Canvi de rumb, la crisi com a oportunitat
Procés participatiu. Què estem aprenent amb la crisi del coronavirus?
Aprofitem el recés de setmana santa per fer les nostres aportacions individuals o familiars.
Res no serà igual, no serem els qui érem.
La normalitat no serà la mateixa.
Ens hem adonat que un altre món és necessari i, estem veient que és possible;
que la “normalitat” és part del problema.
Estem vivint, uns dies, unes setmanes, confrontats amb nosaltres mateixes,
hem vist com de relatives són les nostres necessitats habituals.
Ens hem enfrontat a la mort i moltes coses han esdevingut supèrflues.
Per a algunes, viure amb la malaltia o atenent els serveis bàsics està essent molt estressant.
Per a d’altres, viure sense ingressos, amb la incertesa més absoluta, també és molt inquietant.
Per uns pocs, viure sense terminis, sense presses, al dia, és l’experiència de la bona vida.
Hem testat la diferència entre el ben-estar i el ben-viure. Renunciarem al ben viure?
La crisi és trencament i, per això, la crisi és oportunitat de viure millor, de repensar-ho tot.
El trencament porta patiment, dolor, incertesa…
però també allibera, obre, trenca la porta que semblava per sempre tancada.
Mai no hauríem pogut imaginar una aturada general, tothom reclòs a casa, carrers buits,
connectats amb el veïnat quan ens ajudem, aplaudim o cantem al barri.
La crisi posa en evidència la fragilitat o fortalesa de les nostres relacions,
amb mi mateix, amb els altres propers i amb els altres llunyans.
Les enforteix en cultivar-les amb amor,
les afebleix quan posa al descobert la superficialitat dels vincles.
La crisi ens dona temps, molt de temps, per clarificar i, si cal, refer les relacions.
A crisi total, oportunitat total.
Com veiem des del confinament les nostres rutines habituals?
Desitgem tornar-hi o albirem que un canvi ens faria viure millor?
Tenim l’oportunitat de fer una vida, un país, un món més habitable per a tothom.
Tenim l‘oportunitat de repensar l’estudi, la feina, la convivència, el menjar i el beure,
tenim l’oportunitat de repensar la política, l’economia, la religió, la comunicació, el sexe,
el treball, l’oci, la relació amb la natura i la relació amb les altres cultures.
Però també tenim l’opció, per inèrcia, de no aprofitar l’oportunitat
i de deixar la sortida de la crisi en mans dels qui n’esperen treure profit,
endeutant-nos més, controlant-nos més, empobrint-nos més,
amb més concentració de riquesa i de poder en molt poques mans.
Hem aprés que res no sabem, que l’altivesa ens ofusca,
que només amb humilitat i fermesa podem fer un món més habitable per a tothom.
Hem après que hi ha molta mentida, manipulació, interessos encoberts,
que no sempre podem confiar en els grans dirigents ni les grans institucions…
que es mouen per altres objectius que el del bé comú.
Ens queden unes setmanes per organitzar la revolta o per a re-acostumar-nos a la normalitat.
Ni creixement ni desenvolupament poden continuar sent els objectius d’un planeta limitat.
Podem confiar en una economia depredadora al servei dels interessos d’una oligarquia planetària que juga a crear diners ficticis, malgrat els deutes per als pobles i la gent són ben reals?.
Ens cal cercar l’equilibri amb el cosmos, amb l’entorn, amb la Mare Terra, equilibri amb els altres, amb nosaltres mateixos. Aquest equilibri és la Vida. Quan trenquem aquest equilibri provoquem violències i les seves conseqüències.[1]
Prepareu la independència nacional amb la independència econòmica: l’únic interès de l’economia, no és el desenvolupament econòmic, sinó el desenvolupament de la persona humana, la seva pau interior, l’elevació de la seva ànima, el seu alliberament. Recordeu que la persona humana és sempre més gran que el que fa, més preuada que el que té. Suprimiu la misèria, cultiveu la sobrietat. (Gandhi)
Aquesta crisi és un avís, una alarma; ens permet redreçar, canviar el rumb d’una civilització planetària que ha perdut el nord. Si no escoltem la seva advertència, si no aprofitem l’impuls d’aquest canvi, la propera serà molt pitjor.
Ens cal fer un manual de supervivència per a un vaixell que s’enfonsa.
Què salvaríem del món que s’enfonsa? Quins són els canvis que necessitem? Vols compartir-ho?
Què estem aprenent amb la crisi del coronavirus?
- Sobre les causes directes i indirectes de la pandèmia
- Sobre la prevenció i el tractament
- Sobre els canvis en l’estil de vida personal i col·lectiu
- Sobre les possibles conseqüències destructores
- Sobre les possibles oportunitats de millora
- Sobre el sistema econòmic
- Sobre el sistema polític
- Sobre el sistema de salut
- Sobre el sistema educatiu
- Sobre els sistemes de comunicació
- Sobre el sistema ecològic
- Sobre la civilització hegemònica
- Sobre la cultura i la producció cultural
- Sobre el pensament, el coneixement, la ciència…
- Sobre els valors, l’ètica, les religions..
- Sobre altres àmbits… (indica quins)
Envieu les idees abans del 19 d’abril a aquest formulari. Rebreu els resultats a final de mes.
[1] Resposta de Guaranís a Adolfo Pérez Esquivel sobre com anomenen el desenvolupament. Recollit per Louis Campana.
