by Martí Olivella | maig 3, 2022 | 1. La Vida, 2. La Política
Objector de consciència condemnat en dos consells de guerra
Ara ens diuen cínics, d’altres vegades ens han dit lliristes (del lliri a la mà), d’altres, covards per no seguir els tambors de guerra, i d’altres se’ns va empresonar o afusellar. I així va la història, plena de guerres.
El segle passat, amb els milions de morts en tantes guerres, ens hauria d’haver vacunat contra la idea que les guerres resolen els conflictes. Res més lluny de la realitat: l’atac criminal d’Hiroshima i Nagasaki ens va animar a construir més bombes atòmiques, de manera que ara hem acumulat prou armament atòmic per destruir tot rastre de vida a la Terra 16 vegades. I els països que tenen veto a l’ONU són els principals fabricants i venedors d’armes del món.
Als pacifistes, per desprestigiar-nos, se’ns col·loca en la trampa de fer-nos triar entre un dictador i l’OTAN. La meva resposta era: No mataràs, si mates, encara que ho creguis justificat, et converteixes en assassí. Deserteu tots els soldats i practiqueu les tècniques de defensa popular noviolenta que molt bé explica Gonzalo Arias al seu llibre El antigolpe publicat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i que es pot baixar per internet. També llegir els llibres de Vicens Fisas o de Gene Sharp.
Per evitar les guerres cal entendre’n les causes, els efectes i els resultats. Però fem el contrari, armar-nos al màxim per provocar la següent.
Parlem de la guerra d’Ucraïna. La primera cosa que cal saber és que la principal víctima de la guerra és la veritat, per això resulta difícil fer una anàlisi del que passa. La segona, com explica molt bé Eduardo Galeano, que totes les guerres es fan per robar. La tercera, que les guerres són un gran negoci. La quarta és que aquest negoci no és igual per a tothom, uns hi perden la vida i d’altres es fan molt més rics.
Putin és un dictador i atacar Ucraïna és un acte criminal. Ucraïna té no només el dret sinó també el deure de defensar-se. Hem nascut per ser lliures i tots hem de lluitar per ser lliures, però la legítima defensa que va justificar la bomba atòmica és un camí equivocat. És la negació de la intel·ligència humana. No es pot considerar mai l’holocaust nuclear una forma de defensa, però és el que ens ofereixen les escoles d’alts estudis militars. I ens diuen que els cínics, lliristes o covards som nosaltres.
Durant els últims anys, grups paramilitars nazis han perseguit i assassinat a Ucraïna russos i prorussos amb el suport d’Occident per provocar Putin, i això complica més el conflicte. Gorbatxov va proposar un pla per pacificar Europa i l’OTAN es va riure d’ell aprofitant la debilitat de Rússia per enfortir-se amb més països fronterers de Rússia. El conflicte estava servit. L’OTAN s’hauria hagut de dissoldre quan va desaparèixer el Pacte de Varsòvia, però es va enfortir militarment i necessita justificar-se periòdicament creant nous enemics. El govern espanyol hauria d’enviar ajuda humanitària, mediadors en conflictes, pacificadors o forces d’interposició, però s’estima més enviar armes per allargar la guerra en un acte criminal que cal denunciar. El conflicte es complica. No és un tema de bons i dolents.
QUÈ PODEM FER?
Tenint molt en compte que aquesta guerra s’acabarà quan la Xina ho vulgui, que és l’única que traurà profit de tant de patiment juntament amb els venedors d’armes, la primera cosa que hem de fer és aconseguir ajuda humanitària amb criteris professionals perquè arribi als necessitats i evitar els bergants de sempre. La segona, donar suport als desertors i objectors de tots dos bàndols i ajudar els valents ucraïnesos que amb tècniques noviolentes s’enfronten als tancs russos tallant carreteres i obligant-los a marxar dialogant amb ells, i la tercera estudiar bé aquesta guerra per aprendre com aturar la propera que els fabricants d’armes ja estan preparant per augmentar el seu negoci.
Queda un tema important. Quan estem molt preocupats o atemorits o distrets amb un tema que ens sobrepassa (teoria del xoc), els governs ho aprofiten per treure’ns drets i llibertats, o sigui que atents.
La guerra que vindrà no és la primera,
abans hi va haver altres guerres.
Al final de l’última, entre els vençuts,
el poble ras passava gana.
Entre els vencedors,
el poble ras també en passava.
Bertolt Brecht
by Martí Olivella | jul. 13, 2021 | 1. La Vida, 3. L'Economia
Hola Teresa:
Revisando el otro día un Sapiens antiguo vi una entrevista tuya en la que hablabas del poner la otra mejilla. Me hizo reflexionar y te envío las reflexiones, pero antes te quiero explicar como fue nuestra lucha contra las multinacionales de insecticidas para que te sientas un poco más acompañada pues tienen muchos vínculos con las farmacéuticas.
Creo que fue en el año 67 que hice un viaje a Francia a conocer una comunidad de la que nos habían hablado. Era el Arca, la comunidad fundada por Lanza del Vasto que había estado con Gandhi en la India.
Eran vegetarianos con medicina naturista, hacían yoga, practicaban la agricultura ecológica, eran noviolentos y entre mas cosas, objetores de conciencia. Todo nuevo para mi que era una esponja que salía del pensamiento único franquista. Me comprometí con la objeción porque tenía que hacer la mili pero como estudiaba ingeniería técnica agrícola, ese tema también me picó. Los estudios estaban al servicio absoluto de la agricultura química.
Cuando estaba encarrilado el tema de la objeción retomé el tema de la agricultura ecológica y en el 79-80 viviendo de ocupa en Gallecs, junto con la revista Integral y otros amigos fundamos la coordinadora de agricultura ecológica.
Después fui profesor en la escuela de Formación Profesional Agraria de la Torre Marimon y allí nos juntamos varios profesores ecologistas. Seguíamos el programa oficial de agricultura química, pero en los ratos libres practicábamos y organizábamos cursos de Agricultura ecológica. Allí nos hicimos fuertes. También íbamos a los congresos de Agricultura, con catedráticos, técnicos de las químicas, científicos etc. y defendíamos la agricultura ecológica. Nos decían de todo, nos insultaban, se burlaban, pero nosotros que veníamos de otras luchas sociales nos defendíamos bien. Ahora la agricultura química sigue teniendo mucha aplicación, pero la agricultura ecológica se abre paso sin discusión. Espero que dentro de quince o veinte años las farmacéuticas pierdan terreno y la salud natural y las medicinas alternativas tan perseguidas se abran camino. Lo digo porque es una lucha de David contra Goliat, pero hay que recordar que ganó David. Así que ánimo….
Con el tema de cuando te golpean, poner la otra mejilla, leí tu articulo y el que escribió en el cuaderno “desarmar los infiernos” del jesuita Joan Morera de Cristianismo y justicia. Me hizo reflexionar y es lo que te explico.
En nuestra sociedad, donde la violencia es un gran negocio, no solo en las ventas de armas si no en todo lo referente a la cultura de videojuegos, películas, caza, deportes etc. Todo lo que se refiera a cultura de vida, cultura de paz, se desprecia para evitar la competencia y justificar que la única forma de resolver los conflictos es matando gente. Por eso las respuestas noviolentas se presentan como de cobardes, pusilánimes o derrotados de antemano. El célebre ir con el lirio en la mano de la burla.
Cuando te golpean, poner la otra mejilla, es un gesto de una valentía inteligente extraordinaria. Cuando el tiranuelo poderoso tiene delante al que cree vencido, derrotado, y para humillarle públicamente te golpea en la cara y el derrotado pone la otra mejilla, con ese gesto tan potente demuestra al tiranuelo sorprendido, algo tan sencillo como que es una persona invencible. Es un gesto de una grandeza insumisa total. Se puede pagar con la vida, pero es el precio de ser invencible.
No hay que olvidar que la violencia exige el trabajo de muy pocas neuronas, pero la noviolencia es un proceso de reflexión, aprendizaje y creatividad continua. Por eso es una lucha inteligente. Es el uso pacífico e inteligente de la fuerza.
Una abraçada.
Pepe Beunza P:D. Puedes hacer el uso de este escrito que te parezca bien.
by Martí Olivella | març 25, 2013 | 2. La Política
- La probabilitat d’una invasió ja sabem que és molt baixa. La d’una ocupació durant la transició, però, pot no ser-ho tant. En qualsevol dels casos no tindríem temps ni recursos per organitzar una defensa armada prou efectiva per impedir aquestes suposades amenaces. En canvi sí que tenim mitjans i temps per organitzar, des d’ara, una defensa civil fonamentada en la no claudicació, la no cooperació i la desobediència civil, tant de responsables polítics com de la ciutadania organitzada. Una defensa civil podria tenir un efecte dissuasiu molt important, tant con més organitzada, menys espontània i més anunciada fos.
- Si la probabilitat d’una invasió o d’una ocupació és baixa, no ho és tant com la d’un estat autoritari, que redueixi, destrueixi llibertats i fins i tot l’estat de dret… Davant aquesta amenaça, un poble organitzat amb armes noviolentes, pot tenir, de nou, un alt efecte dissuasiu i efectiu per evitar qualsevol tipus de derives colpistes.
- La seguretat humana es fonamenta en la cohesió de la societat, un sistema de defensa civil enforteix els lligams de tots aquells que s’organitzen per afrontar amenaces comunes, interiors o exteriors.
- La defensa civil pot enfortir i retroalimentar-se amb el sistema de protecció civil, tant en emergències interiors com exteriors.
- Un sistema de defensa civil, amb recerca aplicada, amb capacitació i organització professional i voluntària, pot ser una innovadora contribució per al centenar de pobles i estats que sí pateixen serioses amenaces d’invasió o de cops d’estat. Aportar coneixement, formació, suport… pot ser una acció exterior molt més efectiva que la d’intentar pal·liar els efectes de les guerres o dels cops d’estat un cop s’han produït. Només per aquesta raó ja té sentit estudiar i apostar per un sistema de defensa civil.
Donostia. Stop War. 25/03/2016.
Martí i Pepe