Tècniques físiques de resistència noviolenta (instruccions d’ús)

Només són un complement a una bona preparació i desenvolupament de l’acció, el seu ús de manera individual no és útil, i en el cas d’aplicar-les sempre ha de ser amb un assaig previ i en col·lectiu.

El “mort” o el “tou” és una “espectacular i exemplar” tècnica de no-cooperació per dificultar el desallotjament de l’acció. Consisteix en relaxar tot el cos exercint de pes gravitatori -el que col·loquialment s’entén per un pes mort- quan les forces de seguretat volen agafar-te i arrossegar-te o portar-te a coll. Generalment s’utilitza aquesta tècnica quan hi ha públic o mitjans de comunicació, si les circumstàncies no es presten pots estalviar-te-la. És molt demostrativa, tendeix a disminuir la violència de la policia, ens autoafirma i atreu la simpatia del públic.

L’ou serveix per protegir-se al màxim en una situació extrema d’agressió policial, posa de manifest qui és el que exerceix la violència i fa veure davant eventuals testimonis que t’estan agredint. Serveix també per cridar l’atenció i reclamar ajuda i, de vegades, pot disminuir la violència de l’atacant. Consisteix en arraulir-te al màxim a terra doblegant-te sobre tu mateixa en posició fetal protegint bé el clatell, els genitals i el ventre. S’ha de caure sempre sobre la part dreta del cos per protegir el fetge de manera que quedi a la part inferior. Les mans cobreixen el clatell, amb els punys tancats, mai entrellaçant els dits (per evitar trencaments de falanges per cops de porra) i amagant els polzes dins dels palmells de les mans perquè no tirin d’ells o els trenquin. Els colzes protegeixen els costats i les temples tant com sigui possible.

L’espagueti s’usa per deixar-te anar per sorpresa de la policia mentre et condueixen “a coll” i així poder acudir en ajuda d’una altra persona, tornar al lloc que s’està bloquejant … Consisteix en donar-te la volta quan et sostenen per peus i mans amb l’esquena cap a terra. En donar-se ràpidament la volta caus a terra “a quatre potes” i pots fugir. Aquesta tècnica juga amb el factor sorpresa per la qual cosa una vegada que ho facin dos o tres participants en l’acció, serà més difícil que la pugui realitzar la resta, ja que s’haurà perdut el factor sorpresa i acudiran més policies, i apretaran més fort els canells, per emportar-se l’activista.

L’atac d’histèria s’utilitza quan algú és susceptible de patir agressions per part de la policia i aquesta l’aïlla del grup. Com el seu nom indica consisteix a fingir una crisi nerviosa, cridant, picant de peus, etc. i així evitar l’agressió. És molt important, en la mesura del possible, que el grup “sàpiga que la utilitzaràs” per evitar que la resta de les participants s’espantin pensant que tens una crisi de veritat.

La seguda serveix per bloquejar determinats espais com carreteres, entrades a edificis, etc. davant de possibles càrregues de la policia. Consisteix en seure a terra (millor que posar-se de genolls, perquè ofereixes més superfície on rebre cops o puntades de peu, especialment a la columna) i intentar quedar-se tot el temps previst. Per a una major eficàcia les persones que participen poden agafar-se del canells o dels braços i entrecreuar les cames. Es força a que la policia hagi “d’arrencar cebes”.

El tapís humà consisteix en interrompre un pas o un accés, tombant-se a terra per ocupar el major terreny possible i dificultar encara més el pas. Simulant, o no, estar morts.

escueladeactivismo.org