by Martí Olivella | nov. 1, 2019 | 2. La Política
La via cívica, pacífica i democràtica – manifestacions i votacions – ha permès construir un moviment transversal inèdit, i passar en pocs anys del 14% al voltant del 50% de suport a la independència. El pacifisme sí ha servit. L’1-O de 2017 aquesta via fou superada per un acte de desobediència civil que suposà l’inici d’una nova via, la de la lluita noviolenta que, sense negar la via anterior, vol forçar el diàleg polític gràcies a la confrontació noviolenta.
La confrontació noviolenta, en primer lloc renuncia a la violència com a forma de lluita política, no sols per ètica, – cal coherència entre mitjans i fins -, no sols per evitar la repressió legal indesitjada que comporta, sinó també per eficàcia – la violència situa la lluita en el camp on l’estat te les de guanyar.
Però la confrontació noviolenta, en segon lloc, és bàsicament l’art de crear dilemes a l’adversari – com fou l’1-O -, en què faci el que faci – tant si deixa fer com si reprimeix, – sempre surt afeblit; un art de portar la iniciativa, de sorprendre, de convertir la repressió en un bumerang, de centrar les accions en una estratègia compartida que mereixi assumir els riscos que puguin comportar.
L’arsenal de la lluita noviolenta no sols és la protesta, també ho és la no-cooperació (deixar de col·laborar “legalment” en tots els pilars de poder de l’adversari), la creació de sobiranies, de poders alternatius (enfortir el propi teixit social, econòmic, polític…) i, en darrer terme, d’exercir la desobediència civil per deslegitimar les lleis injustes, tot assumint-ne les conseqüències i posar en evidència la seva crueltat.
La lluita noviolenta té unes actituds, uns principis, unes tàctiques diferents tant de les de la lluita electoral com les de la lluita violenta. Cal conèixer-les, entrenar-les i, sobretot, practicar-les.
Tota acció ha de tenir un objectiu assolible, coherent amb l’estratègia general que enforteixi el moviment i que l’acosti a l’objectiu final. L’activisme no porta enlloc. No podem continuar fent accions simbòliques assenyades ni substituir aquestes per accions arrauxades, unes i altres sense objectius i sense estratègia compartida.
La millor pràctica és una bona teoria; la millor acció és una bona estratègia. Aquesta és l’única prioritat. Més enllà que el Tsunami ens sorprengui amb accions noviolentes contundents, tenim com a país, com a organitzacions, com a ciutadania… el deure pendent d’acordar democràticament uns objectius compartits i una estratègia per assolir-los.
Dediquem les acampades, les trobades del dia de reflexió, les reunions habituals de les organitzacions a fer aquesta reconversió de la via pacífica a la lluita noviolenta: objectius compartits, estratègia adequada, formació i entrenament per accions amb objectius assolibles i coherents.
Condicionem els partits que votem, aportem propostes a les nostres organitzacions, gestionem les nostres emocions – frustració, ràbia, por…- per assumir els nous riscos que inevitablement hem de córrer.
Si la colossal energia, manifestada amb diverses formes noviolentes per gent de totes les edats, la concentrem en un nou repte compartit que toqui el “moll de l’os”, podrem donar un nou gran pas en l’inacabable camí de la llibertat.
Martí Olivella. Marxa de Figueres a Puig de les Basses, 1 de novembre de 2019.
www.lluitanoviolenta.cat // Vídeo de la intervenció: https://youtu.be/UP0fDgSx1fs
by Martí Olivella | set. 21, 2019 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra
(Green & White Book)
Gener 2019
En marxa noviolenta per la justícia i la pau
La visió de Jai Jagat es troba al títol mateix d’aquest manifest: “verd” per tal de recuperar una relació equilibrada amb el planeta Terra i “blanc” per trobar maneres de promoure la pau basada en la justícia.
Aquestes crisis planetàries motiven la gent a modificar mètodes i estratègies i també a un canvi d’actitud. Mahatma Gandhi amb la seva idea de sarvodaya, ens parla d’impregnar les accions individuals de l’ètica per tal d’arribar al “benestar de tothom”.
- Dues crisis planetàries: canvi climàtic i violència
El Llibre Verd-i-Blanc va sorgir com a resposta a les dues qüestions planetàries que esdevenen una amenaça greu per a la subsistència de la Humanitat:
– canvi climàtic / emergència climàtica
– l’acceleració de guerres i conflictes que ens porten a migracions massives i pobresa
Jai Jagat vol ser una petita iniciativa per afavorir que els moviments socials de base noviolenta es reforcin.
- Aferrant-nos / Compromesos amb la sostenibilitat i l’equitat per aconseguir la pau
L’objectiu final ha de ser una societat en pau, sense estar assetjada pels conflictes que provoquen uns pocs individus o grups que es beneficien de la majoria. Aquesta és la raó per la qual les qüestions de pau i noviolència han esdevingut importants en les opcions socials i econòmiques.
Sostenibilitat
Equitat econòmica
Treballar per la pau mitjançant la noviolència
- Jai Jagat: Visió i valors – Noviolència
El conjunt d’accions planificades pel moviment social Jai Jagat es centren en una triple estratègia:
- una sèrie de marxes noviolentes (caminades) des de diferents països que culminaran a Ginebra el setembre de 2020;
- una interacció entre joves, dones i grups promotors de noviolència en diàleg amb els organismes de l’ONU treballant per aconseguir un canvi genuí a través de la correcta aplicació dels Objectius del Desenvolupament Sostenible.
- un fòrum de vuit dies a Ginebra del 25 de Setembre al 3 d’Octubre de 2020 sobre iniciatives locals, on els assistents puguin compartir alternatives i bones pràctiques per promoure les seves accions locals per a un canvi global.
La paraula ahimsa (noviolència) connota un tipus de noviolència que és holística i unitària.
Quan Gandhi emprava el mot satyagraha (traduïda com a “ la força o la recerca de la veritat ”) era per trobar el poder interior per superar els obstacles i dur a la pràctica el canvi exterior. L’assumpció personal de responsabilitats en els afers socials és la pedra angular de la visió de Gandhi sobre l’ahimsa: es basa en els valors socials que ajudaran la gent a mantenir llur resolució col·lectiva en afrontar els reptes del present.
- Mantenir un compromís pel canvi: Canviar el sistema de valors
Els següents set compromisos se centren en canviar el sistema de valors. Si es posen en relació els uns amb els altres poden contribuir a crear una base social que ajudi a provocar i sostenir el compromís públic per produir canvis necessaris i urgents, canvis que han de resoldre diversos problemes de supervivència.
- Compromís per a un canvi personal
- Compromís per a protegir la funció nodridora de la Terra
- Compromís per a una acció social noviolenta
- Compromís per a la noviolència com un camí de vida
- Compromís per a una ciutadania global
- Compromís per la justícia, els drets humans i la democràcia
- Construcció d’organitzacions socials noviolentes
Tant si són grups, com moviments, xarxes o accions, el lligam amb les organitzacions de base es pot realitzar per mitjà del compromís de joves i dones i de llur formació en lideratge. El compromís comunitari, el lideratge comunitari i les accions centrades en la comunitat són els maons per a qualsevol canvi-de-baix-a-dalt.
L’exposició dels i les joves a situacions de marginalitat i pobresa, d’una banda, i del canvi climàtic, de l’altra, és la base per al seu aprenentatge experiencial.
Quan els joves es reuneixen per entendre les connexions locals-globals, aquestes es converteixen en les bases d’una actuació diferent i la cultura política canvia.
9. Desenvolupament de la formació i del lideratge dels joves
La formació i el lideratge dels i les joves és important per organitzar-se per al canvi. Els joves han de ser formats, tant mitjançant l’educació formal com la no formal, per tal d’entendre les necessitats de la societat a gran escala i per tal de promoure els lideratges de base i el desenvolupament de-baix-cap-a-dalt.
10.Desenvolupament de la formació i del lideratge de les dones
La formació i el lideratge de les dones és una de les palanques importants del canvi social. La proliferació de grups d’autoajuda de dones a molts països de tot el món és un testimoni del paper del lideratge de les dones en el desenvolupament i la transformació social. Les dones generalment han tingut menys mobilitat, però quan les oportunitats es despleguen per a elles i les seves famílies, es posen en marxa. Elles també es troben més còmodes en els grups.
11.Organització comunitària
L’organització comunitària entre les comunitats marginades significa facilitar una major acció comunitària. Juntament amb l’anàlisi dels problemes socioeconòmics, també hi ha d’haver una formació en la noviolència, per tal que la gent sigui capaç de sostenir la seva lluita i d’encoratjar els diferents agents a dialogar, en relacions de poder asimètriques.
12.Aprovació de la comunitat
Tant si els activistes són del sistema com si són anti-sistema, la comunitat (grup) sota la qual emprendran qualsevol tipus de tasca els ha d’acceptar. Poden emprar diferents tipus d’intervencions per guanyar-se la confiança de la gent local: programes de salut, establiment de grups de joves, organitzacions de dones, etc.
13.Construcció de lideratge comunitari
L’objectiu del lideratge comunitari és treballar en una mena de construcció de capacitats que apoderin la gent local a assumir lideratge. Els joves els poden oferir l’ajut necessari quan sigui adient. Preparació per a l’acció comunitària
És important organitzar la comunitat per tal que aquesta pugui abordar els seus problemes, siguin petits o grans, i perquè s’adoni de la seva pròpia capacitat. Apoderar la comunitat comporta moltes passes d’acord amb les situacions. Generalment, aquest apoderament està relacionat amb :
(1) la motivació per realitzar una acció,
(2) la capacitat de resistència de la gent,
(3) la preparació per a dur a terme l’acció i
(4) l’adonar-se que, si la gent treballa conjuntament, es pot assolir el canvi. Això també ajuda la gent a entendre que pot ajudar en les lluites d’altres grups.
14.Execució de l’acció comunitària
Aquesta fase és per canviar les condicions de vida en les quals la gent es troba, tot sabent que els canvis s’han de fer no només des de fora, sinó també des de dins.
15.Construcció de moviments socials noviolents
La catalització de petites accions en grans campanyes demana solidaritat i construcció d’aliances. Les marxes a peu són un mètode de relacionar grups.
Les grans accions es construeixen en el temps, començant amb l’acció local i movent-se cap a fora per emprendre formes més grans d’acció
La potencialitat de confrontació amb les autoritats estatals creix quan l’acció s’escampa més i aquí és, on la formació en respostes noviolentes, esdevé crítica.
La preparació de l’acció és crucial. En cas de llargues marxes a peu, el més important és la preparació de la ruta, la informació a la gent dels indrets per on es passa i aconseguir la seva participació. També és important fer saber als mitjans de comunicació, als líders polítics i als funcionaris les injustícies que s’estan denunciant, amb el sobreentès tàcit que és vàlida tota denúncia sobre una injustícia.
16.Construcció de solidaritat
Sovint l’èxit del canvi social, en especial el canvi social a gran escala, és la mesura amb la qual la solidaritat es construeix entre un gran nombre de gent que dona suport a una acció.
17.Diàleg amb els Estats
Guanyar acceptació política és clau per avançar en una lluita col·lectiva; és essencial que els mitjans emprats i l’acció es preservin noviolents. Sovint es fa referència a aquest fenòmen com el procés “lluita-diàleg”.
La lluita sense el diàleg porta al govern a no tenir cap canal d’acció. Tot diàleg en una acció noviolenta ha d’emmarcar-se en un context polític que no comprometi el principi del poder popular que resideix a la base.
18.Documentar programes de construcció de sostenibilitat, equitat i pau (?)
V.Mahatma Gandhi i Jai Jagat
Jai Jagat s’inspira en Gandhi i en els diversos moviments que varen continuar després de la seva mort. Vinoba Bhave, un deixeble de Gandhi, va facilitar el nom “Jai Jagat” (literalment: una salutació a tots els pobles), referint-se al fet que totes les persones som ciutadanes globals (en el sentit de ser una part d’una família-comunitat universal) i que des de cada ubicació particular tenim la capacitat de veure el conjunt de la humanitat.
Gandhi va establir tres conceptes de noviolència que són centrals a Jai Jagat:
– satyagraha (força de la veritat pel combat interior – exterior contra la violència);
– swaraj (l’auto-gestió dels afers propis, individualment o en societat); i
– sarvodaya (el sentit de responsabilitat d’ésser una part individual d’un tot més gran).
El que és interessant d’aquests tres conceptes és que es refereixen igualment al jo individual i a la col·lectivitat com un tot, la qual cosa vol dir que sense gent capaç de viure com individus autònoms en comunitats de diferents tipus, serà difícil aconseguir la pau.
VI.Reformar l’educació amb la noviolència
Si la noviolència ha d’esdevenir part de la formació dels infants (“sembrant llavors de pau”), la noviolència ha d’estar integrada a l’educació primària, tant en relació al procés d’aprenentatge com al contingut de la matèria objecte de l’ensenyament. En l’educació secundària aquest aprenentatge requereix un catàleg de solucions actives de problemes.
VII.Reformar l’economia amb la noviolència
La visió econòmica de Gandhi es basava en la redistribució de la riquesa, no en termes d’incrementar la prosperitat material, sinó la dignitat humana.
Els tres aspectes del seu pensament econòmic eren:
- simplificació de les necessitats o autolimitació dels desitjos;
- una vida centrada en la llar, orientada a l’artesania, en el context d’una economia descentralitzada, que fos respectuosa amb el medi ambient natural, en comptes dels models de producció centralitzats, industrial i mecànics
- primacia i cultiu de l’ètica i l’espiritualitat per sobre de l’economia.
Alguns dels moviments i iniciatives contemporànies que reflecteixen pràctiques econòmiques alternatives són: (posar webs de referència)
Decreixement és un moviment que treballa en la simplificació de les necessitats i es basa en l’economia ecològica.
Iniciatives de Ciutats en Transició projectes comunitaris de base com a mitjà per a una autosuficiència creixent i una reducció dels potencials efectes d’una economia global basada en combustibles fòssils.
L’Economia Social i Solidària basada en la producció i venda de béns i serveis per part d’un ampli catàleg d’organitzacions i empreses que creen una economia amb altres valors.
Les Comunitats Hundred Mile: buscar la correspondència entre les necessitats locals i els recursos generats localment amb l’objectiu de beneficiar l’economia, els recursos i la comunitat locals.
IX.Reformar la governança i les institucions amb la no-violència
De la mateixa forma que la via gandhiana de construcció de la societat basada en el “benestar de tothom” ha estat intentada i provada, hi ha altres experiències en diferents zones del món.
Jai Jagat ofereix una oportunitat de revigoritzar l’acció de la societat civil en relació als Objectius de Desenvolupament Sostenible.
X. Participació de Jai Jagat a l’ONU i les institucions internacionals
Els quatre pilars de defensa / lluita que s’estan integrant a la campanya Jai Jagat per abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible són:
Erradicació de la pobresa, tota necessitat humana bàsica individual ha de ser satisfeta. Comporta un canvi d’actitud: no s’han de confondre les necessitats essencials amb les demandes infinites. En paraules de Gandhi: “N’hi ha suficient per les necessitats de tots, però no n’hi ha prou per a la cobdícia de qualsevol”.
Eliminació de la Discriminació Social, que demana respecte pels drets humans en relació a la raça, casta, gènere, religió o criteris ètnics. Ha de ser acomplerta dins d’un marc de pau i justícia, tal com exhorta l’ONU. Quan la gent es compromet amb la pau i la noviolència com a camí de vida, la cooperació reemplaça la competitivitat dominant i el mode de pensar s’adhereix als drets humans.
Reversió de la destrucció ecològica i la crisi climàtica: aquest tercer pilar demana un canvi en els modes de producció i consum. En absència de valors socials com a base del suport i de l’acció pública, serà improbable que qualsevol innovació tecnològica o inversió financera, no importa el ben intencionades i fins i tot l’essencial que siguin, tinguin èxit a crear i sostenir canvis. El compromís basat en els valors socials de limitar el consum a les necessitats mínimes protegeix tota forma de vida, incloent-hi la Terra i la seva capacitat regeneradora.
Acabar amb el conflicte violent: es conjectura que avui el conflicte en forma de guerra és menor del que ha estat en altres períodes de la història humana.
Encara més difícil de discernir és la violència indirecta que és causada per la por, la inseguretat i manca d’esperança. La violència indirecta, és sovint resultat de la pobresa i pot esdevenir el factor de cultiu de la violència directa. La manera de fer revertir aquesta situació és mitjançant un compromís per construir una societat noviolenta.
XI.Conclusió
El Manifest Jai Jagat és una declaració compartida d’una visió centrada en l’avenç real dels pobles del món i en la protecció de la vida en el nostre planeta, ara mateix molt fràgil, que necessita integrar la noviolència d’una manera global i transversal en les esferes socials, econòmiques i polítiques de la societat.
