Memorial per la Pau 2019. Sindicato Andaluz de Trabajadores i Nasrim Sotoudeh
Un any més, hem de començar aquest acte recordant que com a país vivim moments excepcionals per l’escalada repressiva que estem patint persones, organitzacions i institucions que lluitem pels drets humans, civils i polítics amb mitjans pacífics i noviolents.
Enguany, el Memorial ha estat concedit ex-aequo, a dues iniciatives, allunyades en l’espai, però properes pel seu coratge en suportar la repressió per defensar els drets humans amb mitjans noviolents:
El Sindicato Andaluz de Trabajadores i l’advocada iraniana Nasrim Sotoudeh, actualment empresonada.
Per fer presents tots els presos i exiliats polítics, que no poden avui acompanyar-nos, us demano uns moments de silenci.
El Sindicato Andaluz de Trabajadores/as en els últims anys s’ha consolidat com un referent polític andalús. No només com a sindicalisme alternatiu, sinó també com a moviment social, de classe i transformador, a “pié de tajo”, diuen ells, al camp, a la fàbrica i en els centres de treball.
Te fronts oberts en els diferents problemàtiques socials presents a Andalusia (per la defensa del treball, de l’habitatge, de la sanitat, l’educació, la joventut, el feminisme i les pensions). Mantenint la lluita per la terra i la defensa de la classe jornalera, com a continuïtat de les lluites començades des de fa 40 anys com a SOC (Sindicato de Obreros del Campo).
El Sindicato de Obreros del Campo, va ser un sindicat obrer d’Andalusia reivindicatiu, de classe, independent, ecologista, solidari, nacionalista andalús i internacionalista. El SOC va promoure la defensa dels treballadors del medi rural i, en particular, els interessos dels jornalers sense terra d’Andalusia. Des de 2007 es va integrar en el Sindicato Andalúz de Trabajadores (SAT).
Va ser molt conegut per la històrica vaga de fam de 700 habitants durant 13 dies del poble de Marinaleda reclamant “la terra per a qui la treballa” o pel centenars d’ocupacions de finques per tot Andalusia, que es van convertir en senyals d’identitat d’una forma alternativa de fer sindicalisme.
Des de la creació el 1977 fins ben entrat els anys 80, els militants del SOC van patir una forta repressió política i sindical, ja que les detencions, alguna que altra pallissa i la presó van ser normes habituals dels diferents governs. En el Comitè Executiu, van destacar Joan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda i el secretari general Diego Cañamero, portaveu del SAT entre 2007 i 2015 i alcalde del Coronil (Sevilla) en dues ocasions.
El SOC ha destacat sempre com un sindicat de lluita: des de la primera vaga general a El Coronil exigint millores de les condicions per a la campanya del verdeo passant per vagues de fam, tancaments, ocupacions d’edificis públics, concentracions, paralització de maquinària, marxes a Sevilla i Madrid, ocupació d’aeroports, talls de carretera, manifestacions… Les ocupacions de terra fou l’acció més característica del SOC, la invasió de terres públiques o privades exigint que les mateixes siguin gestionades per cooperatives de jornalers en atur amb projectes d’explotació que prioritzin els cultius alternatius, generin llocs de treball a la comarca i respectin el medi ambient .
Cal saber que la situació del camp andalús gairebé no ha variat si la comparem amb la d’alguns segles abans. Són pocs els propietaris de terres i molts els que depenen totalment del seu jornal per guanyar-se la vida. Aquests pocs latifundistes concentren la propietat de forma escandalosa. No cultiven la terra ni donen feina, deixen les terres ermes i en molts casos només serveixen de vedats de caça. De l’altre costat, els molts jornalers, els sense terra, estan abocats a una situació de llargues temporades d’atur únicament interrompudes per alguna campanya en les seves zones.
La dependència del patró, les pèssimes condicions de treball i les necessitats vitals sense cobrir són les notes que caracteritzen els treballadors temporers més precaris que existeixen: els del camp.
El SAT continua mantenint el cordó umbilical amb la Pacha Mamma, la Mare Terra, i l’expressa amb les recents ocupacions permanents de finques a Còrdova i a Jaén. El SAT continua sent el referent públic en el camp de l’Acció Directa Noviolenta que sempre l’ha caracteritzat. Noves Àrees com la de la Dona, prenen força, una àrea molt necessària per a un sindicat feminista immers en un sistema patriarcal, masclista i desigual.
El nivell de mobilització externa i interna i d’activisme és altíssim per a una organització humil i amb pocs recursos. L’alt nivell de compromís social, sindical i activista polític l’ha portat a estar també molt perseguit per l’ordre establert, sent el sindicat més represaliat de tota Europa i amb companys a la presó com Andrés Bódalo o Francisco Molero. El mateix Óscar Reina, portaveu del SAT, que avui aquí el representa, ha estat acusat per injúries a la Corona. Óscar Reina, igual que tota la direcció del SAT, és insubmís judicial: han decidit no presentar-se voluntàriament davant de cap jutjat. Aquesta decisió acordada per unanimitat fa anys per l’Assemblea Nacional del SAT es va prendre com a protesta davant l’escalada repressiva que patia el SAT amb un milió d’euros en multes governatives, peticions de presó de més de 300 anys i prop de 500 sindicalistes imputats.
Ara mateix estan acusats 20 militants del SAT per robatori. El 2012, van dur a terme dues accions simultànies d’expropiació d’aliments bàsics en el Mercadona d’Écija i al Carrefour, d’Arcos de la Frontera. En cap dels dos casos van emprar cap violència, van sortir amb els carrets de menjar ràpidament per la porta sense que els guàrdies de seguretat reaccionessin a temps per impedir-ho. Mercadona, va denunciar acusant-los de robatori amb força. Els aliments de primera necessitat, amb poc valor monetari, van ser lliurats amb els mitjans de comunicació davant, a La Corrala Utopia, un bloc d’habitatges que va ser ocupat durant mesos per famílies sense llar i sense recursos.
Per acabar, cal dir que el SAT expressa la solidaritat internacional amb Euskal Herria, Catalunya, Galícia, les Marxes de la Dignitat, el Sàhara, Palestina, etc. per construir futur des de la crítica, el debat sa i fraternal. El SAT compte amb el passat com a fonament i amb la UTOPIA per conquerir una ANDALUSIA lliure i sobirana i solidària.
Nasrim Sotoudeh
Neix a Teheran el 1963, és una advocada i activista política iraniana, defensora dels drets humans, dels drets de les dones -en especial d’aquelles que es neguen a acatar les degradants lleis sobre l’ús del vel o Hijab-. També és una lluitadora contra la pena de mort.
Ha representat a activistes i polítics iranians empresonats després de les disputades eleccions presidencials iranianes de 2009 i també a presoners condemnats a mort per delictes comesos quan eren menors. Entre els seus clients la premi Nobel de la Pau Shirin Ebadi.
Sotoudeh fou arrestada al setembre de 2010 acusada de difondre propaganda i conspirar per danyar la seguretat de l’Estat i va ser empresonada en un confinament solitari a la presó d’Evin. El gener de 2011, les autoritats iranianes condemnaren a Sotoudeh a 11 anys de presó, a més de prohibir-li la pràctica del dret i a sortir del país durant 20 anys. Més tard, un tribunal d’apel·lacions reduí la pena de presó a 6 anys, i la seva prohibició de treballar com a advocada a 10 anys. El 2012 guanyà el Premi Sakharov, juntament amb el director Jafar Panahi.
El 13 de juny de 2018, va ser detinguda de nou, i el 2019 ha estat condemnada a un total de 38 anys de presó i a rebre 148 fuetades per set càrrecs: entre els quals, actes contra la seguretat de l’estat, propaganda contra el sistema, formar part de l’Associació il·legal d’advocats i advocades, oposar-se a les lleis sobre l’ús forçós de l’hijab, perquè, no usar-lo “incita a la corrupció i la prostitució” i també acusada de “cometre obertament un acte pecaminós […] en aparèixer en públic sense hijab”.
Algunes de les seves activitats citades per les autoritats com a “proves” contra ella són: llevar-se el mocador del cap durant visites a presons, defensar a dones que han protestat pacíficament amb l’ús forçós de l’hijab, concedir entrevistes als mitjans de comunicació sobre la detenció violenta de dones que protestaven contra l’ús forçós de l’hijab i posar flors al lloc on una manifestant va ser detinguda amb violència.
A l’Iran, a les dones i les nenes no se’ls permet sortir de les seves llars llevat que es cobreixin els cabells amb un mocador i els braços i les cames amb roba no cenyida. Nasrin vol canviar això i per això ha estat perseguida. Les autoritats iranianes interpreten que això atempta contra la seguretat nacional i és un insult al “Líder Suprem”. I li han imposat la pena més cruel. La de Nasrin és la sentència més dura que es recordi en molts anys contra un defensor o defensora dels drets humans.
També s’ha formulat contra ella el càrrec de “formar un grup amb la finalitat de pertorbar la seguretat nacional” pel seu treball en tres grups de drets humans, inclosa la Campanya per l’Abolició Gradual de la Pena de Mort.
El judici de Nasrin Sotoudeh ha estat manifestament injust ja que va tenir lloc sense que ni ella ni el seu advocat es trobessin presents.
Aquest Memorial vol ser una contribució a la campanya d‘Amnistia Internacional, a la qual tots ens hi podem adherir individualment, que insta al Líder Suprem Ali Khamenei a deixar Nasrin Sotoudeh en llibertat i sense càrrecs immediatament i sense condicions, ja que és una presa de consciència, reclosa únicament pel seu treball pacífic de drets humans.
EL CENTRE DE LECTURA DE REUS i L’ASSOCIACIÓ JOSEP VIDAL I LLECHA
Reunit el Comitè de concessió del 35è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal 2019, declara que ha estat atorgat, ex aequo, a
El Sindicato Andaluz de Trabajadores, referent des de fa 40 anys, quan va començar com a Sindicato de Obreros del Campo, per les seves lluites noviolentes que l’han convertit en el sindicat més represaliat d’Europa.
Nasrin Sotoudeh, advocada iraniana defensora dels drets humans, especialment de dones i d’infants, en presó des de 2010 i amb condemnes de 40 anys.
L’acte tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus, el divendres dia 4 d’octubre
Durant l’acte, també es dedicarà un record a Liesel Vidal, impulsora del Memorial i sòcia d’honor del Centre de Lectura, que va traspassar el desembre de 2018.
