Aquests vaccins? No, gràcies!
Un aspecte essencial de qualsevol vaccí és la seva seguretat – és dir, que no faci dany ni en el moment ni en el futur; l’altre aspecte és la seva efectivitat: ha de protegir d’infectar-nos, de la possibilitat de contagiar a d’altres si arribem a estar-ho i, sobre tot, protegir de posar-nos malalts.
Anem a reflexionar sobre la seguretat i l’efectivitat dels vaccins anti-COVID 19.
La Comissió de la Unió Europea fa just un any va concedir autorització condicional de comercialització a 4 vaccins, per un any renovable, i només la UE, i no les farmacèutiques, se’n feia responsable del producte i del seu ús segur. https://ec.europa.eu/info/live-work-travel-eu/coronavirus-response/safe-covid-19-vaccines-europeans/questions-and-answers-covid-19-vaccination-eu_es#proceso-de-autorizacin-de-vacunas-contra-la-covid-19
Les persones vacunades amb alta càrrega viral poden transmetre la infecció. La vacunació redueix el risc d’infecció per variant delta i accelera l’eliminació viral. No obstant això, les persones totalment vacunades amb infeccions avançades tenen una càrrega viral màxima similar als casos no vacunats i poden transmetre de manera eficient la infecció a les llars, fins i tot als contactes totalment vacunats. https://www.thelancet.com/journals/laninf/article/PIIS1473-3099(21)00648-4/fulltext
Els riscos de la vaccinació sobrepassen els beneficis per a la major part dels grups d’edat tenint en compte que hi ha poca evidència de que les vacunes redueixin la transmissió i la difusió comunitària de SARS-CoV-2, que els assajos clínics no van ser dissenyats per estimar l’eficàcia de les vacunes per reduir la infecció i la transmissió, i que de fet, en un estudi recent, s’ha vist que la majoria dels casos de COVID-19 (75%) s’han donat entre persones completament vaccinades, en una zona que te 69% de vacunació, amb càrregues virals semblants entre vacunats i no vacunats (vegis Brown et al. 2021; https://www.cdc.gov/mmwr/volumes/70/wr/mm7031e2.htm) https://www.researchgate.net/publication/355581860_COVID_vaccination_and_age-stratified_all_cause_mortality_risk?channel=doi&linkId=618b33753068c54fa5c868c8&showFulltext=true
Nous vaccins requereixen molts anys de proves. El desenvolupament de vaccins normalment requereix molts anys, 10 anys, de proves graduals al laboratori, en animals i després en humans. Molts metges i científics estan preocupats perquè els fabricants de vacunes, amb el suport dels governs, han accelerat aquest procés de manera que no permeten el temps adequat per a les proves graduals habituals que condueixen als assaigs clínics en humans. És possible que els efectes secundaris retardats (per exemple, infertilitat, càncer, malalties autoimmunes) no es vegin fins d’aquí a uns anys. https://aapsonline.org/CovidPatientTreatmentGuide.pdf
Mai fins ara no s’ha aprovat cap vaccí basat en ARN per a ús humà. Des que va sorgir la SIDA als anys vuitanta no es te una vacuna contra el virus de la sida; ni tampoc pel coronavirus SARS-1 que va sorgir el 2002-2003, i tots dos són virus ARN. Fins i tot, les millors vacunes contra la grip només tenen una efectivitat d’un 30-60%. Compareu això amb una efectivitat de millora que va del 64% a més del 90% en més de 100 estudis nous que mostren tractament ambulatori precoç per a la COVID-19 amb medicaments existents. Vegis aquesta guia https://aapsonline.org/CovidPatientTreatmentGuide.pdf
De fet, no podem dir que siguin vaccins, cal anomenar-les injeccions experimentals, perquè com veiem cada dia, ni immunitzen ni eviten els contagis tal com la UE havia promès fa un any quan deia: “el sistema immunitari reconeixerà el virus i estarà preparat per atacar-lo: els anticossos i les cèl·lules T poden treballar conjuntament per matar el virus, evitar la seva entrada a les cèl·lules de l’organisme i destrueixen les cèl·lules infectades, ajudant així a protegir-se de la COVID-19. https://www.ema.europa.eu/en/news/ema-receives-application-conditional-marketing-authorisation-covid-19-mrna-vaccine-bnt162b2
Els passaports de vaccins són discriminatoris i contraproduents. Segregar la societat basant-se en un marcador arbitrari, com ara l’estat de vacunació, és per a alguns el primer pas d’un pendent relliscós cap a la distòpia. No hauríem de promoure l’estudi de la immunitat natural i difondre’n els resultats perquè la gent pugui prendre decisions informades basades en una investigació científica sòlida? I per què no s’han donat a conèixer els factors de risc per als resultats greus de la malaltia SARS-CoV-2 ni les lesions per la vacuna Covid-19? Quins són els riscos d’exposar-nos a una nova teràpia gènica? Què passa si ens complementem amb quercetina i zinc, som joves i estem en forma, i fem opcions de vida saludables? Hem de fer aquestes preguntes i demanar opcions que s’adaptin a les nostres necessitats individuals. Per què no tenim un “passaport d’immunitat natural” o un “passaport terapèutic profilàctic”? Quan no responem aquestes preguntes ens quedem atrapats en el marc “bons vs dolents”. Els vacunats esdevenen els “bons” i els que tenen immunitat natural, que no es poden vacunar, que exerceixen el seu dret a triar alternatives, i fins i tot, els que estan vacunats però no reben un reforç en el ritme “recomanat” per tenir pauta completa, es converteixen en els “dolents”. La classificació com a “bons” o “dolents” no ha de dependre de si s’han sotmès o no a un procediment mèdic determinat, — un procediment per cert que resulta ser l’opció farmacològicament més lucrativa!
Aquestes regulacions són arbitràries i dures. Volen donar seguretat quan no hi ha certesa de seguretat. En canvi, la immunitat natural, si s’hagués deixat seguir el seu curs amb l’ús de teràpies complementàries, podria haver conduït a la immunitat de ramat i potser acabat la pandèmia fa molt de temps. És més probable que l’enfocament actual perpetuï la pandèmia indefinidament – i el negoci d’una vaccinació estacional!. https://worldcouncilforhealth.org/resources/vaccine-passports-discriminatory/
Aquests vaccins afebleixen la immunitat natural. L’estudi de les malalties i com aconseguir la immunitat no és nou. Deixar que el cos desenvolupi resistència a un patogen utilitzant-ne una versió petita i menys perillosa és una llarga tradició en medicina. Les vacunes tradicionals generalment proporcionen immunitat estèril, però la tecnologia de vacunes que s’utilitza per combatre la Covid-19 té fuites. És molt qüestionable que mai aconseguirem la immunitat del ramat mitjançant l’administració contínua de vacunacions de reforç de Covid-19 cada sis mesos.
L’expressió “la infecció supera la injecció” significa que la immunitat és gairebé sempre més forta per als que sobreviuen i vencen una infecció que per als que reben una vacuna. Però ara, en el context de les vacunes contra la Covid-19 i de tots els perills i complicacions que les acompanyen, el poder de la immunitat natural adquirit a partir d’una infecció prèvia s’està ignorant. Milions de persones a tot el món s’han recuperat d’una infecció per SARS-CoV-2 i, malgrat el seu paper important a l’hora de contribuir a la immunitat del ramat, també se’ls pressiona i fins i tot se’ls obliga a rebre la punxada degut a les pressions socials i laborals.
Avui, la tensió entre la ciència real darrere de la immunitat natural i els mandats polítics que requereixen la vacunació representa una amenaça clara i actual per a la recerca de la immunitat del ramat i la nostra llibertat. https://worldcouncilforhealth.org/resources/natural-immunity-vs-vaccine/
Malgrat les enormes capacitats científiques mundials l’origen del virus continua sent un misteri. El virus que causa Covid-19 es va informar per primera vegada a Wuhan, Xina, el desembre de 2019. A principis de 2020, el consens científic principal era que el nou virus, anomenat SARS-CoV-2, es va originar a partir d’una mutació d’un beta-coronavirus que circulava de manera natural, en ratpenats. Al mateix temps, es van descartar les evidències emergents que suggerien que el nou coronavirus podria haver entrat a les poblacions humanes com a resultat d’una filtració de laboratori. Gairebé dos anys després, la hipòtesi de la filtració laboratori ha anat guanyant impuls, amb suggeriments que el virus podria haver estat el producte d’una investigació i que es va alliberar accidentalment o deliberadament. Aquesta evidència inclou la manca d’un animal hoste intermedi identificat, signatures genètiques típiques de l’enginyeria genètica en lloc de la selecció natural i documents filtrats que revelen la col·laboració internacional en investigacions de “millores genètiques” a la Xina.
https://worldcouncilforhealth.org/resources/covid-19/
Els símptomes de la malaltia no avalen les mesures pandèmiques preses. Algunes persones infectades amb el coronavirus tenen símptomes lleus, i altres no presenten cap símptoma. La majoria de les persones infectades amb la malaltia del coronavirus es troben amb malalties respiratòries de lleus a moderades i recuperen la salut sense necessitat de tractament especialitzat. Les persones grans i les persones que tenen afeccions mèdiques subjacents, com ara diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries cròniques i càncer, són més susceptibles a desenvolupar malalties greus. En casos greus, però, la Covid-19 pot provocar insuficiència respiratòria, problemes del sistema nerviós o la mort. Una vegada que un individu hagi passat la malaltia, és probable que hagi desenvolupat una immunitat natural contra la malaltia, que és la millor manera de protegir el cos de futures infeccions. https://worldcouncilforhealth.org/resources/covid-19/
L’obsessió per la vaccinació fa que no es parli de com enfortir el sistema immunitari i fer front a la malaltia. Una de les millors maneres de protegir-se de tenir un Covid greu és augmentar les defenses naturals del cos. Això pot incloure assegurar-se que està en bona forma física, menjar una dieta nutritiva equilibrada, obtenir prou vitamina D a través de la llum solar i dormir una quantitat adequada. Hi ha diverses maneres de tractar la Covid-19 i la majoria de la gent no necessitarà atenció hospitalària. Una de les maneres més efectives de combatre la malaltia és mitjançant la intervenció primerenca amb teràpies combinades que habitualment inclouen antivirals, antiinflamatoris, anticoagulants i antibiòtics. Els suplements també són fonamentals per mantenir el sistema immunitari sa. Es recomana que si les persones pateixen Covid-19, segueixin els protocols de tractament per combatre la malaltia aviat. Es poden trobar a la Guia de tractament de la Covid-19 . https://worldcouncilforhealth.org/resources/early-covid-19-treatment-guidelines-a-practical-approach-to-home-based-care-for-healthy-families/
Encara no està clar si la progressiva reducció de gravetat de la infecció depèn de la vaccinació massiva o de la menor virulència de les noves soques del virus (Delta i Omicron). Actualment no hi ha proves que suggereixin que la nova variant d’Omicron sigui motiu d’alarma. Les mutacions són normals i el sistema immunitari humà és capaç de fer-hi front. Si ja es té immunitat al Covid 19, sigui natural o per inoculació, no hi ha cap raó per creure que aquesta variant es pugui escapar. De qualsevol manera, el millor que es pot fer per a la salut, en tot moment i no només durant una pandèmia, és donar suport al sistema immunitari i viure d’una manera que recolzi el benestar general. La premsa i fins i tot els portaveus del govern sovint dibuixen un panorama desolador on els humans són víctimes indefenses sense capacitat per lluitar. Això no podria estar més lluny de la veritat. La Covid-19 continua sent una malaltia tractable amb una alta taxa de recuperació superior al 99,9%. La gran majoria de les persones tenen un sistema immunològic finament perfeccionat amb una capacitat extraordinària per vèncer qualsevol amenaça. L’aparició d’una nova variant no canvia això. Més que la por i el pànic, que deprimeixen la immunitat, apostem per l’esperança i enfortim les defenses amb positivitat. https://worldcouncilforhealth.org/resources/omicron-variant
