by Martí Olivella | jul. 11, 2020 | 2. La Política
La corrupció com els virus, és bastant invisible; només en veiem alguns casos, però tots en patim conseqüències nefastes per a la vida privada i per a la vida pública. Quan veiem la corrupció com una epidèmia, comencem a reaccionar, però no ho hem fet amb la velocitat i la contundència que ho fem davant d’un virus.
Què tenen en comú les desenes de brots de corrupció que any rere any ens pertorben? Hi ha algunes causes estructurals que fan que es reprodueixin? Tenim la voluntat d’identificar-les i de cercar-hi remeis?
En la darrera dècada, uns i altres, hem començat a bastir una xarxa protectora legal, institucional i social contra la corrupció. Però sabem que cal afinar-la més i cal aplicar-la millor. Per això ens hem trobat. Per avaluar la feina feta i per identificar quines són les propostes prioritàries per lluitar efectivament contra les causes evitables de la corrupció i contra les causes de la impunitat quan aquesta es produeix.
L’equip i les entitats de l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció (O3C) agraïm el Parlament de Catalunya que aculli aquesta I Cimera contra la Corrupció. I també agraïm que, malgrat les circumstàncies, hem aconseguit la participació conjunta, com a fet inèdit, no sols dels grups parlamentaris sinó també d’organismes de control, d’entitats ciutadanes i del Govern de la Generalitat.
Aquesta Cimera és el resultat de l’esforç perseverant d’una ciutadania activa que mostra que hi ha vies de participació política més enllà d’anar a votar de tant en tant.
Però també és el resultat d’haver pres consciència que cap dels actors institucionals, partidaris o socials podem, tots sols, afrontar les causes estructurals de la corrupció. Som conscients que, sense afinar i prioritzar mesures que puguin combatre aquestes causes, continuarem lamentant-nos de nous casos, que seguiran minant la legitimitat de la democràcia i minvant els recursos disponibles per afrontar les necessitats de la societat.
Sabem que no està en les nostres mans evitar la corrupció al 100%, però sí que ho és fer que la corrupció cada vegada sigui més difícil i, sobretot, que no resti impune, penalment, moralment i econòmicament.
Equip O3C – Observatori Ciutadà contra la Corrupció
by Martí Olivella | jul. 4, 2017 | 2. La Política
Martí Olivella. Palau Robert. 4 de juliol de 2017
Benvingudes i benvinguts. Gràcies per ser avui aquí, especialment al Conseller Ernest Maragall i al president del Parlament Roger Torrent.
També, a Xavier Masllorens, president de l’Institut Català Internacional per la Pau, que ha facilitat la publicació del llibre i l’organització de l’acte.
I molt especialment a Jamila Raqib per haver volgut compartir amb nosaltres aquest acte, que alhora és un homenatge a Gene Sharp, que ens ha deixat just aquest darrer 28 de gener.
El 23 de febrer de 2017 presentàrem aquí mateix el llibre de la mateixa col·lecció de l’ICIP “Construir un estat segur i en pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou estat d’Europa” elaborat pel Seminari Estat de Pau amb la presència del Conseller Raül Romeva que, avui, ens recorda des de la presó, com aquesta, la presó, és una de les eines polítiques més importants en molts dels conflictes noviolents. El 17 d’abril deia:
“La nostra presó ha de servir per mostrar la feblesa d’un projecte democràtic fallit i d’un Estat amb importants deficiències jurídiques i, sobretot, polítiques.
…no sentiu pena, la nostra presó evidencia la deriva que està prenent la resposta judicial a la qüestió catalana, que no és ni de bon tros la que hauria d’adoptar una democràcia sana.
Aquest camí serà llarg i dur. … En aquest camí, la presó ha de ser un instrument per evidenciar a tot demòcrata que no és acceptable la manipulació que s’està fent del dret penal per reprimir una ideologia, que no es pot respondre a posicionaments polítics amb coerció judicial i amb la vulneració de drets i llibertats, i que amagar la política i optar per la repressió no solucionarà mai absolutament res.
Quan les persones cridades a resguardar la justícia conclouen que el seu fi justifica qualsevol mitjà, la responsabilitat d’enfrontar-se a aquesta opressió recau sobre tots els demòcrates. I com Pepe Beunza em va ensenyar, la meva, la nostra presó, els ha de servir a tots ells (demòcrates) per perdre la por a denunciar i a no acceptar aquests excessos i els perills que comporten.”
La traducció de La Defensa Civil Noviolenta de Gene Sharp fou una sol·licitud del Seminari Estat de Pau a l’ICIP. Permet completar una tetralogia que posa les bases per plantejar el present i el futur de la defensa per mitjans civils contra les amenaces que habitualment s’han confiat a la defensa militar:
Sobre el llibre de Sharp, cal recordar que els països bàltics, – Lituània, Letònia i Estònia -, van declarar la seva independència el 1990 i van haver d’afrontar el gener de 1991 un intent d’agressió per part de les autoritats soviètiques per recuperar-ne el control. Durant aquesta crisis, els tres governs depengueren en gran mesura dels mètodes de resistència noviolenta que havien après dels escrits de Gene Sharp. El ministre de Defensa de Lituània, Andreus Butkevicius el 1991 deia: “Mai tindrem un exèrcit prou fort com per defensar-nos d’un agressor estranger. El nostre objectiu només pot ser el de derrotar-lo moralment, econòmicament i políticament, no físicament”. I citant el llibre de Gene Sharp, proclamà: “Prefereixo tenir aquest llibre a una bomba atòmica”.[1]
Gene Sharp a CIVILIAN-BASED DEFENSE – A post-military weapons system recull i fa balanç dels conflictes més significatius que han estat afrontats espontàniament amb mitjans noviolents fins el 1990. Per tant, malauradament, no recull gran part de les revolucions de colors ni les primaveres àrabs, de les quals amb els seus llibres n’ha estat inspirador. Però no es queda en l’anàlisi. També exposa les claus que permetrien fonamentar una resposta civil noviolenta al dos tipus de conflictes que continuen sent molt habituals en el món: els cops d’estat i les invasions.
En aquest edició de 2017 hem optat per un títol, LA DEFENSA CIVIL NOVIOLENTA – Per afrontar invasions i cops d’estat, que creiem reflecteix l’esperit original i, a més, encaixa amb la cultura explícitament noviolenta de l’actual context de Catalunya en què ha augmentat el prestigi de la noviolència i l’ús social d’aquest terme.
En ple conflicte català, aquestes pàgines semblen escrites per aportar respostes a alguns dels grans reptes que tenim: Com enfortir el moviment pacífic i democràtic perquè tingui capacitat d’atènyer els seus objectius? Què pot aportar la Defensa Civil Noviolenta en un nou context post 1 d’octubre? Com defensar el país d’intents d’usurpació i de bloqueig? I en cas que la força noviolenta de la gent aconsegueixi els seus objectius, com mantenir-la organitzada perquè la futura defensa no caigui en els tradicionals sistemes de defensa militar?
Les idees força d’aquest llibre són al nostre abast. Conèixer-les i aplicar-les poden ser claus per un o altre desenllaç.
Avui a Catalunya tenim l’oportunitat de posar les bases per ser capdavanters en una objecció col·lectiva a la cursa d’armaments i a l’ús de la violència armada per fer un país i un món més segurs. L’estudi a fons, només d’aquests 4 llibres,– estat de pau, antigolpe, servei civil i defensa civil no violenta – ens aporta pistes molts importants si hi esmercem temps i esforços.
Només amb activisme vinculat a temes urgents no aconseguirem triar les accions clau emmarcades en una estratègia noviolenta a l’alçada dels reptes que tenim.
Si Catalunya aconsegueix ser un estat, o serà un estat de pau o no serà. Si aconsegueix ser un estat per la via civil, pacífica, democràtica i noviolenta, vol dir que aquesta és la seva força, que la via catalana serà la seva força per mantenir-lo. Aquesta és la nostra millor contribució internacional, la millor aportació per poder ser reconeguts a Europa i al món.
Per acabar quatre idees:
No he estat mai independentista, però tenir un estat propi és l’única oportunitat en la meva vida de poder decidir si volem exèrcit o si volem contribuir a la seguretat i a la pau amb uns mitjans més eficients i adequats.
Es tracta de saber si amb el 2% de PIB dedicat a seguretat, volem ser l’estat a la cua dels estats amb exèrcits o volem estar al davant dels estats que lideren la seguretat humana al món.
Es tracta de decidir si volem aportar 20.000 catalans al més d’un milió de soldats Europa o si volem aportar 20.000 catalans a reduir les causes de les guerres i a construir la pau per mitjans noviolents.
Parafrasejant Einstein quan parlava dels objectors al servei militar:
“Els estats sense exèrcit són els pioners d’un món sense guerres”
Esperem que el que hem plantejat us faci venir ganes de llegir-lo i de participar en un diàleg raonat sobre la necessària seguretat i defensa en el país que volem.
Moltes gràcies
[1] Citat a La guerre par actions civiles.Jean Marichez, Xavier Olagne, 1998.
