by Martí Olivella | febr. 28, 2023 | 2. La Política
Com podem concretar el punt 8 del pla estratègic de NOVACT: Impulsar que les administracions adoptin els serveis civils de pau, per promoure el rol d’actors de la societat civil per a la prevenció de conflictes.
Elements de reflexió per a l’Assembla General de NOVACT. Martí Olivella
Antecedents i context
- NOVACT és de les organitzacions catalanes que més directament s’entronca amb els orígens del moviment d’objecció al servei militar i de la lluita noviolenta a Catalunya des d’inicis dels anys 70, amb un rol destacat de persones properes com Pepe Beunza, Lluís Fenollosa, Martí Olivella, Santi Martí, Jordi Palou… Ja ens els anys 70, plantejàrem l’oposició a la mili i la creació de serveis civils com a primer pas de la superació dels exèrcits amb sistemes de defensa civil noviolenta. L’intent de Martí Olivella de fer el servei civil alternatiu el 1976 als recents creats camps de refugiats a Tindouf tenien aquest objectiu.
- Fou en el 25è aniversari de l’empresonament del primer grups d’objectors de Can Serra al Castell de Figueres, que plantejàrem el projecte Castell per la Pau, com un espai, entre d’altres, de formació d’uns Serveis Civils de Pau. I fou en les 3 trobades al Castell (entre civils, militars i polítics) que donàrem a conèixer la recent creada Nonviolent Peaceforce (de la qual Simonetta Costanzo n’ha estat la presidenta) i plantejàrem com organitzar els Serveis Civils de Pau. Des de les diverses marxes per la Cultura de Pau, reivindicarem el 0’3%, fins aconseguir que l’ACCD obrís una línia de projectes sota aquest epígraf.
- Amb l’extensió de la guerra a Ucraïna del 2022, la iniciativa de Felip Daza (recolzada per NOVACT i l’ICIP) d’identificar les expressions de resistència civil noviolenta ha permès obrir l’horitzó mental de com afrontar la defensa més enllà de les armes i de l’ajuda humanitària. Fins el punt de, gràcies a Luca Gervasoni, poder incloure “Donar suport de forma activa als actors que promouen iniciatives de resistència noviolenta a les zones ocupades” en el document amb els 3 Nobel de la Pau que ha estat assumit per la Coordinadora d’ONG i presentat al Presidente del Gobierno.
- La manca d’una resposta social permanent contra guerra ha portat a endegar des del 2 de novembre la campanya www.aturemlesguerres.cat, que té com objectiu principal no sols deixar de legitimar les guerres, sinó afavorir accions personals i col·lectives (plantar-se davant governs, fer aprovar mocions, promoure objecció fiscal…) i, sobretot obrir la ment a la necessitat de generar alternatives a la defensa militar armada, amb la posada en marxa d’agrupacions d’AutoDefensa Noviolenta que permetin entrenar capacitats de resistència civil noviolenta, per fer front a agressions actuals i a hipotètiques invasions futures. Les tesis queden recollides en un llibre amb 100 missatges.
Plantejaments i opcions
Impulsar que les administracions adoptin els serveis civils de pau, per promoure el rol d’actors de la societat civil per a la prevenció de conflictes.
En sentit literal, aquest punt ens porta a actuacions, gestions, projectes per tal que:
- les administracions adoptin serveis civils de pau
- els serveis civils de pau promoguin actors de la societat civil per a prevenir conflictes.
En sentit ampli, i tenint en compte els antecedents i context citats:
- què fer si les administracions no adopten serveis civils de pau? (fa 20 anys que en parlem)
- els serveis civils de pau, sols han de prevenir conflictes?
Per tant, crec que cal plantejar un ventall més ampli d’opcions (òbviament a prioritzar i, si cal, a dur a terme amb altres actors):
En primer lloc, cal distingir dos àmbits d’actuació:
- Creació d’un Servei Civil de Pau català per a intervenció en conflictes exteriors (autònom o aportant personal a organitzacions ja existents, com Nonviolent Peaceforce o PBI…) que podria incloure suport a les defensores noviolentes d’agressions (Palestina, Sàhara, Ucraïna…)
- Creació d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta català per a fer front agressions presents (no armades) i facilitar vertebració moviments socials; o futures (armades) i no haver de quedar-nos en dir no a la guerra un cop ha començar la invasió.
I, en segon lloc, cal distingir qui pren la iniciativa:
- Iniciativa governamental (Generalitat de Catalunya + Ajuntament de Barcelona + Diputacions…)
- Iniciativa ciutadana (ONG’s, col·lectius, campanyes…)
Des de la meva perspectiva i vista l’experiència dels darrers 50 anys a Europa, – vegis llibre AutoDefensa Noviolenta – cap govern ha apostat seriosament ni per l’opció a) ni per la b), i difícilment ho faran (tenen el monopoli de la violència i no volen empoderar la ciutadania).
Per tant, només veig possible la iniciativa ciutadana, si cal amb ajuts puntuals i no estructurals governamentals.
Fins ara, la possibilitat de posar res d’això en marxa des de la iniciativa ciutadana ha estat molt feble. Ni tant sols son idees o projectes que hagin estat discutits ni assumits pel conjunt de les ONG.
Ara bé, tenim uns nous factors que potser poden fer canviar l’apatia habitual:
- La proximitat de la guerra a Ucraïna i la manca de respostes al discurs oficial “que cal guanyar la guerra amb més armes en nom de la legítima defensa armada”
- La dificultat de vertebració dels moviments socials transformadors per oferir respostes a les emergències que provoquen agressions de tot tipus, també en els àmbits locals.
- L’impase del procés català pel dret a decidir que no articula l’energia de la població més enllà de manifestacions cada vegada menys concorregudes i des de fa anys, poc efectives per no tocar pilars de poder.
- La manca d’un model de defensa no armada a aplicar en cas d’aconseguir la independència.
En parlem?
PS. No voldria que el que us queda de vida sigui un lament periòdic contra les guerres – com el de la meva generació – per no haver intentat posar les bases d’una sistema alternatiu de defensa noviolenta.
by Martí Olivella | març 6, 2022 | 2. La Política
Reforçar la resistència civil noviolenta al conflicte d’Ucraïna per incidir en el debat i l’acció públics internacional que estan sent monopolitzats per la cultura de guerra i els actors armats
En els darrers anys s’ha desenvolupat un marc teòric sobre forces, serveis de pau i defenses civils noviolentes que recull i sistematitza les experiències més significatives viscudes en l’últim segle arreu del món.[i]
Des de fa molts anys hi ha iniciatives arreu del món, a Europa i també Catalunya, per intentar donar resposta al reptes de la defensa noviolenta organitzant cossos, serveis, brigades, forces… noviolentes, de pau, d’interposició, d’escuts humans…[ii]
El moviment pacifista té la responsabilitat i la possibilitat, si prioritza els projectes adients, d’oferir alternatives de caràcter noviolent al model de seguretat de dissuasió existent i al dret de defensa armada que, de nou, s’està expressant en el cas de la invasió a Ucraïna.
La resistència civil noviolenta utilitza mètodes específics per donar resposta a la violència sense l’ús de violència física. La defensa civil noviolenta inclou aquests mètodes, però dins una estratègia i organització permanent, alternativa o complementària, als sistemes de defensa armada convencionals.
En contextos de lluita per a la defensa de la sobirania d’un territori, com és el cas d’Ucraïna, els pobles poden aplicar i reforçar iniciatives de resistència civil, més o menys espontànies.
En aquells pobles que no tenen exèrcit i que lluiten amb la força noviolenta pels seus drets i la seva sobirania, organitzar la defensa civil noviolenta ha de ser un mitjà, tant per aconseguir els seus objectius com per mantenir-los un cop assolits.
Des del reconeixement d’aquestes pràctiques i del seu ús en diferents contextos, aquest document vol contribuir, ara, a reforçar les iniciatives de resistència civil noviolenta ucraïnesa.
Observem que:
- En diferents poblacions d’Ucraïna grups de persones civils planten cara als tancs, tot explicant als soldats russos que no necessiten ser alliberades i que és millor que tornin a casa.[iii]
- En general, ni tant sols una vegada iniciada l’agressió, la via de la resistència o de la defensa civil noviolenta no està essent considerada com estratègia alternativa o complementària a la defensa militar, ni en els mitjans de comunicació, ni en els moviments pacifistes, ni en les polítiques públiques de suport a la defensa ucraïnesa.[iv]
- Una part del poble ucraïnès va mostrar la seva capacitat de mobilització noviolenta en l’anomenada Revolució Taronja i, per tant, té experiència sobre la força de la població civil per enfrontar situacions crítiques.
- L‘enquesta nacional a Ucraïna del 2015 sobre les preferències de resistència en cas d’una invasió armada estrangera i ocupació del seu país, just després de la revolució de l’Euromaidan, de la presa de Crimea i de la regió de Donbass per part de les tropes russes, va mostrar que l’opció més popular de resistència entre la població ucraïnesa era unir-se a la resistència noviolenta: el 29% va donar suport a aquesta opció en cas d’agressió armada estrangera i el 26% en cas d’ocupació.[v]
- S’han obert vies de crida al voluntariat internacional per contribuir a l’assistència i protecció de la població ucraïnesa a través de l’acció humanitària i la defensa armada. Cal incloure una línia de suport al moviment civil ucraïnès implicat en la resistència civil noviolenta que ho està sol·licitant.
- Mai ha estat el moment -per utòpic en temps de calma o per massa tard, com ara en plena guerra- per posar en marxa una iniciativa de defensa civil noviolenta que aplegui i concreti els objectius subjacents a aquestes consideracions, tant per part del conjunt dels moviments per a la pau i de lluita noviolenta, com tampoc pels governs més preocupats per la pau.
Per tant, fem una crida a les persones, organitzacions ciutadanes i institucions públiques a posicionar-se amb determinació per una cultura de la pau i de drets, manifestant-se i implicant-se en iniciatives de resistència civil a Ucraïna, mostrant que hi ha alternatives a la passivitat i a les armes.
Tot i que de manera òptima s’hagués hagut d’organitzar i preparar amb antelació, treballar amb els següents objectius pot ampliar la capacitat de transformació de la resistència civil noviolenta:
- Donar visibilitat i legitimitat a les respostes ciutadanes ucraïneses civils i noviolentes a l’agressió i ocupació russa.
- Canalitzar i organitzar la potencial demanda de la ciutadania ucraïnesa, catalana o europea per participar en directe en aquestes iniciatives de resistència civil noviolenta, si la presència d’internacionals pot enfortir la resistència ucraïnesa i si és volguda per ella.
- Recolzar i protegir les persones objectores de consciència i desertores a aquesta guerra, als homes d’entre 18 i 60 anys que tenen dret a marxar, de refugiar-se, a no participar en accions armades o a participar en la resistència civil noviolenta.
- Recolzar i protegir les dones, nenes i nens en tota la seva diversitat, i als col·lectius racialitzats i marginalitzats que es troben a Ucraïna i que tenen dret a marxar i a refugiar-se, tot garantint els seus drets i les seves necessitats diferenciades.
Per concretar aquests objectius, proposem, a títol indicatiu i com a primers passos:
- Crear un grup, plataforma adhoc, per canalitzar aquesta iniciativa, amb aquelles persones i organitzacions convençudes que vulguin aplicar-la.
- Enfortir els vincles amb les persones, col·lectius o organitzacions que des d’Ucraïna estan participant o recolzant la resistència civil noviolenta, per veure com canalitzar la nostra ajuda.
- Contactar amb les organitzacions ucraïneses, catalanes o europees per oferir suport a la resistència civil. Arribat el cas, posar en marxa la capacitat per entrenar la ciutadania ucraïnesa a l’estranger per contribuir a una Defensa Civil Noviolenta, en cas que vulguin entrar al país amb una alternativa a la resistència armada.
- Donar visibilitat i fer difusió de les accions de resistència civil ucraïnesa (p.e. amb un mapa interactiu)[vi].
- Activar les xarxes d’observadores civils internacionals, sobretot quan els observadors oficials han abandonat les zones més perilloses.
- Donar suport a periodistes, foto-periodistes i càmeres independents que continuen en el terreny un cop han marxat els corresponsals dels grans mitjans.
- Reforçar els contactes amb la xarxa europea i organitzacions internacionals per tal de saber quines iniciatives semblants ja estan en marxa i sumar-nos-hi o per activar-ne de noves, si no n’hi ha.
- Contactar i donar suport als moviments i iniciatives de resistència i protesta tant russes com bielorusses.
Proposta del Consell de NOVACT – Institut Internacional per a la Noviolència Activa
Catalunya, 6/3/22
[i] Publicacions de l’ICIP: Construir un estat segur i en pau. Seminari Estat de Pau; De la dictadura a la democràcia. Un marc conceptual per a l’alliberament. Gene Sharp; El antigolpe. Manual para una respuesta noviolenta a un golpe de estado. Gonzalo Arias; Un Servei Civil Noviolent: Viabilitat i Característiques. Rubén Campos Palarea; Defensa Civil Noviolenta. Gene Sharp
[ii] Veure, per exemple,
https://www.peacebrigades.org/es;https://www.nonviolentpeaceforce.org/;https://www.irenees.net/bdf_fiche-analyse-717_es.html
[iii] Nombrosos videos estan circulant a les televisions i a Youtube, i es poden localitzar en aquest mapa.
[iv] Veure article Defensa civil noviolenta per contrarestar la guerra híbrida de Rússia.
Els esforços organitzats de defensa civils poden tenir quatre objectius per contrarestar una campanya de guerra híbrida:
1. Impedir o retardar que l’adversari assoleixi els seus immediats objectius de campanya al territori d’un estat.
2. Soscavar la capacitat i la voluntat de l’adversari de continuar la seva campanya al territori d’un estat.
3. Construir la unitat nacional, la solidaritat cívica i la disciplina mitjançant la planificació de la resistència organitzada de tots els ciutadans en cas de disturbis domèstics provocats externament, o en cas d’invasió i ocupació;
4. Inculcar, protegir o consolidar les pràctiques democràtiques mentre es du a terme la lluita.
[v]https://www.nonviolent-conflict.org/blog_post/ukrainians-vs-putin-potential-for-nonviolent-civilian-based-defense/
[vi] Nombrosos videos estan circulant a les televisions i a Youtube, i es poden localitzar en aquest mapa.
by Martí Olivella | nov. 23, 2020 | 2. La Política
Más de 100 personas saharauis se plantaron y construyeron haimas en la parte desmilitarizada del Guerguerat el pasado 20 de octubre. Una acción de resistencia civil noviolenta para exigir la liberación de los presos políticos saharauis en cárceles marroquíes, la celebración del Referéndum por parte de la MINURSO y denunciar una brecha ilegal que Marruecos abrió en el muro de separación, actuando deliberadamente contra el acuerdo militar número uno del Alto al Fuego de 1991 entre el Polisario y Marruecos firmado bajo el auspicio de Naciones Unidas. La protesta se mantuvo durante 23 días.
Como respuesta a esta acción civil y noviolenta, el pasado 13 de noviembre, una unidad del ejército marroquí abrió tres nuevas brechas en el muro, al oeste de la del Guerguerat, con la misión de dispersar a las personas manifestantes. Esta actuación supuso una nueva violación del Alto al Fuego acordado. Así, el Frente Polisario – Movimiento de liberación nacional saharaui- respondió atacando puestos militares marroquíes a lo largo del muro marroquí que divide el Sáhara Occidental.
La población saharaui de las distintas ciudades del Sáhara Occidental se movilizó para denunciar la agresión marroquí contra las personas manifestantes y exigir un Sáhara Libre. Marruecos, por su parte, aumentó el despliegue militar y policial, reprimiendo todas las movilizaciones, provocando incidentes en las diferentes ciudades de Territorios Ocupados que suponen una violación de derechos humanos fundamentales: hostigamientos y abusos a periodistas saharauis, persecución de activistas y bloqueo de sus domicilios, detenciones irregulares que mantienen a las personas en aislamiento y uso desproporcionado de la fuerza para la dispersión de manifestaciones.
Ante esta situación desde Novact:
- DENUNCIAMOS la agresión marroquí contra personas manifestantes noviolentos en la zona del Guerguerat y la consiguiente violación del acuerdo del Alto al Fuego firmado en 1991.
- EXIGIMOS depuración de responsabilidades ante las violaciones de derechos humanos que las fuerzas militares marroquíes están llevando a cabo estos días contra civiles saharauis en Territorios Ocupados, así como la vigilancia policial que Marruecos está imponiendo sobre activistas saharauis. En algunas ocasiones, impidiendo a activistas la salida del territorio. Así ha ocurrido en el caso de la defensora de derechos humanos Aminatou Haidar a la que se le denegó el embarque hacia las Islas Canarias desde el Aiún ocupado el pasado miércoles 18 de noviembre. También detenciones arbitrarias a la llegada al país, como le sucedido a la activista Sultana Khaya a la entrada de Bojador, cuando regresaba de España.
- DEMANDAMOS a la comunidad internacional una actuación urgente ante la grave situación que se está viviendo en el Sahara Occidental y las posibles consecuencias del reinicio de un conflicto armado en la zona. Las NNUU deben asumir su papel en este conflicto y asegurar la celebración del ya acordado referéndum de autodeterminación para el pueblo saharaui en la mayor brevedad posible conforme con sus resoluciones.
- APELAMOS a la responsabilidad del Estado español (siendo España aún la potencia administradora del Sahara Occidental) e instamos su intervención para que se cumpla la legalidad internacional y se celebre el referéndum de autodeterminación para el pueblo saharaui.
Por nuestra parte, seguiremos trabajando, junto con nuestras socias saharauis, para denunciar las violaciones de derechos humanos y la apropiación ilegal de los recursos naturales en el Sahara Occidental. También continuaremos apoyando a organizaciones y activistas saharauis y marroquis que apuestan por estrategias de lucha y defensa civil noviolenta como herramienta de trasformación social del conflicto y no dejaremos de sumarnos a los manifiestos y acciones nacionales e internacionales que muestran su solidaridad con el Sáhara Occidental para conseguir un alto el fuego, como paso para una paz justa, sin represión, ni ocupación.
Reiteramos claramente un “No a la guerra, sí al referéndum”
