què sentim quan ens adonem que el que sembla un núvol és la Via Làctia? Sí, la nostra galàxia amb uns 200.000 milions d’estels! No creieu que és ridícul que ens estiguem matant en un petit planeta – la Terra – d’una petita estrella – el Sol – que forma part d’una galàxia – la Via Làctia – que només n’és una dels 2 bilions de galàxies que apleguen infinitud d’estrelles – diuen que n’hi ha tantes com grans de sorra a totes les platges de la Terra!
No hauríem d’estar col·laborant amb tothom? -tots els habitants de la Terra son dels “nostres”- i, celebrant el “miracle” de la vida en aquest petit i bell planeta?
Aquest premi és a la resistència noviolenta del poble d’Ucraïna, per donar a conèixer i reconèixer els cent anys d’històries, de veus i energies de l’acció noviolenta per frenar la guerra, protegir la població, construir la democràcia i avançar en la reconciliació regional. I, sobretot, ara, és per afavorir la recerca i el fer xarxa, per contribuir a coordinar, enfortir i formar la resistència i la defensa civil noviolenta ucraïnesa.
Extret de l’informe:
“La Resistència Civil Noviolenta Ucraïnesa davant la invasió del règim rus” de Felip Daza.
El 26 de febrer del 2022 les imatges d’uns ciutadans ucraïnesos interposant-se a una columna de tancs russos a la petita població a Bakhmach, al nord d’Ucraïna, van fer la volta al món. Aquest va ser l’inici de la resistència civil noviolenta a la invasió d’Ucraïna. Com si es tractés d’una colònia d’abelles, la societat ucraïnesa ha organitzat de manera espontània i harmònica centenars d’accions noviolentes, des d’actes de desobediència civil fins a tasques de protecció i evacuació de civils. La resistència civil noviolenta massiva pot ser decisiva per posar fi a l’ocupació russa i avançar en el procés de democratització i consolidació de la identitat ucraïnesa. Tot i això, els tambors de la guerra han monopolitzat el debat públic i marginat l’alternativa noviolenta com a solució per transformar el conflicte. El resultat és una catàstrofe humana, un augment de la despesa militar global i noves economies de guerra al vell continent en el període post-pandèmic.
Felip Daza està fent una recerca sobre què és la resistència civil noviolenta ucraïnesa i com enfortir-la amb trobades conjuntes i amb formacions. En el primer informe examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa contra la invasió russa des del 24 de febrer al 30 de juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les seves dinàmiques organitzatives, el seu impacte en el context de guerra i algunes vies de suport per a reforçar els actors socials involucrats. Es basa en una investigació de camp realitzada entre el 2 i el 18 d’abril del 2022 on recull dades i testimonis a través d’entrevistes amb més de 55 actors polítics i socials, entre els quals destaquen representants d’institucions públiques i institucions religioses, ONGs, grups auto-organitzats, experts acadèmics… Un dels resultats és el mapatge de 224 accions noviolentes registrades, verificades i sistematitzades que permeten identificar les tendències de l’acció noviolenta.
Ucraïna està tan o més preparada per a la resistència no violenta com per a l’armada. Des de l’època soviètica fins a l’actualitat, la majoria de les resistències civils ucraïneses contra els seus agressors han estat majoritàriament noviolentes.
D’acord amb les categories de mètodes noviolents definides a l’informe, s’observen que de les 224 accions noviolentes registrades: 137 s’emmarcarien en la categoria de “Protestes (actes d’expressió)”, 51 accions en la categoria “no-cooperació (actes de omissió)” i el 36 a accions d’“intervenció noviolenta (actes de comissió)”.
La resistència civil noviolenta ha permès la participació massiva d’actors socials i ha mostrat una alta capacitat de versatilitat per adaptar-se i obstaculitzar les diferents fases de la campanya militar, amb els resultats següents:
1. Les accions d’interposició i obstrucció noviolenta de tancs i combois militars en les primeres fases de la invasió al nord i al sud del país van alentir l’avenç de les tropes russes;
2. Les manifestacions diàries a Kherson han obligat l’exèrcit rus a dedicar més efectius i l’ús de policia especialitzada en el control de masses, per consolidar-ne el control a l’interior de les ciutats. Aquesta situació va reduir la seva capacitat de mobilització de tropes cap a l’est i les posicions defensives fora de les ciutats per frenar els atacs de les Forces Armades Ucraïneses;
3. L’organització comunitària i els sistemes de comunicació alternatius han contribuït a la resistència a les zones assetjades de Chernihiv i Sumy al mes de març. La contundent resistència al nord ha contribuït a la retirada de les tropes russes el 4 d’abril del 2022;
4. Les accions de no-cooperació han estat efectives per frenar la institucionalització de l’ocupació militar a les regions del Kherson i Zaporizhia. Les accions de no-cooperació política realitzades per alcaldes i funcionaris públics de l’administració local contribueixen a evitar l’organització de pseudo-referèndums separatistes d’aquestes localitats. Les accions de no-cooperació social realitzades pel sector educatiu eviten que els plans d’assimilació cultural de la població ucraïnesa es desenvolupin. Mentre que les accions de no-cooperació econòmica han evitat que l’exèrcit rus pugui recollir impostos o construir infraestructures públiques per reforçar les seves posicions defensives als límits de Kherson i Zaporizhia.
Recomanacions per a organismes, governs i actors de la societat civil internacional:
1. Reforçar la resistència civil noviolenta a les zones sota ocupació: a través del suport als actors socials, dins i fora dels territoris ocupats, que estan promovent les accions de no-cooperació socials, econòmiques i política per desarticular el funcionament de la ocupació militar i la institucionalització de la repressió. Aquest suport ha d’implicar una perspectiva Do No Harm incloent-hi programes de protecció d’activistes.
2. Desenvolupar un sistema de protecció de defensors de drets humans segons els principis guia dels Defensors de Drets Humans de la UE en coordinació amb centres de defensa de drets humans ucraïnesos i organitzacions internacionals. Aquest programa ha de prestar una atenció especial als impactes psicològics de la guerra i a la protecció dels activistes en zones sota ocupació militar temporal russa.
3. Enfortir els sistemes civils de monitorització i investigació de crims de guerra com a mecanismes per assegurar l’accés a la justícia i l’Estat de dret: a través de les plataformes de protecció de drets humans creades i incorporant una perspectiva de justícia transicional que inclogui la investigació de tots els crims de guerra i les agressions dels actors armats no estatals.
4. Avançar la resiliència comunitària i la cohesió social a través de les organitzacions i infraestructures desenvolupats pel moviment juvenil ucraïnès. Concretament, aquest suport ha de comprendre un programa nacional d’augment de capacitats en transformació de conflictes, acció noviolenta i resiliència digital, així com proveir la xarxa de centre de joves ucraïnesos amb les capacitats i recursos per desenvolupar contra-narratives noviolentes en cooperació amb mitjans de comunicació locals i digitals.
5. Prevenir la polarització social a través de donar suport a les intervencions de la comunitat de mediació i facilitació del diàleg d’Ucraïna per prevenir els conflictes intra-familiars i comunitaris entre les comunitats d’acolliment i de desplaçats interns.
6. Afavorir el desenvolupament d’iniciatives noviolentes, de diàleg i construcció de pau a les regions d’Europa, Àsia Central i Càucas, incloent-hi activistes i organitzacions compromeses amb la justícia social i els drets humans: aprofitant les relacions, capacitats i experiències de les organitzacions especialitzades en aquests àmbits geogràfics i temàtics per trobar objectius comuns.
7. Incidir en el desenvolupament de noves arquitectures globals i regionals basades en la seguretat humana que posin al centre la protecció i les necessitats humanes, impliquin el disseny d’estratègies noviolentes per transformar els conflictes i redireccionin recursos destinats a les estructures i iniciatives militaristes.
Recomanacions específiques per a les autoritats ucraïneses:
8. Explorar la possibilitat de regular i desenvolupar un sistema de defensa civil noviolenta que es construeixi a partir d’experiències vigents com l’Estratègia de Defensa Nacional de Lituània;
9. Protegir i regular l’objecció de consciència com a dret humà de la ciutadania per contribuir a la defensa del país sense l’ús de les armes.
10. Assegurar que la reconstrucció social i política es recolzi sobre el desenvolupament de la governança local i la descentralització política, i garanteixi la participació efectiva en els processos de presa de decisions de les organitzacions de dones i les activistes que estan liderant la resistència civil noviolenta , la defensa dels drets humans i el foment de la mediació i facilitació de diàleg del país.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
