Carta a los soldados rusos y ucranianos (y a los de otras guerras)

https://diario16plus.com/carta-a-los-soldados-rusos-y-ucranianos-y-a-los-de-otras-guerras/ (En castellà)

Carta als soldats russos i ucraïnesos (i als d’altres guerres) (en català) (al final en anglès)

Suposo que ho esteu passant molt malament, lluny de la família, de les amistats, de la feina, de la casa, de la ciutat on vivíeu; que esteu passant fred, calor, gana… i que viviu en la incertesa de què passarà cada dia, cada hora, cada minut, sobretot, si sou a primera línia, quan comença el combat i veieu caure morts, ferits, mutilats els companys. I això, us encén la ràbia i l’odi contra aquells que ho han causat.

Els vostres líders us anomenen herois, però esteu fent el que mai no hauríeu pensat fer, les ferides en el cos son doloroses, però les ferides en l’ànima són… sabeu posar-hi nom?.

Suposo que en el front no teniu massa temps per reflexionar (en general, nosaltres tampoc). Sobreviviu i prou. Des de la meva humil posició d’haver estat objector al servei militar obligatori i des de la meva ignorància en no haver estat soldat en cap guerra, no em puc estar de fer-vos algunes preguntes per entendre el que esteu vivint (i per intentar comprendre el nostre silenci i complicitat).

Per quin motiu us esteu jugant la vida i la salut? per defensar unes idees i uns valors? o per guanyar-vos un sou? o perquè us han reclutat a la força?

En el primer cas, esteu arriscant la vida i esteu posant en perill la vostra integritat física i moral per defensar la vostra pàtria? per protegir la vostra població? per evitar que el vostre país sigui agredit, envaït, ocupat? o potser perquè voleu alliberar la població de governs autoritaris o d’oligarques corruptes?

Esteu segurs que la guerra és el millor mitjà per defensar la causa justa en què creieu? I si és així, com pot ser que tant uns soldats com els altres penseu que la vostra causa és la justa i que la de l’altre és una causa equivocada o malèfica?

Esteu segurs que l’altre soldat és el vostre enemic i que matant-lo abans que us mati podreu imposar la justícia i la llibertat per a tothom, també per alliberar la població a la que el vostre enemic diu defensar?

Com defenseu la vostra gent si quan més avança la guerra més bombardejos pateix, més persones moren o queden ferides, traumatitzades o mutilades, perden les cases, la feina, passen gana i fred…i viuen amb por, molta por?

Esteu segurs que les famílies i amics, que les poblacions que defenseu, comparteixen el que esteu fent? Com que pateixen per vosaltres potser us animem. Però esteu segurs que no tenen també dubtes sobre les causes reals de la guerra i no veuen a qui està beneficiant i a qui està perjudicant?

Si a l’inici del conflicte uns i altres teníeu raons per adherir-vos a les proclames bèl·liques dels vostres líders, amb l’horror de la guerra que patiu i que infringiu, on queden aquestes raons? Creieu que la guerra causa menys dolor i destrucció dels que volia evitar?

La premsa, les teles, les xarxes de cada costat alimenten l’espiral d’odi i venjança: només els altres són uns criminals, uns genocides, no tenen cor, fan atrocitats… Però vosaltres sabeu que difícil és no caure en l’espiral d’odi i venjança de la guerra. La guerra fa sortir el pitjor de nosaltres contra els altres i fa sortir el millor de nosaltres amb els nostres. Però, ben mirat, nus, sense uniforme, sota els estels… som tant diferents els uns dels altres?

Esteu segurs que no us estant enganyant? Que no esteu posant els morts en una guerra que no és la vostra? Esteu segurs que governants i empresaris no us tracten com peces d’escacs en les seves estratègies d’acumular poder i diners? No us sentiu com uns conillets d’índies amb qui estan fent destruir armament obsolet i amb qui estan provant-ne de nou?

Si creieu que aquestes preguntes no tenen sentit i que, fins i tot, ofenen el vostre honor i coratge, lamentablement seguireu matant-vos fins a la derrota final (entre el poble no hi ha mai vencedors!!).

Si sentiu que les preguntes us inquieten, que ressonen en dubtes que ja teniu, deixeu-vos de matar. Declareu-vos objectors, insubmisos, pròfugs o desertors. Einstein, deia que “els objectors al servei militar son els pioners d’un món sense guerres”. La guerra acaba quan no queden soldats disposats a matar: o bé perquè han mort o bé perquè han plegat, s’han plantat o han fugit.

És covard qui arrisca la vida per no haver de matar una altra vida? Quin orgull, valentia i intel·ligència representa matar un ésser humà per resoldre un problema polític? ¿És covard qui arrisca la vida en la resistència noviolenta, – civil, no militar-, per fer inviable l’ocupació? Quin tipus de coratge demana una defensa noviolenta basada en no cooperar i desobeir l’ocupant, sense que vulguem posar en perill la vida, ni la dels nostres ni la dels altres?

Aquesta nit de lluna nova i lluny de ciutats il·luminades, potser com alguns de vosaltres he pogut admirar el cel estrellat. Què sentim quan ens adonem que el que sembla un núvol és la Via Làctia?  Sí, la nostra galàxia amb uns 200.000 milions d’estels! No creieu que és ridícul que ens estiguem matant en un petit planeta – la Terra – d’una petita estrella – el Sol – que forma part d’una galàxia – la Via Làctia – que només n’és una dels 2 bilions de galàxies que apleguen infinitud d’estrelles – diuen que n’hi ha tantes com grans de sorra a totes les platges de la Terra!

No hauríem d’estar col·laborant amb tothom? -tots els habitants de la Terra son dels “nostres”- i, celebrant el “miracle” de la vida en aquest petit i bell planeta?

https://diario16plus.com/letter-to-russian-and-ukrainian-soldiers-and-to-those-of-other-wars/ (En anglès)

Si vols la pau…

Ens han dit i diuen:

Si vols la pau, prepara la guerra.

I alguns responem:

Si vols la pau, prepara la pau.

Però, què volem dir? Doncs que:

  • Si vols la pau, allibera’t del virus de la guerra.
  • Si vols la pau, no siguis causa de la guerra.
  • Si vols la pau, prepara la defensa noviolenta.

Quan els actes de la barbàrie, de la crueltat ens depassen

i semblem impotents per fer-hi front,

sols ens queden el gest i la paraula.

El gest i la paraula de dir “no en el meu nom”,

de dir “no cal matar-nos per defensar-nos”.

Un gest i una paraula que generen nous actes

per fer front a la barbàrie i a la crueltat:

de diàleg, de denúncia, de no cooperació,

de desobediència, de crear alternatives a la “defensa” armada.

I en això estem.

Potser seran inútils el gest i la paraula

enmig de tanta mort i destrucció

però, o son llavor d’una altra via,

o serem els darrers d’una espècie que s’extingeix.

Distrets, entretinguts, dispersos, enganyats…

així d’alegres enfrontem el trist destí

d’estar cavant la pròpia fossa.

Molts pensen que la guerra, les guerres

son lluny i que no ens afectaran.

Però, només hi ha una pàtria, una màtria,

vivim en un sol món, una sola Terra,

les fronteres son un miratge d’un humans enlluernats,

sense arrels en la natura que no entén de fronteres ni papers.

I aquell dia, direm, “quan vàrem ser criminals i insolidaris?”

“quan vàrem prémer el gallet o vàrem deixar enfonsar la pastera?”

Ho fórem cada vegada que vàrem pensar o sentir que:

“aquesta no és la nostra guerra”, “aquesta no és la nostra gent”,

“aquest no és el nostre país”, “aquesta no és la nostra pastera”…

Ser causa de la guerra no és sols:

  • fabricar, vendre i emprar armes;
  • contribuir a la “defensa” armada amb els impostos;
  • no fer res per aturar la guerra, o justificar-la;

És també:

  • amenaçar, odiar, “crear” enemics, ocupar, explotar…
  • aprofitar o ser indiferents als desequilibris i iniquitats,
  • robar, tenir i consumir més del que necessitem

Escric per no morir de pena, en no ser prou valent

per acomiadar-me ja d’aquest món malalt i moribund

alhora meravellós i que tant estimo.

Escric, he escrit i fet, per si algun mot o gest esdevé llavor

d’un món que no hagi d’encarar els conflictes

amb tanta ignorància, mort i destrucció.

De fet, busco, però no sé trobar el gest,

l’acció transformadora que aturi la guerra

o que activi la passivitat amb què la suportem.

Potser – segur – visc massa bé per arriscar-me,

potser estic idiotitzat pel “no hi ha res a fer”

però em queda un bri d’esperança

que en reduir les distraccions

i concentrant-nos en la recerca

trobarem el gest, imperfecte, però real

que -almenys- obri el camí a una altra mirada.

Sant Joan, 24/06/23

NO A LA GUERRA (Pepe Beunza)

Objector de consciència condemnat en dos consells de guerra

Ara ens diuen cínics, d’altres vegades ens han dit lliristes (del lliri a la mà), d’altres, covards per no seguir els tambors de guerra, i d’altres se’ns va empresonar o afusellar. I així va la història, plena de guerres.

El segle passat, amb els milions de morts en tantes guerres, ens hauria d’haver vacunat contra la idea que les guerres resolen els conflictes. Res més lluny de la realitat: l’atac criminal d’Hiroshima i Nagasaki ens va animar a construir més bombes atòmiques, de manera que ara hem acumulat prou armament atòmic per destruir tot rastre de vida a la Terra 16 vegades. I els països que tenen veto a l’ONU són els principals fabricants i venedors d’armes del món.

Als pacifistes, per desprestigiar-nos, se’ns col·loca en la trampa de fer-nos triar entre un dictador i l’OTAN. La meva resposta era: No mataràs, si mates, encara que ho creguis justificat, et converteixes en assassí. Deserteu tots els soldats i practiqueu les tècniques de defensa popular noviolenta que molt bé explica Gonzalo Arias al seu llibre El antigolpe publicat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i que es pot baixar per internet. També llegir els llibres de Vicens Fisas o de Gene Sharp.

Per evitar les guerres cal entendre’n les causes, els efectes i els resultats. Però fem el contrari, armar-nos al màxim per provocar la següent.

Parlem de la guerra d’Ucraïna. La primera cosa que cal saber és que la principal víctima de la guerra és la veritat, per això resulta difícil fer una anàlisi del que passa. La segona, com explica molt bé Eduardo Galeano, que totes les guerres es fan per robar. La tercera, que les guerres són un gran negoci. La quarta és que aquest negoci no és igual per a tothom, uns hi perden la vida i d’altres es fan molt més rics.

Putin és un dictador i atacar Ucraïna és un acte criminal. Ucraïna té no només el dret sinó també el deure de defensar-se. Hem nascut per ser lliures i tots hem de lluitar per ser lliures, però la legítima defensa que va justificar la bomba atòmica és un camí equivocat. És la negació de la intel·ligència humana. No es pot considerar mai l’holocaust nuclear una forma de defensa, però és el que ens ofereixen les escoles d’alts estudis militars. I ens diuen que els cínics, lliristes o covards som nosaltres.

Durant els últims anys, grups paramilitars nazis han perseguit i assassinat a Ucraïna russos i prorussos amb el suport d’Occident per provocar Putin, i això complica més el conflicte. Gorbatxov va proposar un pla per pacificar Europa i l’OTAN es va riure d’ell aprofitant la debilitat de Rússia per enfortir-se amb més països fronterers de Rússia. El conflicte estava servit. L’OTAN s’hauria hagut de dissoldre quan va desaparèixer el Pacte de Varsòvia, però es va enfortir militarment i necessita justificar-se periòdicament creant nous enemics. El govern espanyol hauria d’enviar ajuda humanitària, mediadors en conflictes, pacificadors o forces d’interposició, però s’estima més enviar armes per allargar la guerra en un acte criminal que cal denunciar. El conflicte es complica. No és un tema de bons i dolents.

QUÈ PODEM FER?

Tenint molt en compte que aquesta guerra s’acabarà quan la Xina ho vulgui, que és l’única que traurà profit de tant de patiment juntament amb els venedors d’armes, la primera cosa que hem de fer és aconseguir ajuda humanitària amb criteris professionals perquè arribi als necessitats i evitar els bergants de sempre. La segona, donar suport als desertors i objectors de tots dos bàndols i ajudar els valents ucraïnesos que amb tècniques noviolentes s’enfronten als tancs russos tallant carreteres i obligant-los a marxar dialogant amb ells, i la tercera estudiar bé aquesta guerra per aprendre com aturar la propera que els fabricants d’armes ja estan preparant per augmentar el seu negoci.

Queda un tema important. Quan estem molt preocupats o atemorits o distrets amb un tema que ens sobrepassa (teoria del xoc), els governs ho aprofiten per treure’ns drets i llibertats, o sigui que atents.

La guerra que vindrà no és la primera,

abans hi va haver altres guerres.

Al final de l’última, entre els vençuts,

el poble ras passava gana.

Entre els vencedors,

el poble ras també en passava.

Bertolt Brecht

No a la guerra, sí al referéndum en el Sahara

Más de 100 personas saharauis se plantaron y construyeron haimas en la parte desmilitarizada del Guerguerat el pasado 20 de octubre. Una acción de resistencia civil noviolenta para exigir la liberación de los presos políticos saharauis en cárceles marroquíes, la celebración del Referéndum por parte de la MINURSO y denunciar una brecha ilegal que Marruecos abrió en el muro de separación, actuando deliberadamente contra el acuerdo militar número uno del Alto al Fuego de 1991 entre el Polisario y Marruecos firmado bajo el auspicio de Naciones Unidas. La protesta se mantuvo durante 23 días.

Como respuesta a esta acción civil y noviolenta, el pasado 13 de noviembre, una unidad del ejército marroquí abrió tres nuevas brechas en el muro, al oeste de la del Guerguerat, con la misión de dispersar a las personas manifestantes. Esta actuación supuso una nueva violación del Alto al Fuego acordado. Así, el Frente Polisario – Movimiento de liberación nacional saharaui- respondió atacando puestos militares marroquíes a lo largo del muro marroquí que divide el Sáhara Occidental.

La población saharaui de las distintas ciudades del Sáhara Occidental se movilizó para denunciar la agresión marroquí contra las personas manifestantes y exigir un Sáhara Libre. Marruecos, por su parte, aumentó el despliegue militar y policial, reprimiendo  todas las movilizaciones, provocando incidentes en las diferentes ciudades de Territorios Ocupados que suponen una violación de derechos humanos fundamentales: hostigamientos y abusos a periodistas saharauis, persecución de activistas y bloqueo de sus domicilios, detenciones irregulares que mantienen a las personas en aislamiento y uso desproporcionado de la fuerza para la dispersión de manifestaciones.

Ante esta situación desde Novact:

  • DENUNCIAMOS la agresión marroquí contra personas manifestantes noviolentos en la zona del Guerguerat y la consiguiente violación del acuerdo del Alto al Fuego firmado en 1991.
  • EXIGIMOS depuración de responsabilidades ante las violaciones de derechos humanos que las fuerzas militares marroquíes están llevando a cabo estos días contra civiles saharauis en Territorios Ocupados, así como la vigilancia policial que Marruecos está imponiendo sobre activistas saharauis. En algunas ocasiones, impidiendo a activistas la salida del territorio. Así ha ocurrido en el caso de la defensora de derechos humanos Aminatou Haidar a la que se le denegó el embarque hacia las Islas Canarias desde el Aiún ocupado el pasado miércoles 18 de noviembre. También detenciones arbitrarias a la llegada al país, como le sucedido a la activista Sultana Khaya a la entrada de Bojador, cuando regresaba de España.
  • DEMANDAMOS a la comunidad internacional una actuación urgente ante la grave situación que se está viviendo en el Sahara Occidental y las posibles consecuencias del reinicio de un conflicto armado en la zona. Las NNUU deben asumir su papel en este conflicto y asegurar la celebración del ya acordado referéndum de autodeterminación para el pueblo saharaui en la mayor brevedad posible conforme con sus resoluciones.
  • APELAMOS a la responsabilidad del Estado español (siendo España aún la potencia administradora del Sahara Occidental) e instamos su intervención para que se cumpla la legalidad internacional y se celebre el referéndum de autodeterminación para el pueblo saharaui.

Por nuestra parte, seguiremos trabajando, junto con nuestras socias saharauis, para denunciar las violaciones de derechos humanos y la apropiación ilegal de los recursos naturales en el Sahara Occidental. También continuaremos apoyando a organizaciones y activistas saharauis y marroquis que apuestan por estrategias de lucha y defensa civil noviolenta como herramienta de trasformación social del conflicto y no dejaremos de sumarnos a los manifiestos y acciones nacionales e internacionales que muestran su solidaridad con el Sáhara Occidental para conseguir un alto el fuego, como paso para una paz justa, sin represión, ni ocupación.

Reiteramos claramente un “No a la guerra, sí al referéndum”