De la societat de la frustració a la societat de l’equilibri (10): Racionament
Sobre el racionament
El racionament s’ha d’aplicar segons el tipus de bens. El consum per càpita, pot ser diferents segons si és d’un mínim vital, d’un òptim desitjable, en relació a la mitjana mundial, o si és excessiu i cal reduir-lo o compensar-lo.
Per a bens vitals amb producció limitada i inelàstica, la distribució equitativa suposa acostar-se a la mitjana per càpita mundial, per assegurar un mínim vital: que tothom tingui l’aigua, el menjar, el refugi i el vestit mínim a les necessitats de la seva situació.
Per bens intangibles, com exercir el dret a vot, l’educació, la sanitat… la mitjana mundial no és un bon indicador, i hem d’acostar-nos a l’òptim desitjable per assegurar uns drets i serveis de qualitat per a tothom.
El racionament, la compensació o la restauració també s’ha d’aplicar sobre els “usos i consums” desequilibrats en el passat, especialment en aquells més flagrants: genocidis, ocupacions de terres ancestrals, explotació de minerals en terres envaïdes i usurpades…
¿Es la hora del racionamiento?
“El racionament ha estat un mecanisme de redistribució que ha servit històricament per gestionar l’economia amb criteris de justícia social en moments de crisi. Per això, en plena crisi sanitària, econòmica i climàtica, hem de preguntar-nos: ha arribat l’hora del racionament? El racionament ha demostrat ser una estratègia eficaç per regular el mercat en un moment de crisi, assegurant el just repartiment de béns i evitant l’acumulació per part de la minoria amb més recursos.
El racionament no genera l’escassetat, sinó que és la resposta a l’escassetat
Les accions intervencionistes per gestionar l’economia s’han normalitzat en temps de la COVID-19
El racionament ja existeix a gran escala en el sistema econòmic capitalista, si bé el criteri de distribució no és equitatiu. “La solució dels mercats lliures davant l’escassetat és el racionament per riquesa. Qui ho pot pagar, l’obté. Això també és racionament”. Des d’aquest punt de vista, la discussió sobre el racionament, en un món de recursos limitats, no hauria de centrar-se tant en la seva necessitat, sinó en el mètode de distribució, per tal d’assegurar un repartiment de béns i serveis essencials que garanteixi la justícia social”
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cartilla_de_racionament
La cartilla de racionament és un document que permet accedir a productes escassos, usualment menjar o bens de primera necessitat, en un context de racionament o distribució oficial. En situacions d’emergència durant o després de la fi dels enfrontaments armats, de catàstrofes naturals o de greus penúries econòmiques els països afectats triguen a recuperar la normalitat de la seva producció i per tant la distribució de productes és deficient.
En una societat monetitzada, els sistemes de redistribució, via impostos, és una de les principals vies de racionament o de compensació, però només s’aplica en el marc de cada Estat-nació. Pretén reequilibrar parcialment els desequilibris de rendes i serveis entre els ciutadans d’un país. Però no s’ha aplicat fins ara al reequilibri entre tots els ciutadans de l’Estat-món. Hem de tenir en compte que el capitalisme – per no anar més enrere -, ha permès l’acumulació no sols per l’explotació dels treballadors i dels recursos naturals nacionals sinó, que també i sobretot, de l’explotació de la ma d’obra i de les riqueses naturals d’altres països, generalment colonitzats, envaïts o dominats, és a dir, empobrits.
Per tant, la redistribució mundial és una necessitat no sols per equitat present de ser habitants d’un mateix planeta globalitzat, sinó també pel deute que suposa l’explotació històrica a les poblacions i països “subdesenvolupats” que ha permès a certes minories i a certs països “desenvolupats” acumular capital, poder i tecnologia.