D’on surten els diners per afrontar l’emergència actual? Referències

Helicopter money: ara és el moment

Jordi Galí. 17 març 2020

Les mesures que molts països estan prenent per contenir la propagació del coronavirus, encara que siguin necessàries, tindran un impacte directe sobre l’economia. En lloc d’augmentar els impostos i / o augmentar el deute públic per finançar els programes fiscals necessaris, ha arribat el moment de l’”helicòpter money”, finançament directe i no reemborsable per part del banc central de les transferències fiscals addicionals que es considerin necessàries.

Cal una resposta política ràpida i ben orientada que sigui proporcional a la mida del desafiament per minimitzar els efectes econòmics indirectes (i probablement més persistents) de la crisi del coronavirus. Un enfocament seria que els governs intervinguessin i proporcionessin a les empreses afectades (i als treballadors autònoms) els fons necessaris per continuar satisfent la seva nòmina i despeses inevitables, sense augmentar els seus passius financers. Aquella ajuda prendria idealment la forma d’una transferència (no reemborsable) durant el període d’inactivitat forçada. Un component d’aquesta transferència neta hauria de consistir en una reducció fiscal immediata (i permanent).

https://voxeu.org/article/helicopter-money-time-now

És urgent activar una renda bàsica de confinament, finançada pel BCE.

Pere Aragonés. 7 d’abr. de 2020

Vicepresident i conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya.

Considera que els ciutadans de la UE necessiten una renda universal garantida fins que torni l’activitat econòmica normal. Necessitem una mesura clara i dràstica que pugui assegurar un salari mensual fins que les economies europees puguin tornar a treballar, produir i consumir.

Una transferència directa, no reemborsable, del banc central europeu als ciutadans, restringida a la durada de l’emergència, no generaria deute públic i garantiria que es poguessin activar les polítiques de reconstrucció econòmica i social necessàries. En èpoques excepcionals, mesures excepcionals. I no hi ha res més excepcional que una crisi sanitària que afecti tota la humanitat.

És hora que la UE mostri als seus ciutadans que la cessió de la sobirania monetària que implica l’Eurosistema no només es pot utilitzar per salvaguardar el sistema financer, com va fer fa uns anys, sinó també per protegir-los de la situació extraordinària que estan vivint. És hora que els ingressos bàsics garanteixin que els ciutadans europeus puguin tornar a condicions de vida relativament normals quan es superi l’emergència. Es necessita una renda bàsica per salvar el futur de l’economia, salvar la convivència a Europa i garantir un benestar mínim per a tothom.

https://www.euractiv.com/section/economy-jobs/opinion/a-basic-confinement-income-for-european-citizens-now-is-the-time/embed/#?secret=hKREPBKmXm#?secret=fKRQSvlFi6

Més enllà de los coronabons: la coronamoneda
Susana Martín. Maig 2020

La moneda digital dels bancs centrals i les monedes locals guanyen pes com alternatives per reflotar l’economia. És un bon moment per recordar que el nostre sistema monetari s’expandeix de manera exponencial. Sí, igual que el coronavirus. Això es deu al fet que els diners es creen quan el sistema bancari dona préstecs al públic, ja que té l’exclusiva de creació monetària. Però, com els bancs presten els diners amb interès, la massa monetària creix al ritme de l’interès compost. El nombre bàsic de reproducció (R0) de diners en circulació és una funció del tipus d’interès mitjà. Per això, el nostre sistema econòmic necessita el creixement continu de l’PIB per funcionar bé. La sobirania financera ciutadana permet que la gent decideixi què es finança.
No obstant això, els governs no poden crear diners, així que han d’emetre deute públic!

La moneda digital dels bancs centrals (CBDC per les seves sigles en anglès) és una proposta de crear una moneda diferent de la que ja emeten els bancs centrals com a reserves, de manera que puguin fer-la servir no només els bancs, sinó també qualsevol ciutadà. És una idea que cada vegada va guanyant més pes i que pot articular-se de diverses maneres. Una proposta senzilla permetria que cada ciutadà de la UE tingués un compte en el seu banc central i, d’aquesta manera, rebre transferències directes en forma de dividend ciutadà. Així es sufragaria el rescat ciutadà sense infringir l’article 123 abans esmentat.

https://alternativaseconomicas.coop/blog/mas-alla-de-los-coronabonos-la-coronamoneda

 
La primera renda bàsica del món alimentada per les persones
Octubre 2020
GoodDollar és una moneda digital i una cartera que us permet rebre renda bàsica gratuïta amb valor monetari real, directament al vostre telèfon. Partim d’un problema: la desigualtat d’ingressos és el repte decisiu del nostre temps. Durant molt de temps, la riquesa s’ha mantingut concentrada en mans d’uns pocs sense passar a mans de molts. Hi ha massa persones que viuen sense tenir accés als diners que necessiten per aconseguir el seu propòsit i millorar la seva vida. Això ens divideix i crea escletxes a la nostra societat. Ho podem fer millor. Solució: posar els diners directament en mans de la gent. La renda bàsica és una coneguda idea de donar a tothom un pagament en efectiu recurrent. Ara, mitjançant noves innovacions financeres, GoodDollar crea un flux de diners sostenible que permet a qualsevol ésser humà viu rebre un ingrés diari petit en moneda de G$.  Sense governs, sense artificis i sense més esperes. Utilitzem noves eines financeres per alinear els incentius entre els que tenen diners i els que en necessiten, creant més creixement i oportunitats per a tothom.

https://www.gooddollar.org/

Centre Blockchain de Catalunya

Octubre 2020

La Cambra de Comerç de Barcelona explica la seva aposta per promoure la transformació digital a les empreses. En aquest sentit, i en el marc d’un acord amb el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat, ens anuncia la creació del Centre Blockchain de Catalunya, i insisteix que Catalunya s’ha de convertir en un referent digital si es vol captar inversions d’empreses estrangeres.

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/revolucio/monica-roca-crearem-el-nou-centre-blockchain-de-catalunya/audio/1081027/

Pla de recuperació per a Europa

A partir del 10 de novembre 2020

El pressupost a llarg termini de la UE, juntament amb la iniciativa NextGenerationEU, que és un instrument temporal concebut per impulsar la recuperació, serà el major paquet d’estímul mai finançat a través del pressupost de la UE. Un total de 1,8 bilions d’euros ajudarà a reconstruir l’Europa posterior a la COVID-19, que serà més ecològica, digital i resilient.

https://ec.europa.eu/info/strategy/recovery-plan-europe_es

Renda bàsica d’emergència per a Europa – JA!

Octubre 2020

Demanem a la Unió Europea, i a l’Eurogrup en particular, que creïn un instrument financer dirigit per la Unió Europea per donar suport a tots els Estats membres en la ràpida introducció d’un Ingrés Bàsic Incondicional com a mesura d’urgència per proporcionar un alleugeriment ràpid i no burocràtic a totes les persones d’Europa la seguretat econòmica i existència es vegin amenaçades per la crisi de l’COVID-19.

https://you.wemove.eu/campaigns/renta-basica-de-emergencia-para-Europa

La IX Trobada Estatal de Monedes Locals, Socials i Complementàries

27 i 28 de novembre del 2020

És una reunió anual d’àmbit estatal que té com a objectiu reconèixer la importància del paper de la moneda complementària en la societat actual. Se celebra amb el propòsit d’aprendre, conèixer propostes similars en altres ciutats i comunitats, posar en comú experiències i definir línies de treball que ajudin a potenciar aquest tipus d’iniciatives. “Valors locals en temps de crisis” és el lema d’aquesta edició, en la que més de 30 ponents de reconegut prestigi compartiran reflexions sobre el present i el futur de la moneda digital i la seva descentralització.

http://www.vilawatt.cat/ca/trobada

Li toca al barri amb el Rec, la moneda ciutadana de Barcelona

A partir del 27 de novembre de 2020

Campanya per estimular el consum en els comerços de proximitat de l’Eix Besòs, promovent la captació i fidelització de persones consumidores. Es destinen 100.000 RECS per bonificar un 15% de les compres realitzades en la moneda ciutadana REC, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i NOVACT, als barris de l’Eix Besòs.

Experiències i modalitats monedes complementàries, locals, socials, ciutadanes…

  1. Taxa de reconversió

Monedes que apliquen, per exemple, un 5% de taxa als canvis que realitzen els establiments quan volen canviar moneda local per Euros, és a dir, els establiments canvien 1 unitat de moneda local per 0,95ct d’Euros (partint de que la moneda és paritària). L’objectiu d’això és per una part evitar que els comerços canviïn a Euros per tal de que la moneda re-circuli, i per altra banda finançar/recolzar projectes locals i socials, i alhora assegurar la viabilitat financera de la moneda, ja que es sol destinar un 3% a projectes i un 2% a despeses de gestió de la moneda.

Exemples que apliquen aquesta taxa són: Chiemgauer (Bavaria) + taxa oxidació, Eusko (País Basc francès), Beki (Luxemburg), Ekhi (Biscaia) + taxa oxidació

  • Targetes regal / pre-compra

Monedes que amb la situació actual han posat en marxa un sistema de vals pre-compra, on els usuaris compren un val per una quantitat X que anirà directament destinada a establiments adherits a la xarxa que estiguin patint la crisi del Covid i estiguin tancats o no puguin facturar com abans, a canvi els usuaris tindran el dret de consumir productes/serveis en aquests establiments un cop reobrin. Existeix l’opció que els usuaris escullin directament a quin establiment volen que vagi destinat el seu val, sinó serà repartit a la xarxa.

Exemples: Berkshares (Massachusets, US), Beki

Vals alimentaris: Sol violette: davant la situació Covid, distribució de bons alimentaris per a les famílies i persones en situació de vulnerabilitat. Vals en moneda local proporcionats per associacions que formen part de la xarxa.

  • Bonificació a les compres

Monedes que apliquen un sistema de bonificacions a les compres

Exemples: Calgary Dollars (Calgary, Canadà), Rec Barcelona (2020)

  • Incentiu a la participació / ús de moneda local

Monedes que reparteixen bonificacions/premis a accions que expandeixen la moneda

Exemples: Calgary dollars: recompenses per publicar anuncis per vendre béns i serveis (C$5 als primers 5 anuncis), reomplint enquestes i captant/recomanar a nous usuaris (C$40).

  • Rendes bàsiques/subvencions i préstecs a interès cero en moneda local

Exemples: La Gonette (Lyon), La Doume

  • Connectar productors i consumidors directament per a productes sense demanda

Sobreoferta / excedents que siguin posats a la venda / liquidats amb moneda local – accés a productes reduïts només amb l’ús de moneda local. Accés a serveis i productes amb valor afegit si es consumeixen productes amb poca sortida amb moneda local.

Exemples: Roue Marseillaise: opcions de lliuraments a domicili i punts de transmissió. Connexió directa entre productors locals i consumidors en col·laboració de la moneda local. Eusko: connectar productors/agricultors i consumidors directament.

Llistat  monedes Europa i Amèrica del Nord

Regne Unit Bristol PoundBrixton PoundLake District PoundLewes PoundHay Vouchers   Canadà Calgary DollarsSalt Spring DollarsUnity Dollars   Estats Units BerksharesTenino Dollars   NZ Wairarapa Dollars   Països Baixos Makkie   Austria EnnsTaler   Itàlia SardexAlemanya Regiogeld (Ass. Paraigües) TauberfrankenIlltalerChiemgauerDer RegioHallertauerRoland-RegionalElbtalerErzregio   Bèlgica Val’heureuxZinne   Luxemburg Beki   Espanya VaramedíOssetanaMinutsGramaVilawattsEkhiRecTurutaFrança 3 organitzacions paraigües: SOL MLCC La Roue Le Sol violetteLa Roue MarseillaiseLa Roue en VauclauseLa GonetteLe LienLa DoumeLe SegalLa ChouetteLa PêcheLe GrainEuskosLa MielSoudaquiLe CERSLe FlamantLa GraineCaïrn   Suïsa Wir

Referències:

http://berkshares.org

http://www.euskalmoneta.org

http://www.lagonette.org

http://www.calgarydollars.ca

https://www.chiemgauer.info/startseite/?no_cache=1

http://www.beki.lu

https://www.goteo.org/project/ekhi ,

http://desazkundea.org/language/es/grupos-de-trabajo/moneda-local/

https://solmonnaieslocales.wordpress.com/nos-initiatives-face-au-covid/

Cambiar las reglas del juego (dossier)

Moneda pública complementària
Crear una moneda pública alternativa complementària dins el marc de la UE, com a mesura de
socialització del control sobre la creació dels diners però també com a xarxa de seguretat davant situacions com la viscuda per Grècia el 2014. En una primera fase, la moneda és complementària. Té paritat amb la moneda principal i convida a les monedes locals del territori a establir una relació amb aquesta moneda, per tal d’unificar el sistema monetari complementari i amplificar el seu acceptabilitat. Es recolza en impostos futurs i tenen diversos canals de circulació i sistemes de pagament, com una moneda digital virtual que identifica les transaccions i els agents per volums mitjans i alts. Requereix, inicialment, transaccions amb el sector públic, i de forma voluntària en el sector intra-privat. Té data de venciment des de la seva emissió. Recommons Europe

Crear des del Banc Central diners electrònics equivalent a l’Euro però restringit a certs usos
(Inversió, especulació, fugida capitals), com a part de el salari dels funcionaris, subvencions, renda bàsica o línies de crèdit públics. Economia del Bé Comú

Monedes socials i sistemes LETS
Aprofitant les noves tecnologies, s’obre un llindar per democratitzar el sistema monetari financer. Les monedes socials contribueixen a el desenvolupament local autocentrat per diversos motius:

  1. poden servir a pal·liar la crisi monetària i evitar el col·lapse de les economies locals;
  2. poden fomentar el consum quilòmetre 0 perquè generen una renda addicional que es gasta en els productes disponibles a nivell local, moltes vegades aliments;
  3. quan una part de la despesa pública es fa en moneda local, aquesta no es pot escapolir cap a proveïdors globals;
  4. faciliten que es pugui crear valor en funció dels objectius locals en comptes de ser acaparat pels grans capitals.  Ciutats sense Por

En els sistemes LETS, el crèdit que es genera (sense interès) produeix un dèbit immediat en la
mateixa comunitat. A diferència del capitalisme, en aquests casos la creació de diners està acoblada a l’activitat de l’economia real i no es creen bombolles monetàries. A més, el crèdit és mutualista: s’ofereix als membres de la xarxa en benefici de la pròpia comunitat. Aquests sistemes permeten una integració social molt més gran, ja que no cal diners per entrar al sistema, sinó només habilitats d’interès social. Luís Gonzalez Reis

3 reptes històrics pendents que podem afrontar amb l’oportunitat de la crisi global

Si repassem el convuls segle XX podem extreure 3 reptes que no hem sabut resoldre i que, en aquest moment de crisi global, tenim l’oportunitat de cercar i d’experimentar respostes:

  1. Com canviar els règims político-econòmics, quan no asseguren la satisfacció de les necessitats i de les llibertat bàsiques de tota la població, sense negar allò que volen aconseguir?
  1. Com elaborar i aplicar un nou model sòcio-econòmic que garanteixi alhora les llibertats -amb responsabilitat- i l’equitat -amb transparència-?
  1. Com evitar que el millor règim polític i el millor model econòmic no degenerin en corrupció i en concentració de poder i de diner en poques mans?

Aprofundim en cada repte i ens les possibles respostes:

  1. Davant la incapacitat de moltes democràcies formals, i dels règims autoritaris, d’universalitzar la garantia de les llibertats i de la cobertura de les necessitats bàsiques de tota la població, sempre hi ha hagut minories que han plantejat la necessitat de canvis, davant la passivitat o impotència de la majoria de la població sotmesa. Hem viscut tres grans estratègies: la via democràtica (aconseguir canviar a partir de tenir el vot de les majories), la via alternativa (aconseguir canviar a partir de viure altrament en paral·lel al sistema dominant), la via armada (aconseguir la presa del poder polític per canviar el règim econòmic).

Quan la manca de democràcia formal ha impedit la via democràtica, la via armada ha estat un camí habitual que, a vegades, ha derivat en un canvi de règim, normalment no més democràtic que l’anterior, però amb canvis, a vegades espectaculars, en les condicions de vida de la població més desafavorida. El poder aconseguit per la força s’ha hagut de mantenir per la força.

Quan la democràcia formal ha permès l’accés de nous actors favorables a les majories o bé han sofert un cop d’estat reaccionari, o bé amb el temps, els poders fàctics econòmics han anat aigualint els canvis i han sotmès els partits i els líders que volien transformar la realitat per via pacífica.

Si la passivitat no és la resposta, què fer quan la via democràtica no permet els canvis necessaris i quan la via armada genera processos autoritaris que neguen en la pràctica els canvis desitjats?

La resposta al primer repte és l’estratègia noviolenta de transformació: orientada a empoderar tothom i no sols a prendre el poder formal; respectant la vida de tothom sense sacrificar vides en nom d’un futur millor; amb la creació d’una força ciutadana que fa canviar la correlació de forces de cara a aconseguir una democràcia real; sense acceptar la violència estructural però sense generar una espiral de violència física.

  1. L’altra tragèdia, molt lligada a la primera, ha estat la lluita a mort entre dos models d’organització sòcio-econòmica antagònics. Dues doctrines presentades com a coherents per garantir el benestar de la gent: el socialisme-comunisme i el capitalisme-neoliberalisme. Davant el suposat fracàs dels 70 anys  del socialisme real hem viscut 30 anys de suposat triomf del capitalisme neoliberal.. que no ha durat ni la meitat del model anterior.

Amb tanta intel·ligència acumulada no podem aspirar a elaborar un model – no una doctrina acrítica – que cerqui alhora una integració dels interessos individuals i dels col·lectius, la garantia real de llibertats i la cobertura real de les necessitats bàsiques de tota la població, de cada país i del món?

No podem acceptar que les decisions que afecten tothom estiguin condicionades pels interessos de minories que prioritzen la seva acumulació de poder i de riquesa per sobre els objectius d’universalitzar el benestar, especialment pels més empobrits i desvalguts, sigui en nom dels accionistes de les multinacionals, sigui en nom del partit únic revolucionari.

La resposta el segon repte pot ser la de construir participativament i interculturalment, unes regles de joc polític, social, econòmic, ambiental… en l’àmbit nacional i global, que tinguin per objectiu prioritari la garantia de les llibertats i de les necessitats bàsiques del 100% de la població, més enllà de doctrines, amb indicadors i sistemes d’autoregulació, que puguin inspirar noves propostes polítiques, qeu aprofitant la crisi, ofereixen alternatives pràctiques als fracassos del capitalisme i del socialisme reals.

  1. Noviolència i tercera via.. formen part de cultures emergents i d’experimentacions històriques concretes. Però, sobre el tercer repte, hi ha poca consciència de la seva importància i menys innovació i experimentació de solucions. Fàcilment, molt gent atribueix la corrupció i la concentració del poder i de la riquesa com una fatalitat històrica, quasi genètica, deguda a la condició humana (egoísta) o al “mal”.

Perquè els més nobles ideals han guiat a revolucionaris – cívics o armats – que han donat al seva vida per aconseguir prendre el poder contra règims impresentables… i al cap d’uns anys aquesta gent tant despresa s’ha tornat, en poderosos criminals per raons d’estat? Ens hem de resignar a que “El poder corromp, i el poder absolut corromp absolutament”?

La resposta que plantegen al tercer repte és la transparència responsabilitzadora i la participació deliberativa ciutadana. Avui no hi ha cap impediment tècnic perquè la gestió pública, l’administració dels béns i serveis del poble no sigui 100% transparent: la contrastació permanent i pública per internet entre les promeses electorals i la seva aplicació, la decisió participativa dels pressupostos públics i el seguiment de la seva aplicació en tots els àmbits, la supressió dels pagaments i cobraments en efectiu en tot el sector públic (administracions, contractacions, subvencions..) i de tots els servidors públics i les seves famílies (funcionaris, polítics, directius d’empreses i ongs que rebin recursos públics).

Possiblement qualsevol intent de procés de canvi sostenible que vulgui assegurar i universalitzar les llibertats i la cobertura de les necessitats bàsiques de tota la població mundial ha d’integrar els 3 elements: noviolència, tercera via i transparència.

El camí potser sera lent, però els altres camins ja sabem a on ens porten i no volem tornar ni al gulag ni a l’opulència que assassinen en nom del progrés.

Martí

29/08/08

A Raül Romeva, Antonio Baños, Lluís Rabell… En un moment tant crucial per a la vida del nostre poble…

A Raül Romeva, Antonio Baños, Lluís Rabell…

En un moment tant crucial per a la vida del nostre poble, la majoria parlamentària pel dret a decidir ha de prendre la iniciativa no sols per poder exercir aquest dret, sinó per demostrar que les prioritats del país que volem són la regeneració democràtica, l’equitat social i la sobirania financera, indispensable, aquesta, tant per fer polítiques d’equitat social com per fonamentar la sobirania política. Cal demostrar amb fets contundents i efectius que cal d’aquestes prioritats no estan en mans d’altres forces.

Per l’afecte que us tinc – independenment de les sigles que defenseu – us passo aquestes propostes per si us poden ajudar en les negociacions.

Pla de xoc per la regeneració democràtica, l’equitat social i la sobirania financera.

Proposo que estudieu i adopteu els següents compromisos transversals:

  1. Signar el Pacte Social contra la Corrupció. Inclou un conjunt de mesures per atacar les causes estructurals de la corrupció. http://parlamentciutada.cat/proposta-de-pacte-social-contra-la-corrupcio-v-1-3/
  2. Aprovar i aplicar amb caràcter d’urgència la Renda Garantida de Ciutadania per mostrar la prioritat de rescatar les persones i per donar un impuls a la demanda en productes i serveis bàsics. http://www.rendagarantidaciutadana.net/index.php/ca/presentacio-ilp
  3. Endegar un Pla per a la reactivació econòmica, l’ocupació i l’estalvi energètic amb la rehabilitació integral-energètica d’edificis i d’habitatges,amb finançament gràcies a l’estalvi d’energia i als fons d’inversió europeus, per reactivar el sector, i per tant l’ocupació, de la construcció sostenible, reduir la despesa energètica i millorar les condicions de vida dels habitatges.
  4. Avançar en la sobirania financera per poder finançar, sense més espiral d’interessos, entre d’altres, la Renda Garantida i el Pla de rehabilitació integral i energètica d’edificis. Més enllà de com segueixi el procés per exercir el dret a decidir, per enfortir la sobirania, per avançar cap a la independència… més enllà de la creació d’estructures d’estat, no farem gran cosa mentre la sobirania financera mundial estigui, en mans de 28 grans bancs (vegis François Morin). http://www.equilibra.cat/el-oligopolio-bancario-actua-como-una-banda-organizada/

Aquesta sobirania financera es pot concretar en dues propostes, que poden ser o no complementàries:

4.1. Participar des de les administracions públiques en la iniciativa Eurocat www.eurocat.cat , un sistema de crèdit mutu multilateral i sense interessos, un mitjà de pagament, que aporta liquiditat a les petites i mitjanes empreses, a les administracions públiques i als consumidors. (presentació al Col·legi d’Economistes aquest dimecres 21 d’octubre: ”El projecte Eurocat. Una moneda complementària catalana”) Proposta inspirada en els 80 anys d’experiència del WIR de Suïssa http://wirbank.ch/fr/la-banque-wir/

4.2. Organitzar un sistema de “creació monetària” propi d’ús intern, complementari al de l’Euro. L’Eurocat és una oportunitat per començar a exercir la sobirania financera des de la sobirania popular i és una diversificació de riscos davant les incerteses de l’Euro; també pot ser l’expressió d’una força ciutadana per incloure en la nova constitució un articulat semblant al que una iniciativa popular està reclamant a Suïssa, http://www.initiative-monnaie-pleine.ch/ http://www.vollgeld.ch/fr/  la sobirania del Banc Central Català, que permeti participar en la zona euro en altres condicions menys dependents.

Estem a la vostra disposició per aclarir dubtes o/i per orientar els corresponents estudis de viabilitat.

Martí Olivella. marti@equilibra.cat

LES MONEDES SOCIALS I COMPLEMENTÀRIES

LES MONEDES SOCIALS I COMPLEMENTÀRIES (PPT en PDF)

 

«És molt bo que la gent no entengui el nostre sistema bancari i monetari, perquè si ho fes, crec que hi hauria una revolució abans de demà al matí». Henry Ford (fundador de Ford Motor Company i pare de les cadenes de producció).

Les causes: el desgavell del sistema monetari i financer

Les monedes complementàries sorgeixen davant el desgavell del sistema monetari i financer mundial; són una resposta viable i de proximitat a la impotència per aturar i canviar les regles del joc imperants; regles imposades per unes petites minories amb la ignorància i complicitat dels governs dels països i de les autoritats monetàries.

François Morin[i], ex-conseller del Banc Central de França, recull molt bé aquesta intuïció popular en el seu recent estudi empíric «La hidra mundial: l’oligopoli bancari».

«El món, la política, les democràcies i les finances estan dominats per una hidra mundial formada per 28 grans bancs internacionals, que amb les seves polítiques fixen el curs no només de les finances sinó, també, de les democràcies parlamentàries.

La “hidra mundial” és un conglomerat de 28 bancs “interconnectats” que creen els productes tòxics pels quals després paguen els Estats, o sigui, els ciutadans; influeixen en les polítiques econòmiques i modelen les democràcies al seu gust.

Maniobres fraudulentes, pactes secrets, lobby contra la democràcia, manipulació dels mercats, aquests bancs “sistèmics” tenen un paper nefast en les societats del món alhora que han fet de la democràcia un ostatge dels seus interessos privats.

Els estats han perdut la sobirania monetària. Actualment, el 90 per cent de la moneda és creada pels bancs, contra el 10 per cent pels bancs centrals. Aquest oligopoli manipula segons com li convé els dos paràmetres fonamentals de la moneda: la taxa canvi i la taxa d’interès. “Els Estats són alhora ostatges de l’hidra bancària i estan també disciplinats per aquesta”, diu Morin. Entre els 28 bancs de l’oligopoli, n’hi ha 14 que “produeixen” els productes derivats tòxics el valor dels quals arriba als 710 bilions de dòlars, és a dir, l’equivalent a 10 vegades el PIB mundial.

L’autor insisteix en cridar a una mobilització mundial per recuperar la dimensió política segrestada pel sector financer privat.»[ii]

Les alternatives: canviar el sistema monetari-financer i crear sistemes complementaris

No cal afegir res més. Obrir els ulls i posar-se en acció en un dels dos camins que ja estan en marxa en diferents indrets del món.

El camí més difícil, però que va al nucli del problema, que cerca recuperar la sobirania monetària i financera pública, és la de les iniciatives ciutadanes perquè els bancs centrals reprenguin el monopoli de la creació monetària, que no haurien hagut de perdre mai; són accions per modificar el marc legal, via referèndum a Suïssa, via tribunals al Canadà.

El camí aparentment més fàcil, però de menys impacte pel seu caràcter local i voluntari, és el de les monedes socials i complementàries, que cerca recuperar la sobirania monetària per part de la ciutadania, sense banc central ni banca privada. Centenars d’experiències arreu del món assagen des de fan anys, amb més o menys èxit, sistemes d’intercanvi, amb monedes pròpies, locals, complementàries a les monedes oficials. En general volen dinamitzar l’economia real de proximitat, amb un o altre àmbit (barri, municipi, comarca…) o accent (economia social i solidària, petita i mitjana empresa, serveis socials municipals…).

Canviar el sistema monetari – financer

A llarg del segle XX els estats han anat perdent la tradicional sobirania monetària que exercien mitjançant els seus bancs centrals i la banca privada s’ha anat convertint en la principal creadora de diner escriptural mitjançant el crèdit.

En els darrers anys s’han anar formant corrents d’opinió, especialment d’economistes crítics que han plantejat la necessitat i urgència de que els estats i els bancs centrals recuperin el monopoli de la creació monetària. Un d’aquests corrents és Positive Money. I dues experiències d’iniciatives ciutadanes per aplicar aquesta política són les de Suïssa i Canadà.

Positive Money www.positivemoney.org   http://internationalmoneyreform.org/

Aquest moviment ha estat investigant els problemes causats per l’actual sistema monetari basat en el deute i la forma de solucionar-los. Planteja que si volem fer front als grans reptes socials, econòmics i ambientals que ens enfrontem avui dia, hem de començar per canviar el nostre sistema monetari: 1. Prendre als bancs el poder de crear diners i tornar-lo a un procés democràtic, transparent i responsable. 2. Crear diners lliures de deute. 3. Posar el nou diner creat en l’economia real enlloc de en els mercats financers i les bombolles immobiliàries.

 

Creu que l’economia seria més estable i la societat millor si eliminem completament el poder que els bancs tenen de crear diners. Aquestes idees han existit des de la dècada dels anys 1930, però les han actualitzat per al sistema financer actual. En l’Informe: La creació d’un sistema de diners sobirà presenta una reforma del sistema bancari que eliminaria la capacitat dels bancs per crear diners, en forma de dipòsits bancaris, quan fan préstecs. Seria transferir a l’Estat la capacitat de crear diners nous en exclusiva, la creació del que anomenen un sistema de “diners sobirà”.

Aquesta proposta s’està estenent a una vintena de països amb el Moviment Internacional per la Reforma Monetària.

Iniciativa popular a Suïssa  http://www.vollgeld.ch/fr/

L’associació Modernització Monetària (MoMo) s’ha compromès a posar l’economia financera, l’economia real i el sistema monetari al servei de la ciutadania.

«La majoria de les persones no són conscients d’una de les principals causes de la crisi financera: la creació de moneda electrònica per part dels bancs. La iniciativa de la “moneda plena” és que només el Banc Nacional creï moneda, tal com està previst en la constitució federal. Es va prohibir als bancs, fa més de de cent anys, que poguessin imprimir paper moneda. El mateix caldrà fer ara amb la moneda escriptural creada pels bancs, ja que representa el 90 per cent de la moneda. La “moneda plena” té grans avantatges: el franc suís es convertirà en la moneda més segura del món, es previndran les bombolles financeres i la inflació, i la creació de diners beneficiarà a tothom».

Està recollint 100.000 signatures d’aquí a finals de 2015 per convocar un «Referèndum sobre recuperació pel Banc Nacional del monopoli a crear moneda escriptural»:

Alguns dels articles de la Constitució que es proposen modificar són:

«Art. 99 Ordre Monetari i mercat financer

  1. La Confederació garanteix l’oferta de diners i de serveis financers a l’economia. Per tant, podrà establir excepcions al principi de llibertat econòmica.
  2. Sols la Confederació emet moneda, bitllets de banc i moneda escriptural com a mitjans de curs legal.
  3. L’emissió i l’ús d’altres mitjans de pagament són autoritzats sempre que siguin de conformitat amb el mandat legal del Banc Nacional Suís.
  4. La llei organitza el mercat financer en l’interès general del país.
  5. Els proveïdors de serveis financers gestionen els comptes per les operacions de pagament dels clients fora dels seus balanços. Aquests comptes no s’inclouen en el càlcul d’una fallida.

Art. 99a Banc Nacional Suís

  1. En tant que banc central independent, el Banc Nacional Suís porta a terme la política monetària servint els interessos generals del país; gestiona la massa monetària i garanteix el funcionament de les operacions de pagament així com l’aprovisionament de l’economia amb crèdits pels proveïdors de serveis financers.
  2. El Banc pot establir períodes mínims de manteniment de les inversions financeres.
  3. En el marc del seu mandat legal, posa en circulació, sense deute, nous diners emesos, mitjançant de la Confederació o dels cantons o atribuint-los directament als ciutadans. Pot concedir préstecs als bancs limitats en el temps.
  4. A partir dels seus ingressos, constitueix suficients reserves monetàries, part de les quals han de consistir en or.
  5. Distribueix com a mínim dos terços dels seus guanys nets als cantons».

Iniciativa legal al Canadà http://www.comer.org/

The Committee on Monetary and Economic Reform (COMER) de Toronto, (Canadà) estudia la desestabilització que les polítiques econòmiques i monetàries actuals han causat i estan causant a la ciutadania. Proposa una reforma monetària a través de retornar el mandat recollit en la Llei del Banc de Canadà: proposa que per finançar el deute nacional el govern demani prestats els diners al banc central i no als bancs privats.

COMER ha presentat una demanda a la Cort Federal de Canadà contra el Govern canadenc, perquè, en contra del que obliga la Llei del Banc de Canadà, a partir de 1974 la política monetària i financera de Canadà ha estat dictada pels bancs privats estrangers i els interessos financers. Vol reactivar les competències del Banc de Canadà per proporcionar finançament a tots els nivells de govern al Canadà, en gran part amb préstecs sense interessos; vol recuperar el que es va fer entre 1935 i 1975 amb una inflació molt baixa, que permeté sortir de la Gran Depressió i prosperar amb la construcció de les infraestructures i dels programes socials durant els trenta anys de la postguerra.

El 26 de gener de 2015, 3 jutges de la Cort Federal de Toronto van dictar una sentència històrica en el cas contra el Banc de Canadà: van rebutjar l’última apel·lació en nom de la corona perquè el cas fos desestimat. L’octubre de 2015 es celebra una nova audiència.

Crear sistemes de moneda social i complementària[iii]

Una moneda social i complementària és una eina creada i utilitzada per comunitats, col·lectius i particulars amb l’objectiu de poder facilitar intercanvis tant de productes com de serveis o de coneixements. Bernard Lietaer precisa: «És un acord en una comunitat per fer servir alguna cosa com un mitjà d’intercanvi».

La informació més actualitzada en castellà la recull l’Institut de la Moneda Social http://www.monedasocial.org/. Un recent article de Neil Hughes analitza el panorama del diner comunitari a l’Estat Espanyol. Revela un panorama dinàmic i ple de diversitat d’unes 400 experiències en total. Aquestes inclouen sistemes ja clàssics com bancs del temps, però també sistemes de crèdit mutu i de monedes regionals com l’Ekhi a Bilbao, així com iniciatives més innovadores (botigues de bescanvi i targetes de fidelització). El fenomen, ha crescut ràpidament en els últims anys com una reposta a la crisi estructural.

La majoria de monedes socials complementàries creen «diners» per fomentar el consum local i augmentar la liquiditat de la comunitat. Actualment hi ha unes 5.000 monedes socials repartides per diferents països del món: Alemanya, Bèlgica, França, Anglaterra, Japó, Estat Espanyol i diversos països d’Amèrica llatina.

La moneda complementària no la crea ni el Banc Central de cada país ni la banca privada: la crea col·lectius i institucions ciutadans no lucratius pel benefici de la societat. Igual que les monedes convencionals, són un sistema monetari basat en la confiança. Acostumen a tenir un àmbit d’actuació de proximitat (local, regional..)

La majoria de monedes socials es creen per promoure els recursos locals, per incentivar la petita empresa i els autònoms i per enfortir l’economia local; però també per amortir l’impacte de les fluctuacions del sistema economico-financer actual.

Apoderen la comunitat, generen participació ciutadana, impulsen les relacions entre els veïns, dinamitzen el barri, la ciutat…

Tenen diferències entre elles i poden funcionar amb formes molt diverses. Es poden diferenciar del sistema del diner de curs legal quan plantegen una certa depreciació gradual del seu valor, el que s’anomena interès negatiu, amb l’objectiu de dissuadir que el diner es pugui acumular. Les monedes socials i complementàries acostumen a tenir equivalència, paritat, amb la moneda de curs legal del país.

També hi ha altres formes “no monetàries” orientades a l’intercanvi / bescanvi / troc de temps, serveis, coneixements… que cerquen alternatives a un sistema monetari i financer que no acompleix els seus objectius socials.

Algunes experiències més rellevants arreu del món

El banc WIR de Suïssa http://wirbank.ch/fr/la-banque-wir/

Opera a Suïssa a favor dels treballadors i petites empreses, de qui vol ser un soci fiable des dels seus inicis com a cooperativa el 1934, després de la Gran Depressió del 1929 per fer front a la escassetat de divises i a la inestabilitat financera mundial, gràcies a la idea del diner lliure citada per  l’economista Silvio Gesell.

Funciona amb la seva pròpia moneda, sense diners en efectiu, i és una gran eina de màrqueting. Els dipòsits en WIR no meriten interessos. Els crèdits WIR es poden combinar amb crèdits en francs suïssos i es troben entre les ofertes de finançament més favorables en el mercat suís. També els clients particulars poden gaudir dels beneficis del sistema de WIR amb certes condicions.

És utilitzat per unes 70.000 petites i mitjanes empreses, amb un volum equivalent a 3.000 milions d’euros anuals. ”WIR” prové de Wirtschaftsring que vol dir ”nosaltres”: la moneda i el sistema econòmic es fonamenten en la comunitat. D’altra banda, l’existència del banc equilibra les fluctuacions econòmiques ja que complementa l’economia convencional. Segons l’economista Bernad Leitaer el sistema actual està en decadència i per això recomana als altres països que haurien de crear una moneda social semblant al WIR suís. En moments de recessió, el WIR ha estat una via alternativa real perquè les empreses trobin la liquiditat suficient que no aconsegueixen als bancs convencionals.

Bristol Pound http://bristolpound.org/

Bristol és una ciutat del sud-oest d’Anglaterra de 500.000 habitants; destaca perquè té una moneda local sense ànim de lucre. El seu símbol és £B, i el seu canvi respecte a la lliura esterlina, és la paritat. Es pot pagar de tres maneres diferents: en bitllets de Bristol Pound, enviant un SMS amb el innovador sistema txt2pay i online pel web. Algunes de les botigues de Bristol ofereixen descomptes. El propòsit principal del Bristol Pound és beneficiar al comerç local i que el diner gastat a Bristol no surti de la ciutat, ja que normalment els diners generats per la ciutat van a les grans empreses que especulen amb aquests diners. El Bristol Pound està dissenyat per complementar la lliura esterlina no per reemplaçar-la.

Regiogeld i Chiemaguer http://www.chiemgauer.info/

En tots els territoris de parla germana (Alemanya, Àustria i Suïssa) hi ha més de seixanta iniciatives de monedes regionals. L’any 2006 es va crear una associació a nivell regional anomenada Regiogeld, que agrupa totes les monedes regionals alemanyes que tenen un objectiu concret: impulsar l’economia local i la solidaritat entre les comunitats i els lands. Entre les Regiogeld, destaca una moneda regional anomenada Chiemaguer utilitzada per més de 2.500 consumidors i 600 empreses. És la que ha arribat a tenir més èxit. Va ser creada per un professor d’economia el 2002. És una moneda que s’emet amb el mateix valor que l’euro i té un interès negatiu del 2%, és a dir, perd un 2% del seu valor cada trimestre. Cal actualitzar els bitllets cada 3 mesos si no han canviat de mà.

També està tenint molta acceptació el Sardex www.sardex.net a Sardenya. I des de la Unió Europea s’està finançant la millora d’aquests sistemes de pagament www.digipay4growth.eu/ amb projectes pilot a Bristol, Sardenya i Catalunya (Santa Coloma, Granollers i El Bergadà).

Algunes experiències a l’Estat espanyol i a Catalunya

En nombroses poblacions de l’Estat Espanyol s’estan implantant monedes social en sentit estricte (més de 70 monedes diferents). Moltes d’elles s’inspiren en el primer sistema d’intercanvi local, anomenat LETS (Local Exchange Trading System), creat a Vancouver, (Canadà) el 1982.

«A Catalunya el 2009 va començar una experiència de moneda: l’EcoXarxa Montseny i la seva moneda EcoSeny que ha donat peu a altres 20 EcoXarxes a Catalunya. Utilitza un bitllet físic d’emissió local i un web desenvolupat per una altra xarxa a Sud-Àfrica, el CES: Community Exchange Systems (sistemes comunitaris d’intercanvi), que permet a qualsevol comunitat començar un sistema de registre virtual dels intercanvis de manera descentralitzada (www.ecoxarxes.cat , www.ces.org.za). El 2014 es posà en marxa l’Integral CES amb una estructura semblant al CES però millorada i amb Software Lliure (www.integralces.net)».[iv]

Una altra de les pioneres ha estat la Turuta de Vilanova i la Geltrú http://bloc.turuta.cat/: és un sistema d’intercanvi en forma de saldo virtual, que serveix com a mitjà de pagament per adquirir o intercanviar. Creada a finals de 2010 és una a unitat de compte interna entre socis de l’associació. Les transaccions s’anoten a la Targeta d’intercanvis de cada soci. El nombre de socis s’acosta als 300.

La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya també ha impulsat l’Ecosol durant 3 anys  www.mercatecosol.cat entres les empreses de l’economia social.

L’oportunitat catalana

L’inconvenient de les monedes socials complementàries per fer front als grans reptes del sistema financer actual és que cada moneda té un nombre limitat d’usuaris i s’implanta en zones concretes d’alguns països. L’avantatge, és que són un clar símptoma que el sistema monetari oficial no funciona i que poden ser la llavor d’un canvi a gran escala del mateix si es vertebren i guanyen pes social i ambició.

La iniciativa de l’Eurocat www.eurocat.cat (vegis article de Susana Martín) es planteja en l’àmbit català, no sols el local. Aquest fet en dificulta la implantació, però, alhora, planteja noves oportunitats d’incidència en el canvi del sistema monetari-financer. Més enllà de com segueixi el procés per exercir el dret a decidir, per enfortir la sobirania, per avançar cap a la independència… més enllà de la creació d’estructures d’estat, no farem gran cosa mentre la sobirania financera mundial estigui, com hem vist, en mans de 28 grans bancs (entre ells el Santander i el BBVA).

L’Eurocat és una oportunitat per començar a exercir la sobirania financera des de la sobirania popular i és una diversificació de riscos davant les incerteses de l’Euro; també pot ser l’expressió d’una força ciutadana per incloure en la nova constitució un articulat semblant al que la iniciativa popular està reclamant a Suïssa, la sobirania del Banc Central Català, sigui per participar en la zona euro en altres condicions sigui per mantenir un sistema de creació monetària propi, si cal, complementari.

[i] L’hydre mondiale. L’oligopole bancaire, François Morin. PUF 2015, 148 p.

[ii] Eduardo Febbro. Entrevista a François Morin, economista francés de la Universidad de Toulouse. El oligopolio bancario actúa como una banda organitzada.

[iii] Agraeixo la recopil·lació de Pau Ramon Simó que m’ha permès extreure algunes de les referències extretes del seu treball no publicat L’Eurocat, 2014.

[iv] Aportacions de Dídac S.-Costa, un dels experts pioners en estudiar i aplicar les eco xarxes.

 

RESUMEN

 

Las monedas complementarias surgen ante el desbarajuste del sistema monetario y financiero mundial; son una respuesta viable y de proximidad a la impotencia para detener y cambiar las reglas del juego imperantes; reglas impuestas por unas pequeñas minorías con la ignorancia y complicidad de los gobiernos de los países y de las autoridades monetarias. El inconveniente de las monedas complementarias para hacer frente a estos grandes retos del sistema financiero actual es que cada moneda tiene un número limitado de usuarios y se implanta en zonas concretas de algunos países. La ventaja es que son un claro síntoma de que el sistema monetario oficial no funciona y que pueden ser la semilla de un cambio a gran escala del mismo si se estructuran y ganan peso social y ambición.

 

ABSTRACT

Complementary currencies arise before the disruption of the world monetary and financial system; they are a viable and proximity response to impotence and to stop and change the rules of the prevailing game; rules imposed by a small minority with ignorance and complicity of the governments of the countries and monetary authorities. The drawback of complementary currencies to meet these great challenges of the current financial system is that every coin has a limited number of users and is implanted in specific areas of some countries. The advantage is that they are a clear sign that the official monetary system does not work and can be the seed of a large-scale change if they are structured and gain social weight and ambition.

 

PALABRAS CLAVE

Moneda social y complementaria; Creación monetaria; Medio de pago; Sistema de crédito mutuo; Ciudadanía activa;

 

KEYWORDS

Social and complementary currency; Monetary creation; Means of payment; Mutual credit system; Active citizenship;