Atenció!: Sobre la lluita després de la sentència del TSE
Comunicat #2. 16/10/19
L’actuació repressiva de l’Estat espanyol contra l’exercici de drets i llibertats de la ciutadania, confirmada per la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els presoners polítics catalans, posa en evidència l’autoritarisme de l’Estat que fa inviable confiar només en la via cívica, pacífica i democràtica seguida fins l’1 d’octubre de 2017 per reivindicar drets i llibertats inalienables.
Creiem que l’únic camí possible i desitjable per conquerir aquests drets i llibertats és la lluita noviolenta; perquè pugui ser efectiva estem tenint en compte les seves característiques, apreses de nombroses experiències arreu del món. I per això ens temen: el poble català estem aprenent a cuidar i fer créixer la nostra fortalesa com mai no havíem pensat que podíem fer.
Denunciem la violència estructural que, ara, octubre de 2019, l’Estat exerceix amb sentències injustes i lleis discriminatòries, amb estructures judicials opaques, amb polítiques arbitràries. Denunciem la violència cultural que criminalitza la dissidència equiparant-la a les ideologies i règims més nefastos per a la humanitat. Denunciem les accions violentes de les policies, violència exercida de mutu propi a través d’uniformats i d’infiltrats.
Recordem que la lluita noviolenta renuncia a tota violència perquè aconsegueix els seus objectius polítics amb mitjans ètics.
L’espiral de NoViolència és l’única efectiva i coherent amb el país que estem aconseguint.
Les persones, la ciutadania, estem acordant i compartint objectius amb persones que provenen de moltes altres lluites justes. Aquesta unitat creixent comença a ser també la prioritat de les organitzacions polítiques i socials. Aquesta solidaritat ens orienta i provoca respostes amb un nord ben clar.
Estem aprenent a gestionar la por, la ràbia, la tristesa, la impaciència… perquè cadascuna de nosaltres puguem donar la resposta més intel·ligent a la provocació de la policia catalana i espanyola, des d’ahir més que mai representants de les violències estructurals, culturals i repressives de l’Estat espanyol.
Estem duent a terme accions coherents amb aquesta estratègia que estan canalitzant aquestes actituds intel·ligents, que tenen objectius concrets, assolibles que, segur, ens estan conduint a l’objectiu final: la república i el país millor que ens mereixem totes i tots, vinguem d’on vinguem, parlem com parlem.
La repressió dificulta acordar i gestionar tot el què estem assolint, les emocions que sentim i les accions amb les que avancem. Si continuem garantint la fermesa i la noviolència, generarem la força que ens cal, la força de la gent entrenada, activada i organitzada, clara i que lluita pel seu futur i els seus drets sense caure en els paranys violents que l’Estat espanyol desitja i organitza.
Avui, dimecres 16 d’octubre, la crida a la mobilització és molt més que una crida a accions de carrer (que fàcilment permeten caure en paranys d’enfrontaments i que poden fer confondre qui són els adversaris reals). El nostre objectiu, el de totes, a través de la noviolència com a pauta, com a mètode de treball intel·ligent i ampli, com a resposta contundent a l’agressió que patim, és aconseguir la negociació amb peu d’igualtat, en peu de pau, entre iguals, que permeti trobar la solució política al conflicte al qual ens aboquen. La confrontació ha de continuar essent noviolenta, mantenint les accions de denúncia, les de no cooperació, incorporant les de desobediència civil, consolidant les alternatives: els Consells Locals per la República, el Consell per la República, organitzant-nos en torns per defensar posicions, reduint danys i llançant el missatge clar i permanent que romandrem, vencerem i ho farem com fins ara, sense caure en els seus paranys i provocacions.
Catalunya, a les 10 del matí del 16 d’octubre de 2019
_________________________________
Lluís Fenollosa i Coral (Barcelona, 1937)
Marxa Ginebra – València per la llibertat de Pepe Beunza (detingut i jutjat, 1971).
Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945)
Co-president Pax Christi (1974) i president Justícia i Pau (2001) (Detingut a la Marxa de la Llibertat, 1976).
Pepe Beunza Vázquez (Beas de Segura, Jaén, 1947)
Primer objector noviolent (empresonat i jutjat, 1971-1973), Vice-president de NOVACT
Núria Breu i Benach (Barcelona, 1948)
Del primer Equip de suport als objectors al servei militar (1970), Fundació Randa – Lluís Maria Xirinacs.
